• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 

8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp

on

  • 5,041 views

 

Statistics

Views

Total Views
5,041
Views on SlideShare
3,082
Embed Views
1,959

Actions

Likes
0
Downloads
117
Comments
0

15 Embeds 1,959

http://carmearanda.blogspot.com.es 1247
http://materialsdart.blogspot.com.es 271
http://agora.xtec.cat 129
http://carmearanda.blogspot.com 124
http://phobos.xtec.cat 70
http://distancia.ceprat.net 25
http://www52.jimdo.com 24
http://materialsdart.blogspot.com 18
http://www.materialsdart.blogspot.com.es 17
http://www.carmearanda.blogspot.com.es 15
http://carmearanda.blogspot.ru 8
http://www.carmearanda.blogspot.com 7
http://historiart.jimdo.com 2
http://www.google.es 1
http://webcache.googleusercontent.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp 8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp Presentation Transcript

    • La lliçó d’anatomiadel professor Tulp
    • Context històricHolanda al segle XVII era un país ric i en plena expansió econòmica. Elsmercaders, burgesos, artesans i altres grups socials comerciaven i enteniend’obres d’art. Els retrats en grup de les corporacions constituïren un gènereúnic en aquest país i enriquiren a molts pintors. A Holanda ni l’Església, ja queera país protestant, ni la monarquia eren mecenes de l’art.Rembrandt va ser durant un temps un d’aquests pintors d’èxit. El seu taller vadonar treball a una gran quantitat d’artistes, es calcula que uns 150, que feiencòpies de les obres del mestre i que ell mateix signava. Aquesta activitat erapermesa per l’estatut del gremi, però Rembrandt fou dels que més la vautilitzar. El 1632 els Països Baixos encara pertanyien, nominalment, a la corona espanyola. Europa esta immersa en la Guerra dels Trenta Anys, i Holanda estava en constant enfrontament amb Espanya, de la qual s’acabà independitzant el 1648, llavors formalment, quan s’acabà l’esmetada guerra.
    • Pintura barroca: Característiques- Gran varietat de corrents, escoles i temes- Naturalisme: es pren com a model la realitat tangible aplicada a escenes religioses, mitològiques...- La composició oberta: asimètrica i atectònica- Interès per la profunditat i el volum, aconseguits sense regles matemàtiques, sinó fent servir lescorç, el contrast de colors i llum, és a dir la perspectiva aèria de Velàzquez.- Predomini del color sobre el dibuix. El color com a creador de forma va adquirint tonalitats diverses, però predominant els càlids, amb una pinzellada oberta i amb contorns indefinits.- Importància de la llum, i els seus efectes (clarobscur i tenebrisme). Es generalitza l’ús de l’oli sobre tela.- El moviment. Un dinamisme generalitzat sobserva tant en el tema i la seva representació (figures en moviment), com en la composició general del quadre (oberta, amb línies diagonals i obliqües, línies corbes, gestos teatrals, escorços).- S’utilitza molt la tècnica del fresc, i l’oli sobre tela.- Els temes són molt variats: religiosos, mitològics, retrats, paisatges, bodegons, costumistes...
    • - Hi ha 5 diferents tendències o corrents. Classicista Naturalista Realista Academicista BarrocaA. Carrac Caravaggio F. Hals Ch. Le Brun RubensN. Poussin Ribera Rembrandt Jordaens Ribalta Vermeer Van Dyck Gentilleschi G. de la Tour Da Cortona Le Nain L. Giordano
    • Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Holanda, 1606, Amsterdam,1669), pintor i gravador neerlandès.Se’l considera un dels més granspintors i gravadors de la història delart europeu i el més important de lahistòria holandesa. Forma part dunperíode que els historiadors anomenenEdat d’Or Holandesa.Havent aconseguit triomfar com a jovepintor de retrats, els seus últims anysvan estar marcats per la tragèdiapersonal i dificultats financeres. Elsseus dibuixos i pintures van serpopulars al llarg de la seva vida, iencara avui continua sent consideratun dels millors pintors de la història.Les seves obres més representativessón retrats dels seus contemporanis,autoretrats i il·lustracions de la http://ca.wikipedia.org/wiki/Rembrandt_van_Bíblia. Rijn
    • Les dues etapes de la vida de Rembrandt (lapròspera i ladversa) es reflecteixen en les sevesobres, i molt especialment en els autoretrats.Mentre que els primers són alegres i brillants, decolors clars, la seva obra més madura, deplenitud, té un caràcter molt més serè i fosc,amb una profunditat superior. Va ser un mestredel clarobscur. Totes les seves obres sónplenament barroques, i estan dominades perlacció, el dramatisme i un realisme derivat delobservació del món que lenvoltava. Nicolaas van Bambeeck, 1641 La núvia jueva, 1665
    • A finals del 1631, com a conseqüència de la mort del seu pare, Rembrandt es va traslladar a Amsterdam, la nova capital econòmica dels Països Baixos que vivia un gran creixement. Allà començar a exercir com a retratista professional per primera vegada i amb un gran èxit. SaskiaVa conèixer Saskia van Uylenburg, ambqui es casà el 1634. Els seus primers tresfill varen morir al poc temps de néixer, inomés sobrevisqué el quart, Titus. Saskia Retrat de Titus, el fill demorí poc després de tuberculosi. Rembrandt i Saskia, vestit de monjo.
    • Rembrandt no s’arribà a casar mai amb la seva segona dona, Henrickje, amb la qual va tenir una filla, Cornèlia. Rembrandt va patir greus problemes econòmics, va perdre la major part dels seus bens. Hendrickje i Titus van morir abans que ell, fet que es produí el 1669, a Amsterdam.Noia banyant-se en un rierol (1654). Lamodel és Hendrickje Stoffels. Titus, 1657
    • Els seusautoretrats sóncom la sevaautobiografia, enla qual el mateixartista es fa unaintrospecció sensevanitat i amb lamajor sinceritat. 1627 1658 1669 1660
    • En les pintures i els gravats mostra un coneixement complet de laiconografia clàssica, que modela per adaptar-la a la seva pròpia experiència;per tant, en la representació duna escena bíblica, Rembrandt tenia un bonconeixement del text concret, lassimilació de la composició clàssica, i lesseves observacions de la població jueva dAmsterdam. A causa de la sevaempatia per la condició humana, se l’ha considerat "un dels grans profetes dela civilització.“Sopar a Emmaus Pere negant a Crist, 16601648 Rijksmuseum, Amsterdam
    • Retrats de grups La roda de nit, 1642
    • Dirigents dels gremi de drapers? 1662
    • Obres mitològiquesEl rapte d’Europa, 1632 Dànae, 1636-47 Artemisa, 1634
    • La lliçó d’anatomia del professor Tulp
    • Documentació generalTítol: La lliçó d’anatomia delprofessor TulpAutor: RembrandtHarmenszoon van Rijn (1606-1669).Cronologia: 1632Estil: BarrocTècnica: oliSuport: telaDimensions: 1,69 m x 2,16 mLocalització original: seusocial dels cirurgiansd’Amsterdam.Localització actual: Museu Autoretrat,Mauritshuis (L’Haia) 1633
    • Anàlisi formal Predomina el color i la llum sobre la líniaElements plàsticsMarcat clarobscur:en l’ambient del’habitació i en cadapersonatge.El volum d’aquestsestà tractat ambgran naturalisme.El negre predominaen els vestits. Elblanc en colls i punys.Gran austeritatcromàtica. La llum il·lumina el cos del mort, els rostres iUn potent feix de llum, els colls, blancs, dels personatges. Tonalitatsirreal i artificiós, entra lumíniques diferents en cada personatge,per l’esquerra. creant sensació de volum.
    • ComposicióRembrandtorganitzà lapintura demaneradiferent a latradicional(segonsl’ordrejeràrquic). Elrangindividualquedasupeditat al’acciócentral.Trenca amb Tots els personatges tenen les mateixes dimensions.la rigidesa de Organitzats de forma piramidal. El vèrtex és el cap delles obres personatge dret del darrere, i les diagonals van baixantanteriors. seguint la línia dels caps de la resta.
    • 7 personatges estan situats al voltant del cap del cadàver. A part apareixel que imparteix la classe i sembla comentar alguna cosa sobre els tendonsdel braç del mort. Caràcter unitari de l’escena. El centre d’atenció és el cadàver, ningú se’l mira. Els tres oients del centre, que formen un triangle, observen les tendons. La resta mira a l’espectador o cap a dalt. El professor mira algun punt fóra del quadre.El personatge de la dreta del professor duu un paper amb uns nomsescrits (els assistents). Als peus del mort hi ha un gran llibre obert.
    • SuportDetall de les pinces i mans del professor Tulp.
    • Detall dels cincpersonatges del centredel quadre.Rembrandt fa un retratindividualitzat de cadapersonatge. Cada rostremostra expressionsdiferents: sorpresa,entusiasme, atenció...Els personatges semblenparlar amb a mirada, il’espectador se sent compart de l’escena.
    • L’escena estàemmarcada per unfons arquitectònic.A la paret deldarrere hi ha uncartell amb el nomde l’artista i la datade realització delquadre: 1632.El barretdiferencia elmestre delsestudiants.
    • InterpretacióLa lliçó d’anatomia del professor Tulp vaser un dels primer encàrrecs públicsimportants que va rebre Rembrandt aAmsterdam. Li encomanà la corporacióde cirurgians de la ciutat i s’exposà enla seva seu social.El tema es basa en un fet real: eldoctor Nicolaes Pieterszoon Tulp,professor del gremi de cirurgians, vaimpartir un lliçó pública d’anatomia ambel cadàver d’Adrien’t Kint, penjat el1632.Va ser un gran esdeveniment a la ciutat,perquè l’Ajuntament només cedia un coshumà un cop a l’any. Els cirurgianshavien d’aprendre l’ofici amb llibres omostres conservades. És molt provableque el mateix pintor assistís a la lliçó.
    • El llibre obert al peus del mort ésprovablement un manual d’anatomiad’Andreas Vesalius, considerat el millormetge del segle XVI i el creador del’anatomia moderna.
    • No va ser la primera obra entractar un tema tan escabrós.Keyser, el 1619, ja havia pintat unquadre d’anatomia. Tampoc va serl’últim de Rembrandt, que pintà unaaltra lliçó d’anatomia el 1653, la deldoctor Deijman. Keyser, Lliçó d’anatomia Michiel Jansz van Mierevelt Dr. Willem van der Meer, 1617
    • Models i influènciesRembrandt va seguir els models naturalistes i tenebristes de Caravaggio, aixícom el seu dramatisme escènic en el tractament de la llum. Va conèixer l’obradel pintor italià a través de pintors holandesos que viatjaren a Roma., comTerbruggen i Honthorts. També va assimilar els models del barroc europeu.Després de mort Rembrandt, les seves pintures i gravats van tenir molt èxit,i al Romanticisme és quan més se’l va valorar, influint en artistes com Goya iDelacroix. Caravaggio David La vocació de Sant Mateu, 1599
    • Hendrick Terbruggen, La incredulitat de Sant Tomàs, 1621-23Gerrit von Honthorts, Lanegació de Sant Pere,1612
    • Delacroix, L’assassinat del bisbe de Lieja, 1827Goya, El Colós, 1808-1812