5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní

on

  • 6,011 views

 

Statistics

Views

Total Views
6,011
Views on SlideShare
4,129
Embed Views
1,882

Actions

Likes
0
Downloads
117
Comments
1

14 Embeds 1,882

http://carmearanda.blogspot.com.es 1276
http://materialsdart.blogspot.com.es 228
http://carmearanda.blogspot.com 124
http://agora.xtec.cat 118
http://phobos.xtec.cat 26
http://distancia.ceprat.net 25
http://www.materialsdart.blogspot.com.es 22
http://artcopernic.blogspot.com.es 17
http://www.carmearanda.blogspot.com.es 16
http://carmearanda.blogspot.ru 9
http://www52.jimdo.com 8
http://www.carmearanda.blogspot.com 7
http://materialsdart.blogspot.com 3
http://artcopernic.blogspot.com 3
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní 5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní Presentation Transcript

  • Oració a l’hort de Getsemani
  • Context històric1754.Canvi de dinastia a Espanya, després de la Guerra de Successió. Felip Vinaugurà el regnat dels Borbó, els quals es consolidaren en front dels Habsburg.A Espanya reganava Ferran VI (1746-1759) i Lluís XV a França.Ara s’iniciarà la Il·lustració. Es publicà L’Encyclopedie. La cultura francesas’imposarà a tot Europa i el francès es convertí en l’idioma de les Corts europees.L’art continua, a Espanya, al servei de la Contrareforma catòlica i, per tant,segueix sent un art religiós. Jean Ranc, Ferran VI - Catedral de Múrcia
  • Francisco Salzillo (Murcia, 1707 – 1783)Fill de l’escultor napolità Nicolas Salzillo. Va entrar com a novicia l’Ordre dels dominics fins que, als vint anys morí el seu pare ies va fer càrrec del taller. Sempre va viure a Múrcia, fentescultura religiosa per a convents i esglésies. Amb altresintel·lectuals va fundar, el 1777, la Reial Societat Econòmicad’Amics del País, i l’any 1779, l’Escola de dibuix que va presidir.En un primer moment, la seva producció seguí la tradiciónapolitana dels pessebres, d’un acurat realisme, no exempt debellesa.En relació a aquesta tradició cal esmentar el conjunt de 456personatges i 372 animals de fang, fusta, cartró i telesendurides del seu Pessebre, que destaca pel seu realisme populardins la tradició dels pessebres napolitans.L’any 1752 la confraria de Jesús Natzarè de Murcia li encarrega una sèrie de vuitpassos processionals, en els que, al realisme esmentat, Salzillo hi impregna un sentimentreligiós molt profund. A aquests encàrrecs de conjunt cal afegir-hi una sèrie de figuresaïllades entre les que sobresurten, el sant Jeroni del monestir de Ñora, avui a la catedralde Murcia i un ampli grup d’escultures religioses de gran força expressiva i subtil iagradable bellesa.Va cultivar un estil molt personal, treballant quasi sempre la fusta policromada ambtècniques com l’acabat del cabell a punta de cisell o el llaurat en forma d’estries moltfines.
  • Imatges de pessebre de Salzillo
  • Documentació generalTítol: Oració a l’hort deGetsemaníAutor: Francisco Salzillo(Murcia, 1707 – 1783 )Cronologia:1754Tipologia: GrupFormes: escultura exemptaEstil: Barroc (tardà)Tècnica: Fusta policromada iencarnada.Tema: ReligiósLocalització: Museu Salzillo( Murcia)
  • Anàlisi formalComposició El conjunt de l’Oració a l’hort està compost de dos grups: L’Àngel amb Crist, imatge de vestir. I tres apòstols dormint És, sens dubte, l’obra més coneguda de Salzillo i la que desprén més sensualisme per la figura de l’Àngel i l’expressió de Crist. Les figures dels apòstols, en contraposició, són d’un gran realisme.
  • El conjunt es completa amb una palmera que conté, entre les sevesbranques, el Calze de la Passió.
  • Destaca el suau modelatge de les figures així com la policromia dels vestits i objectes. Demostra una tècnica molt acurada en l’encarnat, de gran suavitat en la cara, el cos i els braços, sobretot de l’àngel.L’àngel, en la seva sensualitat del cosmig nu, ens recorda un Apol·locristianitzat, semblant a les imatgesde Sant Sebastià dins la iconografiareligiosa.
  • Cada figura és tractada de formaindividualitzada.En el Crist el to groguenc de la pelli el violeta de la túnica accentuenl’angoixa que expressa el rostre.En les cares dels apòstolsexpressa un gran realisme popular.
  • Aquest grup de tres figures destaca perl’enginyós estudi de les actituds: SantJoan dorm profundament sobre el seubraç estès; Sant Jaume descansaen actitud descuidada i Sant Pere, ambl’espasa a la mà, està també dormint peròamb actitud d’alerta. Els tres creen unacomposició dinàmica i alhora unitària enrelació al grup principal.
  • Interpretació: Temàtica,significat i funcióDesprés del sopar, segons elsevangelis de Sant Mateu, Sant Marc iSant Lluc, Jesús i els seusdeixebles van anar a resar a l’hortde Getsemaní. Els apòstols, però, esvan quedar adormits i Jesús va patirun moment de molta ansietat ensentir l’immediat destí. Tanmateix, vadecidir acatar la voluntat de Déu. Larepresentació de Jesús i l’Àngel ésforça innovadora perquè normalment,en la plàstica pictòrica, Jesús esrepresenta al cel amb el calze de lapassió a les mans. Aquí l’àngel habaixat a la terra per assenyalar elcalze. Jesús el mira i exclama: “Pare,si és possible, que passi de mi aquestCalze, però que no es faci la mevavoluntat, sinó la teva” (Mateu, capítol26, verset 26) .
  • El sentit de devoció està present de manera clara, i també el sentit didàcticde la imatge contrareformista que, segons els dictats del Concili de Trento,havia de ser comprensible, dirigida als sentits - no a la raó -, i incitar a lapietat.
  • Salzillo, home d’una gran religiositat, pensa que el procés creatiu parteix d’unaactitud, fruit de la praxis, i d’una llum divina que inspira l’obra. Per aquesta raó,en l’obra, contraposa la bellesa del grup de Crist i l’Àngel amb el realismepopular dels apòstols, ja que segons les seves paraules “gràcies a la llum divinaes pot crear una obra de bellesa acabada, ja que qui la té fixada només en elmodel real no farà res bell.”
  • L’obra es mostra en el context més idoni i manifesta tot el seu sentitartístic, estètic i religiós, quan surt en l’anomenada Processó de Salzillo, lamatinada del Divendres Sant, i Murcia es converteix en un museu enmoviment.
  • El grup escultòric de l’Oració a l’hort de Getsemaní forma part del conjunt devuit passos de Setmana Santa que Salzillo feu per a la Confraria de NuestroPadre Jesús Nazareno de l’església de Jesús de Murcia. Els altres set sonL’Últim sopar; el Prendiment; Jesús a la columna; La Verònica; La Caiguda ; SantJoan i La Dolorosa. L’Últim sopar
  • La Caiguda
  • Jesús a la columna
  • Sant Joan
  • La Dolorosa La Verònicahttp://webs.ono.com/murcianazarena/jesus_2.htm
  • Models i influènciesL’obra de Salzillo s’emmarcaen la tradició imatgeraespanyola del segle XVII,però incorpora un sentitestètic que recorda Bernini.Es fa palès en la imatgesensual de l’Àngel, propera ala representada per Berninia l’Èxtasi de Santa Teresade la capella Cornaro del’església de Santa Maria deles Victòries de Roma.
  • La tradició dels pessebres napolitans, també present en les seves obres,incorpora una mirada a la realitat sobretot en els seus personatges no divinsque tenen els trets dels homes de l’horta murciana. En el moment de la sevacreació, va possibilitar una més gran identificació entre l’obra i l’espectador.Salzillo s’inspira també en els gravats de la Bíblia Sacra Vulgata de Lió (1598)i la Bíblia Veneciana (1750), com es demostra, de manera especialmentevident, en els passos d’El Prendiment i en el de La Caiguda. Pessebre napolità