5. Catalunya dins la Corona d'Aragó

8,903 views
8,813 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
8,903
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15
Actions
Shares
0
Downloads
192
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

5. Catalunya dins la Corona d'Aragó

  1. 1. 5. CATALUNYA DINSLA CORONA D’ARAGÓ(SEGLES XII-XV)
  2. 2. Tema 5: CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ (SEGLES XII-XV)Al segle XII es va formar la Corona d’Aragó amb la unió del regne d’Aragói dels comtats catalans (Ramon Berenguer IV)Durant el segle XIII i una bona part del XIV aquest regne va dur a termeuna important expansió territorial.La monarquia va organitzar un poder equilibrat conegut com a pactisme.Es van crear els organismes de poder principals: les Corts, laGeneralitat i el govern de les ciutats (Consell de Cent a Barcelona).A finals del segle XIV es va iniciar una greu crisi econòmica que provocàconflictes socials i polítics. També s’establí una nova dinastia (elsTrastàmara) dorigen castellà.
  3. 3. Les causes de l’expansió (S. XIII)Batalla de Muret Batalla de Las Interessos 1213 Navas de Tolosa econòmics 1212 Derrotat i mortPere I el Catòlic Decadència dels Burgesia Nobles regnes de taifes catalana aragonesos musulmans.Fi expansió perOccitània. Comerç pel Noves Expansió regnes Mediterrani terresNova orientació cristians cap alcap a: sud- Mediterrani- Sud (València)
  4. 4. La conquesta de MallorcaEls mercaders i els nobles catalans es van orientar cap a la conquesta de les illesBalears, perquè eren un regne musulmà ric, un bon centre de comunicacions i unrefugi de pirates.El 1229 el rei Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca. Eivissa va serconquerida una mica més tard, i Menorca ho va ser en temps d’Alfons III(1287), nét del rei Jaume I.
  5. 5. La conquestade ValènciaVa ser una iniciativadels noblesaragonesos i delsordes religiososmilitars.El 1238 Jaume I vaaconseguir lacapitulació de laciutat de València.La frontera avançàfins el Xúquer, i mésendavant fins a Biar.Al segle XIV JaumeII ocupà les terresd’Alacant, Elx iOriola (fronteradefinitiva de lacorona d’Aragó.
  6. 6. Pintura mural en el castell d’Alcanyís querepresenta lentrada de Jaume I a València en1238, on es poden veure els penons sobre les Jaume I, segonsmuralles de la ciutat. una pintura sobre taula.
  7. 7. Els repartiments i el repoblamentUn cop conquerides Mallorca i València, el rei Jaume I va fer elrepartiment de les terres entre els organitzadors de la conquesta.A Mallorca una bona part de la població musulmana va morir durant laconquesta o en va emigrar. Aleshores l’illa es va repoblar amb emigrantscatalans.A València la major part dels musulmans va restar al país i es van convertiren vassalls dels senyors que s’havien repartit les terres. La repoblació deValència es va fer amb emigrants catalans, que es van instal·lar a la costa.L’interior el van repoblar aragonesos. Jaume I amb els musulmans de Múrcia
  8. 8. L’expansió per la MediterràniaEls successors de Jaume I van iniciar una expansió militar i comercial per laMediterrània.Pere el Gran va conquerir Sicília (1282). L’illa era un punt estratègic en les rutescomercials de la Mediterrània i també era una gran productora de blat.L’any 1323 Jaume II va conquerir l’illa de Sardenya.Per dur a terme aquestes conquestes els reis van disposar d’una bona flotamarítima i d’un exèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers, comandats perRoger de Llúria, en temps de Pere el Gran.
  9. 9. Aquesta és la famosa descripció dun almogàver feta per Bernat Desclot ala seva crònica anomenada: “Llibre del Rey en Pere d’Aragó e dels seusantecessors passats”«Aquestes gents qui han nom Almugavers son gents que no viven sino de fetde armes, ne no stan en viles ne en ciutats, sino en muntanyes e en boschs; eguerreien tots jorns ab Serrayns, e entren dins la terra dels Serraynshuna jornada o dues lladrunyant e prenent dels Serrayns molts, e de llurhaver; e de aço viven; e sofferen moltes malenances que als altres homensno porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, simester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no sen prehenres. E los Adelits quels guien, saben les terres els camins. E no aporten mesde huna gonella o huna camisa, sia stiu o ivern; e en les cames porten hunescalses de cuyro, e als peus hunes avarques de cuyro. E porten bon coltell ebona correja, e hun fogur a la cinta. E porta cascu huna llança e dos darts, ehun cerro de cuyro en que aporten llur vianda. E son molt forts e moltlaugers per fugir e per encalsar. E son Catalans e Aragonesos eSerrayns. »— Bernat Desclot, Crònica, capítol LXXIX
  10. 10. L’expansió catalanoaragonesa i les rutes comercials a la Mediterrània(Segles XIII-XV)
  11. 11. Les rutes comercials catalanesAquesta política militar va rebre el suport dels mercaders catalans, valencians idels mallorquins.Aquests van proporcionar naus i diners als reis perquè volien establir rutescomercials segures amb Itàlia, amb els regnes musulmans del nord d’Àfrica iamb l’Orient Pròxim.En aquestes rutes hi adquirien productes orientals (espècies, seda, perfums,etc.), que després venien a Europa i en treien grans beneficis. Part d’aquestsbens es compraven amb monedes d’or o bé amb teixits, armes, corall, oli iesclaus.El Consolat de Mar era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol orepresentant de la ciutat que tenia poder judicial per resoldre els problemesque sorgien entre mercaders.També representava els mercaders davant les autoritats.El primer dels consolats de mar es va crear a Barcelona el 1260 i aviat se’n vanestablir a totes les ciutats portuàries de la Corona.
  12. 12. La poblacióAl llarg dels segles XII i XIII la població de la Corona d’Aragó haviaaugmentat considerablement com a resultat de la prosperitat econòmica.La part més important de la població vivia al camp, però el desenvolupamentcomercial i artesà havia atret molta gent cap a les ciutats, que vanexperimentar un gran creixement (un 23% vivia en ciutats de més de 2000habitants). Barcelona en tenia 40.000. Era la més poblada.A mitjan del segle XIV la població total era d’un milió de persones.
  13. 13. Les activitats econòmiques A les ciutats L’agricultura l’activitat El comerç era Gran expansió a artesana era l’activitat més partir del segle important, i els important i la base XIII gràcies a i oficis s’agrupaven de la prosperitat amb en gremis. Desenvolupat Per cobrir entre 1250-1350.L’ampliació Introducció necessitats Gransde la de millores vida diària exportacions alsuperfície tècniques. Mediterraniconreada O produccióper la occidental de productesrompuda de de luxe i denoves draps, per aterres Noves l’exportació plantes (safrà)
  14. 14. Els grups socials La societat catalana era una societat feudal Els privilegiats. Els no privilegiatsLa noblesa i el clergat Els pagesosGrans propietaris de El 90 % de la Els habitants deterres. població. Pocs les ciutats Representaven l’1,5 % pagesos lliures formaven un grupde la població. La majoria vinculats a heterogeni la terra. Eren els pagesos de remença. Mà major Mà mitjana Mà major Burgesos rics Mercaders, Majoria Banquers i Professions artesans Comerciants Liberals i Obrers i d’ultramar artesans pobres
  15. 15. L’organització de la monarquiaLa Corona d’Aragó es va organitzar com una confederació d’estats en quècada un mantenia les estructures de poder, els costums, les lleis i la llenguapropis.La monarquia era l’única institució comuna de tots els regnes de la Corona. Elrei s’havia de comprometre a respectar les lleis i els costums de cadascun.Reunia tots els poder i d’ell depenia l’administració de tota la Corona.En les seves constants absències, el monarca nomenava un governador a cadaregne perquè el representés. Acostumava a ser un membre de la família reialo de l’alta noblesa. Parts del Palau Reial de Barcelona. Sala del Tinell i Capella de Sta. Àgata
  16. 16. El pactisme és un sistema de govern en el qual els reis havien de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada territori. L’exercici del poder es basava en un equilibri entre el poder del rei i el de les institucions dels diversos territoris. Mitjançant el pactisme el monarca compartia el poder amb els grups més privilegiats. L’instrument més important de què es disposava per aconseguir aquest equilibri eren les Corts, que defensaven els interessos de la població urbana dels privilegiats.La cort reial estava formada pels familiars, elsnobles, els clergues i els funcionaris que envoltavenel monarca.També en formaven part el Consell Reial, la Cúria,la Cancelleria i la Tresoreria.La cort era itinerant i viatjava d’un regne a unaltre perquè el rei, encara que residia al Palau Reialde Barcelona, visitava sovint els altres regnes.
  17. 17. Les CortsLes Corts eren les reunions dels representants dels privilegiats agrupats endos braços, la noblesa i el clergat, i d’un tercer grup format per laburgesia de les ciutats (braç reial).Formaven una oligarquia de la gent més rica i poderosa. Les va reunir perprimer cop Jaume I i van ser estructurades per Pere el Gran el 1283.Les Corts elaboraven tres tipus de lleis:-Les constitucions, plantejades pel rei.-Els capítols de cort, formulats pels braços.-Els actes de cort, aprovació de lleis promulgades pel rei d’urgència mentre no estaven reunides les Corts.
  18. 18. La GeneralitatA partir del segle XIV a Catalunya es va crear una delegació permanent de lesCorts que es va anomenar Diputació del General de Catalunya o Generalitat.Tenia la seu a Barcelona i posseïa atribucions pròpies: recaptava impostos,mantenia un exèrcit i una flota, i vigilava l’acompliment de les lleis oconstitucions.La formaven 3 diputats, un per braç, i 3 oïdors de comptes.
  19. 19. Els consells municipalsA partir del segle XIII el poder municipal va deixar d’estar en mans defuncionaris del rei i va passar a mans d’uns representants escollits pelshabitants de les ciutats.Jaume I va establir definitivament l’organització municipal de Barcelona, queestava formada per cinc consellers i una assemblea formada per centciutadans representatius (Consell de Cent).Els càrrecs de consellers i de diputats els va acaparar aviat la burgesia mésrica, que va conformar una oligarquia municipal. Sala del Consell de Cent (ajuntament De Barcelona) Mare de Déu dels Consellers (Dalmau)
  20. 20. La crisi dels segles XIV i XVL’any 1348 va arribar a Catalunya la Pesta Negra iproduí la mort de gairebé la meitat dels catalans.L’elevada mortalitat i l’emigració de pagesos cap a lesciutats va comportar el despoblament rural, quequedessin molts camps sense conrear i molts masosabandonats.Molts senyors van veure com els seus ingressosminvaven i van reaccionar engrandint els dominis,augmentant els impostos senyorials i endurint lescondicions de la pagesia (mals usos). http://ca.wikipedia.org/wiki/La_cr isi_de_l%27edat_mitjana_a_Es panya
  21. 21. La revolta dels remences.L’any 1462, davant l’enduriment deles condicions de vida, els pagesosvan aixecar-se contra els senyors. Larevolta reivindicava la fi dels malsusos.Conjunt de determinats costumsfeudals, generalment gravàmens, aquè estaven sotmesos els pagesosper part del seu senyor a lEdatMitjana a la Corona d’Aragó i tambéen altres països europeus. Moltshavien deixat d’egigir-se.Degut a la crisi de lEdat Mitjana,molts nobles veuen reduir les sevesrendes i el seu nivell de vida. La«reacció senyorial» fa reviure elsMals Usos par tal daugmentar laseva recaptació, provocant revoltesimportants.
  22. 22. Els mals usosAls Usatges de Barcelona només shi recullentres obligacions (Intestia, cugucia i eixorquia),però a la pràctica varen existir més,Intestia: És un dret senyorial que penalitzava elspagesos que morien sense fer testament. Lapenalització era la confiscació duna part delsseus béns, Eixorquia: Dret pel qual el senyor repuna tercera part de lherència del pagès que noté descendència.Cugucia: Si la muller del pagès era trobadaculpable dadulteri, el senyor rebia la meitat delsbéns.Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar alsenyor en cas dincendi fortuït de les sevesterres.Remença personal: Els pagesos sotmesos a laservitud de la gleva, no podien abandonar el masque treballaven, sense haver-se redimit per partdel seu senyor. La redempció afectava nosolament el pagès sinó també la muller i sobretotels fills i filles.
  23. 23. A aquests sis mals usos principals, encara es poden afegir altres costumssenyorials, com:Farga de destret: El pagès té lobligació de comprar i de reparar leseines de treball a la farga del senyor. Molí: Obligació de moldre el blat almolí senyorial.Forn: Obligació de coure el pa al forn del senyor. Sobretot a les terresamb un poblament concentrat, per tant a la Catalunya Nova.Jova: És lobligació del pagès de treballar amb un jou danimals les terresdel senyor durant uns dies determinats a lany.Tragí: Obligació de traginar el blat o qualsevol altre producte del senyor.Els Mals Usos varen ser una de las causes, si bé no lúnica, de la Guerradels remences, entre 1460 i 1486, any en què foren abolits per Ferran IIel Catòlic, per la Sentència Arbitral del Guadalupe, que redimia els malsusos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar imolts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el dominiútil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar dretsemfitèutics i feudals.
  24. 24. L’enfrontament entre la Biga i la Busca. Es van enfrontarel patriciat ric i poderós, la Biga, i la resta del poble, la Busca. Lluitavenper controlar el govern de la ciutat de Barcelona.La guerra civil (1462-1472). El rei Joan II volia establir unamonarquia autoritària i trencar el pactisme. Això va provocar unenfrontament amb l’oligarquia catalana i la guerra civil.

×