4.Bernini: Apol·lo i Dafne
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

4.Bernini: Apol·lo i Dafne

on

  • 4,764 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,764
Slideshare-icon Views on SlideShare
2,886
Embed Views
1,878

Actions

Likes
0
Downloads
113
Comments
1

12 Embeds 1,878

http://carmearanda.blogspot.com.es 1282
http://materialsdart.blogspot.com.es 235
http://carmearanda.blogspot.com 122
http://agora.xtec.cat 122
http://phobos.xtec.cat 29
http://distancia.ceprat.net 25
http://www.materialsdart.blogspot.com.es 24
http://www.carmearanda.blogspot.com.es 15
http://www52.jimdo.com 8
http://carmearanda.blogspot.ru 8
http://www.carmearanda.blogspot.com 7
http://www.google.es 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Muy bien realizado. Muchísimas gracias, esto ayudará en la temida Selecitividad.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    4.Bernini: Apol·lo i Dafne 4.Bernini: Apol·lo i Dafne Presentation Transcript

    • Apol·lo iDafne Gian Lorenzo Bernini (1598-1980)
    • Biografia de l’autorGian Lorenzo va nàixer a Nàpols el 1598,fill Pietro Bernini, escultor. Els pares esvan instal·lar a Roma lany 1605, on Pietrotreballava per al cardenal ScipionBorghese, fet que va fer que GianLorenzo comencés a treballar al taller delseu pare.El seu pare Pietro Bernini era escultor iva ser el seu primer mestre. Va guanyar-se, pel seu precoç talent, el favor delpapa Pau V. Com a favorit dels papes vaesdevenir arquitecte de la basílica deSant Pere del Vaticà. Va treballar senseinterrupció pers als diferents pontífexsdel segle XVII. Se li deu el Baldaquí decolumnes salomòniques de laltar principalde Sant Pere, així com el disseny de lamajestuosa columnata i les estàtues queencerclen la plaça situada davant de labasílica.
    • Les seves fonts monumentals, iparticularment la dels quatrerius, són típiques del barrocromà, ple de força imagnificència. També va teniruna gran influència sobrelurbanisme romà i sobrelorganització de les placespúbliques en altres ciutatseuropees.Bernini, a més d’escultor, fouarquitecte i pintor, representaper tant el mateix que MiquelÀngel pel Renaixement, unartista complet que marcarà unabans i un després del seu art. Fontana del Tritone. 1624-43
    • Bernini, Font dels QuatreRius, Pl. Navona a Roma,1648 Riu Nil
    • Context històricLa Roma de principis del segle XVII era una ciutat immersa en un excepcionalprocés de renovació artística, en particular amb la revolució naturalistaintroduïda en la pintura per Caravaggio i la influència del barroc iniciat a Flandesper Rubens, i on el talent no necessitava més que ser reconegut. En aquest segle l’església catòlica era la principals mecenes de l’art a Roma, sobretot els papes, que organitzaren l’urbanisme de la ciutat i continuaren les obres de la basílica de Sant Pere, la plaça de la qual es deu a Bernini. També l’estament eclesiàstic feia molts encàrrecs (palaus, escultures i pintures), destacant-hi la família Barberini, Borghese o Aldobrandini. Aquests tenien una educació molt refinada i un gran interès en el món clàssic. El principal interès però era demostrar la força i l’autoritat de la Contrareforma catòlica.
    • Tomba del Papa Urbà VIII1627-47Basilica de Sant Pere delVaticà 1631, Longinus, S. Pere del Vaticà
    • Bust of CostanzaBonarelli, 1635 Bust del Cardenal Richelieu, 1641 Urbà VIII, per Bernini, fou un dels seus principals mecenes
    • Èxtasi deSanta Teresa,1647-1652Sta. Maria de laVictòria, Roma.Se la considera laseva obra mestrai la culminació del’esculturabarroca.
    • Documentació generalTítol: Apol·lo i DafneAutor: Gian Lorenzo Bernini(1598-1680)Cronologia: 1622-25Estil: BarrocTècnica: tallaMaterial: marbreFormes: escultura exemptaTipologia: grupCromatisme: monocromaDimensions: 2,43 m (alt)Localització actual: GaleriaBorghese, RomaTema: mitològic Descripció...
    • Anàlisi formal: composicióÉs la captació d’un instant. La noiaque fuig, completament nua, tépart del cos cobert per una espècied’escorça i aquest forma una corbades del cap fins els peus, que estroben sobre una elevaciórocallosa del que representa elterreny, o la base de marbre delgrup.El noi que la segueix porta cobertpart del cos amb una túnica.El conjunt té una composiciódinàmica i helicoïdal. Multifacial.Els cossos van en una direcció, peròels caps, sobre tot el de la nimfa,giren cap a un altre costat.Composició oberta.
    • El moviment està perfectamentaconseguit a través de lacomposició:- Els braços estan disposats com les astes d’un molí, uns en alt, altres a baix; un al davant i l’altre al darrere.- Les cames també es mouen arquejades, com en una dansa.- Els cossos s’arquegen un davant de l’altre, i el del noi s’abalança sobre el de la noia.- Les robes també s’agiten i s’alcen en darrere mogudes per la pressa dels personatges.- Línies diagonals i corbes accentuen la sensació de moviment.- Dinamisme ascendent (dels peus fins les mans de la noia).
    • La sensació d’arqueig del cos de lanoia s’accentua al produir-se unaimmobilització sobtada provocadaper la seva transformació en arbre.Degut a la corba del cos femení,els dos caps estan una alçadasemblant, tot i la clara elevació dela noia.Llum: efecte de clarobscur (torsiódels cossos, robes, cabells…)D’un bloc de marbre fred i estableBernini ha creat una imatge degran tensió i moviment.Treballat amb gran precisió idetallisme per tots els costats.
    • El noi (Apol·lo) atrapa a lanoia (Dafne), agafant-la ambuna mà per la cintura, cosaque provoca un critdesesperat en la nimfa. És elprecís moment en que elsseus cabells es converteixenen fulles, els braços enbranques, els peus en arrels iles cames en escorça.
    • El noi encara no ha acabat la sevacursa, com demostra la camaesquerra aixecada i el braç dret apunt d’atrapar la nimfa.
    • Les expressions dels rostres són de sorpresaen Apol·lo i de terror en la nimfa.El moviment és el protagonista, juntamentamb la paralització en un instant concret de L’escultura estàtota l’acció, el moment en que s’inicia la perfectament acabadametamorfosi. Els cabells aixecats enrere per per tots els costatsla violència de l’acció.
    • La forma “serpentinata” que formen els doscossos, crea sensació d’inestabilitat.Magnífica diferenciació de textures amb el mateix material: aspres en lesroques, el llorer que creix als dits i braços, l’escorça del cos de Dafne... Isuaus i polides ens els cossos dels dos personatges.La llum està treballada al crear zones de clarobscur amb incisions en llocsconcrets, com als clot dels ulls. Això augmenta la sensació de dramatismede l’escena.Certa teatralitat, sense exagerar-la, com farà més tard.
    • Expressivitat dels rostresAcurat treballa dels cabells i lesfulles…Gran virtuosisme.
    • InterpretacióEl grup escultòric està basat en un episodi de les “Metamorfosis” d’Ovidi,un poema que recull històries i llegendes mitològiques sobre el tema de latransformació o metamorfosi.Segons la mitologia clàssica, Dafne era filla del déu del riu Peneu. Enconsagrar-se a Àrtemis, deessa de la caça, renuncià, com aquesta, a casar-se. Quan Apol·lo la va veure se n’enamorà, però la nimfa el rebutjà. Es diuque fou Eros qui va enviar una sageta d’amor amb punta d’or a Apol·lo i unaaltra de rebuig a Dafane. Eros estava molest amb Apol·lo perquè aquest lihavia fet burla de la seva perícia amb l’arc. Apol·lo va perseguir a Dafne pelbosc, llavors aquesta va demanar ajut al seu pare, el qual la va transformaren llorer (“daphne” en grec) en l’instant en que Apol·lo li va posar la mà aldamunt. Des de llavors, el déu va fer del llorer el seu arbre sagrat, i vateixir una corona amb les seves fulles per coronar els poetes i els militarsvictoriosos. Ell la va portar sempre.En l’Edat Mitjana el mite pagà s’interpretà com a símbol de castedat, i esva mantenir fins el segle XVII. Les crítiques dels més puritans van fer queel cardenal Borghese hi afegís un díptic didàctic: “L’amant que cerca elplaer de la bellesa fugisera s’omple les mans de fullaraca o bé de fruitsd’amargor”
    • Aquest mite també es refereix a lafamília del cardenal Maffeo Barberini,futur papa Urbà VII, amic i mecenes deBernini, que tenia en el seu escut d’armesunes fulles de llorer.Bernini va esculpir entre el 1618 i el 1625per el cardenal Padrone ScipioneCaffarelli Borghese quatre esculturesper decorar la seva Villa Borghese. Maffeo Barberini La funció de l’obra era eminentment decorativa. La jerarquia eclesiàstica tenia gustos refinats i grans coneixements del món clàssic.
    • Els quatre grups d’escultures que va fer en la seva joventut pel cardenalBorghese el van mantenir ocupat durant cinc anys, i li van donar fama al moment.Aquests van ser: Enees, Anquises i Ascani (1619), El rapte de Proserpina (1622),David (1624) i Apol·lo i Dafne (1625) LEneas i Anquises, molt influenciat per un fresc de Rafael a la Stanza dellIncendio di Borgo al Vaticà, en el qual, fugint de lincendi de Roma, un home madur porta el seu pare a lesquena, seguit del seu fill. Representa Enees fugint de Troia amb el seu pare malalt al coll i el seu fill al darrere. Des dun punt de vista al·legòric, lobra representa les tres edats de la vida: Anquises porta a lesquena una estàtua dels déus Lars mentre que ell mateix és portat pel seu fill Enees, mentre que Ascani els segueix portant el foc sagrat.
    • El Rapte de Proserpina pren un tema tret de”Les Metamorfosis” dOvidi, quan Plutó segresta a Proserpina. La seva composició en espiral està feta per a accentuar el dinamisme dramàtic, i queda subratllada pel moviment dels cabells i de les robes. Lempremta dels dits del déu dels inferns sobre la carn de Proserpina està aconseguida amb gran realisme, i participa també de lefecte dramàtic del rapte.El Rapte de Proserpina1621-22
    • Bernini el va fer amb només vint-i-cinc anys. Està representat en el moment de llançar la seva pedra amb la fona, amb el tors girat i el rostre contret per lesforç. És la reunió de tots els elements de lart barroc: lenergia, el moviment i el dinamisme. Així mateix, hom pot dir que el David de Bernini és el símbol de la Roma de la Contrareforma, duna EsglésiaDavid. 1623-24 disposada a enfrontar-se als seus adversaris
    • Beata Ludovica Albertoni, 1671-74
    • Models i influènciesConservà l’herència del Renaixementen els seus temes mitològics i el puntde vista únic. També va fercomposicions manieristes per donarmés dinamisme a les figures. Tambécombinà marbre i bronze en unaúnica escultura. La seva obra és elparadigma de l’escultura barroca i ésconsiderat el millor escultor de laseva època. Va obrir el camí del’escultura dels segles següents,sobretot la neoclàssica. Un antecedent clar de Bernini és Giambologna, en l’ús de la forma serpentinata i el dinamisme del conjunt. Aquí El rapte de les sabines, 1583.