3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna

on

  • 2,549 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,549
Views on SlideShare
2,049
Embed Views
500

Actions

Likes
1
Downloads
71
Comments
0

5 Embeds 500

http://carmearanda.blogspot.com.es 424
http://www.carmearanda.blogspot.com.es 34
http://historiaipm.jimdo.com 32
http://www53.jimdo.com 9
http://carmearanda.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna 3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna Presentation Transcript

  • La monarquia hispànica a l’Edat Moderna
  • El regnat dels Reis Catòlics Isabel I de Castella Ferran II d’Aragó (1474-1504) 1469 (1471-1515)-1474 mor Enric IV de Castella, germà d’Isabel, que és proclamada reina.-1479 mor Joan II de Catalunya i Aragó, pare de Ferran, proclamat rei.-El territori d’ambdós monarques constituí la monarquia hispànica.-Els dos regnes continuaren sent territoris independents, amb les sevespròpies lleis i institucions.-A Aragó hi havia el pactisme (el rei obligat a negociar lleis i impostos,amb les Corts); en canvi a Castella la monarquia era autoritària, amb elpoder del rei reforçat.-Castella era el territori més extens, poblat i pròsper, a finals del XV.-Aragó era un territori més petit, menys poblat i més pobre.
  • La Inquisició (Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición)El 1480 fou creada a Castella, i el 1483 a la Corona d’AragóObjectiu: castigar, fins i tot amb la mort, als falsos conversosEls Reis Catòlics volien la unitat religiosa de la corona hispànicaS’havia de posar fi a les minories jueva i musulmanaAl gener de 1492 acabaren la conquesta de Granada Segell de la Inquisició
  • Baptisme de moriscos Auto de fe de la Inquisició
  • Les tortures de laInquisició
  • El 31 de març de 1492 els Reis Catòlics signaren a Granada el decretd’expulsió dels jueus de tots els seus regnes, amb les raons següents: “…según es notorio y según somos informados de los inquisidores y de otras muchas personas religiosas, eclesiásticas y seglares, consta y parece el gran daño que a los cristianos se ha seguido y sigue de la participación, conversación, comunicación que han tenido y tienen con los judíos, los cuales se prueba que procuran siempre, por cuantas vías y maneras pueden, de subvertir y sustraer de nuestra santa fe católica a los fieles cristianos y los partar della y atraer y pervertir a su danada creencia y opinión” Firma de Ferran el Catòlic Firma d’Isabel la Catòlica
  • Expansió territorial dels Reis CatòlicsEls Reis Catòlics incrementaren considerablement els dominis de lamonarquia hispànica amb la seva política d’expansió.Primerament conqueriren el regne musulmà de Granada (1492).Iniciaren la conquesta d’Amèrica, després de 1492.El 1500 acabaren la conquesta de les illes Canàries, exterminantpràcticament tota la població autòctona (guanches).El 1512 les tropes castellanes ocuparen el regne de Navarra, el quanva mantenir les seves pròpies institucions de govern, dins del regne deCastella.De la Península Ibèrica només quedava Portugal, amb el qual iniciarenuna política matrimonial amb les seves filles. Aquesta donà fruïts elsegle següent, amb Felip II.Al Mediterrani la Corona d’Aragó seguí la seva política expansionista.
  • Expansió territorial
  • Regnat de Carles V (1518-1556)
  • L’imperi europeu de Carles V
  • Conflictes del regnat de Carles V Interiors Exteriors Guerres:Revoltes- Comuners de -França: pel domini del Castella Nord d’Itàlia i el Franc(1519-1521) Comtat-Germanies de -L’Imperi turc, relacionatValència amb pirates barbarescos(1519-23) -Protestants alemanys. Carles V mai els va poder sotmetre (Mühlberg, 1547) signant el 1555 la Pau d’Augsburg.
  • Regnat de Felip II (1556-1598)Heretà la corona quan el seu pare, Carles I, abdicà, deixant-li tot el seuimperi menys els dominis austríacs i la dignitat d’emperador, que ho rebéFerran, el seu oncle. També va heretar les possessions americanes, i el1680 incorporà Portugal a la corona espanyola, amb els dominis americansd’aquest país.
  • Possessions europees de Felip II
  • Conflictes del regnat de Felip II Exteriors Interiors -Guerra amb França, fent- Revolta dels costat al bàndol catòlic enmoriscos de les guerres de religió.les Alpujarras -Guerra contra els turcs, derrotats a Lepant (1571) -Guerra amb Anglaterra, sent derrotat el 1588 amb l’Armada Invencible. -Països Baixos, rebel·lió dels holandesos, calvinistes, que acabaren independitzant-se.El Escorial Flandes (sud) seguí unit.
  • Flota de la Lliga Santa, que derrotà elsturcs a Lepant (1571) i plànol del Golf deLepant
  • L’ Armada InvencibleIsabel d’Anglaterra
  • La crisi del segle XVIIFelip III (1598-1621) Felip IV (1621-1665) Carles II (1665-1700)
  • La crisi econòmicaMales collites La pesta negra Reducció arribada or i plata d’Amèrica (esgotament mines i acció pirates) Augment impostos a CastellaDespoblament i enfonsament econòmic de Castella
  • La crisi política-El poder polític, econòmic i militar de la monarquia hispànica es vamantenir, amb dificultats, durant el regnat de Felip III, el qual restàal marge de la Guerra dels 30 Anys (1618)-Felip IV deixà el govern en mansdel seu valido, el comte duc d’ Olivares,el qual intentà sortir de la crisi obliganta contribuir, amb diners i impostos a totsels regnes de la monarquia. Això provocàrevoltes i aldarulls a diferents llocs:Aragó, Portugal, Catalunya...
  • Catalunya dins la monarquia hispànica: Catalunya tenia les sevespròpies lleis, i xocà sovint amb els monarques.
  • Catalunya dins la monarquia hispànicaA partir de 1630 es nota la crisi: fams, guerres i pestes.També patia atacs de pirates i bandolers: - Pirates turcs i barbarescos, del nord d’Àfrica atacaven el litoralcatalà, incendiant, robant, agafant persones per vendre-les... Les poblacionsde la costa construïren torres de guaita, que també servien per amagar-s’hi. - Bandolers, lladres de camí, saltejadors, bandits. També hi haviaguerres privades entre els senyors feudals, les ciutats i els monestirs.Fomentaren el bandolerisme: la pobresa del país, el relleu i els boscos,l’amagatall en les senyories, la difusió armes de foc portàtils.Formaven quadrilles d’una vintena d’homes com a mínim, i n’hi havia de totesclasses (jornalers, segadors, pastors, artesans...). Sovint tenien el suport depagesos i autoritats locals. Lluita entre bàndols (nyerros i cadells).Per combatre’ls les autoritats reials cridaven el sometent.
  • Conflictes entre el rei i Catalunya: La Guerra dels Segadors Causes: El comte duc Problema dels allotjaments militars d’Olivares volia que Els pagesos havien de donar als soldats els catalans sal, vinagre, llit, foc i taula contribuïssin amb homes i diners a Els soldats abusaren dels pagesos les empreses El govern de la Generalitat s’hi oposà i militars del rei Olivares feu empresonar 2 consellers i el diputat del braç militar Tamarit. “Unión de armas” A la primavera de 1640 començà una revolta generalitzada de pagesos Volia suprimir les lleis catalanes 1635: Comença la guerra entre Espanya i França
  • Conflictes entre el rei i Catalunya: La Guerra dels Segadors Els fets: El Corpus de sang Nom amb què son coneguts els fets del 7 de juny de 1640. Aquest fou un episodi important en el desencadenament de fets que desembocaren en la guerra dels Segadors. Barri de la Ribera a finals del XVII
  • A la primavera de 1640 esclatà una revoltapagesa generalitzada contra els terciosEl dia de Corpus de 1640 (juny), els segadorsentraren a Barcelona, es provocà un avalot, i elvirrei Santa Coloma, i alguns jutges del’Audiència foren assassinats. Eren consideratsresponsables dels allotjaments.Felip IV i Olivares prepararen un exèrcit perenvair Catalunya.
  • El president de la Generalitat, Pau Claris, decidí trencar amb la monarquiahispànica i cedir la sobirania de Catalunya al rei de França, Lluís XIII Pau Claris Richelieu
  • Catalunya es manté unida a França fins el 1652, any en que es rendí a Felip IV, prometent aquest respectar les lleis i institucions catalanes. La guerra amb França continuà, fins a la Pau dels Pirineus (1659)Setge de Barcelona
  • Pau dels Pirineus (1659)França, aliada amb Anglaterra, va derrotar a Espanya a la batalla de lesDunes (1658). Un any després es signà la pau entre Felip IV i el cardenalMazarino, representant de Lluís XIV, el nou rei de França. S’acordà elmatrimoni d’aquest amb M. Teresa d’Àustria, filla de Felip IV. França esquedà amb el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya(Catalunya Nord). La frontera quedà fixada en els Pirineus (excepte Llívia) Firma del Tractat dels Pirineus
  • Els Segadors Mataren un sacerdot, Catalunya, comtat gran, mentre que la missa deia;qui tha vist tan rica i plena! mataren un cavaller, Ara el rei Nostre Senyor a la porta de lesglésia, declarada ens te la guerra. en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa. Segueu arran! Segueu arran, Lo pa que no era blanc que la palla va cara! deien que era massa negre: Segueu arran! el donaven als cavalls sols per assolar la terra. Lo gran comte dOlivars sempre li burxa lorella: Del vi que no era bo, -Ara es hora, nostre rei, nengegaven les aixetes,ara es hora que fem guerra. el tiraven pels carrers sols per regar la terra. Contra tots els catalans, ja veieu quina nhan feta: A presencia dels parents seguiren viles i llocs deshonraven les donzelles.fins al lloc de Riu dArenes; Ne donen part al Virrei, del mal que aquells soldats feien:nhan cremat un sagrat lloc, que Santa Coloma es deia; - Llicència els he donat jo, cremen albes i casulles, molta més sen poden prendre.- i caporals i patenes, i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre
  • Aneu alerta, catalans;Sentint resposta semblant, catalans, aneu alerta:enarboren la bandera; mireu que aixís ho faran,a la plaça de Sant Jaume, quan seran en vostres terres.n´hi foren les dependències. Anaren a la presó:A vista de tot això donen llibertat als presos.sés avalotat la terra: El bisbe els va beneircomencen de llevar gent Amb la ma dreta i lesquerra:i enarborar les banderes.Entraren a Barcelona - On es vostre capità?mil persones forasteres; On és vostre bandera?-entren com a segadors, Varen treure el bon Jesúscom érem en temps de sega. Tot cobert amb un vel negre:De tres guàrdies que nhi ha, - Llicència els he donat jo,ja nhan morta la primera; molta més sen poden prendre.ne mataren al Virrei,a lentrant de la galera; Sentint resposta semblant,mataren els diputats enarboren la bandera;i els jutges de lAudiència. a la plaça de Sant Jaume, nhi foren les dependències.
  • Anaren a la presó: donen llibertat als presos. A vista de tot això El bisbe els va beneir sés avalotat la terra: Amb la ma dreta i lesquerra: comencen de llevar gent i enarborar les banderes. -On es vostre capità? On és vostre bandera?- Entraren a Barcelona Varen treure el bon Jesús mil persones forasteres; Tot cobert amb un vel negre: entren com a segadors,com érem en temps de sega. -Aquí és nostre capità, aquesta es nostre bandera.-De tres guàrdies que nhi ha, A les armes catalans, ja nhan morta la primera; Que ens ha declarat la guerra! ne mataren al Virrei, a lentrant de la galera; Segueu arran! mataren els diputats Segueu arran, i els jutges de lAudiència. que la palla va cara! Segueu arran! Aneu alerta, catalans; catalans, aneu alerta: mireu que aixís ho faran,quan seran en vostres terres
  • La Guerra de Successió (1702-1713)1700: 1 novembre, mor Carles II, sense fills (darrer rei casa d’Àustria)En el seu testament deixà el tro a Felip V, net de Lluís XIV de França.L’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria, no acceptà el testament.A Europa es formen 2 bàndols:Partidaris de Felip V Partidaris de l’arxiduc Carles(Borbons) (Àustries)França ÀustriaCastella Anglaterra Holanda Dinamarca Portugal Saboia Corona d’Aragó Felip V Arxiduc Carles
  • Els ascendents dels dos candidats:
  • La Guerra de Successió (1702-1713)La Corona d’Aragó es posà del costat de l’Arxiduc Carles d’Àustria, el quales comprometé a respectar-ne lleis i institucions (1705). Aquest desembarcàa Barcelona on fou aclamat com a Carles III.València i Aragó foren recuperades per les tropes borbòniques després de labatalla d’Almansa (1707). Felip V abolí les lleis i institucions de València iAragó mitjançant els Decrets de Nova Planta.
  • La Guerra de SuccessióLa guerra anava pitjor per França fora d’Europa, on perdien les batalles.El 1711 mor l’emperador d’Àustria Josep I, i el seu successor era l’ArxiducCarles. Això canvià la situació, i els països europeus que li donaven suportacceleraren el procés de pau. La Pau d’Utrecht (ciutat holandesa) i Rastadt(Alemanya) foren en realitat una sèrie de tractats unilaterals signats pelspaïsos bel·ligerants. Els acords més destacats foren: - Gran Bretanya conservaria Gibraltar i Menorca, ocupades durant la guerra i territoris i beneficis comercials a Amèrica. - Felip V és reconegut rei d’Espanya i les possessions americanes. - Espanya perd els territoris que encara dominava a Europa (Països Baixos, Nàpols...)
  • L’11 de setembre (1714)Els catalans decidiren continuar lluitant contra les tropes borbòniques.La Junta de Braços va acordar la resistència, sota la direcció del generalVillarroel i el conseller Rafael Casanova. Però només dues places fortespodrien resistir durant alguns mesos el setge: Barcelona i Cardona.La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans ifrancesos. La Coronela, o milícia urbana, es va encarregar dorganitzar laresistència, sota les ordres del Consell de Cent; i els gremis es feren càrrecduna part de la muralla cadascun. Daltra banda, en diverses comarques esvan emprendre accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de laciutat eren formades per 5.300 homes.La resistència de Barcelona va durar tretze mesos i va provocar ladmiracióduna bona part de lopinió pública europea. La Junta de Govern de Barcelona l’11 de setembre
  • A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000soldats van iniciar lassalt a la ciutat, a través de set bretxes de lamuralla obertes per lartilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc deBerwick, cap de lexèrcit atacant, a fer entrar en combat les tropes dereserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar ambprop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular,després dhaver pactat amb el duc de Berwick la rendició senserepresàlies. Res daixò no fou respectat.
  • Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V desprésque les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successió, elsdiferents regnes i territoris de la Corona dAragó. Es promulgaren en les dates següents: 1.Regne de València i d’Aragó: 29 juny de 1707 2.Mallorca, Eivissa i Formentera: 28 novembre de 1715 3.Principat de Catalunya: 16 gener de 1716 Constitucions i drets abolits Nova llei
  • La repressióLa repressió de Felip V a Catalunya fou molt dura. Van haver-hi moltesexecucions i empresonaments. Cas a destacar el del general J. Moragues.S’aboliren, amb els Decrets de Nova Planta les lleis i institucions catalanes(Generalitat, Corts, Consell de Cent), reemplaçades per lleis castellanes ifranceses, de caire absolutista i centralitzador.S’imposà un nou impost, el “cadastre”, que multiplicà per 6 la pressió fiscal.Es mantingué un exèrcit de 35.000 homes a Catalunya.Es prohibí l’ús del català en tasques de governi justícia, en l’ensenyament...L’única llengua oficial fou el castellà.La monarquia hispànica es convertí en unEstat absolutista i centralitzat del tot. Josep Moragues