Your SlideShare is downloading. ×
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
3.Colosseo
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,580
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
151
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Colosseu (amfiteatre Flavi) 72-80 Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador) Localització: vall del Coliseu (Roma) Estil: romà imperial
  • 2. Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedra Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre)
  • 3. Localització en el plànol de la Roma imperial (actual: vall del Colosseu, a Roma)
  • 4. L’estil Romà imperial Amfiteatre vol dir unió de dos teatres (genuí romà). Es feien en superfícies planes per l’ús de la volta de canó i la d’aresta Gran influència en el Renaixement
  • 5. Cinc ordres arquitectònics Columna i base toscanes
  • 6. Combinació d’arc de mig punt i arquitrau Volta de canó
  • 7. Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Arquitectura de voltes típica dels romans. Cada pis separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les columnes adossades de l’ordre corresponent. Anàlisi formal
  • 8. Elements de suport Contraforts gruixuts Pilars Columnes adossades decoratives, dels diferents ordres
  • 9. Elements suportats Arcs de mig punt i voltes de canó i d’aresta Arquitraus, frisos i cornises (decoratius)
  • 10. Secció de la càvea, sostinguda per voltes superposades sostingudes per pilastres de travertí. No aprofita els desnivells, sino que s’aixeca sobre una superfície plana. Galeria del circ romà de Tarraco, les voltes de canó sostenen la càvea
  • 11. El cor de l’edifici és ple de quilòmetres de passadissos amb voltes, i d’escales, per garantir el moviment fluid de molta gent. S’usà la volta de canó i la d’aresta.
  • 12. Espai exterior Estilòbat Ordre dòric toscà 4 pisos (80 arcades) Ordre jònic Ordre corinti Àtic amb lesenes (faixes verticals) corínties
  • 13. Quart pis afegit posteriorment (Domicià). Àtic massís, amb lessenes i finestres quadrades. Millorava efecte visual exterior.
  • 14. Reconstrucció Pals de fusta pel velarium (240) (tendal immens) Exterior recobert d’estuc Estàtues als intercolumnis del 2n i 3r pis
  • 15. Planta el·lipsoidal càvea arena Vuitanta accessos primer nivell d’ordre dòric segon nivell d’ordre jònic tercer nivell d’ordre corinti àtic o quart nivell (estructura massissa) Sistema esglaonat de galeries amb voltes vomitoria Fou situat en el llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Sunion
  • 16. Espai interior Càvea Arena Subsòl Vomitòria
  • 17. Graderia envolta l’arena, sota la qual Domicià hi feu construir un subsòl amb passadissos, escales, corredors voltats, habitacions i cambres. També un sistema de conducció d’aigua per crear una gran piscina a l’arena per fer-hi naumàquies.
  • 18.  
  • 19.  
  • 20. Interpretació Situat al llac dessecat de l’antiga domus àurea de Neró. Probablement l’edifici més gran de l’antiguitat. Regal de l’emperador Vespasià (69-79) al poble, per tornar-li un espai que Neró (54-68) li havia pres. Caràcter públic i civil. Oferia espectacles gratuïts entre gladiadors i amb feres, batalles... Es calcula que hi varen morir entre 500.000 i 1 milió de persones. Els 50.000 espectadors s’hi distribuïen segons la seva categoria social. La graderia a la planta baixa tenia 80 accessos. Ràpida sortida espectadors. Posteriorment se li han donat diversos usos que l’han malmès força.
  • 21. Els gladiadors i les lluites amb feres Mentre es mantingui dret el Colosseo, es mantindrà dreta Roma. Quan caigui el Colosseo, caurà Roma. Quan caigui Roma, caurà el món. Beda el Venerable, historiador del segle VIII. Ens mostra la perdurable glòria d’aquest monument.
  • 22. El nom li ve d’una estàtua colossal de Neró que hi havia a prop, que es conservà fins l’Edat Mitjana, canviant-li el rostre. Vespasià utilitzà per construir-lo part del botí robat després de la gran rebel·lió dels jueus. Al contrari del costum de situar els amfiteatres als afores de les ciutats, el Colosseo es col·locà al vell mig de Roma. Vespasià morí l’any 79 i Titus l’acabà (nivell superior) i l’inaugurà l’any següent. Després el seu germà Domicià construí les galeries subterrànies que servien per als esclaus i els animals. Neró
  • 23. Funció El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià, sota el regnat del qual començaren les obres (72); manifesta el seu poder i les seves gestes. Es creà per donar-ne una imatge benefactora i amb clara intenció propagandística. La seva inauguració sota el regnat de Titus (80), fill de Vespasià, va convertir-se en una festa que durà 100 dies. El Colosseo s’utilitzà durant quasi bé 500 anys, fent-se els últims jocs al s. VI, bastant després de la caiguda de Roma (476). Posteriorment se li donaren diferents usos. Servia també, com tots els amfiteatres, per fer-hi les lluites de gladiadors, entre ells o amb feres, batalles navals …
  • 24. El context històric Després del regnat de terror i excessos de Neró, havent estat deposat i havent-se suïcidat després (any 68), hi hagué un any, el 69, en que varen disputar-se el tro quatre emperadors, dels quals en sortí vencedor Vespasià, el qual instaurà una nova dinastia, la Flàvia, formada només per ell i els seus dos fills, Titus i Domicià. Amb Vespasià l’exèrcit pujà a primer ordre polític. Durant el seu imperi es propicià la recuperació econòmica de Roma, es reformà el Senat i es promogué l’ascens de l’ordre aqüestre, de la qual ell provenia, a l’administració de l’Estat. Va emprendre grans obres públiques, de les que destacà el Colosseu. Les fronteres es reforçaren en diverses regions perilloses de l’imperi, i va esclafar la rebel·lió dels jueus, amb l’exèrcit comandat per Titus, que acabà destruint Jerusalem. Va ser quan els símbols jueus es traslladaren a Roma com a botí, tal i com es recull en els relleus de l’arc de Titus, que commemorà el fet. El breu regnat de Titus (79-81) deixà el record de la fi de les obres i la inauguració de l’amfiteatre Flavi o Colosseu, així com l’esmentat arc de triomf. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà sota l’erupció del Vesuvi i un nou incendi a Roma. http://www.xtec.net/ ~sgiralt / labyrinthus /roma/ roma.htm
  • 25. Vespasià Titus Domicià Emperadors Flavis
  • 26. Relleus de l’arc de Titus, on els romans s’emporten els símbols jueus agafats del temple de Jerusalem.

×