Your SlideShare is downloading. ×
12.Fragonard: El gronxador
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

12.Fragonard: El gronxador

7,198
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
7,198
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
157
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El gronxadorJean-Honoré Fragonard
  • 2. Context històricEl rococó predominà a Europa a mitjan del segles XVIII i fou el preferit del’aristocràcia. Les obres més representatives les trobem en l’ornamentació,l’arquitectura i la pintura. Concretament a França és on més es desenvolupà, ales corts de Lluís XV i Lluís XVI, i s’acabaria amb el neoclàssic, consideratl’art de la Il·lustració i la Revolució Francesa.El terme s’utilitzà per primer cop pels artistes neoclàssics amb sentitpejoratiu. Prové de la paraula francesa “rocaille” (jardins barrocs decoratsamb roques i plantes rupícules, que surten d’aquelles).En làmbit arquitectònic representa la intensificació decorativa dels interiorsdels edificis i el gust pels detalls.En la pintura destaca per la intranscendència dels temes (festes nobiliaris,amor galant) i la pal·lidesa cromàtica.
  • 3. Els clients habituals d’aquestestil eren, a més dels reis,l’aristocràcia, que portava unavida ociosa, vivint de les sevesrendes, i aquest tipus de vidaés el que volien veure reflectiten l’art. A França aquest fetaccentuaria les diferènciessocials, i els privilegiatsacabarien perdent el seupredomini i molts fins i tot lavida en la Revolució. The Musical Contest, 1754 Le petit parc, 1764-65
  • 4. Característiques de la pintura de Fragonard- Escenes sovint situades en jardins o alcoves.- Va passar de pintar temes mitològics i religiosos a fer obres molt més frívoles i alegres, a partir de 1765, en que es posà de moda el rococó.- La seva pinzellada és ràpida i solta.- És una pintura eminentment decorativa.- El seu cromatisme és suau.- El paisatge i el retrat són dels temes preferits.- Pintors destacats del rococó són: Boucher, Jean-Antoine Watteau, Chardin i Fragonard.El rococó és un estil independent i molt personal. És un art sobretotaristocràtic, mundà, íntim i delicat. Reflexa una societat que volia llibertat,bon gust i plaer. Una societat sense preocupacions. En el cas de Françareflecteix perfectament la situació pre-revolucionària, des del punt devista de la noblesa i la reialesa privilegiada.
  • 5. Va néixer a Grasse, Alps Jean-Honoré Fragonard (1732-1806)Marítims, fill dun sastreespecialitzat en guants. Va serenviat a París on va demostrartal talent que el presentaren aFrançois Boucher, qui vareconèixer els seus dots i el vaenviar al taller de Chardin.Fragonard va estudiar durant sismesos i va tornar al taller deBoucher, on va saber adquirirlestil del seu mestre de talmanera que aquest li va confiar larealització de rèpliques de lesseves pintures. El 1552 vaguanyar un premi de la ReialAcadèmia d’Escultura i Pintura deFrança i va viatjar a Roma, onestudià durant tres anys al tallerde Charles-André van Loo.Abans de partir va pintar l’obra“Crist rentant els peus delsapòstols (avui a la Catedral deGrasse).
  • 6. El 1756 va tornar a Itàlia i durant la seva estada a Roma va poder admirar elsromàntics jardins, amb les seves fonts, temples i terrasses, on va concebreels escenaris que posteriorment plasmaria, a les seves obres.En 1765 la seva obra "Corsus i Callirhoe" li va assegurar la seva admissió alAcadèmia. Lobra va ser objecte delogi per part de Diderot i va seradquirida pel rei, qui ordenar reproduir-la. Va començar llavors la demandaper part del Lluís XV de patrons que representessin escenes damor i plaeren la cort, va dirigir la temàtica de les obres de Fragonard cap a les obresamb escenes damor i voluptuositat amb les quals el nom de lartista ha estatassociat.RetratdeDiderot http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=9 287
  • 7. Les obres de Fragonard van començar a representar amb escenes damor ivoluptuositat amb les quals el nom de lartista ha estat associat. Destaca delseu estil la bellesa dels colors així com la virtuositat del traçat fàcil. Lesobres més destacades inclouen El gronxador, El forrellat, El petó robat, Lesbanyistes, així com la decoració de les estances de Madame du Barry i laballarina Marie Guimard. La lectora, 1772 Les banyistes 1765
  • 8. La Revolució Francesa va significar elfinal de lantic règim, i Fragonard,proper als màxims representants delmateix, va deixar París el 1793 i vatrobar refugi a la casa del seu amicMaubert a Grasse, que va decorar ambuna sèrie de plafons decoratiusconeguts com Roman damour de lajeunesse.Fragonard va tornar a París acomençaments del segle XIX, on vamorir el 1806, pràcticament oblidat.Durant més de mig segle va sercompletament ignorat, fins al punt queMichael Scheißkopf, a la seva obraHistòria de lArt (1873), ni tan sols noesmenta el seu nom. Posteriorment elseu redescobriment li va suposar laseva confirmació entre els mestres dela pintura. Versió primerenca de El gronxador
  • 9. La gallina cega, 1770 Confessió d’amor, 1771
  • 10. El gronxador, 1773-76 El progrés de l’amor, 1773
  • 11. El forrellat, 1778 El petó robat, 1790Retrat de MargueriteGerard. 1778.
  • 12. Documentació generalTítol: El gronxador (o Elfeliç caprici del gronxador)Autor: Jean HonoréFragonard (1732-1806)Cronologia: 1766Estil: rococóTècnica: oliSuport: telaMides: 83 cm x 66 cmLocalització actual: WallaceCollection, a Londres.
  • 13. Anàlisi formalElements plàsticsPredomina una variada gammade verds i grocs, que escorresponen a la vegetació queomple la tela. Tons pastel.El vestit de la noia destacaamb el seu color rosat i blanc.Crea gran contrast amb elscolors circumdants.La pinzellada és ràpida iespontània. Utilitza un lleuclarobscur.La llum prové de la clariana is’obre pas entre les fulles delsarbres i els núvols, reflectint-se plenament en la noia que esgronxa i el noi jove. El mésgran queda en la penombra.
  • 14. ComposicióLa formen 3 figures,estructurades en forma detriangle, el vèrtex del qual és elcap de la noia. La diagonal delcostat esquerra la formen lescordes del gronxador i el braçestirat del noi del terra, i l’altrecostat són les cordes de l’homede la dreta, que és el que el guia.El joc de diagonals accentua lasensació de moviment.La mirada de la noia es dirigeix aljove estirat al terra, al qual llançauna sabata. L’expressió d’ambduesfigures és de coqueteria per partde la noia i languidesa amorosaper part del noi. La mirada del’home més gran, de la dreta, nos’aparta de la noia.
  • 15. El marc de l’escena és un paratge ple devegetació i ornaments, amb tres figuresescultòriques de putti o angelets, de les qualsduen aparenten curiositat, observant la noia, il’altra té els ulls tancats. Les línies corbes les trobem en les branques dels arbres, i en el tronc de l’esquerra. La llum difumina els colors a mesura que s’allunyen cap el fons.
  • 16. InterpretacióLes escenes galants de Fragonard eren banals i tòpiques, però també són unfidel reflex de la societat elitista del segle XVIII.El moviment pendular del gronxador pot interpretar-se com a símbol de lainconstància dels sentiments femenins, que ara semblen tenir com adestinatari el noi jove, però que poden girar-se cap a un altre en el futur.També es possible que l’home gran que gronxa la noia sigui el marit. El joveque l’observa representa acceptar el frívol joc de la seducció i el voyeurisme,fent-ne partícip a l’espectador.Són reflex d’una societat amb els dies comptats, amb la RevolucióFrancesa en portes. Mostren allò que tan criticaren els il·lustrats i quedesprés perseguiren els revolucionaris. El poble, i les seves penalitats, noexistia per aquest grup de privilegiats.Es diu que un jove noble va encarregar El gronxador.
  • 17. Models i influènciesEls seus mestres foren els pintors rococós Watteau i sobretot Boucher.El profund coneixement dels pintors flamencs, com Rubens o Hals, l’ajudarena desenvolupar el seu art.A Itàlia i durant la seva estada a Roma va admirar els jardins romàntics, ambles seves fonts, temples i terrasses, on va concebre els escenaris queposteriorment plasmaria, a les seves obres.Sobre la seva obra va influir també la florida sumptuositat de GiovanniBattista Tiepolo, lobra del qual va tenir oportunitat destudiar en Venèciaabans de la seva tornada a París en 1761.Per la temàtica de les seves obres se’l considera un precursor dels romànticsi els impressionistes, que valoraren les seves pinzellades cremoses, ràpides iespontànies.
  • 18. Constable, El Carro de Fenc, 1821. Pintor romàntic anglès.Tièpolo, Apol·lo i Dafne, 1745
  • 19. A. Watteau, L’embarcament a Citera, 1717F. Boucher, El naixement de Venus1740. I Dona reclinada, 1751