11.Velázquez: Las Meninas

LasMeninas

Documentació generalTítol: Las MeninasAutor: Diego Rodríguezde Silva y Velázquez(1599-1660)Cronologia: 1656Estil: BarrocTècnica: oliSuport: telaDimensions: 3,18 m x2,76 mLocalització: Museu delPrado (Madrid)Tema: Retrat de grup

Sala del Museu del Prado on es troben Las Meninas http://www.wga.hu/index1.html http://www.museodelprado.es/coleccion/galer ia-on-line/galeria-on-line/obra/la-familia-de- felipe-iv-o-las-meninas/

Context històricEspanya era al segle XVII una gran defensorade la Contrareforma catòlica. La Inquisicióvetllarà per mantenir el dogma establert alConcili de Trento. El poder de l’Església seràmolt gran, i tindrà molta més força que a ladividida Itàlia. Això explica les característiquesdel barroc espanyol: la temàtica seràeminentment religiosa, l’art serà utilitzat comargument convincent del poder catòlic. També ésun segle de crisi econòmica i demogràfica. Ja noarriben tants metalls preciosos d’Amèrica, i lapesta fa estralls entre la població.Quan va néixer Velázquez començava el seuregnat Felip III. Quan arribà a Madrid, el 1622,va començar a treballar a la cort del jove FelipIV, pel qual ja no deixaria de pintar. Durant elseu regnat els problemes polítics no s’acabarienmai. Va patir la insurrecció de Catalunya(Guerra dels Segadors) i Portugal, separant-seaquest últim de la corona espanyola. Entrà tambéen la Guerra dels Trenta Anys.

Velázquez (1599-1660) Va començar pintant quadres costumistes a Sevilla, així com temes religiosos. Vieja friendo huevos, 1628 L’adoració dels Mags, 1619El rei agenollat en primer pla és un autoretratdel pintor, el més gran del seu costat és el seumestre i futur sogre, Pacheco, i la Verge laseva futura dona, Juana Pacheco.

El aguador de Sevilla, 1623 Felip IV, 1628, quan Velázquez ja s’havia convertit, a la cort, en el retratista del rei i tota la seva família

A Madrid va començar la temàtica mitològica El triomf de Bacus o els Borratxos, 1629 La fragua de VulcanoA la cort va tenir un gran èxit, i hi vadesenvolupar diferents càrrecs(“Ajudant de guardaroba” i “ajudantde cambra” del rei). Al final founomenat “Aposentador mayor delpalacio”, el 1651 i va ser nomenatcavaller de l’ordre de Santiago, creuque llueix a Las Meninas.

Va fer dos viatges a Itàlia, enviat per la cort. En el seu primer viatge vapintar dos paisatges plens de llum, considerats com un antecedent de lapintura impressionista. Són dues representacions de la vil.la dels Mèdici.També va conèixer les obres dels pintors venecians del Renaixement, aixícom l’obra de Rubens, del qual es feu amic quan aquest va venir a Espanya.

La rendició de Breda, 1634-35. Fou pintat pel palau del “Buen Retiro” perordre del Comte Duc d’Olivares. Celebra una victòria a la Gerra dels 30 Anys.

El comte duc d’Olivares,1634. Era qui realmentgovernava Espanya enaquella època.El princep Baltasar Carlos acavall, 1635-36.

Autoretrat,1643 Juan de Pareja, el seu criat, El Niño de Vallecas, 1643-45 1650

ANÀLISI FORMALElements plàsticsPredomina el color sobre el dibuix.La paleta és clara, lluminosa, amb granriquesa de colors i matisos. Hi trobem elblanc, el negre, l’ocre, tocs vermells...La pinzellada és llarga, fluïda, visible, ies combina amb una de curta i precisaper perfilar els detalls.Els contorns de les figures esdifuminen, plasmant l’atmosfera que lessepara, és la perspectiva aèria. Lesformes es dilueixen en la proximitat. Reprodueix amb gran realisme textures molt diferents, com la duresa de la fusta, la rigidesa dels vestits o la flonjor del pelatge del gos.

ComposicióL’escena s’estructura dinsd’un espai cúbic ques’omplirà amb elspersonatges. Aquest espaiens mostra dues parets, ladel fons, amb dos gransquadres a la part de dalt, idues portes, amb un mirallal mig. La porta de ladreta és oberta i deixaentrar la llum. La paret dela dreta té una sèrie definestres, i la primera il’última es trobemobertes, deixant tambéentrar la llum. A l’esquerrahi ha una gran tela, de laqual només veiem una part,i d’esquena. El sostre éspla i té dues làmpades.Diferents matisos de grisomple aquest espai.

Acurat estudi de la llum,que il·lumina sobretot lesfigures del primer pla, i lesque s’allunyen d’aquestes esvan submergint en lapenombra.La llum irradia de dos focusprincipals: la finestra de ladreta, que il·lumina lesfigures del primer pla, i laporta oberta del fons.L’espai del mig resta enpenombra.Per tant els jocs de llum iombra ajuden a crear lail·lusió d’espai: la llum queentra per la porta del fons iel seu contrast amb la foscordel sostre i la paret de ladreta contribueixen també acrear la profunditat enl’escena.

Totes les figures estan agrupades a la part baixa de la composició, amb laqual cosa aconsegueix crear un gran camp visual. El mirall i la porta del fonssón els elements que donen més profunditat a l’escena.El mirall reflecteix alguna cosaque és fora de l’escena principal.La porta amplia molt el campvisual.La paret de l’esquerra té unasèrie de finestres, per una de lesquals entra la llum que il·luminal’escena principal. A la dreta unagran tela se’ns mostra peldarrere.La part de dalt és buida, nomésl’omple l’aire, que dona la sensacióque separa les formes i elsespais, als difuminar els cortornsd’aquests.

Les línies de perspectivavan a parar a la porta i lasilueta del fons, la qual alil·luminar aquesta zona creauna sensació de profunditatmolt més gran.

Els personatges de primer plaestan disposats en dos grups detres:- Al centre la nena més petita, rosa, i als seus dos costats dues noies més grans, una agenollada a l’esquerra i l’altra iniciant una reverència, a la dreta. Totes tres van ricament vestides.- L’altre grup el forma una nana macrocèfala i un nan, amb un mastí al davant.Al segon pla hi trobem dospersonatges a la dreta, una dona iun home que conversen migamagats en la penombra. Al costatesquerre hi ha una gran tela, que A la paret del fons hi ha una porta oberta,ocupa el primer pla absolut, amb a la dreta, amb un home que sembla queun pintor al seu davant, amb els l’obre i està sobre unes escales. Al centreestris del seu treball a les mans i de la paret un mirall que reflecteix duesuna creu de San Jaume al pit. figures. Per sobre hi ha dos grans quadres.

Els diferents grupsque formen lacomposició del quadre.Important destacarl’espai que s’obreentre els personatgesdel primer pla i els delfons, així com l’espaicreat davant del’escena principal, queens mostra una altraperspectiva, tambémolt amplia, la que estroba al davant delspersonatges delprimer pla. Aquestas’obté amb el recursdel mirall situat a laparet del fons.

InterpretacióEls contemporanis de Velázquez conceberen aquesta obra com un retrat dela infanta Margarita, filla del rei Felip IV i futura emperadriu d’Alemanya.Els inventaris reials s’hi referiren com La família. L’any 1843 el pintorMadrazo li va donar el nom actual, Las Meninas, terme portuguès utilitzat ala cort espanyola per identificar les dames d’honor dels infants reials.Les interpretacions que s’han donat d’aquest quadre són molt diverses. Peruns és un retrat de la infanta i prou, per altres un retrat de la família reial,per altres un elaborat joc de miralls, o una reivindicació socials del paper del’artista, o l’interès del pintor per pintar el rei, el qual no es deixava retratarper l’acusat realisme dels últims quadres que li havia pintat o per exaltar lapintura mateixa.Els quadres que pengen en la paret del fons s’han identificat com còpies deRubens (Pal·les i Aracne) i Jordaens (Apol·lo i Màrsies) fetes pel pintor JuanBautista del Mazo, que era gendre de Velázquez.Els personatges també han estat gairebé tots identificats. http://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Meninas

Felip IV 1652-53 1657-60

Els reis José Nieto Marcela de Ulloa Guardadames (Diego Ruiz?)Velázquez Isabel de Maribárbola Velasco Nicolasito Agustina Infanta Pertusano Sarmiento Margarita

La infanta Margarita, teniauns 5 anys en aquest quadre. Ésla figura principal, el centre, ial seu voltant gira l’escena. Vaser un dels personatges de lafamília reial que més cops varetratar el pintor. Estavacompromesa amb el seu oncle,l’emperador d’Àustria LeopoldI. Aquest va rebre moltsretrats seus, de Velázquez, jaque volia saber quin aspectetenia la seva futura dona. S’hiva casar quan tenia 16 anys, i vamorir amb només 22 desprésde set embarassos.Està pintada amb especialsimpatia per Velázquez.

Una de les meninas, MaríaAgustina Sarmiento deSotomayor. Filla de comte idona més tard del comte dePeñaranda. Està oferint aigua ala infanta en un búcar, i sinclinaal seu davant com marcava elprotocol de la cort.

Isabel de Velasco. Filla del comte deFuensalida. Es va casar amb el duc deArcos i va morir el 1659, després d’haverestat “menina” de la infanta. És la quecomença a fer una reverència en mirarcap a l’espectador, o els personatges queapareixen al fons, reflectits al mirall. Sónel rei Felip IV i la seva dona, Mariana deÀustria.

Mari Bárbola (Maria Bárbara Asquín).Nana hidrocèfala, que a la mort de laseva senyora, la comtessa de Villerbal iWalther, va passar a formar part delservei de Palau "amb paga, racions iquatre lliures de neu durant lestiu". Nicolasito Pertusato. Nan, dorigen milanès; va arribar a ésser ajudant de cambra del rei i va morir a ledat de setanta-cinc anys; segons Gómez de la Serna, "tan petit com sempre".

Diego Velázquez. Ésl’autoretrat del pintor, davantd’un gran llenç i amb la paleta iel pinzell a les mans. Porta laclau d’ajuda de cambra a lacintura. La creu de Santiagova ser pintada posteriorment,quan en 1659 va ser admèscom a cavaller d’aquestaordre. L’historiador Palominodiu:“alguns diuen que sa Majestatmateix li va pintar, per animarels mestres d’aquestanobilíssima art, amb tansuperior cronista; perquè quanva pintar Velázquez aquestquadre, el rei encara no lihavia fet aquesta mercè”

Marcela de Ulloa. Era viuda deDiego de Portocarrero y maredel cardenal del mateix nom.Era l’encarregada cuidar ivigilar a totes les donzelles queenvoltaven a la infantaMargarita. Porta roba de vídua i Felip IV y i la seva dona Marianaconversa amb un personatge en d’Àustria. Apareixen reflectits en unla penombra esmentat només mirall penjat al centre i al fons delcom un “guardadamas”. quadre. Per alguns és aquest precisament el retrat dels reis que estava pintant Velázquez.

José Nieto Velázquez. Eral’aposentador de la reina, Velázquezho era del rei. Va servir al palau finsque va morir. Es troba al fons, en unaporta oberta per on entra la llum. Téun genoll doblegat sobre l’escala. Noqueda clar si va a entrar o a sortir dela sala.

La sala on es desenvolupa l’acció es Diferents interpretacionstrobava a l’Alcàsser dels Àustries, aMadrid, el qual es va cremar mésendavant. Era una de les cambres del Una de les més acceptades és la que diupríncep Baltasar Carlos, que que la infanta Margarita i el seuVelázquez utilitzava com a taller. a seguici irromp a l’estudi de Velázquez mentre aquest pintava la parella reial, que apareix al mirall del fons. Però segons la reconstrucció de les perspectives, el mirall podria reflectir la tela que està pintant, llavors hauríem de saber a qui miren el pintor i la resta de personatges.

Una altra diu que els queirrompen en l’estudi del pintorsón els reis, i la infanta i elseguici ja eren allà, contemplant eltreball de Velázquez. Aquesta esbasa en els gests i les miradesdels personatges, com també en elfet que el pintor semblainterrompre la seva tasca enadonar-se de l’entrada els reis. Lainfanta, observant el nan commolesta al gos, gira els ulls perobservar els seus pares entrant al’estudi. Isabel de Velasco s’haadonat de l’entrada dels reis icomença a fer una reverència.També la nana Maribàrbola els havist. La resta de personatgessegueixen amb la seva activitat,sense veure qui acaba d’arribar. Laporta del fons indica quel’aposentador de la reina obre laporta per quan els reis vulguinsortir, com marcava el protocol.

Gran coneixedor del protocol del palau, es diu que en aquesta pintura Velázquez volia demanar la noblesa de la pintura i ser tractat com a Itàlia, on als pintors sels tenia en gran consideració. Per això es retrata en el mateix espai que la família reial però guardant la distància necessària amb els reis, que són en un altre pla diferent i només com un reflex, demostrant en aquest detall lhabilitat diplomàtica del pintor. Com diu Tolnay: «Las Meninas són com unÉs com si Velázquez considerés manifest sobre la pintura comque tant important era el seu art a art liberal.»que el propi rei anava a veure’lpintar, com ja havia fet Carles Vamb Ticià.

També shan interpretat algunspersonatges des dun punt de vistaal·legòric; així, la nana Mari Bárbolaté una bossa de monedes a les mans,element incongruent llevat quesimbolitzés la cobdícia. El nanNicolasito Pertusato, que molesta algos, seria el Mal, importunant a laFidelitat. Encara que aquestainterpretació sembli molt atrevida,és cert que el mal apareix en elstractats diconografia com unpersonatge vestit de vermell, i el gosés símbol de fidelitat i dalertadavant els perills. Cal recordar, amés, que Velázquez posseïa llibresdiconografia a la seva bibliotecacom el de Cesare Ripa. El quadre va ser penjat al despatx d’estiu del rei Felip IV, on només ell tenia accés, fet que indica el valor privat i familiar que tenia aquesta obra pel monarca.

"El Niño de Vallecas"1643-45 Retrat d’Innocenci X, 1650

Autoretrat, 1645 Juan de Pareja, 1650 Era el criat de Velázquez

La Venus del Mirall, 1649-51

Models i influènciesModels de Velázquez foren elspintors del Renaixement italià,sobretot els venecians, així com elnaturalisme de Caravaggio. Tambél’influí el seu contemporani Rubens.El seu estil però acabà sentcompletament singular i personal.Se’l considera una de les figuresprincipals del Barroc.Las Meninas estan claramentinfluïdes en la seva composició perl’obra: Matrimoni Arnolfini de VanEyck (1434).El mirall reflecteix allò que no ésdins la tela. El gos, símbol defidelitat, en primer pla...

Fins a començament delsegle XIX Velázquez vaser poc conegut forad’Espanya, com lamajoria de pintorsd’aquest país. Durant elromanticisme, desprésde les guerresnapoleòniques, va passara ser font d’inspiraciódels artistes mésavançats. Goya fou un dels seus principals admiradors, l’obra del qual va estudiar en les col·leccions reials. La família de Carles IV (1800) s’inspirà en Las Meninas.

Els impressionistes també valorarenla modernitat de l’obra deVelázquez. Manet el qualificà com a“pintor dels pintors”, o “el pintor perexcel·lència. Manet. El bar del Folies Bergère, 1881-81

Al segle XX l’obra de Velázquez va ser motiu de reflexió i reinterpretacióper a molts artistes.Las Meninas i La infanta Margarita, de Picasso (1959), són algunes de lesmoltes versions d’aquest quadre fetes per l’artista malagueny. Gran partes troben al Museu Picasso de Barcelona.

Manolo Valdés & Rafael Solves (Equipo Cronica. Pop Art), El recinte, 1971 Manolo Valdés, Las Meninas, 2007http://search.it.online.fr/covers/?m=1656

Las Meninas (after Velázquez) Las Meninas (after Velázquez)Equipo Crónica Sophie Matisse, 2001

http://carmearanda.blogspot.com.es	594
http://carmearanda.blogspot.com	100
http://agora.xtec.cat	97
http://www52.jimdo.com	25
http://distancia.ceprat.net	25
http://www.carmearanda.blogspot.com.es	12
http://www.carmearanda.blogspot.com	7
http://historiart.jimdo.com	2

11.Velázquez: Las Meninas

by Carme Aranda Mònica Navarro

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

8 Embeds 862

Statistics