Your SlideShare is downloading. ×
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura

8,658

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
8,658
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
163
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Al·legoriade lapinturaJohannes Vermeer de Delft
  • 2. Context històric1666-1668. Separació oficial de les províncies del Nord (l’actual Holanda) deFlandes, per tant de la Corona Espanyola, l’any 1648. El poder de la burgesiacomercial holandesa havia augmentat. Amsterdam, s’havia convertit en un portimportant de l’Atlàntic en detriment d’Anvers. Monarquia parlamentaria s’haviestablert a Holanda sota el regnat de la casa d’Orange. La religió era laprotestant. Vermeer va viure sempre a la petita ciutat holandesa de Delf. Vista de Delft, 1660-61. Mauritshuis, La Haia
  • 3. Johannes Vermeer de DelftVa néixer a Delft, on fou batejat el 1632. El seupare era hostaler i marxant d’art, negocis que seguíJohannes quan aquell va morir. El 1653 Vermeer escasà amb Catharina Bolnes, la mare de la qual, MariaThins, duna rica família, soposà inicialment almatrimoni. El matrimoni va viure sempre a la casaThins. Quan el 1672 Vermeer va morir va deixaronze fills i una família bastant empobrida. La sevadona va haver de vendre els seus quadres per poderpagar els deutes. Vermeer va ser un pintor bastantconsiderat en vida, ja que rebé molts encàrrecs,però després de la seva mort va ser oblidat, i només El carreró, de Delft,es recuperà a partir del segle XIX. Actualment 1654-58només se li atribueixen 35 quadres segurs.La temàtica de les seves obres és exclusivamentsobre escenes contemporànies. Feia servir unformat petit i una paleta de colors més freda,dominada per blaus, grocs i grisos. La major part deles obres que shan conservat són duna mateixaèpoca i presenten aquestes característiques.
  • 4. - Generalment, pintava interiorsdomèstics, dun estil molt similar: ambles parets sovint decorades ambminucioses reproduccions de quadres imapes; amb una o dues figuresil·luminades per una finestra emplaçadaa lesquerra, tot des dun punt de vistaque seria sempre el mateix. Noia llegint una carta davant la finestra 1657 Cavaller i noia que riu, 1658
  • 5. Vermeer pintava amb la voluntat de deixar un estret marge cap a la varietat,prioritzant la recerca duna espècie de perfecció espiritual. També es potendevinar un missatge, no exempt dironia, cap a lespectador. Aconsegueix quetotes les obres tinguin un marcat aire de serial. Noia amb un gerro a prop de la finestra, 1665 Cavaller i dama que beu, 1658-60
  • 6. Al llarg de la seva obra napareixen totes les classes socials: - de vegades és una simple cosidora; - daltres, dames que llueixen lesplendor i el luxe de lalta societat; - en alguns casos els escollits són mercaders.Noia dormint, 1657 La Lletera, 1660
  • 7. La puntaire, 1669-70La noia de la perla, 1665
  • 8. composicions
  • 9. Mostra un sorprenent interès pels científics, en un evident desig de testimoniarel moment que li tocà viure, en plena apoteosi humanista però sense oblidartampoc les referències religioses, que hi apareixen escampades una mica pertot arreu.L’astrònom, 1668. M. Louvre El geògraf, 1668-69. Frankfurt
  • 10. Documentació generalTítol: Al·legoria de lapintura.Autor; Jan Vermeer (Delf1632-1675).Cronologia: 1666-68Tècnica: oli.Suport: tela.Mides: 120 x 100 cm.Estil: barroc.Localització: KunsthistorischesMuseum (Viena).Tema: al·legòric.
  • 11. Anàlisi formal: Elements plàstics Els colors són el groc llimona, el blau, els gris perla, el negre i el blanc. La seva barreja crea una atmosfera intimista. Les pinzellades són diferents, gruixudes en els cortinatges, mobles i el llum, i més diluïdes en la resta del quadre. La cortina té gran varietat cromàtica, i també la noia o el canelobre de tocs ocres i grocs.La llum és real, entra per la finestra i il·lumina tota l’habitació
  • 12. Composició IndividualitzacióÉs com una de personatges irepresentació objectesteatral, ambl’espectadorintegrat en Composiciól’escena, com segmentada,sortint de però...darrere lacortina. Unificada per la llum queEl quadre es prové dedivideix en l’esquerratres parts,desquerraa dretatrobem: El primer tram està presidit Al centre la A la dreta per lampli cortinatge i la taula model el pintor
  • 13. PerspectivaEl pintor situa el “punt defuga” sota de la mà dreta dela model, aconseguint, així,que la mirada de lespectadorsadreci a la figura femenina.També les formesgeomètriques del terra,l’escorç de la taula i la cadira,la forma dil·luminar l’escena,la cortina del “primer pla”,etc. augmenten laprofunditat de l’escena.El volum de les formes escrea pel clarobscur aplicatals colors, accentuat al vestitde la noia i a la cortina. Eltractament d’aquestes éscompletament naturalista.
  • 14. El detallisme i realisme de tots els objectes reproduïts és molt gran. Podemdiferenciar fins i tot els materials: teixits, fusta, metall. És una visióabsolutament realista de l’espai i les formes. El moviment és reposat, total’escena transmet tranquil·litat i pau. Intimisme típic dels seus interiors.
  • 15. Vermeer pertany al corrent barroc classificat dins del realisme típicd’Holanda, que dona importància a la llum, el color, la perspectiva i eldetallisme que vol reproduir fidelment la realitat
  • 16. InterpretacióLa figura femenina, la model,s’ha identificat amb la musa dela història, Clio. La fontliterària que segueix Vermeerés el tractat Iconologia,traduït a l’holandès i publicat el1644, de Cesare Ripa, el qualdescriu Clio amb un llibre enuna mà de l’historiador grecTucídides, el qual simbolitza laHistòria, i una trompeta al’altra mà i amb una corona dellorer al cap, que simbolitza laFama.És un quadre al que se li handonat significats molt diversos.
  • 17. Aquesta interpretació ha fetpensar que el quadre representael desig del pintor d’obtenir lafama i passar a la història pelseu art. El fet que al mapa s’hirepresentin els Països Baixostambé s’ha vist com la zona en laqual el pintor volia estendre laseva fama.Tampoc no és clar que el pintorretratat d’esquena sigui Vermeer,tot i que el títol que va tenir elquadre durant mots temps és“L’artista al el seu estudi”. Quanla seva vídua el va vendre,després de la mort de l’artista,ho va fer amb el nom de “L’art dela pintura”.La grandària de la tela és pocfreqüent en la pintura holandesade l’època de Vermeer.
  • 18. El mapa penjat a laparet del fons és eld’Holanda, i estàpintat amb granprecisió, fet que haportat a fer una altrainterpretació de lapintura. El mapa s’ha identificat amb el de Claes Jansz Vischer, que reproduí les 17 províncies dels Països Baixos sota el domini espanyol abans del tractat de Munster (1648), on se’ls donà la independència. Al llum dels sostre hi pintà l’àguila bicèfala dels Habsburg i l’artista va vestit a la moda del segle XVI. A mapa hi ha escrit oceanus germànicus.
  • 19. Tot ha fet pensar que pot serun homenatge a la monarquia ique el desig de Vermeer eraconvertir-se en pintor d’algunrei i no de burgesos rics.Tan el vestit, com el mapa i elllum els trobem en altresobres del mateix Vermeer id’altres pintors, cosa que posaen dubte l’autenticitat del’anterior interpretació.Al voltant del mapa hi havistes de les principals ciutatsholandeses de l’època.
  • 20. Sobre la taula hi ha una màscara i un llibre obert, i s’han interpretat de formes diverses. La màscara com a símbol de la imitació, és a dir, de la pintura; en referència a lescultura o a la màscara teatral de Talia; el llibre, com un llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musicalAquest elements simbòlics fan que el quadre sigui un exemple de competició(paragone) entre la pintura i les altres arts, o un homenatge a les belles arts,o una lloança a les arts en general, incloent-hi el teatre i la música.Per últim, la historiadora de l’art Svetlana Alpers diu que la pintura holandesaés l’art de descriure, i que el quadre podria representar una realitat nova, amig camí entre l’espai físic real (el taller del pintor) i el metafísic (el mateixquadre).
  • 21. Models i influènciesEls pintors han pintat moltes vegades el seu estudi, com els pintors barrocsRembrandt o Velázquez. També posteriorment pintors com Goya, o Courbet.Al segle XX Picasso va fer moltes versions del tema: El pintor i la model. Totstenen en comú la defensa i exaltació de l’art de la pintura. Rembrandt: El pintor en el seu estudi
  • 22. Courbet, El Taller del pintor, 1855
  • 23. Picasso, El pintor i la model

×