• Save

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Esposos de cerveteri

on

  • 1,235 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,235
Views on SlideShare
1,235
Embed Views
0

Actions

Likes
1
Downloads
32
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Esposos de cerveteri Esposos de cerveteri Presentation Transcript

  • SARCÒFAG DELS ESPOSOS DE CERVETERI Mercè Bigorra Institut Moianès
  • DOCUMENTACIÓ
    • Títol:Sarcòfag dels esposos
    • Autor: desconegut
    • Cronologia: ~530 a.C. Estil: Etrusc
    • Tècnica: modelat
    • Material: terracota
    • Forma. Escultura exempta
    • Tipologia: grup
    • Cromatisme: policroma
    • Dimensions:2,20 m llarg x 1,4im alt
    • Localització original: necròpilis de Cerveteri
    • Localització actual: Museo Nazionale di Villa Giulia, a Roma
  • Context històric
    • Roma fundada segons la tradició l’any 753 a.C.i entre el 616 i 510 a. C. Va estar sota la dominació dels reis etruscs.
    • Els etruscs ocupaven les terres entre el mar Tirrè, els rius Arno i Tiber, fins a la vall del Po, i fins al Laci i la Campània.
    • El seu nom prové dels grecs Tyrrhenoi, i del llatí etrusci donen nom a la regió de la Toscana
    • El s.VI a. C. Es considera el segle d'esplendor de l’art i de la civilització etrusca. També és a partir d’aquest segle quan l’art etrusc rep més influència de l’art grec arcaic.
    • En els segles IV i III a.C. es van sotmetra al poder de Roma
    • Fou una cultura religiosa que donava molta importància als ritus funeraris, enterraven els morts en tombes decorades amb pintures al fresc de temes alegres de la vida dels difunts.
    • Esculpiren sarcòfags amb les figures dels difunts en posicions de repòs.
  • Característiques de l’estil
    • La cultura etrusca tenia un art refinat amb influències gregues però amb molta aportació pròpia.
    • L’art etrusc és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d’obeir la voluntat dels déus per no caure en desgràcia.
    • Molta importància al culte als morts, que enterraven en tombes, construïdes sota terra, de planta circular i a l’exterior en forma de túmul, decorades amb temes alegres per acompanyar els morts en una nova vida.
    • Ús del retrat per representar a les persones; era el mitjà per immortalitzar-les fent màscares de cera als difunts.
    • Ús de la terra cuita com a material per a les seves escultures.
    • Gran habilitat tècnica en la fosa del bronze ex. (Quimera d’Arezzo)
    • Grup escultòric, modelat en terracota, d’embalum rodó, per ser vist frontalment
    • Es tracta d’un sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues figures, un home i una dona, ajagudes sobre un llit,( Kline) recolzades en els colzes.
    • La representació no pretén ser real, més aviat és esquemàtica, seguint els convencionalismes de l’escultura grega arcaica.
    • L’home és representat nu i descalç, representa un home fort i protector. La dona vestida amb túnica grega K itón, porta sabates punxegudes de la punta i un gorro al cap.
    • Els rostres geometritzats i hieràtics, amb els ulls ametllats, barbeta punxeguda, la boca amb lleuger somriure arcaïtzant, els cabells amb trenes (ens recorden molt les figures de la Grècia arcaica), però resulten menys estàtiques.
    • La relació entre les figures expressa tendresa, però no hi ha intercanvi de mirades, s’expressa amb els gestos de les mans
    • Les postures de les figures són rígides, d’acord amb la llei de la frontalitat. Els trets del cos s’han esquematitzat.
    • Tenen gestos força expressius: l’home repenja el braç sobre de l’espatlla de la dona, oferint-li alguna cosa que ella agafa.
    • Les cames és la part del cos menys treballada.
    Enumera les característiques formals; estructurals ( embalum rodó, unifacial, multi facial); tècniques( talla, fosa…); materials (marbre, pedra, bronze, fusta…)
  • l’home nu La dona vestida Sarcòfag a sobre del qual hi ha representades dues figures, un home i una dona, ajagudes sobre un llit, recolzades en els colzes Ulls ametllats Lleuger somriure Cabells amb trenes Kline Les mirades no es creuen
  • Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció
    • Representen una parella de difunts reclinats sobre del seu sarcòfag
    • No hi ha interès de fer el seu retrat però si de representar una actitud de vida quotidiana
    • Actitud natural i afectuosa de dos esposos, escena plena d’afectivitat i tendresa
    • L’expressivitat és superior a l’ideal de bellesa. Les parts del cos resulten poc naturals
    • Adopten la postura de comensals en un banquet, en referència al banquet funerari celebrat durant els rituals funeraris.
    • Els etruscs creien que els difunts seguien vivint en el seu sepulcre, per això sempre representen els difunts en actituds, de “vida”, tant en les figures dels sarcòfags com en les pintures de les tombes
  • Expliqueu el tema representat. Iconografia. Significat i funció
    • L’esposa situada en primer terme, demostra que la dona etrusca no estava marginada de la vida social com passava a les cultures grega i romana. La dona , en la civilització etrusca podia participar activament en la vida social i pública assistint a tota classe d’actes, festes, banquets, jocs,etc.
    • Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres dels difunts. Per tant en realitat es tracta d’una “urna cinerària”
    • És una escultura funerària que vol retre un homenatge a la vida de les dues persones representades
  • La funció és la d’urna funerària que al mateix temps ret homenatge als personatges representats
    • El tema i la manera de representar-lo evidencien que els etruscs sentien un respecte profund pels seus déus i per la mort.
    • Creien que les persones difuntes continuaven vivint en una altra vida, per això intenten mostrar als difunts en una escena quotidiana i relaxada.
    • A les tombes hi havia representacions festives i alegres de persones dansant i tocant instruments, compartint la festa de comiat i el banquet amb els difunts
  • Flautista de la tomba dels lleopards a Tarquínia S.V a.C.
  • Tomba dels lleopards
  • Tomba dels lleopards