• Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
758
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
11
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Document marc elaborat per la Comissió de BE el curs 2011/12 a partir de la participació en el curs telemàtic BEIII. Pendent de debat i aprovació. 1. Introducció / Justificació (Exposició dels motius pels quals el centre educatiu es planteja fer un PLEC) El PLEC és un document de centre viu que marca la ruta de lescola en els àmbits de la competència lectora, la competència informacional i el gust per llegir a partir de la diàgnosi dels elements forts i fluixos derivats de la pràctica educativa i que compta amb la implicació dels agents interns i externs de lescola. És una eina clau per assolir un ensenyament de qualitat i una aposta decisiva per la formació de ciutadans crítics amb el seu entorn i capaços de conviure en societat. El PLEC es fonamenta en tres eixos clars: A. Competència Lectora: Conjunt de decisions curriculars que lescola pren en el tractament de la lectura al llarg de leducació obligatòria. Inclou continguts, estratàgies i avaluació dels diferents tipus de lectura i un tractament transversal i interdisciplinari B. Competència Informacional: Fa referència al tractament de la informació que reben els nostres alumnes, la seva font, localització, format, selecció i transformació en coneixement. Té una connexió molt directa amb les TAC a lescola i requereix un bon nivell de planificació i de formació dels mestres. C. Gust per la Lectura: Respon al conjunt dactivitats que portem a terme a les escoles per tal de motivar als alumnes i aconseguir duna manera dinàmica i lúdica lhàbit lector. Requereix una bona planificació i connexió amb el currículum per tal que siguin significatives. El desenvolupament del PLEC implica el treball en equip i la coordinació de tota la comunitat educativa. Ens cal tenir una estructura interna que permeti aquest treball i que dinamitzi els diferents moments/temps delaboració: Fase 1: Motivació i sensibilització del professorat. Fase 2: Diagnosi: anàlisi i reflexió. Fase 3: Elaboració i desenvolupament. Fase 4: Avaluació. La relació del PLEC amb lentorn és vital perquè ens permetrà comptar amb més recursos i sumar esforços a la vegada que ajuda a sociabilitzar als nostre alumnes i a viure en comunitat. Dins aquesta línea és vital la col·laboració activa de lAMPA, Consell Escolar, Ajuntament i Biblioteca Local , CRP, Departament dEnsenyament...
  • 2. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Les TAC comportaran una altra vessant important en el desplegament del PLEC. La incorporació de les eines TAC en el PLEC és essencial per assolir els objectius de lescola de lara i del futur. El desenvolupament del PLEC implica una connexió directa amb el Pla TAC de Centre. La biblioteca escolar entesa com un centre de recursos i com a espai de lectura i informació en diferents formats serà la dinamitzadora daquest procés i generarà sens dubte canvis metodològics en el centre i revisions del currículum. Per avançar en lelaboració del PLEC cal una proposta clara dobjectius a partir de la diagnosi, un bon coneixement del centre i un lideratge clar que ajudi a consensuar decisions i faci avançar dia a dia a lescola. Marcar-se un camí i anar avançant a poc a poc, però sistemàticament seran els èxits daquest projecte. La difusió del PLEC a tota la comunitat educativa és fonamental per donar valor al pla, crear complicitats i esdevenir un document ple de vida i funcionalitat. CONCLUSIONS: - Ens interessa com a escola entrar en el procés delaboració del PLEC, perquè el fet lector no es pot improvitzar ni pot tenir un tractament aïllat. Lentesa en aquest àmbit és clau per lèxit de la nostra pràctica educativa. Cal buscar complicitats, treball en equip, consciència de les actuacions que portem a terme, seleccionar i promocionar bones pràctiques educatives, compartir experiències amb altres escoles... - Les múltiples activitats que portem a terme entorn a la lectura els hi cal una reflexió i una selecció de les bones pràctiques: exposar-les, analitzar-les, redactar-les, avaluar- les, fer-ne difusió... Per avançar cap a la reflexió i la selecció de bones pràctiques. - La diversitat de canals dinformació que rebem avui dia ens empeny a aprofundir en la competència informacional i els processos de cerca, selecció i creació de nou coneixment. Aquest procés esdevé element clau per ensenyar dins del context escolar i ens cal decidir com i quan liniciem, guiem, practiquem i consolidem. - La lectura impregna totes les àrees i requereix un tractament transversal. Tots/es ens hem de sentir protagonistes de ladquisició daquesta competència. - Les TAC esdevenen fonamentals per assolir els objectius de formar alumnes amb uns bons nivells de comprensió lectora, adquirir competència informacionas i gaudir dun bon hàbit lector. - La biblioteca com un espai dinformació i un centre de recursos vertrebador del coneixement de lescola és indispensable per portar a terme el PLEC. - El PLEC implica decisions curriculars consensuades, estratègies de lectura pensades i experimentades per la pròpia pràctica del centre, avaluacó constant de processos per
  • 3. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE redefinir objectius i proposar-nos nous reptes. Lescola ha de créixer entorn a la lectura i millorar els seus resultats acadèmics en ladquisició de la competència lectora. Els Plans Anuals poden ser un bon instrument per anar definint els objectius del PLEC i anar-los desplegant i avaluant cada curs escolar. - El treball en equip i la implicació de tot lequip de mestres i la comunitat educativa és fonamental pel desplegament del PLEC. A la vegada que la comissió de biblioteca és clau per la dinamització de tot el procés. - Per desenvolupar el PLEC cal una planificació acurada dobjectius, una planificació de tasques i un temps dexecució que ha de definir cada escola. Necessitem proposar-nos objectius clars, abstables i avaluables. De lèxit de cada passa que fem en dependrà el futur del PLEC i la participació de tot lequip de mestres. Promoure una cultura de lavaluació de les propostes i la formulació de noves estratègies és una bona manera de créixer educativament i avançar cap a una educació de qualitat. - Per portar a terme aquest procés ens caldrà ben segur formular propostes de formació que surtin del mateix equip de mestres i que podrem portar a terme amb els recursos humans del centre, PFZ i cursos telemàtics. Seria important que des del Departament es prioritzés aquest objectiu. 2. Objectius generals del PLEC (Objectius generals que el centre es planteja en relació al PLEC) ÀMBIT ORGANITZATIU 1. Dinamitzar la Comissió de Biblioteca Escolar (BE) com a eix de la dinamització de la lectura a lescola. 2. Definir les funcions, dinàmica de treball i presa de decisions de la Comissió de BE. 3. Definir els components de la Comissió de BE i el seu rol dins el PEC. 4. Definir lestructura organitzativa dins les àrees curriculars que permeti el tractament transversal del fet lector. 5. Planificar les sessions de formació adreçades a la comunitat educativa: mestres i famílies per tal de donar difusió del document i les seves utilitats. 6. Difondre el document del PLEC dins la dinàmica de difusió de documents de lescola. 7. Avaluar els recursos materials que lescola compta a lhora de psoar en funcionament els objectius dels PLEC (Biblioteca Escolar, activitats relacionades amb la lectura anuals, pressupost, aportacions institucions i entitats...) 8. Avaluar els recursos humans que lescola dedica en el tractament de la lectura. ÀMBIT CURRICULAR 1. Plantejar els eixos claus del tractament de la Comprensió Lectora, Competència Informacional i Gust per la Lectura a lescola a nivell de comunitat educativa. 2. Incloure dins les programacions daula els processos de tractament de la lectura, estratègies metodològiques, activitats daprenentatge, criteris i indicadors davaluació. 3. Establir les connexions entre els objectius del PLEC i lassoliment de les Competències Bàsiques: - Competència comunicativa i lingüística. - Tractament de la informació i competència informacional.
  • 4. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE - Competència per aprendre a aprendre. 4. Seqüenciar el tractament de la CL a lEI i EP. 5. Seqüenciar el tractament de la CI a lEI i EP. 6. Preveure les activitats de promoció del Gust per la lectura i el seu tractament a nivell descola. ÀMBIT RESULTATS ACADÈMICS 1. Avaluar a partir dindicadors levolució del desplegament seqüenciat del PLEC en un període de tres cursos. 2. Contrastar els resultats obtinguts en les proves davaluació internes i externes i el objectius proposats anualment dins el desplegament del PLEC en el PA. ÀMBIT DAVALUACIÓ DE CENTRES 1. Avaluar dins els documents de centre anuals la consecució dels objectius del PLEC: PA i MA. 2. Avaluar a partir dindicadors el nivell dassoliment dobjectius de manera que ens ajudi a millorar la qualitat de la pràctica educativa. 3. Anàlisi prèvia: conclusions de la diagnosi (Relació dels resultats de l’anàlisi prèvia que marcarà el punt de partida de cada centre a l’hora d’elaborar el PLEC) RECURSOS INTERNS La Biblioteca Escolar en el Projecte Educatiu de Centre Dins el projecte Educatiu de Centre la biblioteca es reconeguda com un recurs indispensable per portar a terme el currículum, com base i suport de l’ aprenentatge i recrca i pel foment de l’ hàbit lector. També és present en el projecte lingüístic i amb el consens del consell escolar ens hem presentat dues vegades al programa Punt Edu. D’ aquí en va neixer en el seu moment, la comissió de biblioteca , que vetlla per la dimensió física i l´educativa. Es disposa de personal docent i administratiu amb dedicació a la biblioteca, si bé sempre ens agradaria que aquestes hores poguessin “dilatar-se”. La Biblioteca Escolar dimensió física L’ espai dela biblioteca mante i organitza els equipaments en bon estat. A partir d’ aquí s’ha començat a gestionar la col·lecció de manera que sigui posible una selecció, conservació i expugarció de tots tipus de documents, de manera sistemática. Sigui possible la disponibilitat de recursos a l’ aula o a la propia biblioteca. Temini ecurs 2012-13. S’ han ampliat els enllaços i relacions de difusió al bloc,Intranet de l’ escolairograma epergam. En un principi els lligams només eren amb la biblioteca pública i a través de la revista escolar Xerraire. Curs 2011-12. L’ espai biblioteca disposa d’un catàleg per localitzar materials informatius, i literaris Es disposa de retolacions més infantils i retolacions més generals, per tal que tota la comunitat educativa s’ hi senti identificada. Estant catalogats diferents materials de lectura, revistes,etc... Hi ha diferents espais per gaudir de la lectura individual o promoure les activitats en grup. Pel que fa referència a les TAC, disposa d’ ordinadors fixes i portàtils, canó per
  • 5. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE visualitzar audiovisuals o per fer qualsevol activitat que es requereixi. Es a la biblioteca, on es troba la nostra mascota”Marcel·lí” i tot el món imaginari que ha anat fent sorgir: la seva companya, els seus fills, la seva caseta, el seu amic”l’ ase”! Ens cal: Ampliar les hores d’ obertura de la biblioteca dins horari escolar. No és veu factible fer ho fora de l’ horari escolar, per falta de temps i perquè ja tenim una biblioteca pública. Proposta Curs 2012-2013 Desenvolupar la gestió dels préstecs de manera automatitzada. Proposta Curs 2012- 2013. Durant aquest curs s’ ha començat a inventariar tot el fons de la biblioteca per assegurar el registre de cada document. La Biblioteca escolar dimensió educativa Accions de suport per a tot el centre Des de la biblioteca es desenvolupen actuacions en determinats aspectes dels projectes col·laborant a difondre’ls i dinamitzar-los: lectures, infromacions, visonats de propostes,etc... Des d’ aquest curs, es col·labora i participa en l’elaboració, desenvolupament i avaluació del Pla de Lectura de Centre, a través de la comissió de la Biblioteca. Des de fa anys es desenvolupen activitats al llarg del curs relacionades amb efemèrides locals o nacionals: Arribada el tren a Sant Quirze, Any Maragall,Pla Cerdà La Flama del Canigó,etc.... Es promouen activitats de l’ entorn social: concurs literari del 855, concurs de cartells de la Festa Major,Nadal al poble,etc,,, Caldrà una bona planificació, per tal de poder preveure materials i recursos que s’ utilitzarant durant el curs, ja siguin els necessaris per la realització de projectes com per atendre a les necessitats d’ alumnat específic: nouvinguts, altres llengües, necessitats educatives especials,etc...Previsió 2012-13. Caldrà també promoure activitats vinculades amb les famílies, sobretot de cara als alumnes més grans de l’ escola. (Hora del conte a la biblioteca local). Accions de suport al treball de l’aula Des de la biblioteca es proveeix de lectures literàries per a la formació i l’experiència literàries S’ han iniciat actuacions de suport en l’aplicació de les etapes de treball intel·lectual per a l’elaboració de treballs o projectes d’investigació en una matèria o interdisciplinars S’hi desenvolupen actuacions orientades fonamentalment a la promoció de la lectura: hora del conte, visites d’autors, exposicions, etc. S’hi fan activitats d’orientació a la lectura: guies de lectura, serveis a Internet, blocs especialitzats, xarxes socials, etc. Cal però promoure més accions que reverteixin en el treball diari de l’ aula. Accions de promoció de l’hàbit lector S’hi desenvolupen actuacions orientades fonamentalment a la promoció de la lectura: hora del conte, visites d’autors, exposicions, etc. També s’ hi realitzen activitats com guies de lectura, serveis a Internet, blocs especialitzats, xarxes socials, etc. Curs 13-14:Portar a terme accions relacionades amb les competències de lectura i escriptura, amb una programació d’activitats amb propostes diferenciades per objectius i nivells, així com el seguiment dels itineraris individuals dels lectors. RECURSOS EXTERNS: Lectura i entorn Aspectes generals Es detecta un nivell alt de planificació dactivitats vinculades a la Biblioteca en la
  • 6. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Programació Anual de Centre. Les activitats entorn de la lectura formen part de la quotidianitat de lescola i estan consolidades en tots els cicles. Hi ha una percepció i valoració positiva i les activitats tenen continuïtat dun curs a laltre. La coordinació amb la Biblioteca escolar és un element important dins la dinàmica de lescola i fonamental en lexecució del Pla de Lectura de Centre. La participació en el Programa de socialització ha permès a lescola poder elaborar criteris comuns dins la programació anual de la lectura. La participació en concursos de foment de la lectura és una pràctica habitual de lescola i formen part del currículum establert. Hi ha mecanismes de canalització de propostes per treballar projectes comuns a nivell descola a partir defemèrides o propostes literàries. Els tallers i visites descriptors sinclouen dins la programació anual a partir de les propostes de cada cicle. El bloc forma part de la dinàmica de difusió de les activitats de la biblioteca escolar i cada cicle dedica una pestanya del bloc a les lectures/llibres de lectura. La intranet de lescola compta amb un enllaç a la Biblioteca Digital. La mestra responsable de la Biblioteca Escolar dinamitza la Biblioteca Digital i ha iniciat la formació dusuaris a lequip de mestres. Es constata la necessitat de dedicar sessions de formació interna adreçades als equips de cicle per garantir lús del programa i les seves utilitats. La revista escolar Xerraire compta amb una edició anual dedicada a donar difusió de les activitats de lectura que desenvolupem a lescola oferint una mostra diversificada del treball a les aules. Famílies Es promou la lectura com una activitat compartida amb les famílies, tot i així es detecta que cal acordar les prioritats de cada cicle i tractar el tema a les reunions dinici de curs. Per part de les famílies hi ha un bon nivell de percepció. No hi ha fons de la biblioteca que contempli la diversitat lingüística. La Biblioteca Escolar no sobre fora de lhorari escolar. Hi ha demanda per part dels alumnes de poder consolidar un temps fix dassistència a la biblioteca dins lhorari lectiu i no lectiu. Hi ha propostes encaminades a estructurar lús de la biblioteca dins lhorari escolar i iniciar lassistència a la biblioteca en la franja horària de pati i menjador. Es detecten alumnes amb poc hàbit lector i es treballa en formular propostes´çadincidir-hi: activitat extraescolar adreçada a lalumnat de famílies susceptibles de seguiment social. Hi ha un grup actiu de pares i mares que participa en tasques de manteniment dels llibres. Recursos de lentorn Des del centre es promou l’ús de la biblioteca pública com espai cultural i social inclusiu. Existeix una coordinació fluïda entre la bibliotecària i lescola. Des de lescola es dóna difusió de les activitats de la biblioteca local i a la inversa, la biblioteca local col·labora en activitats de lescola. Manca planificar conjuntament des de P3 a 6è totes les actuacions per garantir un procés coordinat i crear coneixements i hàbit lector. S’afavoreix la cooperació entre la xarxa de lectura pública i el centre. Préstec de llibres de la biblioteca local a la biblioteca de lescola:
  • 7. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Es fan visites guiades a les biblioteques públiques de l’entorn. Caldria definir els nivells, com i què treballem. tenim previst aquest curs. Els serveis educatius (CRP, LIC…) donen suport i faciliten formació i/o assessoraments sobre lectura. 4. La competència lectora 4.1. Concepte (Què s’entén per competència lectora) La competència lectora comsisteix a comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-shi per assolir els obejctius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadascú i participar en la societat (PISA, 2009) 4.2. Objectius (Específics que el centre es proposa respecte a aquest apartat) - Seqüenciar el procés de lectura de P3 a 6è iniciant un procés danàlisi intern de les estratègies emprades: grups de lectura, suport lector i lectura interioritzada lliure. - Establir els criteris de lectura consensuats a nivell descola. - Identificar les tipologies textuals treballades i la seva freqüència dins del currículum. - Catalogar la tipologia de preguntes de comprensió a partir dels resultats acadèmics obtinguts. - Activar coneixements previs davant de qualsevol proposta de lectura. - Anomenar les fonts de selecció de lectures per treballar als diferents nivells educatius, els objectius daprenentatge que ens proposem, la seva vinculació als processos daprenentatge i la connexió amb els continguts apresos. - Promoure entre lalumnat diferents tipologies de lectura: individual, en parella, col·lectiva. - Reflexionar sobre la funcionalitat que donem al fet de lector: lectura amb intencionalitat comunicativa. - Assegurar el tractament de la lectura dins de les àrees no lingüístiques. 4.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats) En aquest apartat resumint les estratègies que estem aplicant a lescola destinades a assolir els objectius de Comprensió Lectora. Iniciació a la lectura a Educació Infantil curs 12/13 APRENENTATGE DE LE LECTURA I ESCRIPTURA (document marc de P3 a 2n en procés delaboració per lequip de mestres EI-CI) Grups de Lectura a Educació Primària EDUCACIÓ PRIMÀRIA CÒMPUT HORARI Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior 2h/setmanals 12/13 1 1/2h/setmanals 12/13 1h/setmanal Tipologia dagrupament Per nivells OBJECTIUS - Millorar els resultats acadèmics en lapartat de Comprensió Lectora. - Incloure en la selecció de lectures treballades preguntes de diferent tipologia
  • 8. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE (comprensió literal, reorganització, comprensió inferencial i comprensió crítica). - Assegurar en tota lEducació Primària la lectura de diferents tipologies textuals que permetin a lalumne/a una experimentació variada al llarg de tota letapa. - Adaptar les activitats a les necessitats dels diferents nivells de lectura expressiva. - Planificar estratègies de lectura en veu alta per tal dadquirir agilitat i millorar la comunicació. - Entendre la lectura com una acte de comunicació: lectura pels altres. - Practicar la lectura interioritzada a partir de plans lectors proposats dins les sessions de lectura que ajudin a lalumne/a a lorganització del seu treball de lectura. - Entendre la lectura com una activitat global on interactua la llengua oral i escrita. - Generar propostes dexpressió escrita a partir de les lectures treballades que ajudin als/a les alumnes a organitzar les seves idees, crear coneixement o fomentar la creativitat. . Interelacionar el treball de les lectures amb ladquisició de la Competència Digital, incloent activitats TAC i 2.0 en la proposta dactivitats. 12/13 - Donar difusió de les activitats de lectura al bloc de lescola incrementant la participació activa dels alumnes. - Implicar a les famílies en les propostes de lectura i el seguiment de les activitats. - Planificar dins les sessions de grup de lectura activitats de foment de la lectura, participació en concursos, visites escriptors, tallers... que ajudin a donar un tractament global a la lectura. - Incloure propostes de lectura dins les activitats del Projecte Interdisciplinari anual. - Crear una cultura de treball en equip dins dels cicles educatius per tal davançar en la planificació de les activitats. - Avaluar els resultats obtinguts a partir dindicadors. 12/13 COMPONENTS DUNA SESSIÓ FASE MOTIVACIÓ: Presentació de la lectura i connexió amb el treball a laula. Coneixements previs dels alumnes. Comunicació dels components de les activitats i objectius que pretenem. FASE DE LECTURA : En el disseny de les activitats de cada lectura contemplem rotativament diferents tipologies de lectura: lectura per part de la mestra, lectura interioritzada, lectura expressiva en veu alta, lectura compartida (dos alumnes), lectura en públic... FASE ACTIVITATS: Totes les lectures compten amb una proposta dactivitat preparada coordinadament per lequip de mestres i adaptada al nivell de cada grup. La proposta dactivitats inclou activitats de comprensió lectora, vocabulari, expressió escrita i competència digital. FASE PRODUCCIÓ ESCRITA: Cada lectura genera la creació dun mínim duna producció textual que seguirà el procés de planificació, textualització, correcció i TAC acordat a cada cicle. FASE DIFUSIÓ DE LA LECTURA: La lectura i les activitats proposades tenen una pestanya oberta al bloc de lescola que permet fer-ne un seguiment per les famílies, orienta als alumnes, proposa activitats dampliació i permet la participació activa dels alumnes aportant comentaris. BANC DE LECTURES I ACTIVITATS Cada cicle compta amb un banc de lectures elaborat que ens serveix de base per portar la proposta amb èxit. Les lectures seleccionades provenen de les següents fonts: - Llibres de lectura del programa de socialització iniciat el curs 2005/08. - Cavall Fort/Tatano.
  • 9. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE - Els Murris. Ed. Àlber (Cicle Inicial). - Una mà de contes: selecció duna proposta per cicle. - Propostes de lectura El Gust per la Lectura. Departament dEnsenyament. - Lectures extretes de linformatiu INFOK: selecció duna proposta per cicle. - Lectures extretes de mitjans de comunicació (cicle superior). - Lectura relacionada amb el Projecte Interdisciplinari: una proposta per cicle. - Lectures seleccionades per lequip de mestres de fonts dinformació diverses. Al final de cada curs escolar cada equip de cicle elabora la proposta inicial de lectures que es concreta a linici de curs i es planifica lestratègia daplicació a laula de cada lectura. COORDINACIÓ La coordinació pedagògica es porta a terme a linici de curs a partir de la proposta formulada per lequip de cicle, els resultats obtinguts en les proves davaluació diagnòstica de 5è i interna de centre en els altres nivells (prova ACL i prova de nivell de lectura expressiva). El nombre de grups de cada cicle es decideix dacord amb la plantilla del curs i de les necessitats dels alumnes. Els mestres implicats en els agrupaments comparteixen un documents google docs per tal de temporitzar i planificar les sessions. Dins de les Comissions dAvaluació es fa el seguiment dels resultats obtinguts pels alumnes i els canvis de grup. INDICADORS DAVALUACIÓ Els indicadors davaluació els formula cada equip de cicle dins el Pla Anual a partir dels resultats obtinguts en les proves ACL (Avaluació de la Comprensió Lectora). A nivell descola es fa un seguiment dels resultats obtinguts de 1r a 6è que forma part de la Memòria Anual i ens serveix per formular propostes de millora. 12/13 Sessió de Biblioteca Escolar EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA CÒMPUT HORARI Educació Infantil Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior 1h/setmanal 1h/setmanal 1h/setmanal 1h/setmanal Tipologia dagrupament Grup classe OBJECTIUS - Promoure lhàbit lector a partir del seguiment de les lectures dels alumnes. - Incentivar la lectura de lliure elecció. - Facilitar als alumnes laccés a les subscripcions de revistes. - Formar als alumnes com a usuaris/àries de la Biblioteca Escolar. - Dissenyar activitats conjuntes amb la biblioteca local per tal de familiaritzar als alumnes amb el servei de préstec de les biblioteques públiques. - Garantir que tots els alumnes de lescola tinguin el carnet de les biblioteques públiques. - Facilitar als alumnes una oferta àmplia de lectures adequades al seu nivell i necessitats. - Promoure activitats de cerca dinformació (competència digital) dins les sessions de lectura: cerca dautors, cerca de llibres dins la biblioteca digital, lectura on line, webs de lectura online... - Connectar el treball de laula en competència digital i la biblioteca escolar.
  • 10. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE - Potenciar la participació de lalumnat en lapartat de biblioteca del bloc de lescola de manera espontània i lliure a partir de les propostes generades a la biblioteca sobre promoció de la lectura. - Promoure la biblioteca com un espai de diàleg entre alumnes i mestres a partir de les seves lectures. - Planificar el percentatge de lectura en les tres llengües (català/castellà/anglès) i el seu tractament dins de cada àrea lingüística. 13/14 - Incentivar lús de la biblioteca com a font de creació de coneixement dins les àrees no lingüístiques. 12/13 COMPONENTS DUNA SESSIÓ Cada nivell contempla dins lapartat de Dimensió literària de làrea de Llengua Catalana la planificació de les sessions de biblioteca. CATÀLEG E-PÈRGAM Cada cicle compta amb els llibres dimaginació catalogats segons els nivells lectors establerts en els sistema de catalogació de les biblioteques públiques. Els llibres de coneixements estan pendents de catalogació. 12/13 El servei de préstec es realitza telemàticament. 12/13 COORDINACIÓ La coordinació del funcionament organitzatiu i curricular es porta a terme des dels objectius formulats anualment per la Comissió de la Biblioteca Escolar. Els acords presos sinclouen al Projecte Curricular de cada cicle i a les Unitats de Programació Anual. 12/13 La Comissió de la Biblioteca Escolar és la responsable de la seqüència pedagògica del tractament de la Biblioteca als equips de cicle. 12/13 INDICADORS DAVALUACIÓ Els indicadors davaluació els formula la Comissió de la Biblioteca Escolar dins el Pla Anual. A nivell descola es fa un seguiment dels resultats obtinguts de P3 a 6è que forma part de la Memòria Anual i ens serveix per formular propostes de millora. Suport Lector EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA CÒMPUT HORARI *PENDENT COMUNICACIÓ PLANTILLA. Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior ------ h/setmanals 12/13 ------ h/setmanals 12/13 -----h/setmanal Tipologia dagrupament Individual OBJECTIUS - Facilitar espais de lectura alume/a i mestre/a per tal de garantir un bon nivell de lectura expressiva i assegurar lhàbit lector. - Definir les diferents modalitats de suport lector que es donen a cada cicle i explicitar lestratègia, còmput horari, organització, seguiment i avaluació. 12/13 - Millorar el nivell de lectura expressiva. - Implicar a les famílies en els processos de lectura dels seus fills. - Potenciar estratègies dautoavaluació i control per tal dimplicar als alumnes en els propis processos de lectura. TIPOLOGIES DE SUPORT LECTOR Suport lector individual: Interacció mestre/alumne
  • 11. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Durada de la sessió: 15 min/setmanals. Suport Lector família: Interacció família/alumne. Durada de la sessió: 15 min/ 3 cops per setmana. Padrins Lectors: Interacció alumne/alumne. Durada de la sessió: 1h mensual. TIPUS DE LECTURA - Connexió amb la sessió setmanal de Biblioteca. - Lectura Grup de Lectura. - Selecció de lectures A la carta (Ed. Àlber) a Educació Primària. COORDINACIÓ La mestra tutora coordina i decideix els alumens susceptibles de suport lector, exposa la proposta a la Comissió dAvaluació i es concreta lactuació. INDICADORS DAVALUACIÓ Es formulen indicadors davaluació per a cada alumne/a que participa en el suport. La participació en aquesta modalitat de suport es registre en el full de seguiment curricular de lalumne/a. Estratègies de Comprensió Lectora EDUCACIÓ PRIMÀRIA CÒMPUT HORARI Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior 1/2 h/setmanals 12/13 1/2 h/setmanals 12/13 1/2 h/setmanal Tipologia dagrupament Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior 1/2 h/setmanal dins la 1/2h setmanal 1/2 h setmanal modalitat dins la franja d1h de racons de llengua. OBJECTIUS - Millorar els resultats acadèmics en lapartat de Comprensió Lectora a partir de les proves internes dAvaluació de la Comprensió Lectora. 12/13 - Activar estratègies de lectura com a activitats prèvies i durant la lectura. COMPONENTS DUNA SESSIÓ Treball autònom dels alumnes a partir de la proposta donada a classe. Cicle Inicial: Proposta fixa dins les activitats de racons de llengua per fomentar el treball autònom. Cicle Mitjà i Cicle Superior: Activitat autònoma dels alumnes amb pràctica de coavaluació/autoavaluació. 12/13. BANC DE LECTURES I ACTIVITATS Les lectures seleccionades provenen de les següents fonts: - Pràctiques Avaluació Comprensió Lectora -ACL- (Editorial Graó). - Proves diàgnòstiques de 5è a finals de 4t, 5è i 6è. - Proves de Competències Bàsiques a Cicle Superior.
  • 12. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE - A la carta (Edicions Àlber) COORDINACIÓ La selecció de les activitats la realitza la mestra de làrea i sinclou dins de cada Unitat de Programació. 12/13. INDICADORS DAVALUACIÓ Els indicadors davaluació els formula cada equip de cicle dins el Pla Anual a partir dels resultats obtinguts en les proves ACL (Avaluació de la Comprensió Lectora). A nivell descola es fa un seguiment dels resultats obtinguts de 1r a 6è que forma part de la Memòria Anual i ens serveix per formular propostes de millora. 12/13 La lectura dins les àrees no lingüístiques EDUCACIÓ PRIMÀRIA CÒMPUT HORARI Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior 1/2h/setmanal 12/13 1/2h/setmanal 12/13 12h/setmanal 12/13 Tipologia dagrupament Per nivells OBJECTIUS - Millorar els resultats acadèmics en lapartat de Comprensió Lectora. - Afavorir estrategies organitzatives per crear coneixement a partir de diferents font dinformació: llibres de coneixements, fonts hipertextuals, fonts àudio... - Iniciar als alumnes en ladquisició hàbits destudi al finalitzar lEducació Primària. - Iniciar als alumnes en lelaboració de mapes conceptuals que generin coneixement i fixin continguts claus. 12/13 - Avaluar els resultats obtinguts a partir dindicadors. 12/13 COMPONENTS DUNA SESSIÓ Dedicació dins del còmput horari de làrea de Medi 1/2 h/setmanal a treballar aquesta estratègia. BANC DE LECTURES I ACTIVITATS Llibre de text. Un Textos expositius seleccionat dins de cada Unitat de Programació amb lobjectiu de treballar la Comprensió Lectora. 12/13 Fonts dinformació: llibres de coneixements, fonts online (hipertext i àudios). Contrast de dades i comentaris de gràfiques. COORDINACIÓ Cada cicle defineix els textos que saplicaran cada curs escolar relacionats amb els temes de les Unitats de Programació. INDICADORS DAVALUACIÓ Els indicadors davaluació els formula cada equip de cicle dins el Pla Anual a partir dels resultats obtinguts en les proves ACL (Avaluació de la Comprensió Lectora). A nivell descola es fa un seguiment dels resultats obtinguts de 1r a 6è que forma part de la Memòria Anual i ens serveix per formular propostes de millora. 12/13 SEP EDUCACIÓ PRIMÀRIA *pendent dorganització 12/13. CÒMPUT HORARI
  • 13. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior 1 h/setmanal 11/12 1 h/setmanal 11/12 1h/setmanal 11/12 Tipologia dagrupament Alumnes prioritzats a la Comissió dAvaluació de cada cicle. OBJECTIUS - Millorar les estratègies de Comprensió Lectora i detectar els punts fluixos de cada alumne/a. - Incrementar el còmput horari dedicat a la lectura. - Aprofundir en la resolució de diferents dificultats de Comprensió Lectora: Preguntes directes. Preguntes inferencials. Reorganització. Comprensió crítica. - Facilitar als alumnes diferents font de lectura: llibres, textos escrits, online... - Facilitar als alumnes una mostra variada de tipologies textuals. - Avaluar els resultats obtinguts a partir dindicadors que avaluïn la lectura comprensiva i expressiva. 12/13 - Proposar millores a partir dels resultats obtinguts adaptades a les necessitats de cada alumne/a i incloure-les en el tractament de la diversitat de lescola. COMPONENTS DUNA SESSIÓ Presentació de la lectura: connexions amb el currículum i característiques de la tipologia variada. Lectura interioritzada. Lectura interioritzada fragmentada amb preguntes per assegurar la comprensió del lèxic. Lectura per part de la mestra / lectura compartida / lectura en veu alta. Preguntes de Comprensió Lectora. Correcció / coavaluació / avaluació. 12/13 BANC DE LECTURES I ACTIVITATS Les lectures seleccionades provenen de les següents fonts: A la carta (Edicions Àlber) COORDINACIÓ Cada cicle elabora la seva proposta trimestral de materials relacionant el treball del SEP amb els continguts del trimestre. INDICADORS DAVALUACIÓ Els indicadors davaluació els formula cada equip de cicle dins el Pla Anual a partir dels resultats obtinguts en les proves ACL (Avaluació de la Comprensió Lectora). A nivell descola es fa un seguiment dels resultats obtinguts de 1r a 6è que forma part de la Memòria Anual i ens serveix per formular propostes de millora. 12/13 * graella pendent de completar EI / pendent de definir (criteris plantilla 12/13) P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6èGrups de lectura 2 1 1/2 1Suport 1 1 1 1 1 1lector*pendent deconfirmació.Estratègies de CL 1/2 1/2 1/2 1/2 1 1Lectura àrees no 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2 1/2lingüístiquesSEP 1 1 1
  • 14. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRECL àrea castellà 1/2 1 1CL àrea anglès 1/2 1 4.4. Avaluació (Concreció dels criteris d’avaluació que s’aplicaran) Avaluació del nivell de planificació de la Comprensió Lectora a lescola: Nivell de planificació de les diferents modalitats datenció. Nivell de satisfacció dels mestres de les diferents modalitats datenció. 12/13 Nivell dassoliment dels objectius proposats a partir dindicadors extrets a partir dels resultats acadèmics i les proves internes davaluació. Proves davaluació adreçades a lalumnat: Prova de nivell de Consciència Fonològica a Educació Infantil. Proves dAvaluació de la Comprensió Lectora de 1r a 6è. Prova de Lectura Expressiva de 1r a 6è: un model de lectura establert a cada nivell. 5. La competència informacional 5.1. Concepte (Què s’entén per competència informacional) Referent a la Competència Informacional: La capacitat dutilitzar coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. (LOE Decret 142/2007) Referent al Tractament de la Informació i la Competència Digital: El tractament de la informació i la competència digital incorpora diferents habilitats, que van des de laccés a la informació fins a la transmissió. Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb lús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, imprès, audiovisual i digital). Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les seves pautes de descodificació i transferència, així com laplicació en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus dinformació, les seves fonts, possibilitats i localització, i dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se el coneixement. Referent a la Competència Lingüística i Audiovisual: Cal que sapliqui també en la cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans convencionals i digitals. Referent a la Competència dAprendre: El maneif eficient dun conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual per transformar la informació en coneixement propi. Referent a la Competència dautonomia i iniciativa personal: La capacitat de demorar la satisfacció immediata, daprendre de les errades i assumir riscos. I també la capacitat descollir amb criteri. 5.2. Objectius (Específics que el centre es proposa respecte a aquest apartat) - Iniciar el tractament de la Competència Informacional com una metodologia transversal descola. - Formar a lEquip de Mestres a nivell de formació interna de centre a partir dels materials del curs telemàtic BE II. - Seqüenciar els continguts de Competència Informacional de P3 a 6. - Reconèixer la necessitat duna informació.
  • 15. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE - Iniciar als alumnes en els processos de cerca guiada, selecció dinformacions, recuperació i creació de contingut propi. - Incloure dins les Unitats de Programació el tractament de la Competència Informacional: *Pendent de concreció 12/13. àrees q es treballa: Llengua catalana: Dins lapartat de Dimensió Literària i en les sessions de Biblioteca. Medi: Com a metodologia pròpia de làrea i com a procés de cerca i ampliació de continguts. *falta fer el tractament q es fa a les altres àrees. Pendent dacord després de la sessió de formació interna 28/06/12. - Incloure activitats de Competència Informacional de manera seqüenciada al Projecte Interdisciplinari. - Pautar amb la Comissió TAC un document deines que els alumnes han dassolir a cada cicle que facilitin ladquisició de la Competència Informacional. Connexió amb el Pla TAC de Centre. - Informar a les famílies dels processos de tractament de la informació i accés a la xarxa de cada cicle. *Sessions Escola de pares AMPA. (1 sessió per curs) 11/12. 5.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats) Seqüència de les eines claus a introduir i treballar a cada cicle. graella marc per treballar el curs 12/13. Connexió amb les sessions de formació interna. Educació Infantil Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle SuperiorFONTS -online: imatges -online:imatges -Escrites Escrites -Escrites -online onlineCERCA -Imatges al -Imatges al -Cerques -Cerques guiades a webs google/imatges. google/imatges. guiades a webs relacionades amb el -Escriptori -Cerques guiades relacionades currículum. edu365. a webs de amb el --Escriptori edu365. referència. currículum. -Diccionaris online de -Escriptori -Escriptori lescriptori dESO. edu365. edu365. -Funcionament dels -Iniciació a 2n a -Diccionaris cercadors: les cerques al online de web/imatges/fotos/vídeos. diccionari online lescriptori de -Cataleg Biblioteca Digital DIDAC. Primària. escola i biblioteques -Catàleg públiques. Biblioteca Digital escola.SELECCIÓ -Iniciació a la -Pauta guiada per selecció guiada seleccionar les cerques dinformació. adequades.RECUPERACIÓ -Guiada i -Recuperació de la col·lectiva. informació a la T/ accés aules i al pen personal.CREACIÓ DE -Treball col·lectiu -Fitxa col·lectiva -Text expositiu.CONEIXEMENT amb modelatge guiada. - Fitxa guiada. de la mestra. - Mural aula. -Presentació Power point. - Comentari al bloc. 5.4. Avaluació (Concreció dels criteris d’avaluació que s’aplicaran) A nivell dequips de cicles: Nivell daplicació de la seqüència consensuada a nivell de Claustre en les Unitats de Programació i en la dinàmica de laula.
  • 16. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Adequació de les estratègies metodològiques de cada cicle per tal daplicar la Competència Informacional a nivell transversal. Avaluació dels materials elaborats per cada cicle dins la Comissió de Biblioteca. 12/13 6. El gust per llegir 6.1. Concepte (Què s’entén per gust per llegir) Quan parlem de gust per llegir (o hàbit lector) ens referim a l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, a la formació del gust personal i al desig lector propi. El gust per llegir s’adquireix desenvolupant l’hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el què s’ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir. El gust per llegir implica que s’hagi assolit un bon nivell de competència lectora, la possibilitat de fer una lectura en llibertat i que el centre promogui i faciliti contextos lectors. L’adquisició d’hàbits de lectura requereix la col·laboració de totes les àrees curriculars i tenir cura de fer una planificació transversal, interdisciplinària i integradora de totes les parts que intervenen en l’educació 6.2. Objectius (Específics que el centre es proposa respecte a aquest apartat) - Fomentar espais de lectura lliure dins lentorn escolar. - Planificar actuacions globals a nivell descola que permetin a lalumant endinasr-se en el coneixement de la dimensió literària. - Aproximar la literatura a les aules, donant a conèixer escriptors rellevants pel nostre país o per la serva trajectòria. - Gaudir de la lectura en diferents modalitats. - Participar en projectes grupals o instuticionals. - Endegar activitats danimació dins la biblioteca escolar. - Donar difusió de les activitats relacionades amb la lectura a la revista de lescola. - Desvetllar la lectura com a font de plaer a tots els alumnes de l’ escola, tenint en compte tots els diferents processos maduratius. -Saber mantenir viu aquest plaer durant tota l’ estada a l’escola. - Transmetre i encomanar, estimació i respecte pels llibres. - Ensenyar a valorar la lectura com a eina important en la seva formació cultural i d’oci. - Dinamitzar la biblioteca escolar com a font per obtenir diversitat de llibres 6.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius proposats) Activitats de foment de la lectura: - Participació en concursos que fomenten la lectura: El Gust per la Lectura. - Participació en concursos literaris: Pilarín Bayés i Concurs Literari Local El 855. - Participació en activitats de les subscripcions de revistes: Concursos Cavall Fort. - Visites descriptors i il·lustradors a lescola: Programa Itineraris de Lectura i En veu alta. - Conta contes a Educació Infantil a les sessions de biblioteca. - Presentacions de llibres (activitat adaptable a cada cicle. El temps dels llibres) Activitats de formació dusuaris:
  • 17. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE - Visita a la biblioteca local Pompeu Fabra: 1 visita cada curs escolar amb diferents objectius. - Projecte Maletes Viatges (activitat compartida amb la biblioteca pública). Activitats de dinamització de la biblioteca: - Projecte Marcel·lí: mascota de lescola. Activitat que permet un diàleg viu entre els alumnes i la mestra a partir del rol dels diferents components de la família de la mascota. - Projecte La imatge perduda. Projecte de Cicle Inicial relacionat amb la presentació de llibres. - Ambientació de la biblioteca. Activitats TAC: - Bloc de lescola: espai propi de la biblioteca dins del bloc amb una mostra de les diferens activitats que es porten a terme des de la Comissió de Biblioteca. - Guies de recursos online relacionats amb les TAC i les MAV. - Guies de lectura i recomanacions a la Biblioteca Digital (accés des de la intranet). Activitats per fomentar diferents tipus de lectora: - Taller de poesia. - Lectura compartida. - Lectura en veu alta. Activitats específiques: Titol activitat: Taller de poesia (monitoratge extern) Temporització: 5 sessions per curs. Cicle: Superior Objectius: - Intentar transmetre plaer per la lectura de poesia. - Conèixer poetes catalans. - Iniciar-se en la creació de poesia. - Potenciar la lectura en veu alta i devant un públic. Titol activitat: En Marcel·lí!!! (un ratolí) Temportizació: Tot el curs Cicle: Tota l’ escola. Objectius: - Trobar un lligam entre la biblioteca i una mascota o personatge que ens sigui familiar i que ens ajudi a desenvopular un món màgic e imaginari. - Imaginar històries relacionades amb aquesta mascota. Titol activitat: Visites a la biblioteca pública. Temportizació: Durant tot l’ any Cicle: Tots Objectius(segons el cicle) - Conéixer la biblioteca pública de Sant Quirze de Besora. - Saber com funciona una biblioteca pública. Carnet lector per prèstec. - Reforçar lligams entre les dues biblioteques Titol activitat: Guies de lectura Temportizació: Durant tot el curs. Cicle: Tots
  • 18. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Objectius: -Recollir llibres entorn una mateixa temàtica. -Disposar llibres que ens calen de manera cíclica: Castanyada,Nadal, Primavera,etc… Titol activitat: Participació en el bloc de l’ escola. Temportizació: Tot l’ any Cicle: Tots Objectius: - Donar a conèixer a la comunitat educativa diversos suggeriments, aportacions,etc,,, entorn als llibre. - Crear vincles família- escola entorn al món lector. Titol activitat: Maletes viatgeres Temportizació: Tot l’ any Cicle: Infantil- Cicle Inicial i Mitjà Objectius: - Tenir coneixement de diferents llibres i temàtiques. - Compartir entre el grup classe diferents llibres d una mateixa temàtica. Titol activitat: Visites d’ autors I il·lustradors Temportizació: Tot l’ any Cicle: Tots Objectius: - Apropar a l’ escola el món dels escriptors e il·lustradors. - Fer més vivencials els escrits, poemes i dibuixos que es treballen a l’ escola. - Aprofundir en la vida i obra de determinats personalitats. Titol activitat: Participació en concursos (lliure) Temportizació: Tot l’ any Cicle: CM-CS Objectius: - Motivar als alumnes per tal de participar en concursos relacionats amb la lectura. Titol activitat: Ambientació de l’entorn Temportizació: Tot l any Cicle: Tots Objectius: - Fer de la biblioteca un entorn "viu". - Ambientar segons diferents eixos o temàtiques treballades a l escola. 6.4 Avaluació (Concreció dels criteris d’avaluació que s’aplicaran) - Autoavaluació de les activitats a través de classes, cicles i comissió de biblioteca.Reflexat en la memòria anual. - Propostes de noves activitats i alternatives diferents. 7. Recursos: BE, B d’aula, TIC, BP, implicació familiar, etc. (Relació dels recursos de què disposa el centre. Responsabilitats i grau d’implicació)
  • 19. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE Recursos interns: -Biblioteca escolar -Biblioteca d’ aula o maletes viatgeres -Aula informàtica: -Aules ordinaries -Pissarres digitals -Material audiovisual. -Programa de socialització de llibre text Recursos externs: - Biblioteca Pompeu Fabra - CRP. 8. Formació del professorat (A partir de les mancances de formació detectades en l’anàlisi prèvia, concreció del tipus de formació necessària per al professorat. Quina formació? Qui s’ha de formar?) Lequip de mestres de lescola està portant a terme els últims cursos un esforç per formar-se i actualitzar coneixments relacionats amb la Biblioteca Escolar (BE). Contemplem dues modalitats de formació: A. Formació dels components de la Comissió de BE: Cursos telemàtics Pla de Formació del Departament dEnsenyament: Curs 09/10: BE I La Biblioteca Escolar. Gestió i organització. Curs 10/11: BE II La Biblioteca Escolar. Competència Informacional. Curs 11/12: BE III La Biblioteca Escolar. Pla de lectura de centre. Curs 12/13: B. Formació Interna de centre: Curs 11/12: Iniciació de la proposta dins el Pla de formació interna de la Comissió TAC. Pla de formació dins el PdD període 12/16. Curs 12/13: Formació interna (Biblioteca Digital e-pergam) Curs 13/14: Formació interna Competència Informacional. Curs 14/15: Formació interna Comprensió Lectora. Diagnosi de les actuacions de lescola i resultats acadèmics a partir de laplicació del PLEC. Curs 15/16: Formació interna El Gust per la Lectura. Avaluació de les activitats descola a partir dindicadors que incorporarem a partir del PA 12/13. 9. Difusió del Pla de Lectura de Centre (Concreció de com es farà la difusió del PLEC a tota la comunitat educativa i a l’entorn) Curs 11/12 Elaboració del document. Línies dactuació generals. Curs 12/13 1r trimestre: Exposició del document en Claustre. Recull de propostes i resum de concrecions. 2n trimestre: Exposició del document al Consell Escolar. Difusió del PLEC a la Intranet de lescola. 3r trimestre: Recull dels documents de cada cicle i aprovació en claustre. Curs 13/14 Exposició del PLEC a la reunió dinici de curs: punt forts de cada
  • 20. ESCOLA SEGIMON COMAS PLA LECTOR DE CENTRE cicle. Recull dels documents de cada cicle i aprovació en claustre. Curs 14/15 Recull dels documents annexos al PLEC i incorporació com a hipervincles en el document marc. Curs 15/16 Avaluació del document PLEC. Actualització de la diagnosi. Actualització del document. 10. Avaluació, revisió i propostes de millora (Concreció dels criteris d’avaluació del PLEC. Resultats de l’avaluació, revisió i propostes de millora de cara a un nou curs) Lavaluació del PLEC està prevista a partir dindicadors que incorporarem en cada Pla Anual a partir de definir les actuacions a portar a terme cada curs escolar. Comissió de BE * Els documents creats per la Comissió de BE formaran part dun recull dannexos de cada un dels apartats del PLEC. Accedirem als documents activant hipervincles. *Aquest document està compartit pels mestres de la Comissió de BE i està pendent dexposar en Claustre (sessió 28/6/12). A la sessió de claustre sacordaran els documents que passem a formar part del PLEC q ja tenim elaborats a nivell descola. * La Comissió de BE a la sessió de Memòria Anual proposarà un Pla dActuació a tres anys vista per tal de completar el desplegament i actualització del PLEC. Sant Quirze de Besora, 7 de juny de 2012