Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Dossier poesia 2013 14 connexió projecte el petit príncep

  • 924 views
Uploaded on

ESCOLA SEGIMON COMAS ...

ESCOLA SEGIMON COMAS
TALLER DE POESIA
Organització: Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Biblioteca Pompeu Fabra i CRP d'Osona.
Monitoratge Cristina Casas i Manel Castromil

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
924
On Slideshare
832
From Embeds
92
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
6
Comments
0
Likes
0

Embeds 92

http://blocs.xtec.cat 92

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. El Taller de Poesia de Cicle Superior és una activitat que portem a terme cada curs amb la col.laboració de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, la Biblioteca Pompeu Fabra i el CRP d’Osona. El monitoratge de les sessions d’aquest curs van a càrrec de Cristina Casas i Manel Castromil. El treball es porta a terme des de les àrees de català, castellà i anglès. Aquest curs escolar ens plantegem intensificar el treball amb les tres àrees lingüístiques dins del taller i a l'aula. Expliquem el taller: Saber llegir correctament és una cosa que els professionals de l'ensenyament tenim clar que resulta imprescindible, ja que ajudarà als alumnes de manera interdisciplinar. Si els infants ja tenen assolida des de l'educació infantil coses com: l'entonació i el ritme ja tenim molt de guanyat. Llegir poesia és primfilar una mica més les coses ja treballades. Perquè la poesia arribi als nens s'ha de fer dinàmica i entenedora. A continuació he intentat fer-vos un guió orientatiu de les pautes a seguir: Col·locació adequada del cos: esquena i tors. Respiració: aprendre a repartir l'aire. Jugar amb els sons: utilitzant monosíl·labs per a prendre tot tipus de sons: greus, aguts, oberts, tancats... Teatrelització de les paraules donant als alumnes imatges suggeridores que ajudin a entendre el contingut. Potenciar la veu amb diferents tipus de lectura: veu alta, interioritzada... Saber estar en públic (perdre la por). Mai hi ha una recepta per aconseguir miracles, però hi ha pautes que hi ajuden. Petra Martín-Pero Martín ESCOLA SEGIMON COMAS TALLER DE POESIA 2013/14 Connexió amb el Projecte de Lectura El Petit Príncep 1. El calendari del taller. Les meves sessions pràctiques: 2. A la classe parlem del tema: Poemes a les àrees de català, castellà i anglès. 3. Llegir poemes: una activitat individual i de grup.Els poemes memoritzats: 4. La gravació de poemes AUDACITY. Quins poemes tinc gravats? 5. Altres poemes del meu interès:
  • 2. CANÇÓ DE LA LLUNA La lluna de la muntanya, la lluna que més m'agrada! Ai, com m'agrada la lluna la lluna de la muntanya! Penso en un món on els homes es miraran cara a cara: cada paraula que diuen serà més que una paraula. És una lluna molt neta, és una lluna molt clara, Com és de clara la lluna, la lluna de la muntanya! Penso en la lluna, la lluna, la cosa que més m'agrada. La vida llavors tenia una gràcia no encetada. Lluna de bosc i fageda, la lluna que ens agermana, la lluna de creure i creure i mirar-nos a la cara. Ai, com m'agrada la lluna, la lluna de la muntanya! La lluna de la muntanya, la lluna que més m'agrada. La lluna de la ciutat és una lluna gastada, és una lluna molt trista, és una lluna llunyana. ¿Qui pot mirar a la lluna amb una mirada franca? És un luxe innecessari; vés a la teua, i a casa. Si la mires, et fotran un ganivet per l'espatlla, et robaran la cartera, la muller i l'esperança. Però jo penso en la lluna, la lluna de la muntanya, i em sé ric d'alguna cosa que jo no vull dir encara. Andrés Estellés, Vicent (1970 – 1972) LES ACTIVITATS…. 1. Us heu fixat que l'autor del poema fa diferència entre la lluna que es pot veure a muntanya amb la lluna que es pot veure a la ciutat? Feu un debat a classe sobre les causes que poden influir en l'observació del firmament de nit: Contaminació atmosfèrica... Contaminació lumínica... 2. Feu un mural a classe que representi les idees exposades en el debat. (També es pot treballar amb un DINA3). Al camp A la ciutat Atmosfera més neta i sense pol·lució Més mitjans tècnics per a observar el cel de nit. Agrupacions astronòmiques
  • 3. L’OSSA MENOR LA LLUNA La lluna il·lumina la terra obrint-se pas en la foscor. Així com les bèsties mai no seran homes, ni els negres no seran blancs, la lluna mai no eixugarà la roba estesa. Bach, Josep Ramon (2000) LES ACTIVITATS…. 1. Busca informació a la biblioteca sobre l'origen de la llum de la Lluna. Porta a classe esquemes que puguin fer comprendre als companys i companyes la relació entre el Sol i la Lluna i l'efecte de reflex que es produeix. 2. Fes un llistat de coses que segur que mai seran possibles, com les que es descriuen en el poema. Les bèsties mai seran homes... La lluna mai no eixugarà la roba estesa... 3. Entre tots els companys de classe feu un mural que representi el poema. 4. Escriu un text on es descrigui una situació que sigui impossible. Per exemple, que un llapis escampi sal. Carracric-carracroc. Un carro carregat de rocs corria per la carretera del cel. i les rodes rodaven, rodaven i el carreter remugava molt. Carracric-carracroc. Un carro carregat de rocs arran d'arremetre amb arrogància contra una barraca d'arròs, el carreter renegava molt. Carracric-carracroc. Un carro carregat de rocs rodolava per un carreró amb una arrova de rosada, el carreter rondinava molt. Ballester i Roca, Josep (2003) LES ACTIVITATS…. 1. Llegeix el poema “L’óssa menor” i a continuació subratlla totes les “r” que hi trobis. Ara recita’l en veu alta, posant molta força sobre aquestes “r”. 2. Hi ha alguna altra paraula en el poema que es pugui relacionar amb el cel i la nit? Quina? 3. Les tres estrofes acaben de forma similar. Diuen: “el carreter ...... molt”. Busca al diccionari “remugar”, “renegar” i “rondinar”. Creus que hi ha diferències entre els tres significats? Si tens al teu abast un diccionari de sinònims comprova novament les tres paraules i anota si signifiquen el mateix. Si és així, perquè creus que el poema les canvia? I ja que tens el diccionari a les mans, podries buscar un sinònim de la paraula “arrogància” i de passada acabes de comprendre millor la frase.
  • 4. CANÇÓ DE LA LLUNA GUARNIDA Nit La lluna, la lluna, la lluna amb un cove, mireu-la tot d'una com sembla més nova. El firmament és coixí de lluernes, on la lluna s'endormisca en el moment de l'albada. El cel és teranyina de punts de llum, on la lluna és una aranya que llaura constant i endreçada. L'espai és fum de pluja de vidre, on la Lluna neix joiosa ben blanca i empolainada. El vespre és partitura, on els astres de la Nit componen amb fil de plata una cançó inacabada. La lluna, la pruna pel cel relliscant, mireu-la tot d'una com sembla més gran. S'ha posat corbata i guantets de pell i d'un tros de mata s'ha fet un joiell. La lluna escarlata, la lluna i l'ocell. Casas, Lola (2001) LES ACTIVITATS…. La lluna, l'engruna de pa dins la nit, mireu-la tot d'una com se'ns ha adormit. Bilbeny, Jordi (1987) LES ACTIVITATS…. 1. El poeta personalitza la Lluna, la descriu com un personatge animat i amb vida. Subratlla les frases que ens fan pensar en la lluna com un personatge. 1. El poema ens parla que el firmament és com una partitura on els astres de la nit componen una cançó inacabada. Quines músiques associes a la nit? Quines triaries per il·lustrar una projecció d'imatges del cel de nit? 2. Recita el poema amb la música de fons que hagis triat. Demana l'opinió als companys sobre les sensacions que han obtingut. 3. Fes una llista de les comparances sobre el firmament que Lola Casas utilitza per confegir el seu poema. Coixí de lluernes... Teranyina de punts de llum... Fum de pluja de vidre... Segueix el llistat amb comparances pensades per tu mateix/a. 4. Escolta Lola Casas parlant del seu poema a “El poeta” www.viulapoesia.com
  • 5. VESPRE CUES D'ESTELS Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels part del nostre cos. Així com flors. A ponent, el sol només ha deixat una ratlla lila. Per l'altre costat sota un vel morat la foscor s'enfila. Cues d'estels. S'ajunten els espais. I quan els ocells ja s'han amagat, vola solitari el cec rat-penat. Montllor, Ovidi (2000) LES ACTIVITATS…. 1. Cerca la paraula "estel" al diccionari. Trobaràs que té diversos significats. Anota els que creguis que més s'adiuen al poema d'Ovidi Montllor. 2. En el poema s'esmenten tres accions que fan els estels i que el poeta compara amb els pèls, les arrels i els tels. Cerca tu les comparances per als mateixos verbs i completa la llista amb altres accions que creguis que fan els estels. baixen ... fent uns tels creixen ... com els pèls naixen ... com arrels LES ACTIVITATS…. 1. Busca informació sobre el rat-penat. Comparteix-la a classe amb els companys i companyes i, entre tots, feu un llistat de les seves característiques més rellevants. 2. Omple la fitxa següent:  Nom popular  Espècie  Alimentació per a l'entorn  Imatge de l'animal Nom científic Hàbitat Importància
  • 6. Recull de poemes del llibre “Retalls poètics” de Lola Casas. METEREOLOGIA El carrer, un cel de paraigües, unifica les passes d’un món tot mullat. Pluja menuda. El paisatge, un mar de cristalls, esborra les línees entre la terra i la boira. Neu gebrada. El firmament, un quadre d’espurnes, il·lumina l’horitzó d’un giravolt de vent. Tempesta a cel obert. CEL AMUNT Un vell elefant que la trompa mou i una gran gallina que ha post un ou. I allà un atleta que salta la tanca i un airós vaixell de vela ben blanca. I un ordinador que escriu ufanós i ara un bon pastís d’aspecte agradós. Estirat al terra, mirant l’infinit, els núvols dibuixen el que he decidit. Lola Casas L’espai, una mirada glaçada, entela la imatge d’una tarda fosca. Fred fora finestra. GRATACELS Voldries menjar Lola Casas la lluna voldries llepar un estel... Ni tan sols fas pessigolles als núvols que creuen el cel! Lola Casas
  • 7. RESPOSTES TOCAR-CEL Mare, per què la lluna és tan clara? Perquè el fred de l’espai li ha empolsimat la cara. La mà de l’enxaneta és una estrella de cinc puntes que corona el cel d’un dia de castells. Lola Casas Pare, per què un ocell vola? Perquè l’aire juganer cel amunt el bressola. Avi, per què s’enlaire un avió? Perquè ha volgut ser gavina i trobar el llunyà horitzó. NIT El firmament és coixí de lluernes, on la lluna s’endormisca en el moment de l’albada. Àvia, per què la sang és vermella? Perquè ha triat de les flors l’esclat i el color de rosella. El cel és teranyina de punts de llum, on la lluna és una aranya que llaura constant i endreçada. No em van ensenyar a ser científic però em donaren ales de poeta. L’espai és fum de pluja de vidre, on la lluna neix joiosa ben blanca i empolainada. Lola Casas El vespre és partitura, on els astres de la nit componen amb fil de plata una cançó inacabada. Lola Casas
  • 8. PROMESA A LAS ESTRELLAS TOT L’ANY Ojitos de las estrellas abiertos en un oscuro terciopelo: de lo alto, ¿me veis puro? La lluna d’octubre albira amb recança el fred tardorenc que s’anuncia prou viu. Ojitos de las estrellas, prendidos en el sereno cielo, decid: desde arriba, ¿me veis bueno? La lluna d’hivern broda una tela blanca l’arena adormida que reviurà a l’estiu. Ojitos de las estrellas, de pestañitas inquietas, ¿por qué sois azules, rojos y violetas? Ojitos de la pupila curiosa y trasnochadora, ¿por qué os borra con sus rosas la aurora? La lluna de març decora amb garlandes les ones d’escuma que tragina el llevant. Ojitos, salpicaduras de lágrimas o rocío, cuando tembláis allá arriba, ¿es de frío? La lluna de juny. tota engalanada, espurneja de màgia la nit sorollosa que neix per Sant Joan. Ojitos de las estrellas, fijo en una y otra os juro que me habéis de mirar siempre, siempre puro. Gabriela Mistral Lola Casas LAS ACTIVIDADES .... 1. ¿Qué verso va repitiéndose en cada estrofa? 2. ¿Qué signo de puntuación utiliza para llamar la atención? 3. Haz un breve resumen de cosas aprendidas de Gabriela Mistral http://www.gabrielamistral.uchile.cl/
  • 9. CANIS MAJOR EN LAS NOCHES CLARAS En las noches claras, resuelvo el problema de la soledad del ser. Invito a la luna y con mi sombra somos tres. Gloria Fuertes LAS ACTIVIDADES .... 1. ¿De que tres personajes se trata? 2. ¿A qué se refiere al hablar de la soledad del ser? TRASCIELO DEL CIELO AZUL ¡Qué miedo el azul del cielo! ¡Negro! ¡Negro de día, en agosto! ¡Qué miedo! ¡Qué espanto en la siesta azul! ¡Negro! ¡Negro en las rosas y el río! ¡Qué miedo! ¡Negro, de día, en mí tierra -¡negro!sobre las paredes blancas! ¡ Qué miedo! J.R.Juménez LAS ACTIVIDADES .... 1.- ¿Qué palabras se repite? 2.- Busca información sobre la vida y obra de J.R.Jiménez. The great Overdog, That heavenly beast With a star in one eye, Gives a leap in the east. He dances upright All the way to the west, And never once drops On his forefeet to rest. I'm a poor underdog, But to-night I will bark With the great Overdog That romps through the dark. Robert Frost, 1928
  • 10. CONSTELLATION by John Mirisola I still trace Orion Every winter night When the stars oblige And remember the first time You filled in the lines— Showed me the belt The shoulders, the sheath, The head and the feet, perfect As if, when I had looked away You moved them all to fit that shape. You couldn't have known, And you needn't understand, But on cold evenings, I find the piece of sky My father signed. THE YAP IS FORBIDDEN IN THE HEAVENS by Andrei Dorian Gheorghe Orion is a high commuter over the two hemispheres, who checks the brightness of the other constellations. ―Shut-up, Greater Dog, shut-up, Lesser Dog,‖ he uses to admonish his noisy helps, ―your mission is to keep the Scorpion far away from me, not to disturb the canopy of heaven!‖