Your SlideShare is downloading. ×
Avaluació competències global menorca
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Avaluació competències global menorca

1,220
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,220
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
31
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. AVALUAR PER DESENVOLUPAR COMPETÈNCIES, AVALUAR COMPETÈNCIES Neus Sanmartí Agost, 2009 EE Menorca
  • 2. Els canvis importants en el què i el com ensenyar acostumen venir més dels canvis en els sistemes d’avaluació externs que no pas dels canvis en les orientacions curriculars De la mateixa manera, el què i com aprèn l’alumnat depèn del sentit que el professorat doni a l’avaluació, dels valors que promogui a través d’ella.
  • 3. Punts de vista per aprofundir en l’avaluació 1. Com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i inicativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges) 2. Com a activitat per comprovar què hem après
  • 4. QUALIFICAR vs REGULAR Avaluar per qualificar es centra en: • valorar resultats Avaluar per regular es centra en: • comprendre les raons de les dificultats, errors...
  • 5. 190.000.000 anys 190.106 anys
  • 6. Exemples de respostes i ‘lògiques’ 190.001.992 = 190.000.000 + 1.992 11.400 = 190 x 60 250 = 190 + 60 13.392 = 190 x 60 + 1992 2.242 = 190 + 60 + 1992 190 … 4.493 190.106 2.332 190.000.000
  • 7. 1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem Comporta aprendre a regular: – La percepció dels objectius d’aprenentatge – Com anticipem i planifiquem l’acció – La percepció dels criteris d’avaluació
  • 8. a) Regular la percepció sobre els objectius d’aprenentatge
  • 9. Les partícules canvien de grandària D I A No dibuixa partícules G N Les partícules conserven les distància O S I Dibuixa partícules i objectes Les partícules es mouen cada vegada més
  • 10. Què creus que aprendrem? (després d’una explicació inicial) • A dibuixar àtoms • Química • A fer fórmules • A explicar perquè passen coses • A saber teories • A pensar • A explicar perquè l’aigua i altres substàncies canvien •…
  • 11. Què creieu que aprendrem sobre les plantes? (després d’una conversa inicial) Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar- les fluixet
  • 12. b) Avaluació-regulació de la anticipació i planificació de l’acció
  • 13. Cooperativament, els alumnes acorden què han de pensar i/o fer per resoldre un conjunt de tasques (a partir del què han anat aprenent).
  • 14. En què hem de pensar quan utilitzem el model ‘cinètico-molecular’ per explicar canvis físics en els materials? Tots els materials:  Estan formats per partícules. Si és una substància pura, totes les partícules són iguals.  En els canvis físics les partícules no varien (ni el tipus, ni la grandària)  En l’estat sòlid poden estar ordenades (per exemple, els cristalls d’un mineral), o desordenades (per exemple, el vidre). En els estats líquid i gas sempre estan desordenades  A més temperatura, es mouen a més velocitat i la distància entre elles és més gran (excepte…)
  • 15. Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s’han de avaluar- regular molt bé. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matitzant afirmacions…
  • 16. Com són les ombres del pati? (2n CEIP Baloo) A quin costat està l’ombra? On és el Sol en En què ens fixem per relació a saber si el nostre dibuix l’ombra? és idoni? L’ombra toca els peus? L’ombra té nas?
  • 17. En gran grup identifiquem regularitats: Les ombres que observem al pati… (a partir de contrastar els dibuixos amb noves observacions) • Són negres. • Estan enganxades als peus de la persona (o a l’objecte) que fa ombra. • Tenen la mateixa silueta. • Poden ser més grans, més petites, o iguals. • La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la font de llum) i l’ombra.
  • 18. Si han estat capaços d’abstreure en què pensar o fer, quan observen nous fets poden identificar si “funciona” i quins canvis introduir, -i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT- 3 mesos després un alumne va preguntar: “Com és que l’ombra de l’ocell no està enganxada a les seves potes?” (1r CEIP Barrufet)
  • 19. No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint no cal arribar a una única formulació, perquè l’alumnat és divers a l’inici i divers al final
  • 20. Títols molt relacionats amb el procediment No pot deixar de posar exemples concrets R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva
  • 21. Títols relacionats amb el model Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintètica
  • 22. 3. A la darrera part del procés d’aprenentatge cal avaluar si l’alumnat identifica els CRITERIS D’AVALUACIÓ i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se
  • 23. REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA Què he de fer? Estarà ben fet si... 1. Escollir un títol 1.1 està d'acord amb l'experiència per a l’informe 1.2 resumeix l'objectiu principal 1.3 és suggeridor 2. Identificar 2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat l'objectiu principal 2.2 comença amb un verb 3. Plantejar la 3.1 s'indiquen les variables dependent i hipòtesi independent 3.2 s'indiquen les variables que es controlen Base 3.3 es redacten utilitzant la forma: "Si ........................., aleshores ................. d’orientació 4. Indicar els 4.1 s'anoten tots materials i 4.2 són anomenats correctament instruments utilitzats en l'experimentació Criteris 5. … 5.1 … d’avaluació
  • 24. Compartint els continguts de l’avaluació Què afegiriem avui sabent que aquest aprenentatge ha de tenir una finalitat competencial? Ex: Utilitzar aquests coneixements per argumentar sobre la puresa d’un producte que utilitzem quotidianament
  • 25. Revisió de produccions inicials “Em vaig equivocar perquè vaig dibuixar les partícules d’aigua de tamany diferent a cada estat. Crec que ho vaig dibuixar així perquè m’imaginava que les partícules d’aigua sòlida eren com trossos de gel i que en canvi les d’aigua líquida eren més petites perquè… Pensava que les partícules eren... Ara en canvi crec que …”.
  • 26. Co-avaluació d’una companya “Marc té una mica de raó i s’ha adonat del perquè s’ha equivocat. Encara que hi ha moltes més diferències entre els 3 casos. Per exemple, les partícules es mouen molt més depressa quan l’aigua és vapor i també estan molt més desordenades”.
  • 27. Mesclem aigua i sal Exemples d’idees dels companys per millorar el dibuix (a partir de criteris consensuats): “No pot ser que estiguin per línies perquè no estarien barrejades”; “L’aigua també està en partícules”. (CEIP Coves d’en Cimany, 5è)
  • 28. 2. L’avaluació com a activitat per comprovar què hem après • Com plantejar preguntes que avaluïn la competència? • Com aconseguir que hi hagi coherència entre els objectius d’aprenentatge i l’avaluació? • Com qualificar el grau de competència?
  • 29. Té sentit una activitat d’avaluacio final? • Serveix per posar a prova si s’ha après • Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundir Però només si: • És coherent amb el procés d’ensenyament • Hi ha probabilitats de tenir èxit
  • 30. a) Un primer problema: Com plantejar preguntes (activitats) per avaluar la competència?
  • 31. S’avaluen competències a partir d’aquest tipus de preguntes? “Per tal que les plantes fabriquin el seu aliment, quin component de l‘aire és necessari?: a) Ozó b) Nitrogen c) Vapor d’aigua d) Diòxid de carboni” INCE (2002) -MECD-
  • 32. 2 Completeu el segŸe text sobre lÕ nt intercanvi de substˆ ncies entre la sang i les clálules del cos: Les artres es van ramificant o dividint en ............................... i aquestes en ................................ i que arriben a ............................................................................. del cos. Els capilá s— uns vasos sanguinis que tenen una paret molt ....................... formada tan sols per lars n ................................., i com que la sang que circula tŽ una pressi—......................... llavors el plasma amb els ................................. i ................................ traspassa la paret i es barreja amb el .... ....................................................... que rodeja totes les clálules del cos. Es produeix lÕ intercanvi de substˆ ncies entre aquest l’quid i les clálules. El l’quid aporta a les clálules lÕ oxigen procedent de ............................ i els nutrients procedents de ................................. Les clálules cedeixen el ................i ................................................procedents del seu metabolisme. Una part del l’quid que porta aquestes substˆ ncies entra en els capilálars que es reuneixen per formar les ....................................... que tambŽ es reuneixen per formar les ............................. que porten la sang al cor. El l’quid .............................. que no retorna als capilálars sanguinis penetra en dÕ altres capilálars anomenats ................................... i forma la ................................ que finalment es connecta al .......
  • 33. Característiques de les BONES PREGUNTES PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA Avui tots hem notat que algú ha posat un ambientador a la classe. Amb tot el què has après aquests dies, com li explicaries a un company del curs anterior per què ho hem percebut? DÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARI
  • 34. Com sembla que es canvia sense canviar res? La Joana és professora de ciències i està explicant el sistema nerviós. En la primera classe explica les cèl.lules que constitueixen aquest sistema. a) Com s’anomenen aquestes cèl.lules? b) Descriu les parts que distingueixen aquestes cèl.lules c) Com es comuniquen les neurones? …
  • 35. Exemples de preguntes curtes però interessants • Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 kg ara en pesa 100. • Per què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al cervell? • En què hem de pensar (o observar) per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? (o per saber si un cuc i una serp formen part del mateix grup d’animals)?
  • 36. Però per avaluar la competència són necessàries tasques relacionades amb l’actuació • Aquest anunci afirma que la compra d’un cotxe d’aquesta marca és “CO2 neutral”. Argumenta si creus que és cert o no, i justifica, des del punt de vista ambiental, quins aspectes s’haurien de tenir en compte al comprar un vehicle a motor ESO - Ciències
  • 37. I a primària? (després de treballar el cicle de l’aigua i l’argumentació) • L’Ajuntament està iniciant converses amb els responsables de d’una empresa de cartronatge perquè s’instal.li en el polígon de Can Serra. Se’t demana des de l’ Ajuntament la teva opinió, per poder valorar millor si ens convé la instal.lació de la fàbrica, i en cas afirmatiu, que plantegis quines condicions o compromisos haurien de poder cumplir. CEIP La Roureda (6è primària)
  • 38. Si no canvien les preguntes-activitats d’avaluació, no canvia res
  • 39. Un segon problema: b) Coherència entre els objectius d’aprenentatge i l’avaluació
  • 40. Importància de preveure la competència global que volem ajudar a desenvolupar en una UD Objectiu redactat en forma de competència Que els alumnes siguin capaços de: - Utilitzar el coneixement sobre … i les dades o informacions obtingudes a partir de … per … (prendre decisions, argumentar…) actuacions en relació a….
  • 41. Quins criteris d’avaluació? Es pot distingir entre: - Criteris de realització (relacionats amb l’aplicació de les accions recollides a la Base d’Orientació -planificació de l’acció-) - Criteris de resultats (que ens indiquen el nivell de qualitat amb què apliquem aquestes accions)
  • 42. • Objectiu (competencial): Utilitzar els coneixements sobre l’energia i les seves propietats per analitzar críticament un anunci i per argumentar l’opinió de manera fonamentada. • Criteris avaluació: De realització De resultats Aborda l’anàlisi del problema tenint en compte la Ho fa de manera: seva complexitat (té en compte diverses - Pertinent variables, pros i contras…) - Completa Utilitza el concepte d’energia tenint en compte - Precisa les seves propietats (es transforma, es - Coherent transfereix, es conserva, es dissipa…) Argumenta de manera que convenç, fonamentant les seves raons, utilitzant connectors adients…
  • 43. Un tercer problema: c) Com qualificar el grau de competència?
  • 44. Preguntes del professorat • Quan val cada competència a la nota final? • Quan valen els coneixements i quan les competències? • Es pot aprovar si no tenen els coneixements adquirits de la matèria? • …
  • 45. Com ho fa PISA? • Identifica 6 (+0) nivells de competència
  • 46. Per on començar a replantajar-nos la qualificació? • Definir “nivells de competència” interrelacionant aspectes diversos (i posar en dubte que un alumne que respon bé la meitat de les qüestions ja és “competent”).
  • 47. El treball entorn a una visió competencial de l’aprenentatge genera moltes preguntes i dubtes per als quals encara no tenim respostes. Sabem més “què no és” que no pas “què és”. Però ens obre camins per innovar i per avançar entre tots.