Lanarrativa catalana preg post
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Lanarrativa catalana preg post

on

  • 2,427 views

Models narratius dels anys 20 fins al 80-90

Models narratius dels anys 20 fins al 80-90

Statistics

Views

Total Views
2,427
Views on SlideShare
498
Embed Views
1,929

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

1 Embed 1,929

http://www.iesramonllull.net 1929

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • 1 Veure La narrativa dels anys 20 i 30 en les pàgs 199-200, Llibre de text, Ed. Santillana.
  • 1 Influència de la psiconanàlisi de Freud, introduït a Catalunya per Eugeni d’Ors, 2 Aquesta tècnica la podem veure a M. PROUST, A la recerca del temps perdut , trilogia on narra en 1ª persona i fa associacions d’idees i de sensacions d’arrel freudianes
  • 1 Abans no hi havia més que les editorials d’arel religiosa Selecta i Aymà.
  • 1 Influenciada pel neorealisme italià i la novel·la nordamericana d’entreguerres com és la de Jonh dos Passos (tècnica behaviorista) 2 Destaca pel seu vessat periodístic, assagístic i teatral, així com el seu remarcable component feminista. 3Cal destacar el paper de J.M. Espinàs com a fundador de la Nova Cançó, i també la seva extensa col·laboració periodística en la premsa.
  • 1 Aquesta darrera obra és considerada una novel·la reportatge, ja que l’autor va recórrer en camió l’itinerari dels dos camioners protagonistes que fan el trajecte Barcelona-Valladolid. 2 Novel·la experimental quant a la sitorsió temps-espai. 3 Novel·les dins la línia de compromís social i cultural, sobretot la darrera

Lanarrativa catalana preg post Lanarrativa catalana preg post Presentation Transcript

  • La narrativa catalana depreguerra a postguerra Per M. Antònia Socias
  • ÍndexLa narrativa catalana de postguerra Antecendents: Període noucentista La represa de la novel·la Després de la Guerra Civil  La narrativa als anys 50-60 La novel·la realista-testimonial La novel·la realista-existencial La novel·la del realisme social La novel·la psicològica La novel·la fantàstica La novel·la històrica *La novel·la a l’exili La narrativa als anys 70 La narrativa als anys 80-90
  • Període noucentista El noucentisme fa que la novel·la passi a un segon pla. Només la narrativa curta obté un cert interès per part d’alguns autors com Josep Carner i Carles Soldevila.La represa de la novel·la El 1925, l’ article “La por de la novel·la” publicat per Josep Maria de Sagarra i la conferència “Una generació sense novel·la” de Carles Riba provoquen una reflexió i un canvi de mentalitat vers la narrativa. A partir de 1928 es publiquen algunes de les obres més representatives d’aquest període:
  • Narrativa de preguerra (Anys 20-30)• La narrativa d’abans de la guerra s’havia centrat en el model de la novel·la psicològica: • Narració en primera persona • Escriptura parlada (monòleg interior) • Recursos d’introspecció (cartes, diaris, memòries...)• Autors més destacats: • J.M.SAGARRA: Vida privada (1932) • C.SOLDEVILA: Fanny (1929) o Valentina (1933) • Miquel LLOR: Laura a la ciutat dels Sants (1931) • S.J. ARBÓ, Terres de l’Ebre (1933)1• La guerra i la repressió de la cultura catalana frenà la producció d’aquests i de tants altres autors. www.lluisrius.cat
  • * Tècniques de la novel·la psicològica* Descripció intimitat d’un o és personatges i de les seves reaccions  Narrador omniscient (s.XIX)> narrador davant uns fets.>complexitat tècnica protagonista/personatge. Canvi de punt de vista: progressiu desplaçament del narrador. O no  Nov. XIX “diu” <> s.xx “mostra” fets. 1 intervé o és suplantat per reaccions o  Ho podem apreciar a Laura o la ciutat actituds dels personatges. del sants, de Miquel Llor (1931). Superació a través del record i de la memòria de l’oblit causat pel temps i l’obsessió per la mort.2 Tècnica del monòleg interior>fluir de la  Carles Soldevila a Fanny, empra consciència dels personatges. aquesta tècnica (1929) • Pretén copsar l’estat interior dels persoantges en ell moment de la seva formació > modificació discurs verbal (contradiccions, dubtesm exclamacions, frases inacabades, • Temps de la novel·la> subjectivisme total> trencament dels fils narratius (flash back). • Disolució personatges en els seus pensaments (Robert Musil). • Fragmentació de la trama en infinitat d’aspectes (V. Woolf).
  • Després de la Guerra Civil Durant la postguerra va costar molt tornar a la normalitat editorial i literària. Es crean premis literaris per fomentar la creació dinamitzar el mercat literari. Molts autors diversifiquen propostes, d’aquesta manera apareixen novel·les molt diverses tant pel que fa a temàtica com a recursos narratius emprats ja en la dècada dels 40 i 50. AUTORS:  Formats a la pre guerra que completen o culminen la producció iniciada abans del 39 : Sebastià J. ARBÓ, Llorenç Villalonga o Mercè Rodoreda.  Formats després de la Guerra Civil:  Nascuts entre 1923-39>publicació anys 50-60: B. PÒRCEL  Nascuts entre el 39-49> “ anys 70: Terenci MOIX, Montserrat ROIG, G. JANER MANILA.  Formació anterior al 39> publicació a la postguerra: M. Aurèlia CAPMANY, Manuel de PEDROLO
  • • EDITORS:  Obstacle bàsic> censura  Fins als anys 50 no apareixen regularment col·leccions de novel·les.  Fins al 1962 no s’autoritza una col·lecció de traducció nov.  *Edicions 62 apareix amb criteris econòmics renovadors1.  Abans del 60 trobam 3 editorial amb intenció d’asssolir una àmplia repercussió en els PPCC, però amb escàs ressó: Moll a mallorca; Torre a València i Albertí a Barcelona. LECTORS:  Desconnexió escriptor català i el seu públic (manca de crítica) or  Progressiu i lent sistema de contacte: clubs de llibres, subscripcions a col·leccions de novel·les, catàlegs editorials.
  • LA NARRATIVA ALS ANYS 50-60 Models narratius:La novel·la realista testimonial 1, nascuda a l’exili amb l’ojectiu d’explicar les experiències històriques viscudes . K.L.Reich (1963), Joan Amat-Piniella (sobre els catalans als camps de concentració) Crist de 200.000 braços (1968), Agustí Bartra o Tots tres surten per Ozama de Vicenç Riera-Llorca (Mèxic, 1946, Barcelona 1963, fou censurada en el 48) 556 Brigada Mixta, d’ Avel·lí Artís-Gener (1945)La novel·la realista-existencialista, corrent objectivista amb influències del nouveau roman francès i de l’existencialisme: Necessitem morir (1952), Maria Aurèlia Capmany2
  • La novel·la del realisme social o històric: Tots som iguals (1956), on denuncia la desigualtat social;Combat de nit (1959), de Josep Maria Espinàs1. Cendra per a Martina (1952, publ. El 65)2, Temps obert o Estat d’excepció (1961) o Totes les bèsties de càrrega de Manuel de Pedrolo3, on reflexiona sobre l’opressió d’un poble.*La novel·la psicològica fou el corrent dominant, continuadora delsmodels iniciats abans del 36, tot aportant elements de la història recent opersonal, la més renovadora (Joan Sales, Rodoreda o Capmany)Sense referències a la situació políticosocial, la més tradicional(X. Berenguel): La plaça del diamant de M. Rodoreda (1962) Bearn, de Llorenç Villalonga (1961)La novel·la fantàstica i evasió líricaque representa un vessantimaginatiu, s’inscriu dins el corrent vinculat al realisme màgic: Històries naturals (1960), Joan Perucho Mites (1954), Jordi Sarsanedas
  • La novel·la històrica També provocat pels canvis estètics es reprén la novel·la històrica. Maria Aurèlia Capmany, Un lloc entre els morts (1967) Avel·lí Artís-Gener, Tísner, Paraules d’Opoton el Vell (1968) Altres autors de les dècades del 90 i del nou mil·leni també han creat novel·les amb rerafons històric Emili Teixidor, Pa negre (2003) Alfred Bosch, L’Atles furtiu (1998) Albert Salvador, Jaume I el Conqueridor (2000)
  • LA NARRATIVA A L’EXILI. Alguns trets comuns• Conté notes exòtiques extretes del nou espai on es mou lescriptor.• Incorpora el tema de lenyorament i el desarrelament, sovint sublimats.• Porta als límits el sentiment de frustració i fatalitat del destí (existencialisme)• Invalida lexperiència individual i la transcendeix a la col·lectivitat.• Denuncia la guerra i les seves conseqüències.• Autors destacats: Lluís FERRAN DE POL, Pere CALDERS, Vicenç RIERA LLORCA, Joan SALES...• Pere CALDERS  Contista  Realisme màgic  Contes de temàtica mexicana www.lluisrius.cat
  • LA NARRATIVA ALS ANYS 70• Quasi tots havien nascut a la immediata postguerra o en els cinquanta.• Tots ells estaven marcats per la ideologia repressiva del franquisme.• Tenien en comú: laparició de la cultura de masses, el paper decisiu que van exercir en ells els còmics, el cinema, la televisió...• Els havien educat en la llengua castellana, així que varen haver daprendre el català autodidàcticament.• actitud rebel enfront de les convencions i de leducació que han rebut i inconformisme davant de la societat.• Diversitat de propostes estètiques o literàries.• interès pel cultiu dels anomenats subgèneres narratius (novel·la eròtica, novel·la negra, novel·la històrica, novel·la daventures, novel·la juvenil o diniciació, etc). Terenci Moix, El dia que va morir Marylin (1966) Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977) Baltasar Porcel, Cavalls a la fosca (1975) Jesus Moncada, Camí de sirga (1988) Quim Monzó, L’údol del griso al caire de les clavegueres (1976),
  • LA NARRATIVA ALS ANYS 80-90• Es dóna un pas més cap a la normalització i modernització del català.• Característiques: la intensificació dels recursos humorístics,• la producció de temàtica urbana, “realisme brut”• conreu de la novel·la de gènere,• voluntat de professionalització i la despolitització. Jaumé CABRÉ Quim MONZÖ Sergi PÀMIES Maria BARBAL M. Pau JANER