• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Treball recepta final
 

Treball recepta final

on

  • 374 views

 

Statistics

Views

Total Views
374
Views on SlideShare
374
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Treball recepta final Treball recepta final Document Transcript

    • qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq Anàlisi d’una producció infantil (de 3 a 6 anys)wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui Didàctica de la llenguaopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg [Seleccionar fecha]hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc Ionela Cristea, Anna Emt i Marta Gonzálezvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
    • ÍNDEX1.Introducció ................................................................................................................. 32.Contextualització ....................................................................................................... 43.Disseny de l‟activitat .................................................................................................. 53.1 Descripció de l’activitat .......................................................................................... 54.-Anàlisis..................................................................................................................... 75.-Conclusions ............................................................................................................ 17 2
    • 1.IntroduccióAquest treball consisteix en dissenyar i executar una activitat que potencií la lectura, laescriptura o bé ambdues en una infant o grup d‟infants de 3 a 6 anys d‟edat.Nosaltres per escollir l‟activitat hem pensat en els infants als quals va dirigida, intentantque sigui el màxim funcional i motivadora.Al tenir dissenyada l‟activitat, les tres membres de grup vam posar-la en pràctica ambdues germanes de 4 i 6 anys. Cada part de l‟activitat està enregistrada amb format vídeoper poder realitzar un anàlisi concret i detallat. Per causa d‟horaris la primera part del‟activitat només està executada per la nena de 6 anys.L‟ anàlisi és una relació directa d‟allò que hem pogut observar en l‟ intervenció i delsconceptes estudiats a les sessions. És un apartat on posem en pràctica tot allò après,arribant a les nostres pròpies conclusions, sempre justificades.Finalment en les conclusions deixem plasmades totes les idees apresses i elsconeixements globals del que hem aprés.És un treball on es veu clarament la relació teoria/pràctica, que ens dona la oportunitatde crear, experimentar , observar i analitzar amb infants. 3
    • 2.ContextualitzacióCom hem afirmat en la introducció, creiem molt important que l‟activitat s‟adapti alsinfants que la realitzaran no pas que siguin ells els qui s‟hagin d‟adaptar a l‟activitat. Peraquest motiu primer vam escollir els protagonistes i després vam dissenyar laintervenció.Les nenes que hem escollit són dues germanes de 4 i 6 anys. Pertanyen a una família denova classe mitja (tirant cap a alta) que habita al centre de Caldes de Montbui. Les vamescollir a elles ja que dos membres del grup ja les coneixem bastant bé, i hem pensatque això jugaria a favor nostre ja que donaria més peu a que s‟obrissin a nosaltres.Primer vam pensar a realitzar l‟activitat a una d‟ elles únicament, però vam creureinteressant fer-ho amb les dos, per així poder comparar les dos produccions i perquècreiem que la interacció entre infants és molt enriquidora. Per aquest últim motiu tambévam donar la possibilitat a que el Martí (germà petit de 1 any i mig) també hi participés.La Laia i la Gemma estan molt acostumades a realitzar activitats conjuntament amb elspares, i una d‟elles és cuinar. Els hi encanta ajudar a fer el sopar, fer pastissos i galetes, itot allò relacionat amb el que “fan els grans”. Per això vam optar per fer amb elles unarecepta, així ens asseguràvem que a part de treballar aspectes de la lectura i de laescriptura, també s‟ho passarien bé. A part de la recepta hem inclòs la part d‟anar acomparar els aliments necessaris i l‟escriptura de la llista de compra.Per qüestió de comoditat, tant nostra com de les nenes, vam decidir que l‟escenari fos laseva cuina. Vam pensar que així es sentirien segures i sabrien on trobar tot allò quenecessiten.La Laia (4 anys) i la Gemma (6) són dues nenes molt diferents de caràcter. La Gemmaque cursa primer, li agrada molt fer deures (fitxes), i totes aquelles activitat relacionadesamb llegir i escriure. Està molt predisposada a aprendre, és molt reflexiva i observadora.La Laia en canvi és molt més impulsiva i es deixa guiar molt per les emocions, técaràcter i és molt activa, si una activitat li genera motivació, la farà amb moltes ganes ienergia. 4
    • 3.Disseny de l’activitat3.1 Descripció de l’activitatL‟activitat que proposem està centrada en seguir una recepta de cuina per tal d‟elaborarunes galetes, un pastís o algun postra. Hem dividit la nostra intervenció en : escollim larecepta, fem la compra, escrivim els ingredients i cuinem! a. Escollim la receptaAquesta part de l‟activitat només la realitzarem amb la Gemma ja que la Laia es trobaen una activitat extraescolar.Consisteix en motivar a la nena i en explicar-li una mica elque farem. Li ensenyarem un llibre de receptes escollitprèviament per nosaltres i li deixarem la possibilitat d‟escollira ella allò que vol cuinar (tenint en comte sempre el temps, elsingredients i la dificultat).La nostra intenció en aquest apartat es motivar-la a cuinar iobservar si per escollir la recepta es guia per el dibuix i per lesfotografies, o bé per allò que llegeix o enten. b. Fem la compraAquesta etapa, igual que l‟anterior, també la realitzarem només amb la Gemma. La ideaprincipal és que la nena ens acompanyi al supermercat a comprar els ingredients quenecessitem per fer la recepta.La intenció es observar com troba els aliments al mercat i com tota sola, llegeix allò quenecessitem (ja que la nena ja és prou madura com per a realitzar l‟activitatautònomament, sempre però amb el recolzament i suport d‟un adult). 5
    • c. Llegim la receptaLa Gemma després d‟haver fet la compra llegint els ingredients ens llegirà lesindicacions de la recepta perquè així nosaltres podrem analitzar si entén la globalitat deltext. d. Escrivim els ingredientsEn aquesta fase participaran les dos germanes, la Gemma i la Laia. La farem un cophaguem tornat del supermercat i per tant la realitzarem a casa de les nenes. Els hidemanarem que escriguin en un paper tots els ingredients que hem comprat i quenecessitem per cuinar la recepta, ho hauran de fer sense mirar el llibre. L‟objectiu és queapuntin els ingredients per si algun altre cop volen tornar a fer la recepta ho puguin fer.D‟aquesta manera nosaltres també podrem comparar les produccions escrites de lesdues germanes. e. Cuinem!En aquesta part de l‟activitat deixarem participar als tres infants, a la Gemma, a la Laia ial Martí. Llegirem un altre cop la recepta però en aquest cas ho farà l‟adult,els hianirem donant les instruccions pas a pas i deixarem que els tres nens facin la recepta,agafin els ingredients, els estris, etc. En tot moment seran els protagonistes del‟activitat, el nostre paper com adultes serà d‟observadores i guies durant el procés del‟activitat, intentant fomentar en tot moment l‟autonomia de les criatures.3.2 ObjectiusEn l‟activitat que hem plantejat treballarem l‟escriptura però també la lectura i per tantaquest són els objectius que ens plantegem.-Crear una activitat motivadora pels tres infants.-Construir i realitzar una activitat que tingui una funcionalitat per les nenes.-Veure en quina fase evolutiva d‟escriptura i lectura es troben les dos germanes.- Comparar les dues produccions escrites i analitzar el contingut. 6
    • 4.-AnàlisisPer fer l‟anàlisi ens hem centrat en al lectura de la Gemma i en l‟escriptura de laGemma i de la seva germana petita de 4 anys, la Laia. Fem també cinc cèntims de lesproduccions del Martí, germà petit de 2 anys, ja que creiem interessant veure l‟evolució.L‟anàlisi de l‟escriptura igual que el de la lectura, està principalment centrat en allòescrit pels infants mentre realitzàvem l‟activitat, però en el cas de l‟escriptura analitzemtambé una paraula escrita per tots tres germans per veure així l‟evolució i obtenir méspistes sobre el moment evolutiu en el que es troben. La paraula (girafa) que no té res aveure amb l‟activitat, però hem considerat imprescindible utilitzar-la per destacar algunsaspectes que en les altres produccions no apareixen.4.1. LecturaEn aquesta part de l‟anàlisi en centrem només en la Gemma ja que va ser la protagonistade la part de lectura de l‟activitat dissenyada. Actitud de l’infantLa Gemma va tenir una actitud molt positiva en tot moment davant del procés delectura. Creiem doncs que n‟és conscient de la seva funcionalitat i a més quan ho fa bées sent “gran”. A més no hem d‟oblidar que el fet de gravar-la amb una càmera, la feiasentir-se gran i important.La seva motivació era bastant alta encara que en la seva actitud es veia que la motivacióera més elevada a l‟hora d‟escriure. Creiem que això té a veure amb que la Gemma estroba en una etapa evolutiva on és capaç de reconèixer els sons de cada lletra i d‟aquestamanera anar desxifrant les paraules. Per tant, quan a la Gemma li vam demanar quellegís la recepta de les magdalenes, li estàvem demanant un gran esforç. En primer llocperquè era un text molt llarg i en segon perquè el fet d‟anar llegint so per so requeria unestat de molta concentració i atenció per part de la Gemma . 7
    • En el vídeo també observem com a la nena li agrada llegir i li veu una utilitat ifuncionalitat. Per això posa interès en llegir la recepta sabent que amb aquellesindicacions podrà fer unes magdalenes. A més quan estàvem el supermercat, va sercapaç d‟alçar la vista i llegir els cartells dels passadissos que indicaven on es trobavacada producte. Ho va fer ella sola perquè sabia que d‟aquella manera li seria més fàciltrobar els productes que buscava dins d‟aquell supermercat tan gran. Nivell del procés d’aprenentatge de la lecturaDesprés d‟escoltar la Gemma llegir les membres del grup hem arribat a la conclusió quees troba entre la fase alfabètica i la fase ortogràfica. Les paraules encara desconegudes opoc freqüents per a ella les llegeix desxifrant el so de cada lletra (com podem observaramb la paraula “raspadura”). En canvi les paraules que ja coneix, que ja témemoritzades, no li fa falta anar lletra per lletra sinó que ho fa de manera mésautomàtica .És aquest fet el que ens fa pensar que la Gemma es troba en un procés detransició i que a poc a poc aconseguirà llegir de manera més ortogràfica.Sabem que és una etapa en la que els infants deixen tot el seu esforç en desxifrar lesparaules, cosa que els dificulta fer una lectura comprensiva. Per això diem que laGemma no reconeix el valor simbòlic de la lectura ni tampoc fa una lecturacontextualitzada. Ella anava pronunciant els sons però realment tot el contingut, laglobalitat del text, no l‟ entenia. En canvi quan es tractava de llegir una sola paraulaconeguda per ella (com “sucre” o farina”) si que en coneixia el significat. El fet de queli costés entendre la recepta, segurament és pel tipus de text que tenia al davant, unescrit llarg i amb lletra d‟impremta.Per aquest motiu, vam pactar amb la Gemma que l‟ajudaríem a llegir alguns trossos.D‟aquesta manera també podria comprendre molt millor el text, ja que llegir éscomprendre.Es veu clarament que la Gemma té clar que la parla oral és pot plasmar en un escrit iviceberça i que el fet de fer-ho té una funcionalitat, com per exemple explicar-nos comes fan una magdalenes o per enrecrodar-nos del que hem de comprar.Creiem que la Gemma era conscient del tipus de text que estava llegint, sabia en totmoment que era una recepta i no un conte dels molts que té al seu abast. Aquest fettambé l‟observem millor en la producció escrita de la Gemma. És nota que la criaturaestà acostumada a llegir contes ja que tracta els llibres amb respecte. A més a casa seva 8
    • tenen una biblioteca al menjador a la que ella i els seus germans tenen accés en totmoment. Estratègies utilitzadesUn altre fet que creiem digne a destacar és que de vegades, per comoditat creiem queutilitza l‟estratègia logogràfica. Ho veiem clarament en el súper quan vol un paquet defarina i agafa un d‟arròs o bé quan busquem ous i es detén davant del caldo on hi ha unagallina dibuixada. Aquest fet ens mostra que de vegades, per no llegir, utilitza lesimatges, cosa que fins i tot fem de tant en tant els lectors experts.Quan llegia la recepta o els ingredients les paraules que més li costaven les llegiautilitzant l‟estratègia fonològica (raspadures) i algunes poquetes paraules que coneixiamés les llegia utilitzant l‟estratègia visual (sucre).La nena es preocupa més per descodificar les paraules i això li suposa un esforç tantgran que es despreocupa de comprovar si el que ha llegit té sentit o no. ComprensióCreiem però que al llegir la recepta no compren encara la globalitat del text, mentre queal llegir els ingredients un per un els entén gairebé tots sense cap problema.Si que entén que el text té un significat (ensenyar-nos com fer les magdalenes) però alllegir-ho encara es centra més en la complexitat de desxifrar que no pas la decomprendre. La Gemma de tan en tan es para i demana a l‟adult que l‟ajudi a llegir, jaque tota sola es cansa. Aquesta és l‟estratègia que utilitza per salvar les dificultats. Aspectes formalsCom hem afirmat anteriorment les paraules que la Gemma ja coneix les diu bastant dememòria, mentre que les desconegudes va lletra per lletra, o síl·laba per síl·laba perdesxifrar la paraula que llegeix. 9
    • 4.2 EscripturaAmb la finalitat de poder fer un anàlisis més exhaustiu hem volgut separar les duesproduccions. Començarem parlant de la de la Laia, la germana petita de 4 anys, desprésparlarem de la Gemma i finalment farem cinc cèntims del Martí.4.2.1 LAIA Actitud de l ‘infantAl arribar la Laia a casa ( recordem que ella no ha començat l‟activitat amb la sevagermana) nosaltres li vam comentar directament si volia escriure unes paraules. La sevaresposta va ser molt rotunda : “NO” Després al veure que la seva germana ho feia i queallò que fèiem tenia una finalitat va ser ella sola la que va agafar un full per escriure.Nosaltres ho atribuïm a que escriure “ens fa grans” i per tant, en veure que la sevagermana gran, a qui idolatra, ho feia i a més amb plaer. També volem dir que la Laia ésuna noia que necessita trobar la funcionalitat de les coses per fer-les.Una de nosaltres li va començar a dictar elsingredients de les magdalenes que faríem, i quela seva germana ja havia escrit . Pensem doncsque la motivació de la Laia al veure a la sevagermana, acaba sent bastant alta. Creiem que alprincipi no va voler escriure ja que no dominagaire la tècnica i a més no tenia clar el perquè.Però a l‟hora d‟escriure es mostra segura idecidida. 10
    • Nivell del procés d’alfabetitzacióEl primer que observem en la producció de la Laia és que és troba en la fased‟escriptura sil·làbica – alfabètica. Per tant, ella relaciona allò que escriu amb larealitat, amb l‟objecte que vol reproduir per escrit. El fet que es trobi a cavall entrel‟escriptura sil·làbica i l‟alfabètica, fa que a la mateixa paraula podem trobar-hi síl·labesqualitatives i síl·labes alfabètiques. Ex.: “ FINA” ( FARINA) : F – I – NA. Les primeresdues síl·labes són qualitatives perquè veiem que escriu les lletres que més es percebencom la “F” i la “I”, però la última és alfabètica, ja que escriu totes les lletres existentsdins de la síl·laba.“ La síl·laba és una unitat composta per elements intersil·làbics no lineals, sinójeràrquicament organitzats.” En la paraula magdalenes, que té síl·labes amb treslletres podem veure que la Laia encara té dificultats en escriure totes les lletres de lessíl·labes compostes per una consonant, una vocal i una altra consonant que la tanca. Noés que la Laia s‟hagi deixat lletres, sinó que fins i tot els propis estudis indiquen que enaquests casos els infants perceben més la primera consonant i la vocal, que no laconsonant que tanca la síl·laba. Observem la producció de la paraula magdalenes:“MA – DE – NES”. A més, també sabem que dins de les síl·labes els infants tambéestan més disposats a percebre les vocals. Quan la Laia havia d‟escriure la síl·laba “LE”el que primer a percebut ha sigut la vocal, però al veure que la “E” ja estava escrita alcostat les seves paraules van ser: “ Aquesta ja l’he fet.” Per tant, la Laia també sap quedues “ es” al costat no és molt habitual veure. 11
    • Procés de producció de l’escritLa nena no planifica ni pensa el que ha d‟escriure. Té molta confiança en ella mateixa, ipotser per això no necessita pensar. En algunes paraules més llargues com ara“magdalenes” va repassant les síl·labes a mesura que va escrivint per comprovar quinessón les que li falten escriure. Durant l‟escrit no es formula gaires preguntes encara queintuïm que mentalment la Laia va repetint els sons .La Laia escriu el seu text directament en el full definitiu que ens l‟entrega i hemobservat que corregeix a mesura que va escrivint i que li sembla que s‟ha equivocat enalguna paraula. Ens ha sobtat la naturalitat amb la que la Laia corregia, ja que a classevam comentar que als infants tenen por de no equivocar-se i que no pensem que ho hafet malament. La Laia fa un llistat de paraules perquè es tracta d‟escriure algunsingredients que hem utilitzat per fer les magdalenes. Ella no ha estat quan ho hem llegitper tant, una de les membre del grup li va dictar alguns que ella havia de reproduir. Aspectes formalsUn altre punt és que encara no té orientació espaial i per això quan ha volgut escriure elsingredients li ha faltat full, un exemple clau és la paraula “magdalena” que l‟escriu duesvegades, ja que la primera no li cap. Potser hauria estat millor haver-li donat un fullapaïsat perquè en aquestes edats, al fer la lletra més gran, necessiten més amplada i nopas més llargada. 12
    • Ens ha cridat molt l‟atenció que la Laia escrivís del revés algunes lletres, però desprésvam pensar que seria normal perquè la direccionalitat encara no la té fixada del tot.L‟orientació de les lletres i la manera d‟escriure, és a dir, d‟esquerra a dreta és unaconvencionalitat cultural. Al no tenir-la interioritzada per ella és igual escriured‟esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Quan diem que és una convencionalitat culturalvolem dir que és una cosa que ha estat instituïda culturalment i no una cosa natural de lapersona.El traç de les lletres no és del tot perfeccionat per això li costa fer les lletres rectes,sobretot els pals. Tampoc controla la mida de les lletres: algunes són més grans qued‟altres. Prefereix les lletres majúscules de pal i no ha presentat cap dificultat en fer-nealguna, almenys en les paraules que nosaltres li vam demanar escriure.4.2.2 GEMMA Actitud de l ‘infantLa Gemma presenta un grau de motivació alt en realitzar total‟activitat. La causes poden ser coneix-se‟ns a nosaltres i pertant, tenir més confiança, fer una activitat com cuinar, que acasa fan normalment, tenir confiança en la seva capacitat dellegir i escriure, però sobretot el fet que ella gaudeix fentactivitats i deures de l‟escola. Aquest gaudi el podem veurequan la Gemma acaba d‟escriure la llista de paraules iseguidament es posa a llegir unes frases que tenia de deures.A través de la seva actitud positiva hem considerat que la nenapren la iniciativa. Per això és ella la que va a buscar un paper, en el que escriurà, i unllapis i s‟asseu a la taula tant conscient com si anés a fer deures. Hem pogut veure que la 13
    • Gemma té un espai amb fulls, proporcionats per la seva mare, per si vol escriure odibuixar. El llapis, que també es troba al seu abast, el sap agafar bé i hem observat quecuida els materials d‟escriptura. El full en el que ens ha apuntat els elements de larecepta no l‟ha embrutat i ha estat atenta d‟entregar-nos-lo en les millors condicionspossibles, com si es tractés d‟una entrega de l‟escola. Nivell del procés d’alfabetitzacióEn la producció de la Gemma observem les següents coses. Primerament veiem que éstroba en la fase d‟escriptura alfabètica perquè coneix el so de cada lletra i els sapdiferenciar, sap que a cada so li correspon una grafia. Però, que ella sàpiga això, no voldir que escrigui ortogràficament correcte. Veiem que al conèixer alguns aspectes de laortografia arbitrària els ha generalitzat, i per això, escriu casi sempre amb “a” i amb“o” en lloc de “ e” i “ u” respectivament (mirar paraules “ sucre, llevat i llimones”).En la cas de la paraula “llimones” podríem dir que la “a” l‟escriu perquè ha generalitzat que algunes “es” s‟escriuen “as” o perquè escriu directament el que sent. Al no tractar-sed‟un text, sinó d‟una llista no podem saber si la Gemma coneix altres signes del‟escriptura com la coma o el punt. Tampoc podem veure si coneix els accents perquè deles paraules escrites cap en porta. El que si que podem veure és que posa els punts deles “is”.Una altra vegada el fet que es tracti d‟una llista i no d‟ un text no ens permet veurequins coneixements té la Gemma sobre la segmentació de les paraules. Tot i aixípodríem dir que té coneixements sobre els tipus de text existents. Al demanar-li escriureaquestes paraules no ho ha fet com si es tractés d‟un text sinó com una llista. Procés de producció de l’escritPensem que la Gemma és una noia que sap molt sobre escriptura motiu que la fa sentirsegura a l‟hora d‟escriure. Mentre a classe vam dir que els infants tenen molta por defer-ho malament i de no equivocar-se, quan els demanem escriure alguna cosa, nosaltresveiem que la Gemma es mostra molt segura. 14
    • A l‟hora d‟escriure els ingredients de la recepta nosaltres li vam demanar que faci unesforç per recordar-los. Ella de seguida que recordava l „ingredient l‟escriviadirectament en el full sense pensar-ho primer.La Gemma no formula preguntes durant l‟escriptura, no explicita dubtes ni tampocnecessita ajudes. Després de cada paraula escrita nosaltres li diem que ho ha fet molt bé,cosa que pensem que li dona confiança i per això no ens demana ajuda. Escriu elsingredients directament en el full que ens entrega, però hem de dir que té molta cura alfer-ho i intenta entregar-nos-lo el més net i visualment ordenat possible.La Gemma revisa tant a mesura que va escrivint, i la prova és una lletra que tatxa , comdesprés d‟escriure, quan s‟ho torna a mirar per veure si falta alguna lletra o algunaparaula. No té por de rectificar i ens indica el lloc on ha corregit perquè nosaltres hotinguem en conte.Observem que la nena fa diferència entre els distints tipus de text i sap en tot momentque està escrivint una recepta. Una altra cosa que ens ha sorprès és que la Gemma ésconscient que el total d‟aquells ingredients de lallista és una magdalena i com a prova tenim eldibuix que ella ha fet en el full després d‟acabard‟escriure. Tot i que ella ha vist el llibre amb larecepta, on al costat de cada paraula hi ha undibuix ha representat el producte final. Aquest ésun dels processos cognitius que ella fa durant aquest exercici.Aspectes formalCom en el cas de la seva germana, la Gemma tampoc té orientació espaial, veiem que haposat totes les paraules a la part superior esquerra i ha desaprofitat la resta de paper. Tésentit que ho hagi fet així perquè la Gemma sap que s‟escriu d‟esquerra a dreta.També és curiós la manera en que ha organitzat les paraules en el full, ho ha escrit nocom una narració sinó com una llista. Amb això ens adonem que la Gemma és conscientde l‟estructura que s‟utilitza a l‟hora d‟escriure els ingredients, una recepta. Sapdiferenciar entre diferents tipus de text. Fet que nosaltres pensem que podria ser donatper la causa que ella hagi vist primerament la recepta i la llista d‟ ingredients al llibre, 15
    • però també perquè es tractad‟una família que acostuma aimplicar molt els fills en lesfeines de casa.Al contrari que la Laia, laGemma escriu totes lesparaules en el sentit adequat i fa totes les lletres de la mateixa mida. La Gemma coneixtant la lletra de pal com la lletra lligada.4.2.1 MARTÍCom ja hem dit anteriorment, vam creure enriquidor que en Marti també poguésparticipar en l‟activitat. En totmoment és va mostrar moltparticipatiu, la seva motivacióera que volia fer el mateix quefeien les seves germanes. A méscom totes les membres del grupestàvem pendents del que feia, ell és sentia orgullós i satisfet. Ens va cridar moltl‟atenció que a pesar de l‟edat que tenia, mostrava força autonomia en tots elsmoviments. Inclús hi ha un moment que de la mateixa manera que les seves germanes,és capaç de trencar un ou.Un altre aspecte que ens va sorprendre és que sabia respectar els torns i deixar que lesseves germanes també participessin de l‟activitat.Hem de dir que el Martí ja diferencia entre l‟escriptura i el que és un dibuix. Per aixòquan li demanaves que escrigués alguna cosa o feia diferent. Feia com petitesmuntanyetes. 16
    • 5.-ConclusionsAmb aquest treball hem tingut l‟oportunitat de veure com els infants evolucionen en elprocés d‟escriptura i de lectura. Hem vist diferents fases en el procés evolutiu gràcies aque teníem a tres germans de diferents edats. I hem vist en cada infant com mica enmica van encomanant-se la motivació per llegir i escriure.Hem pogut corroborar que segons l‟actitud dels adults que envolten els infants aqueststindran una visió o una altra de la lectura i de l‟escriptura. Podem dir doncs que elscontext influeix molt a l‟hora de que els nens i nenes aprenguin a escriure.Això ens fa veure a nosaltres, futures mestres, que hem d‟introduir la lectura als infantsdes de ben petits, tal i com han fet els pares dels 3 nens, perquè aquests aprenguin agaudir-la i vegin la seva funcionalitat, agafant així ganes d‟aprendre.I per últim, amb aquest treball hem observat com són els infants d‟intel·ligents, ja quepartint de 0 i amb la guia i suport d‟una adult, són capaços d‟aprendre tècniques tantdifícils i abstractes com la lectura i l‟escriptura. 17
    • Què hem après?El treball va ser un bon exercici per poder veure a la pràctica molts conceptes treballatsa classe sobre les etapes evolutives de l‟escriptura i la lectura en els infants de 3 a 6anys. A través de la lectura de la Gemma i de l‟escriptura tant seva com de la sevagermana, Laia, vam poder estudiar el moment evolutiu en el que es troben dos infantsde 4 i 6 anys. A més, el fet de realitzar el treball a tres infants de 2( tot i que aquest noentrava) , 4 i 6 anys ens ha permès veure tres etapes, però també l‟evolució del‟escriptura a través dels anys.També vam aprendre que els infants han de trobar motivants les activitats que nosaltrespreparem. Aquesta és la clau d „un bon mestre i la clau que ajuda els infants a aprendre.Com bé sabem els infants necessiten fer activitats significants i no fer per fer. La lecturai l‟escriptura són pràctiques culturals i els infants les han d‟entendre com a tal. Per aixòés important que els infants realitzin activitats significatives pel que fa la lectura il‟escriptura i que hi torbin així la seva funcionalitat.Creiem important també remarcar que hem hagut de plantejar una activitat amb unsobjectius concrets i amb uns infants en concret, fet que ens ha obligat a analitzar elcontext dels infants per poder així trobar l‟activitat més apropiada per a complir elsobjectius proposats amb els infants escollits.La flexibilitat té una gran importància quan treballes amb infants. En el nostre casanàvem amb una idea de com fer l‟activitat, però ens vam trobar que la nena volia feruna altra recepta que no sortia en el llibre de receptes que nosaltres havíem buscat. Però,entre totes vam arribar a un consens i la Gemma al final va decidir fer les magdalenes.Si la nena no hagués volgut fer de cap de les maneres una de les receptes del llibre,nosaltres ens hauríem adaptat utilitzant per contes del recurs del llibre, el recursd‟internet probablement, per fer així la recepta que ella hagués trobat motivadora, ja quecom hem dit abans per nosaltres la motivació de l‟infant és imprescindible.Realitzar aquesta activitat també ens ha servit per aprendre a observar i analitzaractivitats amb infants. Una mestra ha de ser capaç d‟analitzar l‟actitud dels infants, elseu nivell evolutiu, la fase en la que es troba, el paper de l‟adult, la motivació... peròpoder així millorar l‟activitat i conèixer millor els seus alumnes. Pensem que quancomencem a treballar amb infants haurem de ser una grans observadores, reflexives icrítiques. Perquè els infants que nosaltres acompanyem dia a dia aprenguin a llegir i a 18
    • escriure, hem de mostrar-los-hi la nostra confiança, el nostra suport, creure en ells i enles seves capacitats.Al conèixer bé els infants i a la família també hem pogut veure la importància que tenenels adults més propers als petits. Si els adults del voltant els hi mostren la utilitat de lalectura i escriptura, i el plaer que aquestes poden donar, és gairebé segur que tinguinganes de participar en aquesta activitat i que vegin mica en mica, que poder llegir iescriure, els farà ser més lliures, més grans, més autònoms. En el cas dels nens escollitsper dur a terme la nostra activitat, els pares els hi han llegit contes des de ben petits, elsfan partícips d‟activitats quotidianes on n‟és necessària la lectura o l‟escriptura i elsfeliciten sempre que escriuen o intenten escriure alguna cosa. Per això no és estrany quefins i tot el més petit mostri un gran interès per aprendre aquesta tècnica cultural.Per acabar volem remarcar que en aquest treball hem tornat a veure com els infants sónmolt més capaços del que els adults ens pensem. Els infants tenen ganes d‟aprendre i defer allò que fan els adults, i amb el suport d‟aquests ben segur que n‟aprendran. Sóncapaços ja de ben petits de diferenciar l‟escriptura d‟un dibuix, de gaudir escoltant unahistòria que la mare els llegeix, de vincular la oralitat amb la lectura, d‟imitar lesproduccions dels adults, d‟intentar oralitzar allò escrit, de assignar un so a una grafia oa una síl·laba, de descodificar una paraula o text i veure-hi una funcionalitat..... Per tantcada treball que fem en el qual ens acostem als infants, aquests no deixen mai desorprendre‟ns, de despertar-nos emocions inexplicables, i ens fan veure que el queestudiem, val la pena. 19