Your SlideShare is downloading. ×
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Internet i rendiment escolar
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Internet i rendiment escolar

2,241

Published on

Treball de recerca (TR) sobre Internet i rendiment escolar.

Treball de recerca (TR) sobre Internet i rendiment escolar.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,241
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm<br />Ús d’Internet i rendiment escolar en alumnes de batxilleratTreball de RecercaOctubre/desembre 2010Helena Martínez Pérez<br />Índex<br /> 1 .Títol de la recerca i síntesis<br /> 2. Introducció<br /> 3. Plantejament del problema. <br />Introducció<br /> 3.2 Rendiment i Fracàs escolar<br /> 4. Revisió de recerques relacionades<br />4.1 Introducció<br />4.2 Investigacions prèvies<br />4.2.1 Els efectes negatius d’Internet<br />4.2.2 Els efectes positius d’Internet<br />4.2.3 Dues recerques recents<br />5. Recerca realitzada<br />5.1 Objectius<br />5.2 Hipòtesis<br />5.3 Mètode: l’enquesta<br /> 5.3.1 Descripció<br /> 5.4 Resultats<br />5.4.1 Dades descriptives de la mostra <br />5.4.2 Resultats de la relació entre variables<br />5.4.2 a) Relació entre baix rendiment i número d’hores d’Internet<br />5.4.2 b) Relació entre gènere, ús d’Internet i hàbits d’estudi<br />5.4.2 c) Relació entre l’ús d’Internet i hàbits d’estudi<br /> 6. Resultats i conclusions<br />6.1 Sobre les dades descriptives<br />6.2 Sobre la relació entre baix rendiment i hores d’Internet<br />6.3 Sobre la relació entre gènere , rendiment escolar i Internet. <br />6.4 Sobre la relació entre l’ús d’Internet i l’hàbit d’estudi<br />6.5 Conclusions generals<br /> 7. Bibliografia<br /> 8. Annexos<br /> 8.1. Model d’enquesta<br /> 8.2. Revisió i comentaris de la recerca per part d’una persona experta<br />Títol de la recerca:<br />Influència de l’ús d’Internet en el rendiment escolar d’alumnes de batxillerat.<br />Síntesi<br />En aquest treball de recerca desenvoluparé un tema actual i molt present en la societat: la influència d’Internet en el rendiment escolar dels joves i adolescents (anomenats, també, generació Internet). El treball tracta d’esbrinar si es pot establir alguna relació – i de quin tipus- entre el seu ús i el rendiment escolar, el qual es valorat segons el nombre de suspensos declarats pels enquestats.<br />A través d'aquesta recerca vull donar a conèixer també els diferents punts de vista que hi ha actualment sobre l’ús intensiu d’Internet, cal destacar que hi ha opinions contraposades, així es parla d’efectes positius representats en una millora de la capacitat; i de negatius pel que pot suposar de perill d’addicció i de substitució de la interacció social cara a cara per una de virtual. D’altra banda també son múltiples els factors estudiats que poden tenir incidència en el rendiment , com ara el gènere, el nivell educatiu dels pares, i d’altres.<br />Aquestes consideracions s’han recollit en una enquesta, que ha estat elaborada amb motiu d’aquesta recerca i mitjançant la qual s’han analitzat i relacionat dades objectives d’una mostra de 112 alumnes. S’han obtingut resultats que, per un costat, confirmen investigacions prèvies que no troben relació significativa entre l’ús d’Internet i rendiment escolar. Per un altre costat, s’obtenen interessants tendències en la conducta dels joves com són: l’emprament del seu temps de forma principal en Internet i estudiar. Tanmateix, es registra una major preponderància de les hores dedicades a Internet (sobretot en caps de setmana) del grups que aproven més. També s’ha trobat que es donen usos molt intensius d’algunes eines (facebok/wikipedia) arribant a nivells 10 punts superiors d’ investigacions prèvies. Aquestes dades, sobretot les que indiquen que un major ús d’Internet no s’acompanya d’un baix rendiment escolar, indiquen que el seu ús és positiu. No obstant, seria convenient ampliar la mostra per tal de confirmar que, efectivament, tal i com s’apunta empíricament, els nadius digitals són diferents tant en la manera de treballar i relacionar-se com també en el nivell de processament de la informació i cognitius.<br />Es de destacar que aquesta recerca s’ha pogut realitzar per l’ajuda dels estudiants de batxillerat de l’IES Icaria.<br />2. Introducció<br />En els últims anys s'ha estès una polèmica al voltant d’Internet i el seu ús pels joves. Els estudiosos es pregunten si realment el temps que transcorren els joves a les xarxes socials perjudica en el seu rendiment escolar. Indiquen que podria ser aquesta una variable relacionada amb el fracàs escolar, o si més no, amb el seu rendiment escolar. Es pregunten si els joves han substituït la tradició i l'hàbit de llegir tradicional per ocupar el temps en l’ús de les noves tecnologies com es pel que fa a l’oci en vídeo jocs i xarxes socials (Solà,2009)Una gran quantitat d'estudis indiquen que cada vegada més hi ha un percentatge major de fracàs escolar (Fernandez, Mena i Riviere, 2010), i que entre les diferents causes que el provoquen de tipus individuals, socioeconòmiqes, gènere, docents, metodològiques, etc, les referides al canvi del tipus d’alumne i als seus hàbits (de treball i esforç) són molt importants (Informe Generación 2.0 de la UCJC y Informe Generaciones Interactivas de la Fundación Telefónica,2010). Aquest estudis tractarien de mostrar, entre d’altres, si hi ha relació entre l’ús, molt elevat en hores, del temps del joves en Internet i el seu rendiment escolar, amb la qual cosa, amb el temps, podria esdevenir fracàs escolar. En aquesta recerca es fa una aproximació als resultats obtinguts respecte aquestes variables en un grup d’estudiants del nostre entorn , i en concret la relació que s’estableix entre l’ús d’Internet i el rendiment escolar mesurat en el nombre de suspensos, la relació entre les hores dedicades a l’estudi i el seu rendiment. També es valora quin tipus de relació s’estableix entre aquestes variables i sobretot s’aprofundeix en el tipus d’ús , educatiu o no, d’Internet entre els joves i adolescents. <br />Igualment a nivell de variables que incideixen en el fracàs escolar s’han destacat altres variables com son la variable gènere, les variables relacionades directament o indirecta amb el nivell socioeconòmic , docent i educatiu, etc. En aquesta recerca es fa una valoració de la incidència del gènere, ja que una part de la bibliografia posa de relleu el major èxit acadèmic de les dones, malgrat a nivell professional el factor gènere es situa en sentit contrari.<br />Dins dels estudis sobre la incidència d’Internet destaca també els estudis sobre quina mena d’ efectes positius i negatius provoquen. Existeixen dos tipus de posicions: aquells que pensen que Internet podria ser perjudicial pel que fa al risc real d’addició i l’aïllament social i aquells que troben que gràcies a Internet la gent jove és més àgil, ràpida i està més preparada per aprendre, encara que de forma diferent als adults. Aquesta posició afirma que els joves llegeixen d'una altra manera, treballen d'una altra manera, fins i tot arribant a realitzar 2 o 3 tasques alhora, es a dir, són multi tasca . En general el seu rendiment és major i aquest fet contribueix què les seves qualificacions escolars siguin millors. <br />L’objectiu de la recerca és estudiar tant l’efecte de l’ús i el tipus d’ús d’Internet, així com discriminar quina de les posicions ( positiva o negativa) seria la més encertada, així com la incidència de la variable gènere. Aquest estudi es realitza primer a través d’una revisió bibliogràfica del que s’ha escrit sobre fracàs escolar i l’efecte negatiu o positiu de l’ús d’Internet. Posteriorment mitjançant la elaboració d’una enquesta , la seva aplicació a un grup de 112 estudiants de batxillerat i la seva valoració es valoren els efectes i relacions d’una manera quantitativa. <br />Plantejament del problema.<br /> 3.1. Introducció<br />Ja és alguna cosa molt evident que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació estan produint un fort impacte en les nostres vides. En els últims 30 anys s'han accelerat de manera vertiginosa els avenços tecnològics que, segons es comenta habitualment, han provocat grans canvis socials. Per exemple, en l'actualitat, i per primera vegada en la història, ja hi ha tota una generació que ha nascut i s'ha socialitzat amb aquests canvis tecnològics. Han rebut diversos noms entre ells els de nadius digitals, generació del mil·lenni,generació interactiva,etc. Solen ser caracteritzats de diverses maneres, però la denominació més acceptada és la de nadius digitals. La persona que inventà aquest mot se’n diu Marc Prensky. A l’any 2001 va publicar l’article “Digital Natives, Digital Imigrants” ,les tesis principals del qual són les següents: <br />Els nadius digitals tenen una gran facilitat per a processarinformació ràpidament. Reben molta informació i laadquireixen per molts canals diferents. La selecció tant dela informació com del canal respon a un impuls moltràpid, que no sempre ha estat pensat ni implicanecessàriament una posterior reflexió. Per això, moltes vegadesno realitzen una anàlisi crítica de la informació rebuda.<br />… tendeixen a pensar que és més important fer que fer bé, per la qualque els costa molt reflexionar sobre les seves pròpies actituds iconductes.<br />…necessiten rebre una recompensa immediata enlloc de gratificacions que es materialitzaran a mig o llargtermini. Necessiten saber per què els serveix el que realitzaranen el mateix instant en què es proposen realitzar-lo.<br />…tenen l'atenció més diversificada. Per això són capaçosde realitzar diverses tasques de forma simultània com, perexemple: escoltar música mentre llegeixen, mantenir diversesconverses al Messenger alhora que estudien o fanla tasca, parlar amb els amics que estan presents al mateixtemps que envien missatges als absents.<br /> …tenen la intel·ligència visual molt desenvolupada.Es mouen en un medi en el qual la informació s'organitzad'una manera absolutament diferent de la utilitzada en laescriptura convencional. Per això, els llibres els poden resultarestranys i els costa tant la lectura pausada d'un text.<br /> De tota manera no tots els investigadors opinen el mateix. Per exemple, el Dr. Gary Small, un dels neurobiòlegs més importants dels Estats Units, afirma que "l'actual eclosió de la tecnologia digital no només està canviant la nostra forma de viure i comunicar-nos, sinó que està alterant, ràpida i profundament, el nostre cervell ". I esmenta unes quantes conseqüències pràctiques d'aquest fet, "a més d'influir en com pensem, ens està canviant la forma de sentir i comportar-se ". A més, fa èmfasi en un fet fonamental, la rapidesa a la que s'està produint aquesta evolució, el que "és possible que constitueixi un dels avençosmés inesperats i de major importància de la història de l'ésser humà. Potser el nostre cervell no s'hagi vist afectat amb tanta rapidesa i radicalitat des que l'home primitiu descobrir l'ús d'eines ". ( Gary Small,2010) <br />Tal com hem vist, aquest fenomen ha cridat l'atenció a investigadors socials de tot tipus, els quals ho estan estudiant amb diverses metodologies i amb l'objectiu d'aportar coneixement sobre el que s'està produint. Lluny de posar-se d'acord, molts d'aquests estudis són contradictoris i oposats en les seves conclusions. A més, aquesta polèmica sobre quins efectes produeix, si positius o negatius, han transcendit a la gent normal que està al carrer. Recentment, al diari El País, es va fer una enquesta als lectors de l'edició digital , i a la pregunta si era positiu o negatiu els efectes d’Internet, com mostra la gràfica de sota, les opinions estaven molt polaritzades entre aquells que la consideraven beneficiosa i aquells que la consideraven negativa.<br /> El País.com 2008/10/10<br />També en aquest sentit en el número 6 de la prestigiosa revista Redes (agost, 2010) dirigida per l’Eduard Punset, planteja un monogràfic sobre la pregunta És Internet bo per al nostre cervell? Els lectors, també en l'edició digital, responen de manera no homogènia: El 50% es pronuncia que Internet és bo i l'altre 50% diu que a la llarga és negatiu. Tal com hem vist, no tothom té clar si està sent positiu o negatiu l'impacte d’Internet i, sobretot en determinades generacions d'usuaris.<br />A banda d’aquestes consideracions sobre si es beneficiós o perjudicial sobre el funcionament cognitiu del joves de l’ús intensiu d’Internet, hi ha un aspecte molt polèmic que té relació amb el rendiment escolar i eventualment en el possible fracàs escolar. Moltes persones d’una certa edat son de l’opinió que Internet és una gran font d’informació i que el temps que hi passen els allunya de la lectura clàssica i del temps productiu en fer deures (Solà, 2010).<br />A continuació distingiré entre el que es considera fracàs escolar, tot diferenciant-lo del rendiment escolar, que és el tema del treball de recerca. <br /> Rendiment i Fracàs escolar<br />S’entén habitualment per fracàs escolar el fet de no aconseguir el títol acadèmic mínim obligatori d'un sistema educatiu. En el cas espanyol, es parla de fracàs escolar per referir-se a qui no obtenen el títol final de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO)( Wikipedia 2010). També ,i en un sentit més ampli ,podem dir que fracàs escolar es quan parlem del conjunt de factors que impedeixen una actitud positiva de l’alumne davant l’aprenentatge i un desaprofitament dels seus recursos intel·lectuals ( Enciclopèdia Salvat,2003)<br />L’informe Desenvolupament Econòmic (OCDE, 2008) revela que les xifres sobre el fracàs escolar a Espanya són molt preocupants ja que es situen al voltant del 25% els estudiants que no finalitzen els seus estudis obligatoris. La Fundació La Caixa va publicar Fracaso y Abandono Escolar en España, en aquets mateix any 2010, en el qual les dades es situen en el 30 per cent dels alumnes espanyols que fracassen i tiren la tovallola en algun moment del seu periple escolar obligatòria. A batxillerat només aconsegueixen passar de curs el 76,7% dels alumnes de primer i aconsegueixen el títol, en aprovar segon, només el 73,2% dels alumnes.Les causes que habitualment conflueixen en l’explicació del fracàs escolar (Fernandez,Mena y Riviere, 2010) són les següents: <br />Al voltant del 50% de les diferències en el rendiment escolar poden atribuir a causes relacionades directament amb l'origen social, mentre que un altre 20 % pot explicar-se per la composició social del centre i un 7 % per factors pedagògics i organitzatius <br /> El risc de fracàs escolar, d'acord amb indicadors procedents de l'estudi PISA,apareix associat a certes variables, com el gènere , l ’estatus socioeducatiu dels pares o l'origen ètnic.<br /> Els nois presenten taxes de fracàs més elevades que les noies en tots els nivells educatius. Així, un 41% dels nois de 15 anys té alt risc de fracàs, mentre que les noies és només d'un 29%.<br /> L'ocupació i el nivell educatiu dels pares influeixen en el risc d'experimentarfracàs escolar. Així, el 45% d'alumnes de classes treballadores presenta un riscelevat, davant un 23% entre els de les classes mitjanes. En el cas dels estudis delspares, el 20% d'alumnes amb pares universitaris té risc de fracàs, mentre queaquest risc afecta el 63% dels alumnes amb pares sense estudis i al 42% d'alumnes amb pares que van cursar només estudis primaris.<br /> Un 55% dels alumnes immigrants tenen risc de fracassar davant un 34% d'alumnesespanyols. En els estudiants immigrants de segona generació (és a dir, alumnesnascuts a Espanya de pares immigrants), el risc de fracassar se situa en valors intermedis (41%).<br />D’altres estudis (Fracaso Escolar.org, 2010) agrupen les causes del fracàs escolar en tres tipus<br /> - Les que tenen a veure amb el propi estudiant:<br />Per exemple, les seves necessitats especials, que els dificulten seguir certes matèries, i les que tenen a veure amb la motivació. A això s'hi afegiria, també, la inadequada adquisició d'hàbits bàsics per a la maduració personal:la necessitat d'uns horaris reglats; motivació a la lectura; valoració de l'esforç personal com a vehicle de satisfacció i superació individual. També cal citar la manca de concentració, de vegades combinat amb hiperactivitat. – Les relacionades amb els professors i el sistema educatiu:<br />Pel que fa als factors relacionats amb el professor, estan la seva capacitat per atendre la diversitat o els mètodes didàctics que empren. Pel que fa als centres, cal destacar la importància del clima escolar, així com l'autonomia per gestionar. Els trets del sistema educatiu, com finançament, educació més o menys comprensiva, carrera docent, horaris, etc. també es consideren característiques rellevants per explicar el fracàs escolar.<br /> – Les relacionades amb factors socioeconòmics.<br />En aquest apartat s’han descrit dos importants variables: el nivell socioeconòmic dels pares i el seu nivell educatiu. També dins d’aquest apartat habitualment es situa l’efecte crida del mercat elaborat incitant activament als joves estudiants, sobretot en èpoques de creixement econòmic, a l’abandó escolar.<br /> - Gènere.<br />Per a Daniel Gabarró (2009) la variable gènere és una dels més important per damunt, inclús, dels altres factors ja vistos. En aquest sentit , tal com es pot llegir al web fracasoescolar.org s'observa una tendència en diversos països què el fracàs escolar dels nois sigui més gran que el de les noies. Això ha plantejat el debat de què es deu el diferencial de rendiment educatiu entre nois i noies. N'hi ha que sostenen que aquestes diferències es deuen a característiques psicològiques associades de forma natural a cada sexe. D'altra banda, hi ha qui afirmen que aquestes diferències es deuen a les relacions de gènere, a com noies i nois es desenvolupen en l'entorn escolar, a les noies més obedients amb l'ordre escolar, mentre que els nois tendeixen a ser més rebels, per desafiar l'autoritat establerta. Finalment, hi ha qui sostenen que nois i noies s'enfronten a diferents oportunitats laborals. Les oportunitats laborals de les dones amb baix nivell educatiu són molt pitjors que les dels nois, de manera que ells estarien temptats de deixar el sistema educatiu i posar-se a treballar en major mesura que les dones.<br />Plantejament de les hipòtesis<br />Entre les causes del fracàs escolar s’han citat un grup nombrós de variables relacionades amb factors lligats a l’alumne. Entre aquestes estaria la falta de disciplina, hàbits d’estudi pobres, i sobretot un canvi de valors en els joves tendent a no valorar l’esforç i el treball com una variable important. Dins d’aquest marc se situaria un gran element nou a les seves vides que seria Internet. Estaria situat en el context de convertir-se, no pas en un element educatiu , sinó en un gran element de distracció: moltes hores en videojocs, xarxes socials, oci, etc. En aquest sentit es podria pensar que existeix relació entre poques hores d’estudi i baix rendiment escolar; i també moltes hores dedicades a Internet ( en un sentit no educatiu) i baix rendiment escolar. <br />En canvi, per a una altre corrent d’opinió es planteja tot el contrari: els nens i joves que passen més temps en Internet ( xarxes socials, videojocs, etc) estarien millorant la seva capacitat cognitiva i per tant les seves notes o el seu rendiment escolar podria ser millor. En aquest sentit les hores que no passen estudiant i les passen a Internet no serien pas hores perdudes i tindrien un sentit educatiu i de millora personal en un sentit ampli. <br />La meva investigació, per tant, plantejarà si existeix relació entre el temps i l’ús que fan els joves d’Internet i el seu rendiment escolar. <br />Tractaré de provar hipòtesis d’aquest tipus:<br />Les que relacionen Internet com un espai improductiu i poc educatiu.<br />Hipòtesis A : A més temps d’ús no educatiu d’Internet, baix rendiment escolar.<br />Hipòtesis B : A més temps d’ús educatiu d’Internet, millor rendiment escolar.<br />Com a ampliació s’estudia la relació entre el temps d’estudi i el rendiment escolar com a hipòtesis de contrast.<br />També, addicionalment, i vista la importància del gènere en el fracàs escolar (Gabarró, 2009) plantejaré hipòtesis relacionades amb aquesta variable:<br />Hipòtesis C: Les noies treuen millors notes que els nois.<br />Hipòtesis D: Les noies tenen més clar que volen estudiar en el futur i el seu nivell d’aspiració es més alt. <br />Per fer aquesta recerca he plantejat una doble revisió bibliogràfica. Per un costat he llegit i valorat la relació que s’estableix entre l’ús d’Internet i la millora de les capacitats cognitives ( hi ha arguments a favor i en contra); i per un altre, la relació entre fracàs escolar ( rendiment escolar) i el temps dedicat a estudiar i a Internet.<br />4. Revisió de recerques relacionades<br />4.1 Introducció<br />Tal i com hem vist en el punt anterior, estic convençuda que s’han de fer més estudis empírics per aprofundir en els efectes que està tenint l’ús intensiu d’Internet i el temps i hàbits d’estudi en la població jove i adolescent i el seu rendiment escolar . En aquest sentit no puc parlar encara de fracàs escolar en aquesta recerca donat que la població estudiada esta encara dins de la institució escolar. Si ,en canvi , es podria predir en relació entre el baix rendiment escolar de la població estudiada i futur abandonament del batxillerat (o la no superació d’aquest. )<br />L’estudi més aproximat que he trobat que relaciona el rendiment escolar i l’ús del seu temps en Internet és el Informe generación 2.0. Hábitos de los adolescentes en el uso de las redes sociales ( Universitat Camilo Jose Cela,2010) . La variable principal que s’agafa per saber el seu efecte negatiu eren les assignatures suspeses. Es volia saber si hi havia alguna relació entre l’ús excessiu d’Internet i el rendiment escolar a través, com he dit, de les assignatures no aprovades. En aquest estudi no s’aprecia cap relació. El meu objectiu es aprofundir en aquesta línea d’investigació tractant d’esbrinar més profundament el tipus de relació que s’estableix entre l’ús d’Internet i el rendiment escolar ,donat que des de la publicació de l’estudi anterior fins a la data actual ja ha transcorregut més d’un any i que continua evolucionant i millorant la facilitat dels joves per accedir a l’ús d’Internet. Sobretot a través del telèfon mòbil i la recepció de wi-fi en molts llocs ( cafeteries, biblioteques, centres comercials,etc.) Tot això fa que sigui important saber si puc treure les mateixes conclusions en un altre població. A més, en el meu estudi també exploraré el tipus d’ús educatiu que fa la població jove amb Internet, tot i vinculant-la amb el gènere. <br />4.2 Investigacions prèvies<br />Al llarg dels últims anys s’han anat publicant diferents estudis que alerten tant dels beneficis com dels efectes negatius que pot produir l’ús (molt intensiu) d’Internet. Aquets estudis són moltes vegades contradictoris i les conclusions que treuen són, en la majoria dels casos oposades. Tant és així que avui és pot trobar, tal i com hem vist que la opinió majoritària sobre els efectes d’Internet entre la població general estigui repartida en parts iguals sobre els seus beneficis i perjudicis. A continuació presentaré, als dos primers apartats d’aquest punt, tant el aspectes positius com negatius que s’han descrit. Al tercer apartat recolliré les conclusions de dos recents investigacions que han tractat el tema.<br />4.2.1 Els efectes negatius d’Internet.<br />Segons recull la revista Redes (agost, 2010), va ser Nicholas Carr al seu llibre The Shallows: what the Internet is doing to our brains, el primer que va afirmar que contràriament el que es pensava al principi d’Internet (anys 90),l’ hipertext (els enllaços distribuïts en el text que et porten a altres webs) no estaria facilitant l'enfortiment de les capacitats cerebrals i concretament del pensament crític. Aquest autor recull una sèrie d'inconvenients i efectes negatius, els quals han passat a ser els més representatius d'aquesta postura crítica. Els cito a continuació per apartats i de forma literal ( Carr, 2010):<br />Pèrdua de concentració.<br />El moure'ns tan ràpidament entre enllaços, tal com succeeix quan revisem pàgines web, suposa una pèrdua de comprensió i un aprenentatge més superficial. <br />Crec que la major amenaça d’Internet és la disminució de la nostra capacitat de concentració, reflexió i contemplació <br />Mentre Internet es converteix en el nostre medi universal, podria estar ensinistrant els nostres cervells per a rebre informació de manera molt ràpida i en petites porcions.<br />El que perdem és la nostra capacitat per mantenir una línia de pensament sostinguda durant un període llarg.<br />La manera de llegir es cada vegada més superficial.<br />Internet està minant la capacitat de concentració dels joves i estan perdent la capacitat de llegir i escriure textos llargs (Recerca de la University College de Londres,2009.)<br />En aquest sentit també he trobat el que s’anomena usuaris de “talla i enganxa” que, segons alguns autors, estaria relacionat amb aquesta perduda de concentració.<br />Usuaris de 'corta y pega'Un informe pioner del University College de Londres sobre hàbits de cerca d'informació a Internet distingeix mites i realitats sobre l'ús que fan els joves. Una de les idees que subjau en totes les conclusions és que la destresa digital no equival a destresa informativa, és a dir, a saber com buscar informació i transformar-la en coneixement.1. Els usuaris joves no solen comprendre bé les seves necessitats informatives i per tant els resulta difícil desenvolupar estratègies de cerca efectives.2. Tenen un mapa mental poc sofisticat del que és Internet. No aconsegueixen entendre que es tracta d'una col.lecció de recursos en xarxa procedents de diferents fonts. Així, els motors de recerca, ja siguin Yahoo o Google, es converteixen en la primera marca que associen amb Internet.3. Són en general més competents amb la tecnologia que la generació anterior, encara que els adults es posen ràpidament al dia. Empren, però, menys aplicacions digitals del que es creu.4. Prefereixen sistemes interactius i li donen l'esquena al consum passiu d'informació. Prefereixen la visual sobre la textual.5. Són la generació del retalla i enganxa. Abunden els casos de plagis de diverses fonts en els treballs encarregats.6. Prefereixen, com els adults, la informació especejada, en comptes de textos complets.7. No són experts buscadors.<br /> El País (consultat l’1 d’octubre de 2010).<br />Excessiva càrrega d’informació. <br />Aquesta línia d'investigació afirma que no podem processar tanta càrrega d'informació, la qual es torna redundant i per tant ineficaç, per fer un aprenentatge real. La raó es que no es poden establir les connexions necessàries per què l’aprenentatge sigui possible (Mezernick,2009). Segons diu aquest autor el resultat de tot això és una interferència amb patrons de treball exigents i el que aconseguim és entrenar al nostre cervell perquè prengui atenció a la estupideses. Altres autors que també parlen d’aquesta excessiva càrrega d’informació diuen el següent: <br />La gran novetat és que la gent sembla passar de llarg sobre el paisatge virtual i salten d'una web a una altra, miren una o dues pàgines, i es van a una altra web, miren una o dues pàgines, i després segueixen i ningú semblava quedar-se a cap part durant molt temps".( Nicholas 2010)<br />Menys coneixement<br /> Alguns investigadors parlen d'una relació directa entre una major sobrecàrrega d'informació i un dèficit de coneixement. Cito a continuació a Nicholas Carr (2010): <br />Google i Internet en general, està fent que les persones llegeixin de manera superficial i tinguin menys capacitat per a posar atenció de manera contínua en textos llargs. Això es deu al fet que l'accés a informació no necessàriament incrementa el coneixement, i per contra, causa la "superficialitat" amb la que es llegeix i per tant es redueix la capacitat per generar concentració<br />Aïllament i solitud.<br />Aquesta es una postura que al principi d’Internet tenia molts partidaris i sempre deien que l’ús intensiu d’Internet aïllava les persones i sobretot als joves. Ara ja sabem que això s’ha matisat molt i , pràcticament ningú, defensa que això es pugui produir.<br />Altres efectes negatius.<br />A continuació recolliré, ja no de forma tan estructurada, altres efectes negatius que s’han descrit: <br />Pèrdua del pensament abstracte:<br />Per contra, tenen major dificultat amb el pensament abstracte i els coneixements humanístics, els costa més perseverar o no rendir-se davant la falta de resultats immediats a les seves recerques o esforços, són menys propensos a la reflexió i contemplació i tendeixen a ser menys generosos.” (García i Bringué 2007)<br />Alteracions neurològiques:<br />Una hora diària de exposició a l'ordinador produeix importants alteracions en les connexions neuronals. Si el nostre cervell és tan sensible, Què passa amb el dels més joves, el circuit neuronal és més plàstic i mal·leable? Encara que l'exposició a l'entorn digital sembli exercir un impacte molt subtil, els seus efectes estructurals i funcionals són profunds. A mesura que el cervell trasllada el seu focus cap a noves habilitats, s'allunya de les capacitats socials fonamentals. Estem criant a una generació de joves incapaç d'aprendre, recordar, sentir o controlar els seus impulsos? (Small i Vorgan 2008).<br />Addició, baixa autoestima i fracàs escolar:<br />...l'ús que es fa dels mitjans de comunicació i de la tecnologia actualment provoca "un botellón electrònic, ja que molts dels que consumeixen el pack TV, videojocs, walkmans, mòbil i Internet arriben a col·locar-se. Existeix, per tant un perill potencial i en molts casos ja real, d'addicció als media....Les noves tecnologies estan dificultant les relacions interpersonals tot dibuixant un adolescent d'alt risc davant d'aquesta addicció... desenvolupa personalitat multimpulsiva o poliadictiva i es caracteritza per la manca de afecte, la manca de recursos, el fracàs escolar i la baixa autoestima. En aquests casos, els adolescents "troben en les noves tecnologies el mecanisme per suplir aquest buit relacional, amb les quals estableix una relació de dependència ". (Castell i Bofarull, I. 2002).<br />4.2.2 Els efectes positius d’Internet.<br />Hi ha molts més autors que sostenen tesis contràries a les que hem vist al punt anterior. Potser , segons la revista Redes (agost,2010), que l’autor més rellevant sigui Jamais Cascio. Aquest va contradir Carr mitjançant l’article Get Smart (Cascio.2009) . La seva tesis es què , per contra, Internet està fent-nos més llestos i està augmentant les capacitats dels nostres cervells. A més fa afirmacions d’aquest tipus : <br />La creixent complexitat i l'abast de tota la informació que hem de processar ens ha fet més intel·ligents, proporcionant-nos una forma de gimnàstica cognitiva.<br />Fins i tot la televisió ,els videojocs, etc, s’han convertit en eines extraordinàries per el nostre cervell.<br />Es pot parlar que tenim una intel·ligència fluida : la capacitat de trobar sentit en la confusió i de resoldre problemes nous, independentment dels coneixements adquirits prèviament. <br />El problema no és que tenim massa informació al nostre abast, sinó què les nostres eines de gestió estan encara en la seva infància.<br />Google no és el problema, és el començament d'una solució.<br />L'enfortiment de la nostra intel·ligència fluïda és l'únic enfocament viable per navegar l'edat de la connectivitat constant.<br />Una altre autora (Merino,2010) en una recent tesis doctoral també afirma en aquesta línea el següent:<br />Les noves generacions amb les anteriors, que no tenen habilitats com la socialització, la intel·ligència visual, la hipertextualitat o la capacitat per solucionar problemes per un mateix, i que els nous joves han desenvolupat gràcies a la proximitat amb les tecnologies.<br />El prematur accés d'aquests joves a les noves tecnologies ha fet que les assumeixin com a part normal de la seva vida diària i les utilitzin de forma intuïtiva ,que els condueix a una socialització tecnològica primària, com a característica d'aquesta anomenada "generació digital”. <br />Els joves d'avui dia han desenvolupat capacitats que les generacions antecessors no tenien gràcies a una relació de normalitat amb les noves tecnologies. Entre elles hi ha una major intel·ligència visual, el gust per l'accés no lineal a la informació o una major capacitat de solucionar problemes sense consultar cap manual”. (Merino,2010)<br />I encara més beneficis descrits, per altres autors:<br />S'identifiquen succintament, sense pretensions científiques, les avantatges i inconvenients de la generació digital enfront de la generació anterior: els joves o adults "digitals" són més veloços per buscar i processar informació útil, es mostren capaços de desenvolupar diverses tasques simultàniament (Multitasking), accedeixen als textos en mode no lineal o seqüencial, són més actius i "connectius" (no necessàriament més comunicatius) i tenen més fantasia. (García i Bringué 2007).<br />Internet millora la velocitat de processament de la informació i la funció cerebral (Small, 2010).<br />Una de les tasques simples i quotidianes com buscar a la web sembla millorar el traçat de circuit del cervell en els adults grans, cosa que demostra que els nostres cervells són sensibles i poden seguir aprenent a mesura que envellim (Small, 2010).<br />4.2.3 Dos recerques recents.<br />De tota la bibliografia revisada he trobat dos recerques recents que relacionen l’ús d’Internet i el rendiment escolar. Les presento breument a continuació:<br />Recerca: Generación 2.0 de la Universidad Camilo Jose Cela (UCJC).<br />L'informe "Generació 2.0", es basa en 7.000 entrevistes realitzades a adolescents en totes les comunitats autònomes de l’Estat Espanyol. Aquest informe conclou el següent: “ la utilització de les xarxes està molt estesa en la població d'adolescents espanyols, arribant a un 78% de la mostra analitzada els que reconeixen utilitzar-les. A més, el grup de dones les utilitza en major mesura (81,6%) que el grup d'homes (74,4%). Una de les dades que més crida l'atenció és la tremenda expansió d'aquesta eina de la web 2.0, en una immensa majoria gràcies al boca-orella. Les xarxes estan guanyant terreny a un altre tipus d'eines que van ser hegemòniques entre els adolescents, com és el cas del MSN Messenger, per mantenir el contacte amb les amistats agregades. En menor mesura es fan servir un altre tipus d'eines per pujar vídeos, jocs en línia, utilització de blocs, xats i fòrums, i les webs de continguts acadèmics”. L'informe Generació 2.0 demostra que el rendiment acadèmic no sembla estar relacionat amb el grau d'utilització de les xarxes socials, i s’afirma que possiblement sigui a causa de l’elevada utilització de les xarxes per part de tota la mostra, el que impedeix discriminar algun patró diferencial entre els grups de alt, mitjà i baix rendiment. (Generación 2.0, 2010) <br />Generacions interactives: Niños y adolescentes ante las pantallas. (Fundación Telefónica, 2009) <br />“Generaciones Interactivas”, és un espai de recerca desenvolupat per la Fundación Telefónica al desembre de 2008, el qual pretén investigar al voltant de la relació que s’estableix entre les noves tecnologies i els adolescents. Específicament, a la recerca a la que al·ludim (Generacions interactives: Niños y adolescentes ante las pantallas ) han participat més de 13.000 menors d’ entre 16 i 18 anys a tota Espanya, procedents de 115 centres educatius. La investigació vol conèixer la relació dels menors espanyols amb diverses pantalles com Internet, els videojocs, el telèfon mòbil o la televisió tot investigant quin tipus d’ús fan i, sobretot, la influencia que exerceixen aquestes tecnologies en la vida familiar i escolar. Les principals conclusions les resumin aquí:<br />Les dades de l'estudi posen de manifest l'alt percentatge d'adolescents que utilitzen Internet per estudiar (un 90%). <br />L'informe presenta una generació 'multitasca', autònoma i autodidacta, creativa i precoç en l'ús de les noves tecnologies, que espremen al màxim la capacitat de comunicació que comporten. <br />Cal destacar de manera significativa que Internet està desbancant a la televisió a una velocitat vertiginosa. L'accés a la xarxa a més suposa un vincle amb el món exterior i un tret d'identitat per als joves. El 70% dels menors assegura utilitzar xarxes socials.<br />Les preferències en l'ús dels mitjans tecnològics varien segons el sexe i l'edat. L'estudi reflecteix que elles opten més per la virtualitat comunicativa (parlar, xatejar ...), mentre que ells busquen l'oci i entreteniment (jocs, descàrrega de música i pel lícules ...).<br />5. Recerca realitzada<br />5.1 Objectius de la recerca<br />Objectiu General.<br />El meu objectiu serà doble:per un costat intentaré relacionar la influència d’Internet en el rendiment escolar dels joves i per un altre, comparant-lo, relacionar les hores d’estudi i treball també amb el seu rendiment escolar. <br />Objectius específics <br /> -Relacionar l’ús educatiu d’Internet i les seves qualificacions escolar.<br />-Relacionar el temps d’estudi amb les seves qualificacions escolars. <br />-Descriure l’ús que fan els joves d’Internet: educatiu i no educatiu. <br />-Comprovar si en la població estudiada s’estableixen diferències per gènere en el rendiment escolar.<br />-Comprovar quines són les atribucions que fan els joves sobre els motius de fracàs escolar.<br />-Comprovar que opinen els joves sobre determinat riscos d’Internet.<br />5.2 Hipòtesis<br />Hipòtesis A : A més temps d’ús no educatiu d’Internet, baix rendiment escolar.<br />Hipòtesis B : A més temps d’ús educatiu d’Internet, millor rendiment escolar.<br />Hipòtesis C: Les noies treuen millors notes que els nois.<br />Hipòtesis D: Les noies tenen més clar que volen estudiar en el futur i el seu nivell d’aspiració es més alt. <br />5.3 Mètode: l’enquesta<br />5.3.1 Descripció<br />Plantejo fer la recerca a través d’una enquesta de resposta múltiple estructurada en sis apartats i 24 preguntes . L’enquesta és de paper i llapis, anònima, de resposta múltiple de dos a quatre opcions segons cada ítem, en format creueta, amb un temps de resposta de 10 minuts<br />Aquesta enquesta l’he estructurada en els sis apartats següents:<br />1. Parla’ns de tu: dades d’identificació de l’alumne.<br />2. Parla’ns de les teves qualificacions : dades referides a les qualificacions (nombre de suspensos) i raons per els quals atribueixen el fracàs escolar i el paper del gènere en aquest.<br />3. Ús d’Internet: hores de dedicació entre setmana i cap de setmana.<br />4. Hàbits d’estudi:hores de dedicació entre setmana i cap de setmana.<br />5. Ús educatiu d’Internet: recursos educatius visitats.<br />6. Ús general d’Internet: recursos i pàgines visitades en general.<br />5.3.2 La mostra poblacional.<br />Per realitzar aquest estudi es va desenvolupar com a eina d’investigació un qüestionari en format paper que es va repartir a tot l’alumnat de batxillerat de d’Institut IES Icaria. Es va passar un total de 112 enquestes. Aquestes van estar distribuïdes entre 60 nois i 52 noies. La distribució per batxillerat, tot i que no va ser homogènia entre els diferents tipus de batxillerat, van estar representades totes les modalitats: científic, tecnològic, humanístic i social. <br />5.3.3. El tractament i l’explotació de les dades<br />Per analitzar els resultats es va utilitzar el full de càlcul Excel (Versió 2003) de Microsoft. Les operacions, per odre temporal, que es van portar a termini per analitzar les dades van ser les següents: <br />-Es van repartir totes les enquestes: Setmana del 6 al 10 de desembre.<br />- Es van corregir totes les enquestes: Entre els dies 10 al 13 de desembre.<br />- Es van bolcar totes les dades directes al full de càlcul: Entre els dies 10 al 13 de desembre.<br />-Es va procedir a fer un primer anàlisis descriptiu de totes les variables per a tots els alumnes configurant un primer perfil descriptiu de la població: Setmana del 13 al 17 de desembre.<br />- Es va fer un anàlisis creuat de les principals variables sobre les que havíem fet hipòtesis: Setmana del 13 al 17 de desembre. <br />( Només es van considerar que eren significatius els resultats si hi havia diferencies majors al 20% ). <br />-Finalment, es va demanar una revisió de la recerca a una persona experta ( annex 2) i es van confeccionar les conclusions: 1 al 10 de gener.<br />5.4 Resultats <br />Agruparem els resultats en dos tipus de apartats. El primer farà referència a dades descriptives i el segon a la relació entre variables. <br />5.4.1 Dades descriptives<br />Generals<br />Gènere.<br />Comentari: Pràcticament estan repartit els dos gèneres, tot i que hi ha una petita diferència en el número de nois.<br />Tipus de batxillerat<br />Comentari: Per problemes logístics no es van poder completar tota la recollida de dades del batxillerat tècnic i humanístic. <br />Fracàs Escolar <br />Nombre alumnes amb suspensos<br />Comentari: La proporció de suspensos i aprovats és lleugerament major(34%) que en altres estudis( 27% al estudi de la Caixa 2010). <br />Nombre d’assignatures suspeses<br />Comentari: Ídem que el comentari anterior.<br />Hores d’estudi <br /> Dilluns a divendres.<br />Comentari: Cal destacar que la majoria dels alumnes(68%) estudien entre una o dos hores entre setmana. Només el 18% estudia tres hores o més. <br /> Caps de setmana.<br />Comentari: Cal destacar que una proporció elevada d’alumnes (31%) estudia només una hora els caps de setmana, una mica menys de la meitat (44’6%) estudia entre dos i tres hores i el 22% estudia tres hores o més.<br />Hores d’ús Internet<br />Dilluns a divendres<br />Comentari: Cal destacar l’important nombre d’alumnes (39%) que dediquen dos hores o més entre setmana en Internet ( es pot destacar que el nombre d’hores dedicades a Internet es més gran que el de hores d’estudi).<br />Caps de setmana<br />Comentari: Els caps de setmana la proporció d’hores invertides en Internet encara continua pujant. El 51% dediquen dos hores o més. S’observa la mateixa tendència de dedicar més temps a Internet que no pas a estudiar.<br />Ús educatiu d’Internet<br />Ajut en deures<br />Comentari: Cal destacar el gran percentatge d’alumnes que s’ajuda d’Internet per fer deures , prop del 80%. <br />Wikipedia/Viquipèdia<br />Comentari: Cal remarcar el important paper que ja té la Wikipedia com una eina habitual d’ajut en deures. <br />Visita pàgines educatives<br />Comentari: En canvi crida l’atenció que quan han de visitar altres pàgines educatives, no específicament la Wikipedia, la proporció baixa al 12%. <br />Ús no escolar d’Internet<br />Facebook<br />Comentari: Cal destacar ,en relació amb altres recerques ( Universitat Camilo José Cela, 2010) que la proporció d’usuaris de Facebook en la nostra recerca és deu punts superiors( 90%.) <br />Premsa digital<br />Comentari: Crida l’atenció que els lectors que diuen llegir premsa digital arriben a un 30%. <br />Hàbits de lectura<br />Comentari: Tot i que la pregunta que es va fer a l’enquesta agrupava en una única categoria aquells que llegien de 0-30 minuts ,surt un 70% dins d’aquest grup. Creiem que molts d’aquest 70% mai llegeixen. <br />Altres variables<br />Expectatives continuïtat estudis<br />Comentari: Crida l’atenció els baix número de persones que només hi ha 2 persones que no vulen continuar estudiant més enllà del batxillerat(2).<br />Percepció del fracàs escolar<br />Causa<br />Comentari: Cal destacar que molts alumnes tenen clar que la principal raó del fracàs escolar rau en la categoria de no esforç( 67%).<br />Gènere i fracàs escolar<br />Comentari : No hi ha diferències significatives.<br />Percepció diferencial de l’èxit acadèmic de les noies.<br />Comentari: Només una petita part de la població enquestada pensa que les noies son millors que els noies. <br />Causes de la millora en les noies (gènere)<br />Comentari: Crida l’atenció que un elevat percentatge de respostes ( 27%) assenyala que la pricipal raó del éxit de les dones és la millor planificació, per davant de l’esforç( 13%). <br />Percepció d’Internet<br />Addició<br />Comentari: Els alumnes de batxillerat tenen molt clar que Internet podria crear problemes d’addició. Més d’un 90% s’agrupen en les categories bastant i molt.<br />Sociabilitat<br />Comentari: En canvi , pel que fa a la sociabilitat, les opinions estan més repartides. El 52% opina que Internet no provoca insociabilitat , i en canvi el 48% si que veu algun tipus de relació.<br />5.4.2 Relació entre variables<br />5.4.2 a) Relació entre suspensos i número d’hores d’Internet<br /> INCIDÈNCIA HORES D'INTERNET DE DILLUNS A DIVENDRES EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS. <br />Comentari: No es donen diferències significatives. Tant els aprovats com els suspensos utilitzen Internet en una proporció quasi semblant. Tanmateix s’aprecia una lleugera tendència a fer servir menys Internet ens grups que no suspenen o suspenen 1 assignatura.<br />INCIDÈNCIA HORES D’ INTERNET EN CAP DE SETMANA I NOMBRE DE SUSPENSOS.<br />Comentari: No es donen diferències significatives. Tanmateix s’aprecia una lleugera tendència en el grup de cero suspensos a fer un ús més intensiu d’Internet, que no pas en els altres grups que no és tant pronunciada la tendència. Es curiós observar que en el grup de tres suspensos es l’únic grup que fa servir menys Internet. <br />INCIDÈNCIA DE LA VISITA A PÀGINES EDUCATIVES EN INTERNET EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: No es donen diferències significatives. <br />INCIDÈNCIA DE L’ÚS EDUCATIU D’INTERNET EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: No s’observa diferències significatives.<br /> INCIDÈNCIA DEL NOMBRE D’HORES D’ESTUDI DE DILLUNS A DIVENDRES EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: Només es donen diferències en el grup d’alumnes que estudien 4 hores o més ,que passen del 65% al 84.<br />INCIDÈNCIA DEL NOMBRE D’HORES D’ESTUDI EN CAP DE SETMANA EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS.<br />Comentari: Es donen diferències tan al grup d’alumnes que estudien 4 hores o més, que passen del 65% al 76%, i del grup de 3 hores que arriben al 72%.<br /> INCIDÈNCIA DE LA PERCEPCIÓ DE LES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: Es dóna diferència en la categoria “dificultat” de les assignatures per aprovar , que la valoren més el estudiants que aproven ( un 75% davant el 35%) que no pas el que suspenen .Hi ha 10 punts de diferència en relació a la mitjana.<br />INCIDÈNCIA DE GÈNERE EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: No es donen diferències significatives. <br />INCIDÈNCIA DEL TIPUS DE BATXILLER EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: No es donen diferències significatives. ( S’ha de dir que els batxillerat humanístic està infrarepresentat).<br />INCIDÈNCIA DEL NOMBRE D’HORES DE LECTURA EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: Es dóna diferència,només al grup de lectors de dos hores que puntuen 18 punts per sobre de la mitjana (83% en relació al 65%). Es podria dir que els grans lector( pocs quantitativament) suspenen menys. <br />INCIDÈNCIA ÚS WIKIPEDIA EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS.<br />Comentari: No es donen diferències significatives. <br />INCIDÈNCIA ÚS FACEBOOK EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: No es donen diferències significatives. <br />INCIDÈNCIA PERCEPCIÓ DE PODER ADDICTIU D’INTERNET EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS<br />Comentari: No es donen diferències significatives. <br />INCIDÈNCIA DE LA PERCEPCIÓ DE LA SOCIABILITAT PER L’ÚS D’INTERNET EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS.<br />Comentari: No es donen diferències significatives. <br />5.4.2 b) Relació entre gènere, ús d’Internet i hàbits d’estudi<br />INCIDÈNCIA GÈNERE I CONTINUÏTAT ESTUDIS<br />Comentari: En els nois el 19% no sap quin tipus d’estudis fará en el futur. En canvi, en les noies només un 9% no sap el que vol fer . Pel que fa als estudis de postgrau, les noies tenen clar, en un proporció que dobla els nois ,que volen fer aquest tipus d’estudis. <br />LECTURA I GÈNERE<br />Comentari: No s’aprecien diferències significatives. <br />LECTURA PREMSA DIGITAL I GÈNERE<br />Comentari: No s’aprecien diferències significatives. <br />HORES D’ESTUDI ENTRE SETMANA I GÈNERE<br />Comentari: S’estableix una petita diferència a partir de la categoria de dos hores d’estudi. Si en les categories de 0 a 1 hora d’estudi són majoritaris els nois, en la categoria de dos a més hores son majoritàries les noies. Trobo significatiu que la categoria central -de una a dos hores- , està repartida a parts iguals. <br />HORES D’ESTUDI CAPS DE SETMANA I GÈNERE<br />Comentari: S’observa la mateixa tendència que a la gràfica anterior però encara més pronunciada. Les noies treballen més també als caps de setmana. <br />HORES D’INTERNET ENTRE SETMANA I GÈNERE<br />Comentari: No s’aprecien diferències significatives.<br />HORES D’INTERNET CAPS DE SETMANA I GÈNERE<br />Comentari: No s’aprecien diferències significatives. <br />PERILLS D’INTERNET I GÈNERE<br />Aïllament <br />Comentari: No s’aprecien diferències significatives. Tant els nois com les noies es decanten lleugerament més per no apreciar perills d’aïllament social provocat per Internet. <br />Addicció<br />Comentari: Crida l’atenció la diferència que trobem en la valoració de bastant i molt en la que canvia la tendència entre nois i noies. Els nois es decanten en que Internet pot crear bastant addicció , i les noies , en canvi, es decanten més perquè pot crear molta addicció. Vindria indicar que les noies estan més alertes davant d’aquest perill potencial.<br />5.4.2 c) Relació entre l’ús d’Internet i hàbits d’estudi<br />Relació entre hores d’estudi i hores d’Internet entre setmana.<br />Comentari: No s’estableixen diferències significatives entre les hores dedicades a l’estudi i les hores dedicades a Internet. Cal fer esment al gran nivell de hores que dediquen els alumnes tant al estudi com a Internet, sent aquesta les dos activitats preponderant en la vida dels joves. Observem que globalment hi ha una una lleugera preponderància d’Internet que no pas al estudi: 44 alumnes fan més de dos hores d’Internet pel que fa als 34 que fan més de dos hores d’estudi.<br />Relació entre hores d’estudi i hores d’Internet en caps de setmana.<br />Comentari: No s’estableixen diferències significatives entre les hores dedicades a l’estudi i les hores dedicades a Internet. Cal fer esment al gran nivell de hores que dediquen els alumnes tant al estudi com a Internet, sent aquesta les dos activitats preponderant en la vida dels joves. Observem que globalment hi ha una una lleugera preponderància d’Internet que no pas al estudi: 58 alumnes fan més de dos hores d’Internet per 50 que fan més de dos hores d’estudi.<br />Relació entre hores de lectura i Internet caps de setmana<br />Comentari: No s’aprecien diferències significatives. Això voldria dir que no per molt ús d’Internet deixen l’hàbit de llegir. I al contrari ,no per llegir, es deixa d’usar Internet als cap de setmana. <br />Relació entre hores de lectura i Internet entre setmana<br />Comentari: Als caps de setmana si que s’aprecia una petita diferència entre major lectura i menys Internet. <br />Relació entre Facebook i lectura<br />Comentari: Crida l’atenció que ,majoritàriament, la gent que no té Facebook dedica també menys temps a la lectura.( Aquesta dada necessitaria una recerca addicional).<br />Relació entre Wikipedia i lectura.<br />Comentari: No s’aprecien diferències significatives. <br />6. Resultats <br />6.1 Resultats relatius a les variables descriptives de la mostra<br />Ens trobem davant d’un grup d’estudiants de batxillerat dels quals el 53% són nois i el 47% noies. <br />Un 34’8 % té assignatures suspenses .<br /> El 67% estudia entre 1 i 2 hores entre setmana. El cap de setmana el 31% ho fa durant una hora, el 22% durant dos hores i un altre 22 % tres hores o més. <br />El 39% usa Internet diàriament dos hores o més i el 42% de una a dos hores. Els caps de setmana el 51% es connecta dos hores o més i el 33% de una a dos hores.<br />El 80% s’ajuda d’Internet per fer deures, sent la Wikipedia/Vikipèdia un recurs usat pel 91%. En canvi, el 87’5 de la mostra no accedeix normalment a d’altres pàgines educatives.<br />Pel que fa a les xarxes socials el 90 % està en Facebook.<br />Pel que fa al hàbits de lectura un 30% afirma que llegeix habitualment premsa digital i, en canvi, un 93% afirma que el temps de lectura tradicional no supera els 60 minuts diaris.<br />Pel que fa a la seva percepció del fracàs escolar un 75 % afirma que la principal raó -de les tres preguntades- és l’escàs esforç de l’alumne. Les opinions estan dividides al 50 % en relació a si fracassen més el nois que les noies. Afirmen també que les noies són millors perquè es planifiquen millor (un 27%). <br />Pel que fa a la percepció de risc d’Internet, l’opinió majoritària en relació al seu potencial addictiu és d’un 50% alt i un 53 % de molt alt (en total un 92%). Les opinions en relació a la reducció de la sociabilitat estan més dividides: un 52 % es decanta entre poc i res; i un 48 % entre bastant i molt.<br />6.2 Resultats sobre la relació entre el rendiment escolar i l’ús d’Internet i hàbits d’estudi <br />Dins d’aquest apartat havíem plantejat les hipòtesis principals següents: <br />-Hipòtesis A: a més hores d’us d’Internet no relacionades amb un ús educatiu, els alumnes treuen pitjors qualificacions.<br />-Hipòtesis B: a més hores d’ús d’Internet relacionades amb un ús educatiu, els alumnes treuen millors qualificacions.<br />Pels resultats que hem vist podem dir el següent: <br />No és dóna cap tipus de relació entre l’ús (educatiu o no) d’Internet i el rendiment escolar. Tal i como ja s’havia vist en la anterior recerca de la UCJC no s’estableix cap tipus de relació entre aquestes variables. Un percentatge molt alt dels alumnes són usuaris habituals d’Internet i fan, pràcticament, els mateixes usos: Messenger pel xat, facebook com a xarxa social preponderant, wikipedia per consultar i fer deures. Tampoc tenen necessitat de consultar altres pàgines educatives. No és donen diferencies, per tant entre aprovats i suspensos. <br />Si en canvi, en la hipòtesi de comprovació - les hores d’estudi i el rendiment escolar-, s’aprecien diferències significatives de més de 20 punts entre el grups i les hores dedicades a estudiar. Les diferències són majors en els subgrups que afirmen que estudien més de quatre hores entre setmana i més de tres hores els cap de setmana. <br />Encara que no es un nombre gaire alt de lectors( 9%) , aquest grup té una proporció més important de més aprovats que nos pas la mitja(18 punts de diferència).<br />6.3 Resultats sobre la relació entre el gènere i l’ús d’Internet i hàbits d’estudi.<br /> Pel que fa a les hipòtesis secundaries, les quals queden plantejades a aquets apartat, podem dir el següent:<br />Hipòtesis C: Les noies treuen millors notes que els nois.<br />No s’estableixen diferències.<br />Hipòtesis D: Les noies tenen més clar que volen estudiar en el futur i el seu nivell d’aspiració es més alt. <br />S’estableixen diferències en una proporció significativa.<br />Tal com hem vist no s’estableix relació entre rendiment escolar i gènere la qual cosa no deixa de ser contradictòria amb el major temps de dedicació d’estudi i de treball que dediquen les noies tant entre setmana com als caps de setmana. En aquest sentit, també reforça aquesta tesis el fet que les noies tinguin més clar el que volen fer acadèmicament en el futur. Finalment, no sabem com interpretar per què estan més alertes davant del perill d’Internet(jocs i videojocs). <br />6.4 Resultats sobre la relació entre l’ús d’Internet i hàbits d’estudi.<br />Tal i com hem vist no s’estableixen diferències significatives entre les hores dedicades a l’estudi i les hores dedicades a Internet tant entre setmana com els caps de setmana, tot i que s’apunta la tendència a un major nivell d’hores empleades en Internet. De forma general, cal fer esment al gran nivell de hores que dediquen els alumnes tant al estudi com a Internet, sent aquesta les dos activitats preponderant en la vida dels joves. <br />6.5 Resultats generals<br />Tal com hem vist podem dir el següent pel que fa als usos d’Internet i altres variables, de forma resumida: <br />S’aprecia que els nois i les noies combinen les hores d’Internet i les hores d’estudi de forma bastant equilibrada. Es pot dir que aquest dos ingredients formen part de la vida quotidiana del joves. Creiem que són les dos activitats majoritàries, tot i que entre setmana i els caps de setmana i hi ha un petit decrement en els joves que dediquen menys hores a l’estudi.<br />Es curiós comprovar que la població jove que no té Facebook es la que menys temps dedica a la lectura. Caldria fer un estudi per saber a que dediquen el seu temps. <br /> Creiem que queda clar que l’ús d’Internet no treu temps a la lectura. Això contradiu tesis molt populars que diuen que Internet mata l’hàbit de llegir. (Tot i que s’ha de reconèixer que la proporció de lectors és escassa).<br />També, cal destacar ,en relació als estudis previs( Apartat 4.3 ) l’ús de Facebook ja passa del 80% en aquestes recerques esmentades al 90% a la nostra recerca. <br />7. Conclusions generals de la recerca.<br />A continuació presento els resultats generals de l’enquesta agrupats en tres categories.( Hipòtesis principals, Hipòtesis secundaries i coneixement addicional aportat per la recerca.)<br /> Hipòtesis principals<br />Havíem plantejat ( pàgina 5) les següents dues hipòtesis principals:<br />Hipòtesis A : A més temps d’ús no educatiu d’Internet, baix rendiment escolar.<br />Hipòtesis B : A més temps d’ús educatiu d’Internet, millor rendiment escolar.<br />Cap de les dues hipòtesis no es confirmen. Podem afirmar que no existeix cap tipus de relació entre rendiment escolar i ús d’Internet. <br />Pel que fa a les hipòtesis de contrast( pàgina 5) per la qual afirmaven que existiria relació entre hores d’estudi i rendiment escolar, aquesta queda confirmada. <br />Comentaris addicionals: Pot ser que l’ús d’Internet ,tan àmpliament estès a tota la mostra ,no discrimina entre grups. Internet s’ha convertit en un element preponderant en la vida de tots els joves. Tanmateix, s’observa la tendència que els joves que usen més Internet en caps de setmana tenen una proporció menor de suspensos També es interessant ressenyar que la gent enquestada combina de forma natural Internet i els estudis ( no per utilitzar més Internet deixes d’estudiar) però és mes preponderat les hores que dediquen a Internet que no pas a estudiar. Els estudis que feien esment que Internet milloraria la capacitat cognitiva dels joves, aquí trobaríem una via per continuar investigant.<br /> Hipòtesis secundàries ( gènere i rendiment escolar).<br />Havíem plantejat ( pàgina 5) les següents dues hipòtesis principals:<br />Hipòtesis C: Les noies treuen millors notes que els nois.<br />Hipòtesis D: Les noies tenen més clar que volen estudiar en el futur i el seu nivell d’aspiració es més alt. <br />No es confirma la hipòtesis C , tant els nois com les noies tenen el mateix rendiment escolar. Si , en canvi, es confirma la hipòtesis D ( les noies tenen més clar que volen estudiar). <br />Comentaris addicionals: Tot i que no s’ha pogut demostrar que les noies tinguin major rendiment escolar, pot ser que al final del batxillerat, una vegada acabin aquesta etapa, els resultats finals siguin diferents. Podria haver remontada donat que estudien més hores, tant entre setmana com els caps de setmana. Coincidint amb això, hi ha una percepció important per part dels enquestats que diu que les noies s’organitzen millor.<br /> Coneixement addicional aportat per la recerca: usos d’Internet per part de la població jove estudiada. <br />Del coneixement addicional aportat per la recerca creiem important ressaltar que les dues activitats prioritàries dels joves són les relacionades amb l’estudi i Internet. Internet ocupa més temps però tal i com hem vist, no va en decrement de l’estudi. Les activitats relacionades amb la comunicació ( Messenger i xarxes socials –Facebook-) són molt preponderants.<br />L’ús educatiu d’Internet es limita a la consulta habitual de la wikipedia/vikipèdia sense aprofundir en altres pàgines educatives. Cal ressenyar també que hi ha un percentatge important de lectors de premsa digital. <br />Pel que fa a la lectura clàssica ,s’aprecia que es pot mantenir un ús elevat d’Internet i continuar llegint . <br />Finalment els joves tenen clar i saben discriminar sobre els perills que pot portar Internet. Valoren més es riscos d’una possible addició que nos pas d’aïllament social. <br />8. Bibliografía.<br />Adès, J. y Lejoyeux, M. (2003): Las nuevas adicciones Internet, sexo, juego, deporte compras trabajo dinero, Barcelona, Kairós.<br />Albero, M. (2002): «Adolescentes e Internet. Mitos y realidades de la sociedad de la información» [en línea], en Zer Revista de estudios de comunicación, consulta realizada el 19/01/03, material disponible en http://www.ehu.es/zer/zer13/adolescentes13.htm<br />Amorós, P., Buxarrais, M. R. y Casas, F. (2002): La influencia de les tecnologies de la informació i comunicació en la vida dels nois i nois de 12 a 16 anys, Informe 2002 [en línea], Institut d’Infància i Mon Urbà. Observatorio de la Infancia y la Familia, Barcelona, consulta realizada el 21/12/03 material disponible en http://www.ciimu.org/cast/publicacions/index.phtml<br />Balaguer, R. (2002): «Videojuegos, Internet, Infancia y Adolescencia del nuevo milenio» [en línea], en Revista Kairos, Observatorio para la Cibersociedad, año 6, número 10, material disponible en http//www.cibersociedad.rediris.es/archivo/articulo.php.?art=6 <br />Bringué, X i Sadaba C. (2009) La Generación interactiva en España. Niños y adolescentes ante las pantallas. Fundación Telefònica.<br />Carr N. (2010) The Shadows: What the Internet is doing to our brains. W.W. Norton. Nova York.<br />Cassio, J. (2009) Get Smarter. Recuperat el 22 de novembre en http://www.theatlantic.com/magazine/archive/2009/07/get-smarter/7548/<br />Castells, P I Bofarull, I. (2002). Enganchados a las pantallas. Barcelona. Planeta<br />Diversos Autors (2010) Revista Redes. Número 6.<br />Enciclopèdia Salvat (2003) Fracaso Escolar.<br />Fernandez, M,Mena. L. I Riviere, J (2010) Fracaso y abandono escolar en España. Fundació La Caixa.<br />Garcia Fernandez F. i Bringue Sala X. (2007) Educar hijos interactivos. RIALP. Madrid.<br />Gil, A., Feliu, J., Rivero, I. y Gil, E. (2003): ¿Nuevas tecnologías de la información y la comunicación o nuevas tecnologías de relación? Niños, jóvenes y cultura digital [en línea], UOC, consulta realizada 11/12/03, artículo disponible en...<br />Gabarró Berbegal, D. (2009) ¿Fracaso Escolar? La solución inesperada del género y la coeducación. Barcelona. Boira.<br />Instituto Superior de Estudios Psicológicos (2004): ¡No sin mi móvil! [en línea], ISEP consulta realizada 19/04/04, artículo disponible en http://www.isep.es/cas/form_serv_recu_arti_movi.htm<br />Merino. L. (2010) La relación de los jóvenes con las nuevas tecnologias. Recuperado el 12 de desembre en http://rdipress.com/relacion-de-los-jovenes-de-hoy-con-las-nuevas-tecnologias/<br />Mezernick, M (2010) On the brain. Recuperat el 26 de novembre de http://merzenich.positscience.com/<br />Naval, C., Sábada, Ch., Bringué., X.(2003): Impacto de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en las relaciones Sociales de los Jóvenes Navarros, Navarra, Gobierno de Navarra.<br />Nicolas D. (2010) Internet está minando la capacidad de concentración de los jóvenes, según un estudio " Recuperat el 25 d'octubre de 2010 en http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/minando/capacidad/concentracion/jovenes/estudio/elpepusoc/20100211elpepusoc_6/Tes<br />Small G. i Vorgan G (2008) Brain: surviving the technological alteration of the modern mind. William Morrow<br />Small G (2010) Internet speeds up decision making and brain function. Recuerat el 22 de desembre de 2010 en http://www.telegraph.co.uk / news/3262597/Internet-speeds-up-decision-making-and-brain-function.html<br />Prensky, Marc. (2001) Digital Natives, Digital Imigrants. University Press, Vol. 9 No. 5, October 2001<br />Sanchez Buron A. i Poveda F. M (2010). Informe generación 2.0. UCJC.<br />Sòria, E. ( 2006).Cartes de prop. Editorial Moll. València.<br />Wikipedia : el fracaso escolar . Consultada el 19 de desembre de 2010 en http://es.wikipedia.org/wiki/Fracaso_escolar<br />Annexos<br />Model de Enquesta<br />INTERNET I RENDIMENT ESCOLAR EN UNA POBLACIÓ DE BATXILLERAT<br />Presentació<br />La enquesta que teniu davant forma part d’un treball de recerca que tracta d’esbrinar si estan relacionats l’ús (mes o menys intensiu) i el tipus d’ús (allò que fem més habitualment amb Internet) i el rendiment escolar (valorat a través del número d’assignatures suspeses en batxillerat) <br />Instruccions<br />A continuació us presento una sèrie de preguntes que he elaborat amb l’objectiu de comprovar com utilitzes Internet. Sisplau, contesta seguint les instruccions:<br />PARLA’NS DE TU:<br />1- Quin curs fas? Estic a primer (escriu la modalitat) Estic a segon (escriu la modalitat) 2- Quants anys tens? 15 16 17 18 3- GènereNoiaNoi<br />PARLA’NS DE LES TEVES QUALIFICACIONS<br />4. Vas haver d’anar a recuperar assignatures a finals del curs passat?SI (especifica)No Una De 2 a 3 Més de 4 5- He repetit curs algun copSi No6- D’aquestes afirmacions, amb quina hi estàs més d’acord? -Els alumnes poden arribar a fracassar als seus estudis perquè s’esforcen poc. - Els alumnes poden arribar a fracassar als seus estudis perquè les assignatures i les matèries, en general, son poc interessants. - Els alumnes poden arribar a fracassar als seus estudis perquè les assignatures i algunes matèries, en particular, són molt difícils i se’ls exigeix molt.7- Creus que les noies en general treien millors qualificacions que els nois?Si la teva resposta ha estat positiva, perquè creus que hi passa? (Assenyala una) -S’esforcen més.-Són més intel·ligents-Són més organitzades.-Estan més recolzades pels seus pares, professors, etc.-Perden menys el temps en oci( videojocs, etc).SiNo8- Penso continuar estudiant fins:-Acabar el batxillerat.-Acabar la Universitat.-Acabar un postgrau.- No ho sé<br />PARLA’NS DE COM USES INTERNET. <br />6. Tens ordinador a casa amb connexió a Internet?Si No 7. De dilluns a divendres quant de temps utilitzes diàriament Internet? Menys d'una hora Entre una i dues hores Més de dues hores Res No ho sé8. El dissabte o el diumenge quant temps utilitzes diàriament Internet?Menys d'una hora Entre una i dues hores Més de dues hores Res No ho sé9- En quin lloc sols usar Internet ? :A casa A l'escola En un ciber En un lloc públic <br />PARLA’NS DELS TEUS HÀBITS D’ESTUDI<br />10. Què llegeixes? - Res -Només les lectures obligatòries (escolars) -Altres lectures: (Especifica quin tipus)Literatura CòmicsPremsa rosaPremsa esportivaQuantes hores dediques a la lectura diàriament?0-30 minuts 30-60 minuts60-90 minutsMés de 9011. Quantes hores al dia estudies o fas deures entre setmana? -Res -30 minuts -Entre 30 minuts i una hora -Entre una i dues hores -Entre dos i tres hores -Més de tres hores12. Quantes hores al dia estudies o fas deures els caps de setmana? Res 30 minuts Entre 30 minuts i una hora Entre una i dues hores Entre dos i tres hores Més de tres hores13. T’ajudes d’Internet per realitzar els deures o estudiar? No Sí14- Quines pàgines educatives ( o recursos educatius ) fas servir?:Wikipedia/Viquipedia El rincón del VagoPatatabrava.comDiccionarisAltres enciclopèdies digitalsTraductorsBuscador genèrics ( google,bing,etc)Altres recursos<br />5-VOLEM SABER MÉS COM USES INTERNET<br />15. Per a què sols usar Internet? (És possible més d'una resposta)1.1Per navegar (sense finalitat determinada) 1.2 Conectar-se a travès de xarxes Socials (asssenyala quines) Messenger Facebook TuentiFotologFlirckMetrologHi5 MySpaceAltres..Per utilitzar el correu electrònic (gmail,etc.) Per escoltar música o mirar videos (Youtube, Spotify) Per descarregar música, pel·lícules o programes Comprar o vendre (Ebay, Segundamano.es, etc.) Llegir premsa Parlar per telèfon (tipus Skype )16. Quan visites pàgines web, quines de els següents continguts acostumes a consultar? (És possible més d'una resposta)Esports Series de televisió Notícies Educatius i Culturals Jocs i videojocs Música Humor Adults17. Sols fer servir Internet per jugar en xarxa?SiNo 18. Has fet alguna pàgina web o algun bloc?SiNo19. Assenyala quant d'acord estàs amb les següent frase: “Internet és útil, estalvia temps i facilita la comunicació”Res Poc Bastant Molt 20. Assenyala quant d'acord estàs amb les següent frase: “Internet pot fer que algú s’adicti”Res Poc Bastant Molt 21.Assenyala quant d'acord estàs amb les següent frase: “Internet pot fer que m’aïlli dels meus amics i familiars” Res Poc Bastant Molt<br />Validació dels resultats per una persona experta<br />Hem recorregut a una de les persones més expertes en Catalunya i a l’estat Espanyol en l’ús d’Internet i el seu paper relacionat amb l’aprenentatge per a què faci comentaris sobre algun dels resultats que entenem com a més significatius. Es tracta de la Dolors Reig, experta en Social Media i aprenentatge, docent en diferents àmbits acadèmics i autora del bloc de referència en aquesta temàtica, “El Caparazón”. <br />A continuació presentem les gràfiques en la que li demanem un comentari més especialitzat. <br />Dades descriptives:<br />Ús educatiu d’Internet<br />Ajut en deures<br />Comentari expert:<br />Tot i que és freqüent l´ús d´internet per buscar informació útil pels estudis, és freqüent que manquin habilitats de recerca, filtratge, drets d´autor de textes i imatges, necessitat de citar els autors, etc...<br />Wikipedia/Viquipèdia<br />Comentari expert:<br />És un indicador de competència digital (com la hem definit en el punt anterior), llegir Wikipèdia com a font rellevant, tot i que és freqüent que tampoc es citi en treballs. <br />Visita pàgines educatives<br />Comentari expert:<br />El tema podria solucionar-se, altre cop, formant competències d´anàlisi crític de les fonts, indicadors de rellevància a la xarxa, etc... Moltes vegades han après per assaig-error que la Wikipèdia és ben acceptada pels professors i no es veu la necessitat d´anar més enllà i explotar plenament les potencialitats de la xarxa.<br />Ús no escolar d’Internet<br />Facebook<br />Comentari expert: <br />És una dada exclusiva pels joves catalans (i canaris). A la resta de l´Estat és Tuenti la xarxa social més utilitzada. ( http://caparazon.tumblr.com/post/2168125369/actualizado-mapa-de-srs-en-espana-badoo-en-lugar-de)Caldria distingir, en el tema de Xarxes socials, els usos que se´n fa. Cada cop més, els joves fan servir les xarxes com a substituts gratuïts dels sms, és a dir, no són a FB per tal d´establir o mantenir una xarxa social sino per motius totalment instrumentals. La missatgeria Blackberry, per exemple està proporcionant aquesta funció de comunicació i fent baixar la popularitat de FB en determinades xarxes d´edat (quan tenen un smartphone connectat de forma permanent a la xarxa)<br />Premsa digital<br />Comentari expert: Seria interessant conèixer l’amplitud del concepte de premsa digital. Segurament els resultats són deguts a que s’entén en un sentit ampli (incloent blocs i altres nous mitjans propis de l´anomenat “periodisme ciutadà”.<br />Percepció d’Internet<br />Addició<br />Comentari expert:<br />Coincideixen molts estudis en el tema (un dels més importants a nivell internacional és l´informe Byron). Penso que es tracta de que confirmen el que els grans els han dit, més que estar vivint un problema real. En el cas de les addiccions greus, la negació és freqüent.<br />Sociabilitat<br />Comentari expert:<br />Internet amplia les formes de sociabilitat però la consciència popular encara no ha incorporat les noves formes. Això fa que la dada sigui poc interpretable.... segur que entenen la sociabilitat de forma molt diversa, no hi ha encara concepte social al voltant de “la nova sociabilitat”. La web 2.0 també por anomenar-se web social i Internet incrementa, en general, la sociabilitat dels éssers humans. Jo parlo sovint de “xarxes sociables” en lloc de xarxes socials, per destacar que són molt favorables a treure de l’aïllament i no a provocar-lo.<br />Relació entre variables<br />INCIDÈNCIA HORES D'INTERNET DE DILLUNS A DIVENDRES EN EL NOMBRE DE SUSPENSOS. <br />Comentari Expert: <br />En general, els resultats indiquen la manca d’addicció, entesa com activitat que interfereix amb les considerades bàsiques a cada franja d’edat. <br />Facebook i lectura<br />Comentari expert:<br />El fet de no tenir FB pot estar associat a no tenir Internet. Internet és un lloc on també es llegeix, així que la dada no sembla incoherent. Els estudis diuen que els joves escriuen i llegeixen més que mai, independentment del suport físic (pantalla, paper, mòbil, ipad, etc...)<br />10.3 Comentari general<br />No és freqüent trobar massa estudis en primera persona, de "nadius digitals" sobre "nadius digitals" al nostre context. Per això valoro especialment aquest, per les hipòtesi plantejades, que ens donen una idea del que els preocupa i per la feina desenvolupada, que indica l’empenta i serietat dels joves envers la millora de la societat. Tampoc ho és trobar-los en el nostre context concret i tendim a parlar de resultats de fora quan segurament els primers puguin explicar amb molta més precisió fenòmens estretament lligats a cultures determinades. La recerca, tot i no fer aportacions excessivament originals en la primera  línea de coneixements, és valuosa en el sentit que confirma tendències que es donen en altres contextos, podent resultar molt útil per professors i professionals docents: la –falsa i ja vella- controvèrsia sobre la sociabilitat i  addicció a Internet, el nombre d´ hores dedicades a Internet com a reductores del treball escolar (es  combinen de forma natural -hibridació i multitasca?- amb els deures  del col·legi, on eines  com la Wikipedia ja són d’ús universal), l’increment que s’apunta de la lectura digital, (tot i que s’hauria de fer més recerca), etc... són qüestions que haurien de motivar professors i alumnes a continuar investigant en aquest apassionant camp, a formar competències més que negar una realitat que no té volta enrere.<br />

×