Tdr paris mart imprimir 1

Treball de Recerca

L’histoire de Paris

Paris, Île-de-France: de la Banlieue au centre-ville

Marta Zambudio Beltrán

Dirigit per: Mercè Jover

IES SABADELL

Sabadell, Abril 2012

_____________________________________________________________________________

Agraïments

Donar les gràcies principalment a Mercè Jover, per tot el temps que ha dedicat per a
que aquest Treball de Recerca és tornès una realitat, el seu suport i paciència.

Agrair als meus pares també la realització d’aquest treball ja que sempre han estat al
meu costat, tan moralment com econòmicament per a que això fos una realitat.

Agrair també a la meva àvia, que encara que no entén res d’això, ni el que li explico,
sempre em sap motivar i sap com fer per a que continuï-hi tirant endavant .

2

_____________________________________________________________________________

Introducció

El Treball de Recerca titulat “Paris, île-de-France: de la Banlieue au centre-ville”, el va
suggerir la professora Mercè Jover, ella ens va informar un dia a classe que ella estaria
disposada a dirigir Treballs de Recerca en Francès, en el qual també hi havia possibilitat
d’un viatge. Jo encara no tenia molt clar sobre que faria el Treball de Recerca, llavors
vaig decidir fer un treball dirigit per la Mercè la qual ja coneixia de fa molts anys. El
títol el va escollir la Mercè i a mi em va semblar molt bona idea. El que mes em va
interessar era la profunditat i la discriminació que es tracta en aquest treball, vaig llegir
primer alguns articles que tractaven aquest tema i va sorprendre i preocupar també, va
ser llavors quan vaig estar segura que aquest seria el meu treball.

El meu Treball de Recerca està dividit en tres parts, repartides en tres alumnes,
cadascuna tracta diferents etapes històriques que va viure la ciutat de París al llarg de la
seva fundació. Els altres dos temes que avarca aquest Treball de Recerca són, Des
Arènes de Lutèce: à la Révolution Française et Le vingtième siècle: De l’invasion des
Nazis allemands dans la Seconde Guerre Mondiale à l’immigration après
l’indépendance des colonies.

En aquest Treball he volgut estudiar les diferents classes socials, varietats econòmiques,
l’educació, la sanitat que hi ha a París, però comparant tots aquests aspectes i d’altres
amb la situació que hi ha a la Banlieue de Paris i El Centre-ville, que com podrem veure
són diferències abismals.

Sobre aquest tema se’n sap molt, però no és un tema molt tractat aquí a Catalunya, a
França hi ha hagut revoltes greus per part dels habitants de les perifèries de Paris, a la
finalització de treball quedarà clar què se’n sap a la societat sobre això i perquè és un
tema ignorat.

Avançant el que llegireu breument, en aquesta recerca podreu veure la situació social
real que es viu ara mateix a París, les diferències i disputes entre ètnies i religions i
diferències entre les persones de les perifèries i els que viuen al cor de París.

Les principals dificultats a l’hora de redactar el treball han sigut que molta de la
informació necessària per aquest, com es tracta d’un tema molt actual i que a París
també s’intenta treure importància, m’ha portat molt esforç trobar pàgines on hi
haguessin redactats que poguessin ajudar-me amb el treball de recerca.
3

_____________________________________________________________________________

ÍNDEX

Paral·lelisme social entre la Banlieue i el Centre-ville de Paris.

1. La Banlieue Parisienne PÀGINES

1.1. Explicació què és una Banlieue.............................................................5

1.2. Orígens..................................................................................................6

1.3. Estudis...................................................................................................7

1.4. Professions............................................................................................8

1.5. Problemes socials..................................................................................9

1.6. Art i cultura...........................................................................................10

1.7. Sanitat...................................................................................................11

1.8. Educació...............................................................................................12

1.9. Disturbis de 2005.................................................................................13

2. Le Centre-ville de paris

2.1. El Centre-ville.....................................................................................15

2.2. Orígens................................................................................................16

2.3. Estudis................................................................................................17

2.4. Professions..........................................................................................18

2.5. L’ajuntament de Paris.........................................................................19

2.6. Art i cultura.........................................................................................20

2.7. Sanitat.................................................................................................23

4

_____________________________________________________________________________

2.8. Educació..............................................................................................24

3. Conclusions................................................................................................25

4. Bibliografia................................................................................................27

5. Annexos......................................................................................................30

1.1 Explicació de què és una Banlieue

Banlieue és un terme propi de la llengua francesa amb el que es denominen els suburbis
de les grans ciutats. A partir de la dècada de 1960, es construïren a les perifèries de les
més importants capitals de província franceses zones residencials en les que es començà
a concentrar en un primer moment la població obrera, principalment. Aquesta població
estava formada per nombrosos immigrants magrebins i africans, com també per
descendents d'immigrants europeus que s'afegien a les poblacions procedents de l'èxode
rural francès. Aquests barris s'assentaren en el que abans eren pobles o ciutats petites
properes a les capitals, i així passaren a conviure els obrers amb una població d'origen
burgès que s'hi havia establert per elecció, per escapar de la massificació de la gran
ciutat. Això provoca que, avui en dia, en moltes d'aquestes banlieues es vegi una
frontera arquitectònica clara entre una zona de xalets i cases unifamiliars i una altra de
grups d'edificis de 20 plantes i sovint més de 50 apartaments per planta, reunits en zones
anomenades "cité".

Aquest contrast visual plasma un contrast social de gran magnitud, i es que una de les
claus per copsar el que es coneix com a "el malestar de l'extraradi ("malaise des
banlieues"). L'estructuració urbanística d'aquestes barriades és sovint pobre pel que fa a
comerços i centres d'oci. Tot i que sovint continguin grans parcs o boscos, les zones
verdes acostumen a ser purament utilitàries i moltes vegades determinen fronteres entre
barris de la mateixa barriada. Però l'element principal d'aquesta estructura es la "cité".
El terme ha portat al naixement al de "cultura de las cités", que reflexa unes
característiques socioculturals pròpies d'aquestes zones.

5

_____________________________________________________________________________

Altres característica de la Banlieue és que no solament es troben a les perifèries de Paris
sinó que també trobem que n’hi han en zones ben endinsades a la ciutat com es la
Banlieue anomenada Saint Denis, que és la Banlieue mes cèlebre. Situada al nord,
queda lluny del centre, i no geogràficament, sinó socialment. L’ urbanisme de la capital
francesa filtra als seus ciutadans i els distribueix per zones: Si et mous fins a Saint
Denis en transport públic, podràs veure com la pell dels passatgers muda poc a poc en
colors típics de les ex colònies franceses.

1.2 Orígens de la Banlieue

Els orígens de la Banlieue provenen de la segona guerra mundial, quan les principals
potències europees decideixen colonitzar Àfrica. En el cas de França, tenia la intenció
de conquerir Àfrica d’Est a Oest. Per això alguns dels països colonitzats van ser,
Algèria, Marroc, Mauritània, Senegal, Camerun, entre altres.

Aquestes colònies eren directament explotades per la metròpoli, França. Amb el pas del
temps els habitants de les colònies franceses, prenen consciencia de l’explotació que
estaven sofrint per part de la metròpoli, fent riquesa de les matèries primeres i
empobrint-la cada vegada més.

Com a conseqüència els habitants de les colònies franceses es revelen donant lloc a la
guerra d’Independència. Una vegada acabada la guerra els habitant de les ex colònies,
veuen un bon futur a França, on creuen que els seus fills tindran una moltes mes
oportunitats de treball, igual que una millor educació i estudis del que podrien rebre els
seus fills al seu país d’origen, i rebran en un futur una vida mes confortable i
tranquil·la.

Llavors aquests es traslladen a París, on troben que en aquesta ciutat sense un gran
poder econòmic no poden anar a un altre lloc que a la perifèria, a la Banlieue. Allà
s’adonen que la situació no és molt més estable i que ni a ells ni als seus fills els espera
la vida que esperaven. Ja que els habitants de la Banlieue viuen en una situació constant
de discriminació social per part del Centre-ville i de diferents polítics i partits. Això
creant un sentiment d’odi per part dels joves vers el sistema i el govern polític, que

6

_____________________________________________________________________________

suposadament no té en compte la situació real de violència i tràfic de drogues que
existeix a la Banlieue.

1.3 Estudis a les Banlieue de Paris

El fracàs de nens i adolescents és un clar índex de la situació social a les perifèries
urbanes de París. Tot i això no tots els joves dels barris es veuen afectats per ell i molts
superen el període escolar, més les noies que els nois, i obtenen diplomes de nivell mig
o superior.

La d’escolarització avançada de molts adolescents i el gran número de joves pels quals
l’escola ha sigut l’escenari d’etapes de fracàs de les que han sortit sense competències
reconegudes que puguin fer-se valdre al mercat de treball.

A la Banlieue passa això perquè els nens més petits creixen envoltats de violència,
aprenent des de petits a delinquir i a desacatar l’autoritat dels pares, llavors això porta
que a l’escola no acatin el que diuen els professors. Potser, si els nens no creixessin
envoltats de totes aquestes males influències es donaria un major interès pel professorat.
Però un altre inconvenient és que els adolescents s’adonen perfectament com el govern
francès no es preocupa per la situació que es viu, llavors aquests nois estan literalment
enfadats amb el món, un món on ells no tenen cap paper del que es puguin sentir
orgullosos i que tampoc tindran perquè encara que alguns nois decideixin estudiar, són
conscients que a l’hora de demanar feina seran discriminats, o bé per qüestions d’ètnies
o només pel fet d’ haver nascut i estudiat a la Banlieue.

Llavors aquests nois que són plenament conscients de la situació, viuen enutjats amb el
govern francès, que no els empara, que no els ajuda de cap manera, que fins i tot alguns
polítics repudien a la gent de la Banlieue, arriben a la conclusió que no els serveix de

7

_____________________________________________________________________________

res estudiar, perquè mai els acceptaran i decideixen estalviar-se això i es dediquen a
delinquir i traficar amb drogues.

Encara que la majoria dels adolescents pateixin això, una minoria sí que s’interessa pels
estudis i per intentar arribar a una universitat per poder obtenir-ne una carrera amb
l’esperança que aquesta situació canviï.

1.4 Professions

Realment no tinc la informació o investigació oficial ni extra oficial que ens informi
sobre els diferents tipus de professions que poden existir a la Banlieue, però tot i això si
ens basem en la situació social, acadèmica i altres coses sobre las que ja hem investigat
podem arribar a unes conclusions no molt incertes.

D’acord utilitzant com a base que els adolescents de la Banlieue no estudien estudis
superiors o acaben els bàsics, hem de pressuposar que treballen a llocs on no es
necessita una àmplia formació. Parlant de nois i homes, els podem trobar treballant en
professions com; fuster, mecànic,

Si escrivim sobre noies podem pensar en noies i dones que treballen com a senyores de
la neteja en empreses o particulars, pot ser cangurs de nens d’altres famílies més ben
posicionades que necessiten l’ajuda de persones. Tot i això tenint en compte que
disposin de temps per a poder fer aquest treball perquè moltes s’han de quedar a casa
amb els nens i avis.

Tot això es una majoria però també hi ha una minoria, més dones que homes, que
decideixen seguir estudiant per poder obtenir una llicenciatura a la universitat i poder
ajudar a la família a sortir d’aquesta situació, desgraciadament, tràgica i evitar formar
una família en el mateix ambient en el que s’hi han criat, tot i això aquesta gent ho te
molt difícil, perquè moltes de les empreses són molt classistes i racistes que si veuen
que ets d’una ètnia o d’un altre, o procedeixes de les perifèries no es molesten a llegir el
teu currículum.

8

_____________________________________________________________________________

Parlem doncs dels que sí volen seguir estudiant. Fins on poden arribar? Poden arribar
lluny si l’economia, els ànims i esforç els acompanya en el seu camí. Aquests poden ser
grans empresaris, metges o advocats. Tot depèn del caràcter i ganes reals que tinguin
aquests. És clar, que sempre necessitaran i tindran moltes mes dificultats que una
persona que la seva família ja estava ben posicionada i uns diners disponibles per
invertir en els estudis i futurs emprenedors d’empreses.

1.5 Problemes socials a la Banlieue

El reagrupament de poblacions que tenen en comú la pobresa ha fet desaparèixer la
barreja de categories soci-professionals i els intercanvis beneficiosos que d’aquesta
poden sorgir. La homogeneïtzació de les condicions socials freqüentment amb la
concentració de famílies d’immigrants, ha contribuït a la multiplicació en certs barris de
comunitats religioses o ètniques. Les dificultats entre unes i altres contribueixen al
fraccionament social.

Un bon número de nens i adolescents viuen en famílies la qual la responsable és la
mare, que no conta amb com més recursos que un salari d’ un lloc de treball precari o
tan sols les ajudes socials. L’absència del pare que ha abandonat el domicili familiar o
l’atur, o la precarietat d’una ocupació de treball mal pagada, contribueix directament a
deteriorar les relacions d’autoritat.

La falta de recursos, la dissolució de l’autoritat sigui familiar, escolar, professional o
institucional i les temptacions de diners il·lícits, ajuden negativament a l’existència de
bandes juvenils, que poden arribar a imposar la seva presència i autoritat en alguns
barris.

Relegats a una perifèria de les ciutats amb mal servei de transport públic, enfrontats a
un cúmul de precarietats i a una pobresa creixent, sense serveis públics i abandonats pel
metges, les sucursals bancàries i comerços d’ ús quotidià, alguns barris s’han convertit
en zones d’ inseguretat, sectors sense llei on les forces de l’ordre no hi van.

9

_____________________________________________________________________________

1.6 Art i cultura

L’art i la cultura dins de la Banlieue no és com ho pot ser al centre de París o a grans
ciutats. L’art i cultura de la Banlieue és un model molt diferent, és l’urbà, per als joves
de les Banlieue l’art és el mètode d’ expressar els seus sentiments o frustracions, això
ho realitzen d’una manera no ben vista per la societat, perquè la manera més freqüent en
ells es fent dibuixos i grafits a les parets públiques. El que no comprenen els nois i noies
de la Banlieue és perquè el que ells consideren realment art és un acte de vandalisme,
pensen que l’art no es troba tant sols als museus mes importants i en quadres. També
consideren que independentment el seu art sigui vandalisme o no, tampoc disposen de
recursos per a poder fer-ho, tampoc tenen l’oportunitat d’anar a escoles d’art i pintura
on poder desenvolupar els seus potencials.

Als nois de la Banlieue també els agrada la música i quan aquesta sona, ballar. El
problema arriba quan la gent passa pel carrer i escolant musica d’estil Hip Hop a gran
volum i nois vestits d’una forma diferent estan ballant d’una forma també poc entesa
pels Parisencs mes tancats. Aquest tipus de ball es diu Break dance i juntament amb el
Hip Hop i el rap són els predominants a la Banlieue. Llavors aquí entren altre cop els
prejudicis de la resta de la societat, veuen un munt de nois d’altres ètnies vestint roba
extremadament ample i ballant d’una manera molt poc formal per al costum francès.
Igual que tenen ballarins també tenen cantants de rap i Hip Hop dels quals molts son
discriminats pel seu estil. En aquest punt és quan els nois de la Banlieue reivindiquen
aquests prejudicis del món al seu entorn. Tot i això alguns nois d’aquests aconsegueixen

10

_____________________________________________________________________________

que allò que tant els agrada sigui acceptat i escoltat arreu de món, fent arribar ànims a
altres joves que es troben a la situació que una vegada ell va sofrir.

El Verlan (de la inversió, en francès, de la locució adverbial à l’envers, verlan=
lanver=l’envers) és un argot de la llengua francesa que consisteix en l’ inversió de les
síl·labes d’una paraula, algunes vegades acompanyada d’elisió. També es parla de
formes verlanitzades per caracteritzar els vocables que neixen sota l’influencia del
verlan. També existeix la possibilitat de trobar paraules en verlan que no sofreixen cap
alteració de les síl·labes. Un exemple per aquest cas, podem utilitzar la paraula
problema “problème”, que en verlan es simplificaria fins a “blème”.

1.7 Sanitat

La sanitat dins la Banlieue, com podem imaginar a mesura que avancem llegint el
treball, podem suposar sense equivocar-nos que no serà ni de bon tros com és al cor de
París. En realitat si s’aplica el mateix sistema de sanitat però ens trobem que tenen una
quantitat de contres comparat amb la resta de París o França.

Trobem una desigualtat entre el centre de Paris, trobem una Banlieue on els ambulatoris
o hospitals no són igual de nombrosos com ho poden ser al centre, a la Banlieue aquests
tenen altre funcionament, tenen problemes referint-nos al tema dels professionals,
ajudes per a poder pagar amb antelació les visites o intervencions mèdiques.

El perquè dels problemes en disposar de professionals mèdics en els ambulatoris i
escassos hospitals de la Banlieue, és degut a la mala fama que té Banlieue, tota la
informació explicada en aquest treball s’aplica directament en els professionals
francesos que la majoria tenen tots els prejudicis que he intentat fer arribar al lector.

Als metges els hi proposen anar a treballar a un ambulatori d’una Banlieue o un
hospital, aquí és quan sorgeixen tots els problemes socials que són populars a la resta de
París. Els metges no volen anar a un barri on l’ambient és un ambient hostil i molt
diferent al del Centre-Ville. Pateixen por a que quan surtin del treball, potser es pugin
trobar que els han obert el cotxe i robat, o t trencat algun vidre, i ho eviten. Però amb
això només posen més odi per parts dels joves que se senten descriminats també en
aquest àmbit i mostra que es deixen endur per les prejudicis scials.

11

_____________________________________________________________________________

Però no tot és dolent en la sanitat de la Banlieue, aquesta intenta proporcionar ajudes de
tot tipus a les famílies, per ajudar-les econòmicament. Reben molts ajuts per ser
famílies nombroses, realment el govern i la seguretat Social dedica una gran quantitat
de diners per abastir a tots aquells que el necessiten.

Tot i això, no és suficient per acabar amb el sentiment de rebuig per part de tots el
àmbits amb la Banlieue.

1.8 L’educació

Per poder parlar sobre l’educació a la Banlieue, ho hem de fer basant-nos en tots els
punts anteriors tractats anteriorment. Els hem d’utilitzar com un suport per poder
formular una hipòtesi i tot seguit arribar una conclusió.

Basant-nos en la resta del treball, podem pensar que a la Banlieue es respira un àmbit de
violència continua on els nens conviuen amb això. Però això tan sols ho podem afirmar
si parlem en general, perquè com hem vist anteriorment sempre hi ha una minoria, que
realment desitja un canvi.

També hem pogut veure que els estudis que reben els nens i adolescents són molt bàsics
i com molts d’aquests nens no els acaben. Llavors pressuposem que en l’àmbit dels
estudis aquests nois i noies no creixen amb uns estudis estables que es mantinguin
durant el seu creixement, però com que no generalitzem, perquè també hem de parlar
sobre aquells que intenten mantenir-se al marge d’aquesta mala influència generalitzada
i que finalment arriben a acabar els estudis bàsics i realitzar amb èxit els estudis
superiors que es posen com a objectiu, perquè ells també formen part de la Banlieue i
seria injust no recalcar i mencionar-los.

Finalment amb aquest petit resum de la situació en què es troben els nois i noies,
podem dir que realment l’educació que reben la gran majoria no és realment bona. Ens
topem amb nens molt petits que a causa de la influència dels seus amics o germans
grans creixen i es desenvolupen ja amb el sentiment d’odi que aquests han ficat al cap.

12

_____________________________________________________________________________

A més reben una educació moral i ètica per part paterna que pot ser en alguns casos no
del tot correcta, tant per la manca de la figura paterna o perquè els fills desautoritzin el
pare.

Podríem finalitzar aquest apartat dient que els nens i nenes de la Banlieue pot ser no
reben, ni tenen les millors condicions per poder rebre una educació com tot esser humà
hauria de poder accedir. Però també hem de tenir en compte que l’educació no tan sols
la podem jutjar per l’ambient on es viu, hem de pensar que també en els millors llocs de
la resta de París pot haver-hi gent on encara que hagin tingut una educació correcte, la
seva actitud no sigui la millor.

1.9 Disturbis de 2005 a França
Es van iniciar el dijous 27 d’octubre de 2005. Es caracteritzen pels incendis de cotxes i
violents enfrontaments entre centenars de joves i la policia francesa.
Els incidents comencen a la posta de sol quan es coneix la mort de dos joves musulmans
d’origen africà quan escapaven de la policia a Clichy-Sous-Bois, una de les Banlieues
franceses. Aquests dos joves intentaven fugir de la policia que els perseguien perquè
suposadament els nois havien robat en un comerç. La persecució de la policia va fer als
nois intentar fugir trepant una subestació elèctrica en la qual es van electrocutar i
finalment morir. Els disturbis comencen quan se sap que els nois morts era d’ una
minoria ètnica d’un districte de baixos ingressos.
Els disturbis comencen a la nit, quan diversos grups, la majoria gent jove, s’enfronta
cara a cara amb la policia tirant pedres contra ells i bombes molotov. Els enfrontaments
també es van donar amb els bombers, al mateix temps que alguns cotxes van ser
cremats i alguns comerços van patir els malfets dels vàndals. Llavors davant d’això la
policia va respondre tirant gas lacrimogen. Desprès de dos dies de continus incidents
mes de 500 persones van participar a una desfilada de silenci en Clichy-sous-Bois en
memòria dels adolescents morts. Alguns representants de la comunitat musulmana van
fer una demanda de calma i dignitat durant la desfilada. Una anècdota a destacar
d’aquesta desfilada és que els participant portaven escrit a la samarreta un escrit on es
llegia “ Morts pour rien” que al Català és “Morts per no res”. Al dia següent a la
desfilada una granada de gas lacrimogen és llençada a una mesquita, la policia es
desentén de tota acusació però mes endavant es demostra que aquesta és del mateix

13

_____________________________________________________________________________

tipus que feien servir els antidisturbis. Amb el pas dels dies els disturbis s’anaven
expandit a mes i mes Banlieue, cal destacar que alumnes a Sevran van cremar dues
aules i nombrosos cotxes.
A la segona setmana continuaven els atacs violents. A Grigny, dues escoles van ser
incendiades, un establiment escolar va ser cremat a Vigneux. D’altra banda, una
guarderia va ser incendiada a Acheres, que aquest fet va fer que els veïns de la zona
reclamessin la presencia de l’exèrcit. A Torcy prop d’Eurosdisney, els manifestants van
cremar una estació de policia i un centre de joves. A la ciutat de Evreuex, van cremar
mes de 50 cotxes, un centre comercial, una estafeta de correus i dues escoles. Van ser
detingudes 253 persones.

A la tercera setmana des de què començaven els disturbis i el govern francès va admetre
que sofrien problemes greus innegables a les zones urbanes mes desfavorides i que
havia de treballar dur per a poder solucionar-los.
Els clars culpables que van fer esclatar aquests disturbis van ser tots el inconvenients
que tenen els habitants de la Banlieue, per exemple ens trobem amb una creixent tensió
entre ètnies i religions. La societat francesa té percepcions negatives respecte a l’Islam i
als immigrants i això pot ser clarament una de les influencies importants en aquests
incidents. Altre factor és la pobresa real que es viu a la Banlieue, els disturbis han fet
sortir a la llum les tensions existents entre les ciutats riques i les seves Banlieues
marginals, perquè no només aquests incidents es van limitar a existir a París, es van
estendre a reu d'Europa.

14

_____________________________________________________________________________

2.1 El Centre-ville
El Centre-ville és el cor de la ciutat. També se l’anomena en francès “hypercentre” en el
cas de les grans ciutats. El Centre-ville es el lloc on es donen gaire bé els esdeveniments
culturals, esportius, de comerç i la política. Aquest inclou els llocs de culte,
l’ajuntament, botigues de tota varietat.

Paris és una ciutat que està socialment i demogràficament dividida. A París, ens trobem
amb una ciutat gran on tots allà coneixen la divisió demogràfica de la ciutat. Paris es
divideix d’una forma molt peculiar, podríem dir que fent un recorregut amb forma de
cargol des del centre de la ciutat fins al final podem veure com Paris va canviant i ens
trobem cada vegada en barris més pobres i marginals fins que arribem a les Banlieues.

15

_____________________________________________________________________________

El Centre-ville podem dir que és la part mes rica de la ciutat, com més a prop del centre
visquis vol dir que mes ben situat i adinerat ets. Això ho demostra la gran diferencia i
contrast entre els suburbis i aquest. El Centre-ville esta ple de cotxes luxosos, botigues
de roba, bijuteria i altres comerços que no estan a l’abast de tothom.

2.2 Orígens del Centre-ville

Els orígens del Centre-ville i de París provenen de “ l'Île de la Cité”, una illa situada al
mig del Sena, al centre de París formant part del 1r districte de París.

En aquesta es van instal·lar una tribu celta dels parisii i va fundar la seva ciutat, Lutècia.
Va ser proclamada capital del regne durant el regnat de Clovis, a l’any 506 i l’illa va
passar a ser anomenada, Cité. Totalment fortificada va suportar múltiples i terribles
atacs dels normands.

Durant tota l’edat mitjana, l’illa gaudia de vida, la població augmentava constantment,
llavors s’anava traslladant poc a poc a les vores del Sena. En aquesta època van ser
construïts els seus tres principals monuments: El Palau Reial, la Sainte Chapelle i la

16

_____________________________________________________________________________

Catedral de Notre Dame. L’Île de la Cité contava abans de a revolució amb 26 hectàrees
de terreny i contenia en elles vint esglésies, quatre capelles, el palau del arquebisbe de
París, quatre places publiques, dos hospitals, una biblioteca, rondaven uns 46 carrers i
gairebé 150.000 habitants.

Degut a l’expansió que es donava, es van fer grans importants treballs d’urbanització
que van consistir sobretot en l’obertura de carrers més amples, que permetrien que
entrés la llum del sol i l’arrasament de barris insalubres. A partir d’aquest punt es va
començar a construir ponts de fusta que connectaven l’ illa amb les riberes dels rius, el
Pont au Change que compren l’abast més ampli fins a Rive Droite i el Petit Pont
connectava el pas més estret fins a Rive Gauche. Actualment, tota ella esta connectada
completament als dos costats del riu amb ponts.

L’illa té amb el pont més antic de França. Que encara que és el mes antic es diu Pont
Neuf. El nom es degut a que va ser el primer pont de pedra que es construir a París,
perquè els altres eren de fusta. Com la majoria dels ponts construïts en aquella època, el
Pont Neuf esta compost d’una sèrie de arcs curts, tot i això presenta algunes diferencies
amb altres ponts parisencs. Aquest creua tota l’amplada del Sena, connectant la riba
esquerra, la dreta i la part occidental de la illa. També disposa de voreres pels vianants i
“balcons” en forma de semicercle sobre cadascuna de les columnes. En aquests
“balcons”, comerciants i artesans els aprofitaven per vendre les mercaderies. Al llarg de
tota la seva cornisa es troben 385 mascarons tallats per l’escultor francès, Germain
Pilon.

2.3 Estudis al Centre-ville

Els estudis al Centre-ville són una mica diferents als de la Banlieue, gracies a la millor
economia que tenen les persones que habiten al Centre-ville els estudis allà son molt
més complexos i més populars entre els nens i adolescents, que la gran majoria si que
mostra un interès real per aquestos.

El sistema acadèmic a Paris s’imparteix en universitats, compostes per facultats,
instituts i escoles superiors, aquestes estan orientades a la investigació i depèn del
Ministeri d’Educació. Las Grandes Écoles i altres escoles professionals superiors, molt
mes selectives, que poden dependre d’altres ministeris i ofereixen una formació mes
completa. També existeixen universitats catòliques.

17

_____________________________________________________________________________

Després de dos anys d’estudis superiors s’obté un Diploma d’Estudis Universitaris
Generals amb especialitat en las diferents disciplines universitàries, Diplôme d’Études
Universitaires Générales (DEUG). A medicina aquest mateix títol es coneix com
PCEM, a les Grandes Écoles, es realitzen cursos preparatoris similars anomenats CPGE
i als instituts Universitaris Professionals, DEUP.

Si l’alumne decideix continuar estudiant un any més, te la possibilitat d’obtenir una
Licence, si continua un altre més una Maitrise, i al final del tercer any, un Magistére. A
Medicina, Odontologia i Farmàcia el mateix títol ja anomenat, s’obté desprès de quatre,
cinc i sis anys respectivament.

En el Tercer Cicle, existeixen dos camins a seguir, un orientat professionalment, que
aquest planteja un any d’estudis que desprès d’aquest s’aconsegueix el DEA, Diplôme
d’Études Supérieures Spçecialisées, i altre doctoral en el que et concedeixen el DEA,
Diplòme d’Études Approfondies . Desprès de tot un any dedicat a la investigació que
pot estendre’s a tres o quatre anys a la preparació del Doctorat, titulació que s’obté
desprès d’aquest període intensiu d’investigació, personal o en un projecte en grup, del
qual posteriorment s’ha de defensar la tesis. Un últim títol post-doctoral es concedit als
acadèmics que han demostrat un alt nivell de recerca, amb el qual seran autoritzats mes
endavant per dirigir tesis doctorals.

2.4 Les professions

Les professions al Centre-Ville tenen més varietat comparat amb les que trobem a la
Banlieue. A la Banlieue ens trobem amb professions molt limitades per la falta d’estudis
de la gent que hi habita. En canvi, trobem una gran diferència amb el centre de París,
que gracies a que es mou un ambient mes ric econòmicament parlant i un altre tipus de
ambient social, trobem que els nois i noies accedeixen amb mes facilitat als estudis que
més tard els permetrà arribar a les professions per les quals han estudiat.

Llavors utilitzant tota la informació recollida en aquest treball ens trobem amb una gran
varietat de possibilitats i diferents professions per la gent que habita a París. Pensem que
de les carreres i els estudis que realitzen els joves, sorgiran aquelles professions.

18

_____________________________________________________________________________

Concretament al centre de París i voltants més propers, gràcies a les influències
econòmiques els nois disposen de més varietats. Les professions que podem suposar que
més es demanen són advocats, metges, infermers, notaris... Professions les quals
permetin dur a casa una quantitat de diners considerable per seguir amb l’estil de vida
que es viu al Centre-Ville.

En quant a diferències entre els treballs d’homes i dones no podem fer diferències com
hem vist que a la Banlieue, on les dones tenien feines més domestiques i els homes més
de força i traça. Al centre gairebé tots tenen les mateixes oportunitats, dones i homes
poden accedir als mateixos estudis dels quals desprès sortiran preparats per poder
exercir la professió per la qual han estudiat. Tot pot ser que es donin casos de
discriminació laboral, com per ètnies o el sexe de l’individu. Es donen casos que la
dona guanya menys diners que un home en el mateix càrrec.

Com a conclusió, es notable la diferència entre les professions que abunden a cada part
de París. No trobem cap sorpresa i ens topem amb treballs més humils a la part més
pobra i més complexos i elaborats a la part més rica.

2.5 L’ajuntament de París

L’ajuntament de París, anomenat Hôtel de Ville de Paris en francès. Aquest té les
institucions del govern municipal de París. Es situa davant la plaça de l’ajuntament,
anteriorment anomenada Place de Grève i actualment Place de l’Hotel-de-Ville, al quart
districte de la ciutat.

En els darrers 35 anys a l’ajuntament de paris han existit tres alcaldes en aquest.
Curiosament un d’aquests alcaldes es va mantenir molt temps a l’alcaldia de la ciutat. El
posterior a aquest només va estar a l’alcaldia sis anys, molt poc temps comparat amb el
posterior i l’actual alcalde de París.

19

_____________________________________________________________________________

El primer d’aquests alcaldes va ser Jacques René Chirac. Jacques va ocupar el seu
primer càrrec important sent el Primer ministre, al temps va ser alcalde de París i
desprès President de la Republica Francesa. La seva ideologia política des de la seva
joventut era de simpatia comunista i a la seva carrera política va estar a les files de la
dreta parlamentaria, adherint grups gaullistes. Jacques René Chirac va ser alcalde de
París durant 18 anys.

El segon dels alcaldes era Jean Tiberi. Jean va formar part de l’Assemblea Nacional de
França i es va convertir en el Secretari de l’Estat. Al 1995 va ser elegit com alcalde de
París i va estar al ordre de París fins a 2001. La seva ideologia política i partit eren
d’ideologia de centredreta.

Actualment l’ajuntament de París s’utilitza per múltiples i diferents tasques. Conté
l’administració de la ciutat, també l’alcalde de la ciutat disposa del seu despatx en
l’ajuntament.

Bertrand Delanoë és l’actual alcalde de París, pertany al Partit Socialista Francès.
Aquest senyor es va presentar a les eleccions municipals al Març del 2001, va ser
escollit gracies a una situació excepcional que es va donar a la dreta. Jean Tiberi i
Philippe Séguin van ser els elegits d’una divisió interna a la dreta. Finalment el 18 de
Març va ser Bertrand Delanoë investit com alcalde de París.

És curiós com durant molt temps es van donar alcaldes d’ ideologia de dretes i
conservadora i actualment a París l’alcalde actual i que porta des del 2001 governant és
un senyor d’ideologia Socialista.

2.6 Art i cultura

París té un lloc privilegiat en l’àmbit artístic i cultural a nivell mundial. A París s’ha
donat lloc a naixements artístics com l’ impressionisme, el surrealisme i el fauvisme,
també com importants figures de l’art i el pensament com René Descartes, Voltaire,
Victor Hugo, Jean Renoir o Henri Cartier Bresson, i el gran coreògraf i ballarí de
principis del barroc, Louis Pécour.

Aquesta ciutat també ha acollit molts artistes estrangers com, Leonardo da Vinci,
Vincent van Gogh o Pablo Picasso també escriptors com Mario Vargas Llosa, Julio
Cortázar i Oscar Wilde.

20

_____________________________________________________________________________

Alguns dels museus de París són, el Museu del Louvre, Museu d’Orsay, Centre
Pompidou, Museu Grévin i el Museu d’Art Modern de Paris.

La ciutat encara compta amb la major aglomeració d’obres d’art, repartides en els seus
múltiples museus i col·leccions privades. Un d’aquests tresors és la cèlebre Monna Lisa
de Leonardo da Vinci, una pintura d’un valor inestimable. Per altra banda, el patrimoni
arquitectònic de París no té cap competència en tot el món, es diu que cap altre ciutat no
ha aixecat tants valuosos edificis dels arquitectes mes destacats i cèlebres del mon.

També destaca per la gran col·lecció de jardins i parcs. Tres dels mes populars i antics
parcs de Paris són, El Jardin des Tuileries, va ser creat al segle XVI per al palau que rep
el mateix nom, avui dia desaparegut. Està situat prop del riu Sena, a la dreta, prop del
Louvre. El Jardin du Luxembourg un gran parc que antigament era privat i. El Jardin
des Plantes que va ser creat per Guy de la Brosse, el metge de Lluís XIII.

Els altres parcs de París són creacions del Segon Imperi, els parcs de Montsouris,
Buttes-Chaumont i del Parc Manceau van ser obra de Jean-Charles Alphand.

Les darreres creacions al paisatge dels parcs de Paris són, el Parc de la Villette, Parc de
Bercy, Parc de Belleville i Parc André-Citroën.

París va donar a lloc a tres moviments literaris molt importants;

Entre ells es troba l’ impressionisme. És un moviment pictòric nascut a França que es va
manifestar sobretot, de1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb
l'academicisme. Encara que el terme impressionisme s'aplica en diferents arts com
a música i literatura, el seu vessant més conegut, i aquella que va ser la precursora, és la
pintura. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels
fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. És a dir, si els seus
antecessors pintaven formes amb identitat, els impressionistes pintaran el moment de
llum, més enllà de les formes que hi són sota aquest. El moviment va ser batejat per la
crítica com a «Impressionisme» amb ironia i escepticisme respecte al quadre de
21

_____________________________________________________________________________

Monet Impressió: sol naixent. Sent diametralment oposat a la pintura metafísica, la seva
importància és clau en el desenvolupament de l'art posterior, especialment del
postimpressionisme i les avantguardes.

El surrealisme, moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant
de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i
crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable
que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts
surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que
incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de
portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o
descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia,
l'amor i el sexe.

El fauvisme és un moviment pictòric expressionista de principis de segle XX sorgit
a París durant un breu període (1904-1907), entorn als artistes Henri Matisse, André
Derain i Maurice Vlamink. El Fauvisme, liderat per Henri Matisse (1869-1954), sorgí
en oposició a la rígida metodologia del Neoimpressionisme de Georges Seurat iPaul
Signac, i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; també s'oposaven a
l'ornamentalisme del Modernisme (Art Nouveau) i a l'evasió espiritualista
del Simbolisme. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la
llibertat d'expressió a través dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives
forçades. Concebien l'activitat artística com a un impuls vital, el punt de partida fou la

22

_____________________________________________________________________________

resolució de problemes purament plàstics, com l'ús del color en una funció plàstica i
constructiva al mateix temps.

2.7 La sanitat

L’últim informe de la Organització Mundial de la Salut (OMS), al 21 de juny de 200 va
qualificar el model sanitari a França com el millor de món. Els criteris en que es van
basar a la OMS va ser mirant el nivell de salut general de la població, les diferencies de
salut entre la població i la satisfacció pel funcionament d’aquest entre altres.

El sistema sanitari francès és finançat per les contribucions d’empreses i les retencions
que es realitzen als salaris dels treballadors en general. L’assegurança social obligatòria

23

_____________________________________________________________________________

cobreix ¾ parts de les despeses que França disposa per a la Sanitat i per cobrir la
diferencia que resta, existeix un desenvolupat sistema de segurs, amb els quals la
població pot afrontar les despeses que cauen al seu càrrec.

Les despeses originades, les quals no has de pagar quan vas a la consulta del metge,
sense importar que tinguis una assegurança medica francesa o del teu país d’origen,
inclou les consultes, medicines i els examen mèdics realitzats. Aquestes despeses poden
ser reemborsades a la teva asseguradora si així ho vols, però només un percentatge serà
més elevat si pertanys a la Seguretat Social o més baix si es tracta d’una asseguradora
privada. Els honoraris d’un metge poden estar entre els 25 euros i una mica més si es
tracta d’un especialista. Els metges prefereixen el pagament en efectiu o en xec.

En cas d’una emergència a França no t’has de parar a pensar en l’assegurança social,
només dirigir-te a la sala d’emergències més propera de qualsevol clínica o hospital, no
importa si és públic o privat. D’acord amb la llei francesa, tota organització Sanitaria al
país té la obligació d’atendre gratuïtament als ciutadans, siguin francesos o no, tot i això
els metges seran qui decidiran si el teu cas és una emergència o no.

Existeixen a França més de 170.000 metges, els quals la majoria estan dedicats
professionalment al sector privat de la Salut i amb títols en especialitzacions, els metges
restants es reparteixen en alguna activitat hospitalària publica i son assalariats
exclusivament per l’Estat Francès. A França pot escollir lliurament als metges i/o
especialistes i fins i tot sol·licitar per tu mateix una hospitalització, però d’acord amb la
reglamentació del sistema de Salud, t’has de fer càrrec del 30% de les despeses
d’honoraris mèdics i del 40% dels generats pels auxiliars.

2.8 L’educació al Centre-Ville

L’educació que reben els nens i nenes al centre de París difereix molt de la que poden
rebre a la Banlieue. A la Banlieue ens trobem una educació que es basa per la gran
majoria de nois en violència. Pel que fa en el Centre-Ville trobem que els nois creixen
en un ambient molt més tranquil quan parlem en l’àmbit de carrer.

Pel que hem pogut veure en aquesta recerca arribem a la suposició, que realment la vida
en el centre és més rica en gairebé en tots els aspectes. És més rica econòmicament, pel

24

_____________________________________________________________________________

que fa als estudis també, perquè tenen moltes més possibilitats de rebre una formació.
Llavors hem de pensar que l’educació que es rep en el centre de París, ha de ser una
d’excel·lent per totes les qualitats, que a la Banlieue els hi manquen.

Llavors per l’ observat en questa part de la recerca, arribem a la conclusió que al centre
de París es dona amb molta diferència respecte amb la Banlieue una educació exemplar
als nois i noies.

Per contra, tan sols amb aquesta recerca no podem sentenciar que al Centre-ville es
donin sempre casos d’educació i conducta exemplar. Com sempre allà on anem hi ha de
coses bones i de coses mes dolentes. Com passa a tots el llocs del món, encara que de
petit rebis la millor educació, els millors dels estudis i visquis a la millor casa de la teva
ciutat, també es donen nois que del mateix consentiment de poder tenir-ho tot i tot el
millor, es tornen persones desagradables.

També es donen casos de nois que s’adonen de la situació d’hipocresia que es troba el
món en general i que encara que siguin adinerats, veuen amb els seus ulls com es
cometen injustícies amb els que també pertanyen a la seva ciutat, encara que de
sentiment estiguin a molts mes kilòmetres dels que realment els separa. Aquests nois i
noies, son persones amb idees mes liberals i amb clara empatia pel seu conciutadà.

Finalment concloc aquest capítol amb una reflexió. No podem fer perjudicis pel lloc
que ocupa l’altre en l’estament de la societat. No hauríem fer distincions pel lloc de
procedència.

3. Conclusions

• Finalment faré les conclusions d’aquest Treball de Recerca basat en algunes de
les diferencies que es pateixen en el centre de París i a la seva perifèria,
anomenada Banlieue. Aquestes conclusions seran un recorregut per cada apartat,
on escriure la conclusió de cadascun.

• Primerament, trobem els estudis a la Banlieue i al centre de París. Tenim una
gran desigualtat d’oportunitats i gran índex de fracàs a escolar a la Banlieue que
al centre no existeix. A la conclusió que arribo de aquest tema es; que potser les
condicions socials que es donen a la Banlieue no son les millors per tenir una

25

_____________________________________________________________________________

millor escolarització per part dels joves, però tampoc crec que el centre de París
estigui fent prou esforços per intentar fer arribar a tots les mateixes oportunitats
d’estudis en igualtats de condicions.

• El següent apartat és el de les professions en cada part de París. Segons la
informació que ens dona aquest treball, ens dona a entendre la diferència
abismal que hi ha de professions entre l’àmbit Banlieue - Centre ville. Sota el
meu punt de vista crec que aquest problema ve també dels estudis, perquè els
habitants de la Banlieue que no han pogut o volgut estudiar, no poden accedir a
grans professions com les dels habitants del centre de París.

• Els problemes socials de la Banlieue, inexistents al centre de París. Aquests
problemes que tenen es deuen a la pobresa i els problemes reals entre ètnies.
També la falta de recursos per poder tirar en davant la família crea aquests
problemes. Jo crec que aquests problemes existeixen perquè qual calia, no es va
fer un sistema que ajudes a evitar aquests entrebancs entre la societat. També
una ment limitada des de fa segles, que encara avui no deixa avançar a algunes
persones cap a una societat sense problemes de color de pell o procedències.

• Arribem a l’apartat d’art i cultura, on podem observar gaire bé visualment la
gran diferencia que hi ha. En el centre de París trobem diferents museus,
escultures i tipus d’arquitectura, les més conegudes són arts que procedeixen de
l’antiguitat encara que n’hi ha també més moderna. Pel contrari a la Banlieue
tenim tot l’actual, graffitis, un llenguatge derivat del francès, el verlan. Sobretot
cultura de carrer. La conclusió d’aquest apartat, són diferents estils donats pels
diferents estils de vida.

• A la sanitat, com a tots el altres apartats, trobem també desproporció. Tenim una
Banlieue on tothom es repropi a anar a treballar, per un altra banda tenim el
centre de París on hi abunden els serveis de sanitat i ningú renega d’anar a
treballar. Jo penso que aquesta situació es dona degut a el prejudici social
d’ambient que hi ha a la Banlieue i la por a vegades no del tot justificada.

• L’educació en cada territori es diferent, però és curiós que en la mateixa ciutat, a
menys de dos kilòmetres de distancia sigui tan diferent l’educació que reben uns i
altres. La conclusió d’aquest apartat es; que sempre s’intenta afavorir al que ja esta
afavorit.

• Els disturbis del 2005 a França, van ser un disturbis violents per part dels joves de la
Banlieue quan dos companys van morir accidentalment a una persecució policial.
Aquests fets van fer esclatar la tensió acumulada per molt temps en la Banlieue vers
el govern i altres factors. Van ser unes setmanes de violència i protesta, en les quals
també es van cremar alguns cotxes. La meva opinió d’aquests fets es que, a la

26

_____________________________________________________________________________

Banlieue ja existia una tensió molt forta, i quan es van assabentar de la mort de dos
companys, que segons els joves la Banlieue la policia va forçar la seva mort, va fer
que tot esclates i de la pitjor manera que podia passar.

• La meva conclusió general, es que aquesta societat encara que es consideri moderna,
continua tenint prejudicis envers a altres ètnies o religions. Aquests prejudicis ens
porten a un malestar social entre nosaltres que no es necessari. Com podem
solucionar això? Jo penso que amb el temps, amb futures generacions que siguin
educades en la base de que tots som iguals i mereixem tot per igual, no al contrari
com a estat fins ara.

Bibliografia

• COLOMBANI, Jean-Marie, Banlieues en crise : baisse sensible des violences,
premiers couvre-feux,

<http://www.lemonde.fr/societe/article/2005/11/09/banlieues-en-crise-baisse-
sensible-des-violences-premiers-couvre-feux_708075_3224.html>

[ Data de la consulta: 11-11-11]

• COLOMBANI, Jean-Marie, La culture dans les banlieues,

27

_____________________________________________________________________________

<http://www.lemonde.fr/societe/chat/2006/10/26/la-culture-dans-les-
banlieues_827666_3224.html> [ Data de la consulta: 21-12-2011]

• COLOMBANI, Jean-Marie, Banlieue 2005,

<http://www.lemonde.fr/recherche/resultats.html?
keywords=Banlieue+2005&mode=and&exclude_words=&part=all&author=&d
ate_selector=precise_date&start_day=24&start_month=10&start_year=2005&st
op_day=14&stop_month=11&stop_year=2005&content_type=all&sort=desc&t
oken=MTMyNTUyNDU4NzIxMzlKREoxMkoz&page=2> [ Data de la
consulta: 21-12-2011]

• DE QUIROGA BOUZO, Santiago, Modelo sanitario de Francia,

<http://www3.elglobal.net/documentacionpdf/docglobal83.pdf>

• GOMEZ, Javier, Ile de la cité, origen de Paris,

<http://sobrefrancia.com/2007/11/11/ile-de-la-cite-origen-de-paris/>

[Data de la consulta: 02-12-2011]

• Hablar del revés, <http://todismo.blogspot.com/2009/09/hablar-del-reves.html>

• HÉRIN, Robert, Violencias en las periferias urbanas. Los disturbios del otoño de
2005, <http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-270/sn-270-96.htm>

[Data de la consulta:17-11-2011]

• Ile de la Cité e Isla Sant Louis,
<http://www.mundocity.com/europa/paris/cite.html> [ Data de la consulta:
14-12-2011]

• Ile de la cité el origen de lo que actualmente es Paris ,

<http://francia.pordescubrir.com/ile-de-la-cite-el-origen-de-lo-que-actualmente-
es-paris.html> [ Data de la consulta: 02-12-2011]

28

_____________________________________________________________________________

• Javier, El sistema universitario frances,

<http://alleretudierenfrance.blogspot.com/2010/04/el-sistema-universitario-
frances.html> [ Data de la consulta: 03-01-2012]

• Javier, LMD Licence, Master, Doctorat: Lo básico sobre el sistema de
universidades,

<http://alleretudierenfrance.blogspot.com/2010/04/lmd-licence-master-doctorat-
lo-basico.html> [Data de la consulta: 03-01-2012]

• MORENO, Javier, Los franceses se rebelan en Verlan,

<http://www.elpais.com/articulo/ultima/FRANCIA/franceses/rebelan/verlan/elp
epiult/19990418elpepiult_2/Tes> [ Data de la consulta:13-12-2011]

• Ni putas ni sumisas, <http://www.eurosur.org/acc/html/revista/r63/63libr.pdf>

• Paris, <http://www.paris.fr/espanol> [Data de la consulta: 05-01-2012]

• ROS, Elianne, La entrevista con Stephanie Ouraoui,

<http://www.portalpaula.org/esfera/recull_premsa/consulta_premsa.php?
esfera=2&lng=cat&id=24&arxiu=arxiu_24.xml> [Data de la consulta:
15-11-2011]

• SCHMIDT, Eric E, Paris-paname the guetto?,
<http://www.youtube.com/watch?v=FxhSu5h-goU> [Data de la
consulta:14-12-2011]

• Sistema de salud en Francia,

<http://www.franciaguia.com/sistema-de-salud-en-francia/>


• Sistema universitario de Francia,

29

_____________________________________________________________________________

<http://internacional.universia.net/europa/sistemas-unis/francia.htm>

[ Data de la consulta: 03-02-2012]

• TORRES, Francisco, Los barrios “sensibles” y la revuelta urbana francesa,
<http://www.equintanilla.com/web_nueva/privado/imagenes/los_barrios_sensibl
es_y_la_revuelta_urbana_francesa.pdf> [ Data de la consulta: 13-12-2011]

• Una mirada a la “Banlieue” de Paris,

<http://www.cafebabel.es/article/32867/Suburbios-paris-banlieu-violencia-
discriminacion.html> [Data de la consulta: 17-11-2011]

• Urgencias médicas en Francia,

<http://www.franciaguia.com/urgencias-medicas-en-francia/>


30

_____________________________________________________________________________

Annexos

Audit d’una pagina web sobre els disturbis de 2005 a la Banlieue

31

_____________________________________________________________________________

Noi de la Banlieue ballant l’estil de musica predominant a la Banlieue

Planol simple que mostra on es situa el Centre-Ville i la Banlieue

32

_____________________________________________________________________________

Notre Dame, catedral d’estil gòtic

33

Tdr paris mart imprimir 1

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Tdr paris mart imprimir 1

Similar to Tdr paris mart imprimir 1 (20)

Tdr paris mart imprimir 1