0
TEMA 8
EL MÓN D’ENTREGUERRES
1919-1939
Els feliços anys 20
El crac de 1929
L’ascens dels feixismes
Context històric:
• Etapa d’entreguerres 1919-1939
• Feliços anys Vint : etapa de creixement
econòmic 1919-1929
• “Prosper...
ETAPA D'ENTREGUERRES
1919-1939
FELIÇOS ANYS 20
1919-1929
ASCENS DELS
FEIXISMES 1929-1939
CRISI 1919-1924
PROSPERITY 1925-1...
Apartat 1: El Crac de 1929
1.1 Deutes i reparacions de guerra
• Deutes : molts països del bàndol aliat havien
demanat crèdits als Estats Units despré...
1.2 Els “Feliços 20” una època de prosperitat
• Augment dels salaris però no dels preus.
Augment molt important del consum...
Factors de risc economia Estats Units:
Es generalitzen les compres a terminis, és
a dir, comprar sense tenir diners.
L’agr...
"Lunch atop a skyscrapper" o el "dinar dalt d'un gratacels" és la fotografia presa per
Charles C. Ebbets el 29 de Setembre...
Rockefeller Center 1939
La febre borsària
• Pujada de les inversions en Borsa
• Els beneficis empresarials s’inverteixen més en la
Borsa que no pa...
Bombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativa
Una bombolla especulativa és una desv...
Les causes de la crisi
Sobreproducció: excés d’oferta
Febre borsària: bombolla especulativa
1.4 El crac de 1929
• Dijous Negre: caiguda sobtada de la cotització de
les accions a la Borsa de Nova York.
• Milers de p...
Col·lapse econòmic: cercle viciós
Fallida
Borsa de
Nova York
Fallida
bancària
Fallida
empreses
Atur
Baixa el
consum
Baixa ...
Apartat 2: La lluita contra la crisi (I)
2.1 La Gran Depressió 1929-1939 :
una crisi d’abast mundial
• Gran reducció del comerç internacional.
• Forta reducció de ...
La crisi s’expandeix arreu del mónLa crisi s’expandeix arreu del món
Es va esfondrar tot el sistema internacional
d’interc...
El crac de 1929 als EUA
Fallida de la borsa
crisi borsària
Fallida de molts bancs
crisi financera
Tancament de moltes indú...
Crisi d’abast mundial: origen i difusió
2.4 El nou pensament econòmic: Keynes
• El liberalisme econòmic es basa en les idees
d’Adam Smith, l’estat no ha d’interve...
Les propostes de Keynes:
• L’estat ha d’invertir en obres públiques:
carreteres, autopistes, ponts, ferrocarrils...
• Aque...
Apartat 3: La lluita contra la crisi (II)
3.1 El “New Deal” als Estats Units
• Entre 1929 i 1932, durant la presidència de Hoover
(republicà), la crisi es va agreuj...
NEW DEAL
Conjunt de mesures aplicades als
Estats Units per lluitar contra la crisi
provocada pel “Crac del 29” i basades
e...
Alemanya contra la crisi
• Alemanya pateix la crisi de forma molt dura.
• La crisi als Estats Units provoca la retirada de...
Autarquia
L'autarquiaL'autarquiaL'autarquiaL'autarquia oooo autosuficiènciaautosuficiènciaautosuficiènciaautosuficiència é...
Europa contra la crisi
• Els països europeus van tenir sortides desiguals a la
crisi. La majoria no van aconseguir una ple...
L'estat del benestar és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació
específica entre democràcia, benestar i capitalis...
Què és el feixisme?
• Model polític que va sorgir a Itàlia i Alemanya
a l’etapa d’Entreguerres.
• Amb el temps ha ampliat ...
Característiques del feixisme
• Nacionalisme exacerbat: La pàtria com a màxim valor i l'individu
supeditat a ella.
• Dicta...
Apartat 4: el feixisme italià
Itàlia: la crisi de la postguerra
• Vagues i revoltes dels obrers per recuperar el poder
adquisitiu d’abans de la guerra.
...
La formació del partit feixista
• 1919 Fundació dels “Fasci Italiani di Combattimento.
Moviment amb un programa populista ...
El feix romà
• El feix era, a l'antiga Roma, un
conjunt de barres en forma de
paquet cilíndric lligat amb cintes de
cuir v...
La Marxa sobre Roma i l’arribada al poder de Mussolini
• Capacitat d’organització dels feixistes.
• Marxa sobre Roma (octu...
La marxa sobre Roma 1922
La dictadura feixista
• Mussolini es nomena “Duce” i estableix un estat
totalitari.
• Identificació entre l’estat i el par...
Intervenció de l’estat en l’economia
• Autarquia:
• Proteccionisme
• Industria d’armaments
• Inversió en obres públiques, ...
Un control social estricte
• El feixisme vol controlar i dirigir la societat
• Promou l’afiliació al partit o el sindicat ...
Apartat 5
Alemanya: La República de Weimar
(1918-1933)
5.1 La República de Weimar 1918-1933
• República democràtica creada després de la Primera
Guerra Mundial (1918)
• Sistema ...
5.2 El nazisme
• 1921 Hitler lidera el NSDAP, partit extremista, racista, agressiu,
anticapitalista, antisemita (contra el...
L’Alemanya Nazi (1933-1939)
L’arribada al poder del nazisme
• Crack de 1929: malestar i crisi econòmica.
• 1932: Polarització política: nazis i comuni...
5.4 El tercer Reich: el camí cap a la dictadura
• 1933 Hitler dissol el Parlament i convoca noves eleccions,
amb el permís...
La construcció d’un règim totalitari
• 1934 Dissolució dels partits i sindicats i supressió
de les llibertats individuals....
Autarquia econòmica i rearmament
• L’estat controla l’economia
• Objectiu: autarquia econòmica (estat autosuficient).
• Co...
Control ideològic i social
• Creació del Ministeri de Cultura i Propaganda.
• Objectiu: garantir una cultura i un pensamen...
La puresa racial
• Superioritat de la raça ària.
• La resta es consideraven impures.
• Discapacitats físics, minories ètni...
L’expansió territorial
• Vocació expansionista
• Rebuig a les condicions del Tractat de Versalles.
• Volen crear un imperi...
Característiques partit nazi:
• Racisme: Superioritat de la raça ària
• Expansionisme: necessitat d’espai vital.
Volen cre...
Apartat 6:
L’URSS sota la dictadura
d ’Stalin
6.1 De Lenin a Stalin
• 1922 Neix la URSS
• 1924 Mort de Lenin.
• Stalin i Trosky : candidats a la successió i
enemics irr...
6.2 La dictadura d ’Stalin 1928-1956
• Stalin instaura una dictadura personal de caire
totalitari.
• Culte a la personalit...
6.3 La planificació econòmica:
els Plans Quinquennals
• Període de creixement industrial de l’URSS
• Planificació de l’eco...
URSS: important potència industrial
6.4 La planificació econòmica:
Les col·lectivitzacions
• Col·lectivització de la terra, les fàbriques i les màquines
(prop...
Objectius Plans Quinquennals:
• Crear industria pesant (acer,
carbó, petroli, electricitat)
Primer
1928-1933
• Assegurar l...
Dossier: Les primeres avantguardes artístiques
Les primeres
avantguardes
artístiques
FAUVISME
RACIONALISME
FUTURISME
CUBIS...
Fauvisme
Expressionisme
Cubisme
Futurisme
Surrealisme
Racionalisme
Realisme
socialista
• Art oficial de l’ URSS
a partir de 1934.
• Coexisteix amb les
avantguardes
artístiques que
predomine...
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014

958

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
958
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
37
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "8. EL MON D'ENTREGUERRES 1919-1939 4ESO 2013-2014"

  1. 1. TEMA 8 EL MÓN D’ENTREGUERRES 1919-1939 Els feliços anys 20 El crac de 1929 L’ascens dels feixismes
  2. 2. Context històric: • Etapa d’entreguerres 1919-1939 • Feliços anys Vint : etapa de creixement econòmic 1919-1929 • “Prosperity” als Estats Units 1925-1929 • Crac de 1929 • Gran Depressió 1929-1939: crisi econòmica mundial. • Anys trenta: Sistemes polítics totalitaris. Ascens dels feixismes (Itàlia i Alemanya) i Comunisme (URSS).
  3. 3. ETAPA D'ENTREGUERRES 1919-1939 FELIÇOS ANYS 20 1919-1929 ASCENS DELS FEIXISMES 1929-1939 CRISI 1919-1924 PROSPERITY 1925-1929 GRAN DEPRESSIÓ 1929-1939 Alemanya REPÚBLICA DE WEIMAR 1918-1933 DICTADURA NAZI 1933-1945 Hitler Itàlia Monarquia de Victor Manuel III DICTADURA FEIXISTA 1922-1945 (Mussolini)
  4. 4. Apartat 1: El Crac de 1929
  5. 5. 1.1 Deutes i reparacions de guerra • Deutes : molts països del bàndol aliat havien demanat crèdits als Estats Units després de la Primera Guerra Mundial. Dificultats per retornar els crèdits. • Alemanya no podia pagar les reparacions de guerra imposades al Tractat de Versalles . • Entre 1919 i 1924: crisi • A partir de 1925: creixement econòmic general, sobretot als Estats Units. • Entre 1925 i 1929: “Prosperity” als Estats Units
  6. 6. 1.2 Els “Feliços 20” una època de prosperitat • Augment dels salaris però no dels preus. Augment molt important del consum de les famílies. • Les famílies nord-americanes poden accedir als electrodomèstics, la ràdio, els automòbils. • Les empreses van augmentar la seva producció i els seus beneficis. • Els gratacels van ser un símbol d’aquesta etapa de prosperitat econòmica als Estats Units.
  7. 7. Factors de risc economia Estats Units: Es generalitzen les compres a terminis, és a dir, comprar sense tenir diners. L’agricultura americana estava en crisi. Els grangers i pagesos havien demanat préstecs als bancs i molts s’havien arruïnat. Van baixar el preu dels productes i no van poder tornar els crèdits. Molts van perdre les terres.
  8. 8. "Lunch atop a skyscrapper" o el "dinar dalt d'un gratacels" és la fotografia presa per Charles C. Ebbets el 29 de Setembre de 1932, on hi apareixen 11 obrers de la construcció del General Electric Building, al Rockefeller Center de Nova York.
  9. 9. Rockefeller Center 1939
  10. 10. La febre borsària • Pujada de les inversions en Borsa • Els beneficis empresarials s’inverteixen més en la Borsa que no pas en sectors productius. • Bombolla especulativa!!! • Augment desorbitats del preu de les accions. • Beneficis com a resultat de la diferència entre el preu de compra i el de venda no pas com a resultat dels guanys de les empreses • Les cotitzacions de les accions deixen de tenir relació amb els beneficis de les empreses. • Eufòria especulativa
  11. 11. Bombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativa Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa. El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis de les empreses.de les empreses.de les empreses.de les empreses. Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja. Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids es comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització i comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació. Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla especulativa.especulativa.especulativa.especulativa. Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda. Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors, com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.
  12. 12. Les causes de la crisi Sobreproducció: excés d’oferta Febre borsària: bombolla especulativa
  13. 13. 1.4 El crac de 1929 • Dijous Negre: caiguda sobtada de la cotització de les accions a la Borsa de Nova York. • Milers de petits inversors es van arruïnar. • La gent va als bancs a buscar els seus diners. • Les empreses aturen la seva producció • Els preus baixen (deflació) • Augmenta l’atur • Fallida de les empreses • Fallida dels bancs • Crisi econòmica generalitzada
  14. 14. Col·lapse econòmic: cercle viciós Fallida Borsa de Nova York Fallida bancària Fallida empreses Atur Baixa el consum Baixa la producció + Fallida empreses +atur Col·lapse econòmic
  15. 15. Apartat 2: La lluita contra la crisi (I)
  16. 16. 2.1 La Gran Depressió 1929-1939 : una crisi d’abast mundial • Gran reducció del comerç internacional. • Forta reducció de les exportacions dels països productors de matèries primeres i productes alimentaris (Brasil, Índia, Argentina, Malàisia, Austràlia, Xile). • Els països rics no compren matèries primeres per la reducció de la producció. • Les famílies redueixen dràsticament el consum. • Els països més afectats per la crisi són els que tenen una economia bàsicament industrial: Estats Units, Alemanya, Regne Unit, França... • Tancament d’empreses i atur.
  17. 17. La crisi s’expandeix arreu del mónLa crisi s’expandeix arreu del món Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de producció i de finances Enfonsament del comerç internacional Repatriació dels capitals americans invertits per Europa i Amèrica Llatina Enfonsament dels bancs europeus A causa de provoca
  18. 18. El crac de 1929 als EUA Fallida de la borsa crisi borsària Fallida de molts bancs crisi financera Tancament de moltes indústries crisi industrial Crisi social Crisi economia nord- americana S’extendrà arreu del món
  19. 19. Crisi d’abast mundial: origen i difusió
  20. 20. 2.4 El nou pensament econòmic: Keynes • El liberalisme econòmic es basa en les idees d’Adam Smith, l’estat no ha d’intervenir en l’economia. • Les mesures dels governs van seguir aquesta línia de no intervenció: reduir la despesa pública, limitar les importacions de productes estrangers i mantenir alta la cotització de la moneda. • Aquesta inactivitat dels governs encara va agreujar més la crisi. • Les idees de Keynes anaven en la direcció contrària: l’estat havia d’intervenir en l’economia per aturar la crisi.
  21. 21. Les propostes de Keynes: • L’estat ha d’invertir en obres públiques: carreteres, autopistes, ponts, ferrocarrils... • Aquestes accions provocarien l’augment de l’activitat de les empreses i la creació de llocs de treball. • Molts treballadors tindrien feina i sou i podrien augmentar la demanda de productes i la despesa. • Això faria augmentar més la producció de les empreses i crearia nous llocs de treball. • La despesa inicial de l’estat es recuperaria a mitjà termini a través dels impostos.
  22. 22. Apartat 3: La lluita contra la crisi (II)
  23. 23. 3.1 El “New Deal” als Estats Units • Entre 1929 i 1932, durant la presidència de Hoover (republicà), la crisi es va agreujar als Estats Units. • El nou president Roosevelt (demòcrata), elegit el 1932, va aplicar les idees de Keynes per reactivar l’economia i sortir de la greu crisi econòmica. Mesures: Revisió profunda del sistema borsari i bancari per part de l’estat. Mesures per incrementar el preu dels productes agraris. Devaluació del dolar, per reactivar les exportacions. Lluita contra l’atur: subvencions i subsidis, programes d’ocupació juvenil. Programa d’obres públiques molt ambiciós. Resultats força favorables, però no del tot, encara hi ha moltes persones sense feina.
  24. 24. NEW DEAL Conjunt de mesures aplicades als Estats Units per lluitar contra la crisi provocada pel “Crac del 29” i basades en les propostes de Keynes d’intervenció de l’estat en l’economia. A partir de 1932, durant l’etapa del president Roosevelt.
  25. 25. Alemanya contra la crisi • Alemanya pateix la crisi de forma molt dura. • La crisi als Estats Units provoca la retirada dels crèdits que aquest país havia concedit a Alemanya. • Les reparacions de guerra oprimeixen el país. • Les empreses i els bancs fan fallida. • Creixement del nazisme, liderat per Adolf Hitler. • L’arribada de Hitler al poder (1933) estableix una sèrie de mesures per reactivar l’economia: Impulsa les obres públiques i potencia la industria armamentista. Estableix l’autarquia, model econòmic que vol convertir el país en autosuficient econòmicament i no depenent de l’exterior. Crea llocs de treball a l’administració nazi i el servei militar obligatori. Reducció de l’atur. Economia orientada sobretot cap a la guerra.
  26. 26. Autarquia L'autarquiaL'autarquiaL'autarquiaL'autarquia oooo autosuficiènciaautosuficiènciaautosuficiènciaautosuficiència és un termeés un termeés un termeés un terme utilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'autoutilitzat per a definir l'auto----abastiment i elabastiment i elabastiment i elabastiment i el rebuig de l'ajuda externa. Per tant, un paísrebuig de l'ajuda externa. Per tant, un paísrebuig de l'ajuda externa. Per tant, un paísrebuig de l'ajuda externa. Per tant, un país autàrquic és aquell que tanca el seuautàrquic és aquell que tanca el seuautàrquic és aquell que tanca el seuautàrquic és aquell que tanca el seu mercat internacional per a cobrir tota lamercat internacional per a cobrir tota lamercat internacional per a cobrir tota lamercat internacional per a cobrir tota la demanda del país amb productesdemanda del país amb productesdemanda del país amb productesdemanda del país amb productes nacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicarnacionals, així doncs, per aplicar----ho a unho a unho a unho a un país és condició necessària que aquestpaís és condició necessària que aquestpaís és condició necessària que aquestpaís és condició necessària que aquest tingui suficientstingui suficientstingui suficientstingui suficients recursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturalsrecursos naturals com percom percom percom per no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.no dependre de les importacions.
  27. 27. Europa contra la crisi • Els països europeus van tenir sortides desiguals a la crisi. La majoria no van aconseguir una plena recuperació econòmica fins la Segona Guerra Mundial. • Escandinàvia: estat del benestar • Alemanya: autarquia i rearmament • Regne Unit: comerç, preferentment amb les colònies • França: Front Popular. Inversió pública i mesures socials
  28. 28. L'estat del benestar és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme. Es tracta d'un conjunt de polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. L'estat garanteix l'accés a l'ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació.
  29. 29. Què és el feixisme? • Model polític que va sorgir a Itàlia i Alemanya a l’etapa d’Entreguerres. • Amb el temps ha ampliat el seu significat i fa referència al tipus de sistema polític autoritari i violent contrari a la democràcia i al socialisme.
  30. 30. Característiques del feixisme • Nacionalisme exacerbat: La pàtria com a màxim valor i l'individu supeditat a ella. • Dictadura de tipus totalitari • Líder carismàtic • Partit únic • Contraris al comunisme i a la democràcia • Xenofòbia: rebuig a l'estranger. • Militarització: Exaltació de l'exèrcit i dels valors de la guerra. • Mobilitzacions de masses • Organitzacions juvenils • Simbologia pròpia ( uniformes, banderes, emblemes, salutacions) • Ús de la violència • Política econòmica autàrquica (autosuficient) • Contrari al capitalisme (antiburgès) • Defensen l'adopció de mesures socialitzants: nacionalització de la banca, repartiment de beneficis entre els obrers, sistema de seguretat social...
  31. 31. Apartat 4: el feixisme italià
  32. 32. Itàlia: la crisi de la postguerra • Vagues i revoltes dels obrers per recuperar el poder adquisitiu d’abans de la guerra. • Ocupació de terres dels grans propietaris. • Forta repressió del govern contra aquests moviments. • Inestabilitat política: molts canvis de govern i forta oposició. • Partit comunista: fundat el 1921 per Gramsci • Nacionalisme exaltat: fracàs de les terres irredemptes.
  33. 33. La formació del partit feixista • 1919 Fundació dels “Fasci Italiani di Combattimento. Moviment amb un programa populista i nacionalista, fundat per Mussolini. • 1921 Es transforma en un partit “Partito Nazionale Fascista”. • Simbologia: camises negres i salutació romana. • Programa: populista en temes socials, defensor de la propietat privada, nacionalista, expansionista i militarista. • Anticomunista i antisocialista. • Esquadres feixistes: actes violents amb la complicitat de la policia. • 600 assassinats en un any • Fort creixement de militants: 700.000 (1922)
  34. 34. El feix romà • El feix era, a l'antiga Roma, un conjunt de barres en forma de paquet cilíndric lligat amb cintes de cuir vermell, que contenien una destral que emergia per la part de dalt. • Les barres simbolitzaven la força, i la destral la justícia.
  35. 35. La Marxa sobre Roma i l’arribada al poder de Mussolini • Capacitat d’organització dels feixistes. • Marxa sobre Roma (octubre 1922) • Reclamen restablir l’ordre i l’autoritat al país • Marxen cap a la capital per reclamar el poder si el govern no és capaç d’imposar la seva autoritat. • Dimissió del govern (28 d’octubre) • El rei Victor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (30 d’octubre) • 1922-24 Procés de restricció de les llibertats, però el sistema parlamentari es manté. • 1924 Assassinat de Mateotti, diputat socialista. Implicació directa dels feixistes. • Mussolini assumeix tots els poders de l’estat per aturar l’oposició.
  36. 36. La marxa sobre Roma 1922
  37. 37. La dictadura feixista • Mussolini es nomena “Duce” i estableix un estat totalitari. • Identificació entre l’estat i el partit feixista. • Mussolini assumeix tots els poders • 1929 Pactes de Laterà amb l’església catòlica: reinici de les relacions entre el Vaticà i Itàlia, trencades el 1870. • El Papa reconeix l’estat italià a canvi d’una renda anual. • Re militarització • Política expansionista: campanya per recuperar els territoris irredempts. • Ocupació d'Abissínia (actual Etiòpia), Eritrea, Líbia i Somàlia
  38. 38. Intervenció de l’estat en l’economia • Autarquia: • Proteccionisme • Industria d’armaments • Inversió en obres públiques, per disminuir l’atur • Programa agrari per fomentar la producció • Impuls a la natalitat
  39. 39. Un control social estricte • El feixisme vol controlar i dirigir la societat • Promou l’afiliació al partit o el sindicat feixista. • Control sobre l’educació • Catolicisme: religió oficial • Control sobre els mitjans de comunicació
  40. 40. Apartat 5 Alemanya: La República de Weimar (1918-1933)
  41. 41. 5.1 La República de Weimar 1918-1933 • República democràtica creada després de la Primera Guerra Mundial (1918) • Sistema polític inestable • 1923 Putsch de la cerveseria. Cop nacionalista i antidemocràtic contra el govern, impulsat per Hitler. Fracàs. Hitler és empresonat. • Crisi econòmica. Reparacions de guerra, inflació, depreciació del marc alemany, atur. • 1924-1929 Estabilitat relativa, petita millora econòmica. Crèdits dels Estats Units. • 1929 Crack del 1929 Retirada dels crèdits americans. Augmenta la inestabilitat del govern i perilla el sistema democràtic parlamentari.
  42. 42. 5.2 El nazisme • 1921 Hitler lidera el NSDAP, partit extremista, racista, agressiu, anticapitalista, antisemita (contra els jueus). • 1921 Hitler funda les SA (seccions d’assalt), esquadrons paramilitars violents que utilitzen l’amenaça i la coacció. • Simbolismes: camisa marró, salutació romana, creu gammada... • 1923 Hitler escriu el “Mein Kampf” a la presó. En aquest llibre explica la seva ideologia( menyspreu per la democràcia, odi als bolxevics, i necessitat d’un líder fort, superioritat de la raça ària, antisemitisme, necessitat d’un Gran Reich amb tots els territoris germànics i programa d’expansió territorial). • Hitler reforça el seu lideratge al partit en sortir de la presó i és conegut com a “Führer” • 1925 Creació de la SS (grup de protecció), milícia pròpia de Hitler. • 1924-1929 Pèrdua de terreny polític dels nazis per l’estabilitat política d’aquests anys.
  43. 43. L’Alemanya Nazi (1933-1939)
  44. 44. L’arribada al poder del nazisme • Crack de 1929: malestar i crisi econòmica. • 1932: Polarització política: nazis i comunistes. • 1933 Hitler és nomenat canceller d’un govern de coalició. Va jurar la constitució però la seva intenció era convertir la República en un estat autoritari. • Raons de l’èxit electoral dels nazis: la misèria i l’atur, el nacionalisme radical i la seva imatge de defensor de l’ordre enfront del comunisme.
  45. 45. 5.4 El tercer Reich: el camí cap a la dictadura • 1933 Hitler dissol el Parlament i convoca noves eleccions, amb el permís del president Hindenburg. • Prohibició de les reunions i les publicacions dels opositors. • Febrer 1933 Incendi del Reichstag (parlament alemany). S’acusa els comunistes però en realitat havia estat provocat per Hitler. • Suspensió de les llibertats individuals, del control judicial sobre les detencions i restabliment de la pena de mort. • El Parlament concedeix plens poders a Hitler i la facultat de promulgar lleis sense necessitat de tràmits. • Agost 1934 Hitler acumula els càrrecs de canceller i president i es declara Führer i canceller del Reich, després de la mort de Hindenburg (president de la República de Weimar).
  46. 46. La construcció d’un règim totalitari • 1934 Dissolució dels partits i sindicats i supressió de les llibertats individuals. • Partit únic: NSDAP • Sindicat únic: Front del Treball Nacionalsocialista. • La policia és substituïda per les SS. • 1934 Es crea la Gestapo (policia secreta) • 1933 Es creen els primers camps de concentració (Dachau) • 1934 “Nit dels ganivets llargs” S’eliminen dirigents de les SA que tenien divergències polítiques amb Hitler. • Control absolut de Hitler sobre el poder de l’estat.
  47. 47. Autarquia econòmica i rearmament • L’estat controla l’economia • Objectiu: autarquia econòmica (estat autosuficient). • Control sobre els preus i salaris per frenar la inflació. • Fortes inversions i obres públiques per posar fi a l’atur. • Prioritat a la industria pesant, sobretot d’armament (remilitarització). • S’aconsegueix la plena ocupació. • La classe obrera empitjora la seva situació econòmica però desapareix l’atur.
  48. 48. Control ideològic i social • Creació del Ministeri de Cultura i Propaganda. • Objectiu: garantir una cultura i un pensament basats en el racisme i el nacionalisme. • Desapareix la llibertat intel·lectual. • Llista d’autors prohibits i crema de llibres. • Censura a les aules i als llibres de text. • Fundació de les “Joventuts Hitlerianes” • Es redueix el paper de la dona a la societat (fills, església, cuina). • Repressió i persecució contra l’oposició (comunistes i socialistes). • Certa adhesió de la població a Hitler, que exaltava els valors alemanys, l’orgull de la raça, el progrés... al marge dels mètodes utilitzats. • Molts intel·lectuals, artistes, polítics d’esquerra, científics... van fugir d’Alemanya.
  49. 49. La puresa racial • Superioritat de la raça ària. • La resta es consideraven impures. • Discapacitats físics, minories ètniques, dissidents... eren considerats perillosos i perseguits per l’estat nazi. • S’esterilitzava els individus amb possibilitats de transmetre malalties hereditàries. • Antisemitisme exacerbat. Utilitza els jueus com a cap de turc per explicar les calamitats que havien sofert els alemanys. • Alguns jueus eren rics i això provocava ressentiment de la població. • 1933 Boicot als negocis dels jueus. • 1935 Lleis de Nuremberg: prohibició dels matrimonis mixtos i excloïen els jueus de la ciutadania alemanya. • 1938 “Nit dels Vidres Trencats”: milers de jueus detinguts, assassinats, comerços destruïts i sinagogues incendiades.
  50. 50. L’expansió territorial • Vocació expansionista • Rebuig a les condicions del Tractat de Versalles. • Volen crear un imperi amb tots els territoris de parla alemanya i havia de sotmetre els pobles eslaus per recuperar l’espai vital de la raça ària. • Això comportaria l’ocupació directa de territoris (Ucraïna, Polònia…) i l’eliminació del bolxevisme rus.
  51. 51. Característiques partit nazi: • Racisme: Superioritat de la raça ària • Expansionisme: necessitat d’espai vital. Volen crear un imperi amb tots els territoris de parla alemanya • Antisemitisme: odi als jueus • Autarquia: estat autosuficient • Rearmament d’Alemanya • Simbologia: esvàstica, camisa marró, salutació romana.
  52. 52. Apartat 6: L’URSS sota la dictadura d ’Stalin
  53. 53. 6.1 De Lenin a Stalin • 1922 Neix la URSS • 1924 Mort de Lenin. • Stalin i Trosky : candidats a la successió i enemics irreconciliables. • Stalin accedeix al poder • Trosky expulsat de l’URSS i assassinat a Mèxic
  54. 54. 6.2 La dictadura d ’Stalin 1928-1956 • Stalin instaura una dictadura personal de caire totalitari. • Culte a la personalitat • Purgues estalinistes: brutal repressió contra els opositors, també del seu propi partit. • 3 milions de persones executades i 3 milions confinades en camps de concentració (gulags) a Sibèria.
  55. 55. 6.3 La planificació econòmica: els Plans Quinquennals • Període de creixement industrial de l’URSS • Planificació de l’economia: Plans Quinquennals • L’estat planifica els objectius econòmics a 5 anys vista. • Sobretot industria pesant (siderúrgia, metal·lúrgia...) • L’URSS es converteix en una de les més importants potències industrials del món.
  56. 56. URSS: important potència industrial
  57. 57. 6.4 La planificació econòmica: Les col·lectivitzacions • Col·lectivització de la terra, les fàbriques i les màquines (propietat col·lectiva). • Desapareix la propietat privada a l’URSS. • Kolkhozos: granges col·lectives explotades pels pagesos, que havien de lliurar la producció a l’estat a baix preu. • Kulaks: pagesos antics propietaris de terres que s’oposen a la col·lectivització i que són perseguits per Stalin i deportats als “gulags” de Sibèria. • El sector agrari no va tenir el mateix bon resultat que l’industrial. La producció no va créixer suficient durant els primers anys de la col·lectivització i moltes persones van morir de fam i misèria.
  58. 58. Objectius Plans Quinquennals: • Crear industria pesant (acer, carbó, petroli, electricitat) Primer 1928-1933 • Assegurar l’autosuficiència de l’URSS. Segon 1933-1937 • Crear una potent industria de guerra Tercer 1938-1942
  59. 59. Dossier: Les primeres avantguardes artístiques Les primeres avantguardes artístiques FAUVISME RACIONALISME FUTURISME CUBISME EXPRESSIONISME SURREALISME
  60. 60. Fauvisme
  61. 61. Expressionisme
  62. 62. Cubisme
  63. 63. Futurisme
  64. 64. Surrealisme
  65. 65. Racionalisme
  66. 66. Realisme socialista • Art oficial de l’ URSS a partir de 1934. • Coexisteix amb les avantguardes artístiques que predominen a Europa i EEUU en aquesta època.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×