3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014

3,107 views
2,844 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,107
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
99
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

3. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER 4ESO 2013-2014

  1. 1. Tema 3 : Revolució industrial i moviment obrer
  2. 2. Apartat 1: Les bases de la Revolució Industrial
  3. 3. Revolució industrial: Conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques iniciades a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII. Canvis tecnològics, aplicats a l’agricultura, la industria i els transports. Nou sistema de producció: la fàbrica Nou tipus d’estructura social: de classes Noves classes socials: burgesia i proletariat Nou sistema econòmic: capitalisme Creixement demogràfic: augment de la població Procés d’urbanització: creixement de les ciutats
  4. 4. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Capitalisme: Nou sistema Econòmic La fàbrica: nova organització del treball Procés d’urbanització: creixement de les ciutats
  5. 5. Societat de classes burgesia proletariat
  6. 6. Primera Revolució Industrial • A partir de la segona meitat del segle XVIII fins 1870 aprox. Segona Revolució Industrial • A partir de 1870 aprox.
  7. 7. Noves fonts d’energia PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A partir segona meitat segle XVIII A partir de 1870 aprox. Carbó, hidràulica Electricitat i petroli
  8. 8. Sectors econòmics Primera Revolució Industrial Tèxtil Siderúrgia (ferro i acer) Metal·lúrgia Empreses familiars Segona Revolució industrial Química Electrònica De l’automòbil Grans empreses: Societats anònimes
  9. 9. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: tres revolucions simultànies AGRÀRIA DEMOGRÀFICA Rotació quadriennal Noves tècniques Noves eines Nous conreus Nous adobs Propietat privada (Enclosures) Més productivitat Creixement molt important de la població Desaparició mortalitats catastròfiques Millora de la higiene i l’alimentació TECNOLÒGICA Màquina de vapor Mule-Jenny Llançadora volant Locomotora Vaixell de vapor
  10. 10. La revolució demogràfica • A partir de la segona meitat del segle XVIII la població europea va augmentar de forma considerable. • Causes: Augment de la producció d’aliments Millora de la higiene i l’alimentació Progressos de la medicina Desaparició de les mortalitats catastròfiques Baixada molt important de la mortalitat La natalitat es manté alta Augment de l’esperança de vida
  11. 11. La transició demogràfica
  12. 12. La transició demogràfica • És el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir d’una mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o subdesenvolupades fins arribar al cicle demogràfic modern caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes. •
  13. 13. La Revolució agrícola • S’inicia a Anglaterra al segle XVIII. • Amb l’abolició del règim senyorial i les lleis de tancament la terra es converteix en una mercaderia que es pot comprar i vendre. • Els nous propietaris volen augmentar el rendiment de la terra i comencen a introduir noves tècniques i noves eines de conreu al camp. • També comencen a especialitzar-se en un sol producte i a introduir nous conreus. • Augmenta la productivitat i els beneficis. • Molts pagesos sense terres abandonen el camp i se’n van a les ciutats per treballar a les fàbriques.
  14. 14. El tancament de camps: desapareixen les terres comunals
  15. 15. La Revolució tecnològica
  16. 16. 2. La Revolució Industrial a Anglaterra
  17. 17. La Revolució industrial a Anglaterra SECTOR TÈXTIL: INNOVACIONS TÈCNIQUES APLICACIÓ DE LA MÀQUINA DE VAPOR FILATS TEIXITS Spinning Jenny (1765) Water Frame (1767) Mule Jenny (1774) Mule automàtiques (1790) Llançadora volant (1733) Teler mecànic (1765) Teler de jacquard (1795) Selfactines (1822)
  18. 18. SECTOR TÈXTIL: A partir de la Màquina de Vapor (1765) Localització industrial més lliure Augment espectacular de la producció Preus competitius Exportació a Europa i a l’Imperi colonial
  19. 19. La revolució dels transports • La millora dels mitjans de transport era fonamental per traslladar el carbó a les fàbriques i comercialitzar els productes agrícoles i industrials. • Anglaterra: construcció de camins i canals. • Millora del transport interior. • 1829 Invenció de la locomotora i aplicació de la màquina de vapor al ferrocarril. • Més rapidesa i capacitat de transport • Baixen els preus i augmenta el consum. • Necessitat de capital per construir la xarxa ferroviària. • Creació de grans empreses amb accionistes (S.A.) • Vaixell de vapor (1807): no es desenvolupa de forma eficaç fins principis del segle XX,
  20. 20. Apartat 3 L’expansió de la revolució industrial: el capitalisme
  21. 21. • La revolució industrial es va expandir de forma desigual per Europa durant el segle XIX . • La terra es va convertir en una mercaderia. • La producció s’adreça al mercat. • Augmenten els excedents agraris, destinats a alimentar els habitants de les noves ciutats industrials.
  22. 22. L’expansió de la industrialització • Estats més industrialitzats d’Europa : França, Bèlgica, Alemanya, Països Baixos, Suïssa. • Estats parcialment industrialitzats: Itàlia (Piemont), Espanya (Catalunya, Euskadi). • Europa oriental: economia d’Antic Règim. • Rússia: inici industrialització. • Estats Units i Japó:
  23. 23. EXPANSIÓ INDUSTRIALITZACIÓ PRIMERA MEITAT SEGLE XIX Alemanya Bèlgica França Suïssa Països Baixos Itàlia (Piemont) Espanya (Catalunya, Euskadi) SEGONA MEITAT SEGLE XIX Rússia Estats Units Japó Europa Oriental: Antic Règim
  24. 24. El capitalisme • El capitalisme és el sistema econòmic de la Revolució industrial. • Es basa en el liberalisme econòmic d’Adam Smith. • Les bases del capitalisme són: • La propietat privada: tot es pot comprar o vendre. • La llei de l’oferta i la demanda és la base de l’economia de mercat. • Hi ha una “mà invisible” que regula els preus. • L’estat no ha d’intervenir en l’economia, perquè aquesta ja funciona sola segons les lleis del mercat.
  25. 25. LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA ECONOMIA DE MERCAT DESIGUALTATS CAPITALISME LIBERALISME ECONÒMIC LLIBERTAT ECONÒMICA PROPIETAT PRIVADA ADAM SMITH
  26. 26. Com funciona el sistema capitalista? INDUSTRIALITZACIÓ EMPRESA CAPITALISTA FÀBRICA Empresaris Inverteixen capital Treballadors Instal·lacions, maquinària Fan funcionar les màquines Venen el producte Intervenen en part del procés Divisió del treball Obtenen Beneficis Cobren un salari
  27. 27. Finançament empreses capitalistes • Inicialment capitals individuals, obtinguts amb els beneficis de l’agricultura i el comerç. • Sector tèxtil: poca inversió inicial i reinversió dels beneficis. • Sector siderúrgic i ferroviari: forta inversió inicial. • Creació de grans societats per accions. • Els beneficis es reparteixen entre els accionistes segons la part proporcional del capital invertit. • Les empreses també es financen amb crèdits de la Banca.
  28. 28. Apartat 4 : La societat del segle XIX. L’origen del moviment obrer
  29. 29. L’augment de la població i la urbanització • • • • • • • Augmenta la producció d’aliments Avenços científics i mèdics Baixa la mortalitat Excés de població al camp Èxode rural (camp-ciutat) Creixement de les ciutats Desigualtats: barris obrers en males condicions sanitàries i higièniques.
  30. 30. Creixement de les ciutats i èxode rural
  31. 31. Les noves classes socials: la burgesia i el proletariat
  32. 32. • La burgesia era la propietària de la terra, de les fàbriques, de les màquines, dels bancs... Eren els rics, que tenien diners. • El proletariat eren els treballadors de les fàbriques, que només disposaven de les seves mans per treballar i que venien en seu treball a canvi d’un salari.
  33. 33. L’origen del moviment obrer • Les males condicions de vida i de treball dels obrers (proletaris) van fer aparèixer diverses formes de protesta que reben el nom de moviment obrer. • Inicialment els obrers no estaven organitzats, però poc a poc van formar sindicats i organitzacions i van realitzar accions per defensar els seus interessos. • Moviment obrer: lluita dels treballadors (proletaris) per millorar les seves condicions de vida i de treball.
  34. 34. El moviment obrer • Forma de lluita: la vaga • Inicialment eren organitzacions il·legals i clandestines, perseguides pels governs. • Els conflictes s’havien de resoldre entre l’empresari i el treballador. • El govern només intervenia en cas de desordre públic, llavors enviava l'exèrcit i exercia la repressió. • A finals del segle XIX: primeres lleis laborals. L’estat comença a fer d’àrbitre en els conflictes laborals.
  35. 35. Pintura de Ramon Casas: la càrrega 1903
  36. 36. MOVIMENT OBRER LUDISME SOCIALISME UTÒPIC SOCIETATS D’AJUDA MÚTUA SINDICATS D’OFICI CARTISME SINDICATS DE CLASSE
  37. 37. Etapes del moviment obrer • Ludisme: Primera manifestació del moviment obrer. destrucció de les màquines (primera meitat segle XIX). • Societats d’ajuda mútua: solidaritat entre obrers. S’organitzen i fan caixes de resistència per ajudar els companys amb dificultats. • Sindicats d’ofici: S’associen per demanar millores laborals (jornada de 8 hores, prohibició treball infantil, ...)
  38. 38. Etapes del moviment obrer • Cartisme: Sorgeix a Anglaterra. Volen aconseguir representació política al parlament per fer lleis que defensin els interessos dels obrers. • Socialisme utòpic: critiquen el capitalisme, consideren que és un sistema injust que crea desigualtats i defensen el cooperativisme i la participació dels obrers en els beneficis de l’empresa. • Sindicats de classe: marxisme i anarquisme. Teories revolucionàries i anticapitalistes.(segona meitat segle XIX.). Plantegen que la revolució és la única manera de lluitar contra el capitalisme i fer-lo desaparèixer per establir una societat més justa i igualitària.
  39. 39. Apartat 5: Marxisme i anarquisme. La Primera Internacional
  40. 40. ELS FONAMENTS IDEOLÒGICS DEL MOVIMENT OBRER
  41. 41. Marxisme i anarquisme: què tenen en comú? • Són anticapitalistes • Ambdós pretenen una revolució que enderroqui el capitalisme i aboleixi la propietat privada, per construir un sistema essencialment igualitari.
  42. 42. La Primera Internacional (AIT) 1864-1876 • AIT: Es va fundar a Londres el 1864. • Va ser la primera vegada que els representants dels treballadors es van reunir per parlar dels seus problemes. • Van tenir consciència de classe obrera. • Assisteixen representants marxistes i anarquistes. • Reivindicacions: la jornada de 8 hores, la prohibició del treball infantil, la millora de les condicions de treball de les dones... • Discrepàncies entre marxistes i anarquistes. • Els anarquistes són expulsats el 1872. • S’acorda fundar partits socialistes a cada país. • La Internacional es va dissoldre el 1876
  43. 43. La Comuna de París 1871 • Després de la derrota dels francesos en la guerra contra Prússia el 1870. • Els obrers es revolten contra el govern i prenen el poder. • La revolta només va durar dos mesos i va ser esclafada per l’exèrcit. • Va ser la primera experiència de govern de la classe obrera.
  44. 44. Apartat 6: La Segona Internacional i l’evolució del socialisme • A partir de 1880 es van creant partits i sindicats socialistes arreu d’Europa. • El més important va ser el partit socialdemòcrata alemany (SPD). • Aquests partits socialdemòcrates van optar per presentar-se a les eleccions i canviar les lleis per afavorir la classe obrera (reformistes). • També hi havia la via revolucionària, partidaris de fer la revolució i enderrocar el sistema capitalista.
  45. 45. La Segona Internacional 1889-1914 • Hi participen partits socialistes • Dues vies: reformista i revolucionària • S’acorda la celebració del Primer de Maig, dia del Treball, per reivindicar la jornada laboral de 8 hores. • Predomina la via reformista. • Condemnen el colonialisme i l’explotació. • S’oposen a la guerra. • L’esclat de la Primera Guerra Mundial va provocar la fi de la Segona Internacional
  46. 46. Crisi i divisió del moviment socialista
  47. 47. Socialisme Via parlamentària (Socialdemocràcia) Via revolucionària (Estat obrer) E.Bernstein (Alemanya) Jean Jaurés (França) K. Kautsky (Alemanya) Rosa Luxemburg (Alemanya) V. Lenin (Rússia) J. Guesde (França)
  48. 48. La socialdemocràcia • A partir del predomini de les vies reformistes del socialisme comencen a predominar els partits socialdemòcrates. • Socialdemocràcia: evolució progressiva i pacífica del capitalisme cap al socialisme mitjançant la participació en els parlaments democràtics i l’aprovació de reformes.
  49. 49. El comunisme • Els partits socialistes més revolucionaris van exigir una actuació més radical contra el capitalisme. • S’oposaven a la socialdemocràcia perquè participava del sistema burgès i capitalista. • Es van convertir en partits comunistes, partidaris de fer la revolució obrera i enderrocar el capitalisme. • Lenin va ser un dels principals líders del comunisme. • Va ser qui va instaurar el comunisme a Rússia.
  50. 50. MOVIMENT OBRER: ETAPES LUDISME (1830 aprox. ) SOCIETATS D’AJUDA MÚTUA SOCIALISME UTÒPIC SINDICALISME (FINS 1848 aprox.) INTERNACIONALISME (a partir de 1848) MARXISME ANARQUISME SOCIALISME Anarcocomunisme SOCIALDEMOCRÀCIA COMUNISME (a partir de 1917) Anarcosindicalisme

×