1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014

2,198 views
1,912 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
5 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
2,198
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
55
Comments
1
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014

  1. 1. 1. El segle XVIII
  2. 2. L’Antic Règim: què és? • L’Antic Règim és el sistema polític, econòmic i social de l’Edat Moderna (segles XVI, XVII i XVIII).
  3. 3. Política, economia, societat Quan estudiem un tema d’història el dividim en tres apartats importants: 1. Política: forma de govern, lleis, estructura del poder... 2. Economia: sistema econòmic, sectors econòmics, com viu la gent, en quin tipus de feines treballa, com es distribueix la riquesa... 3. Societat: com es classifiquen les persones, les classes socials, els grups socials, el moviment obrer, la cultura, la família, els costums, les formes de viure, ...
  4. 4. La demografia • És la ciència que estudia la població. • Ajuda a analitzar una societat, un poble, un país, un continent... • Utilitza piràmides de població, gràfiques, estadístiques... Relacionades amb la natalitat, la mortalitat, les migracions, l’envelliment, la fecunditat...
  5. 5. ANTIC RÈGIM POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA *MONARQUIES AUTORITÀRIES *ABSOLUTISME *DESPOTISME IL.LUSTRAT AGRÀRIA I SENYORIAL Mercantilisme ESTAMENTAL: Privilegiats i No privilegiats ALTA NATALITAT I MORTALITAT. POC CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
  6. 6. Segle XVIII : Europa (context) Època de transició entre l’Antic Règim i les revolucions liberals • Pensament il·lustrat. • Burgesia emergent que volia un canvi social i polític • Despotisme il·lustrat: sistema polític de finals del segle XVIII a alguns països. “Tot per al poble però sense el poble”. • 1776 Independència dels Estats Units. Primera revolució burgesa. República liberal. • 1789 Revolució Francesa: inici de les revolucions burgeses a Europa per implantar el liberalisme.
  7. 7. Segle XVIII : Espanya i Catalunya (Context) • Inici del regnat de la dinastia dels Borbons (Felip V) • Procés de centralització i uniformització absolutista. • Mesures per racionalitzar l’administració i reactivar l’economia. • A Catalunya, pèrdua de les lleis i institucions pròpies (Decrets de Nova Planta).
  8. 8. Despotisme il·lustrat : “Tot per al poble però sense el poble” • Sistema polític • Aplicació d’un programa de reformes des del poder absolut • Cronologia: Segona meitat del segle XVIII a alguns països d’Europa. • Monarques il·lustrats: Josep II i M. Teresa d’Àustria i Caterina II de Rússia. Carles III d’Espanya.
  9. 9. El comerç triangular de l’Edat Moderna
  10. 10. Comerç triangular • Vaixells carregats de productes manufacturats (armes, teixits, ...) van d’Europa cap a Àfrica. • Bescanvien aquests productes per esclaus negres, que transporten cap a Amèrica i els venen per treballar a les plantacions. • Continuen el viatge de retorn a Europa carregats de productes agrícoles (cafè, cacau, tabac,...) molt apreciats al mercat europeu.
  11. 11. Creixement important del comerç internacional al segle XVIII !!! Creixement important del comerç internacional al segle XVIII !!!
  12. 12. Colonialisme segle XVIII
  13. 13. Els Austries o Habsburg eren la dinastia regnant a Espanya des del segle XVI. Els reis d’aquesta dinastia van ser: Carles I Felip II Felip III Felip IV Carles II L’any 1700 va morir Carles II sense descendència i ... Els Austries o Habsburg eren la dinastia regnant a Espanya des del segle XVI. Els reis d’aquesta dinastia van ser: Carles I Felip II Felip III Felip IV Carles II L’any 1700 va morir Carles II sense descendència i ...
  14. 14. 1. La monarquia absoluta dels Borbó FELIP V (1700-1746) FERRAN VI (1746-1759) CARLES III (1759-1788) CARLES IV (1788-1808)
  15. 15. 1.1 La Guerra de Successió (1700-1714) Causes Mort de Carles II sense descendència Dos candidats: Felip d’Anjou (Borbons) Arxiduc Carles (Austries) Conflicte d’equilibri de poder entre les potències europees Dos models polítics oposats: absolutisme centralitzat Confederació pactada
  16. 16. Models polítics diferents: • Borbons: a favor de la centralització política i de la monarquia absoluta. En economia, model conservador, de tipus agrari i feudal. • Austries: model d’estat confederat, basat en el pactisme i en la sobirania de les Corts dels regnes. En economia, capitalisme comercial, a l’estil de les potències del mar del Nord.
  17. 17. La Guerra de Successió (1700-1714)
  18. 18. El Sacre Imperi al segle XVIII
  19. 19. Guerra de Successió: Bàndols Borbons Austries Castella França Corona d’Aragó: Catalunya,Aragó,València,Mallorca Gran Aliança de l’Haia: Àustria, Gran Bretanya, Portugal, Holanda
  20. 20. Esdeveniments importants: • 1700-1711 Guerra a nivell europeu. Equilibri de forces entre ambdós bàndols. • 1711 L’Arxiduc Carles és nomenat emperador d’Àustria. • Canvi en l’equilibri del poder polític entre les potències europees. • Tractats d’Utrech i de Rastadt (1713-1714) . Els aliats reconeixen Felip V a canvi de concessions territorials, • Per Àustria: Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya • Per Gran Bretanya: Gibraltar i Menorca, juntament amb privilegis comercials a les colònies americanes d’Espanya.
  21. 21. El Tractat d’Utrecht (1713)
  22. 22. 1.2 La resistència catalana: Catalunya va lluitar contra Felip V i a favor de l’arxiduc Carles a la Guerra de Successió. Causes: • Els Borbons representaven un model absolutista, centralitzador i uniformitzat. • Perill per les constitucions i institucions pròpies (Generalitat, Corts i Consells Municipals) • Competència comercial i industrial dels productes francesos. • Abusos de l’exèrcit francès a les zones pirinenques. • Abús de poder del nou virrei Fernández de Velasco, que va violar reiteradament les constitucions catalanes. • Conflicte dels allotjaments • Imposició de forts impostos pel manteniment de l’exèrcit.
  23. 23. Cronologia dels fets: • 1700 Inici de la guerra • 1705 Pacte de Gènova. Catalunya entra a la guerra. • 1705-1707 Equilibri de forces. Carles d’Àustria ocupa València i Barcelona • 1707 Batalla d’Almansa. Derrota dels austriacistes. València i Aragó ocupades per Felip V. • 1713 Tractat d’Utrecht: Catalunya sola contra Felip V. Setge de Barcelona (Rafael Casanova i Antoni Villarroel) • 1714 (11 de setembre): rendició de Barcelona. • 1715 Caiguda de Mallorca
  24. 24. La imposició de l’absolutisme: la Nova Planta • El triomf de Felip V va significar la implantació de l’absolutisme monàrquic vigent a França des del segle XVII. • A Catalunya es van abolir les institucions polítiques principals (Generalitat, Consell de Cent, Corts i Constitucions). • Abolició dels sistemes fiscal, monetari i militar propis. • Imposició de les lleis de Castella a tots els territoris de la Corona d’Aragó.
  25. 25. Els Decrets de Nova Planta
  26. 26. Decrets de Nova Planta (1716) – S’aboleixen les vegueries, substituïdes per noves circumscripcions territorials, els corregiments. – Nova estructura fiscal i nou impost: el cadastre – Abolició del model confederat. – Constitució de l’Estat Espanyol : lleis i institucions úniques per tot el territori. – País Basc i Navarra mantenen el sistema foral propi i se les considera províncies exemptes. – Forta repressió política, nous impostos i mesures de repressió cultural i lingüística. – Imposició d’una monarquia absoluta.
  27. 27. Noves circumscripcions territorials: els corregiments
  28. 28. Personatges importants • Rafael de Casanova (conseller en cap de la Generalitat) • Antoni de Villarroel (cap militar de Barcelona) • General Moragues (heroi de la resistència catalana) • Carrasclet (heroi de la resistència a la Catalunya sud )
  29. 29. Indrets representatius • Tomba de Rafael Casanova • Fossar de les Moreres • Parc de la ciutadella
  30. 30. 2. Societat i economia de l’Antic Règim
  31. 31. ANTIC RÈGIM: SOCIETAT ESTAMENTAL Privilegiats: Nobles Clergues No privilegiats: Pagesos Burgesos Classes populars No paguen impostos Ocupen càrrecs públic Drets sobre la terra Paguen impostos Marginats de les decisions polítiques Sotmesos al règim senyorial
  32. 32. Piràmide de la societat estamental de l’Antic Règim
  33. 33. ECONOMIA AGRICULTURA INDUSTRIA COMERÇ Baixa productivitat Economia de subsistència Règim senyorial Treball domiciliari Tallers artesanals Manufactures Mercats locals i fires Comerç Internacional
  34. 34. 2.2 Una economia agrària • Agricultura: Principal activitat econòmica • Règim senyorial: terra amortitzada (mans mortes) • Primogenitura (a Catalunya institució de l’hereu) • Distribució de la terra: • Minifundis : Galícia i Astúries (arrendataris i jornalers) • Latifundis : Sud de Castella, Extremadura i Andalusia (jornalers) • Finques mitjanes : Catalunya (contractes emfitèutics, masovers o rabassaires).
  35. 35. 2.3 Industria i comerç • Indústria tradicional organitzada en gremis • Mercat interior dèbil, limitat a l’àmbit local o comarcal • Problemes de transport • Economia agrària d’autoconsum • Comerç colonial: activitats manufactureres dedicades a l’exportació.
  36. 36. 3. El reformisme borbònic: Carles III
  37. 37. 3.1 Les noves idees il·lustrades – Podria definir-se la Il·lustració com el moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. – Va suposar una important modernització cultural i l’intent de transformar les caduques estructures de l’Antic Règim. – La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases: un primer moment, la via reformista, dóna lloc a l’aparició del Despotisme Il·lustrat, i un segon moment, la via revolucionària amb la Revolució francesa.
  38. 38. DESPOTISME IL.LUSTRAT SEGLE XVIII ““““Tot per al poble,Tot per al poble,Tot per al poble,Tot per al poble, Però sense el poblePerò sense el poblePerò sense el poblePerò sense el poble”””” Reformes modernitzadores des del poder absolut
  39. 39. El liberalisme polític: les idees il·lustrades aplicades a la política van donar lloc al liberalisme polític.
  40. 40. – La Raó La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó. – El Progrés S’aconsegueix a través de la ciència, i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés. – La Naturalesa Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat natural. – La Tolerància Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa – La Felicitat És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret. L’esperit de la Il·lustració
  41. 41. J. L. LockeJ. L. Locke -L’Estat garantia de les llibertats individuals -L’Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar VoltaireVoltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa -Llibertat de pensament i tolerància religiosa MontesquieuMontesquieu -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748. -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748. Crea les bases del liberalisme políticCrea les bases del liberalisme polític El pensament il·lustrat RousseauRousseau -”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) -”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) Montesquieu VoltaireRousseau
  42. 42. Montesquiu : la divisió de poders
  43. 43. Rousseau: la sobirania nacional • Contracte social: El poder de l’estat es basa en el pacte entre governants i governats (ciutadans). • Sobirania nacional: tots els ciutadans tenen el poder de fer les lleis, expressat mitjançant el sufragi. • La sobirania nacional era oposada a la sobirania reial, en que una sola persona (el rei) exercia el poder per designació divina o per drets històrics hereditaris.
  44. 44. El pensament il·lustrat En el terreny econòmic Dues noves corrents anomenades: fisiocràcia i liberalisme, es van oposar al mercantilisme. FisiocràciaFisiocràcia LiberalismeLiberalisme Els fisiòcrates defensaven que l’agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L' ideòleg fou Quesnay MercantilismeMercantilisme Defensava la idea econòmica de l’acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la. Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la llibertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L' ideòleg fou Adam Smith. QuesnayQuesnay Adam SmithAdam Smith
  45. 45. Fisiocràcia: “laissez faire, laissez passer” • La fisiocràcia és una escola de pensament econòmic del segle XVIII. Afirmava l’existència d’una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern. La seva doctrina queda resumida en l’expressió “laissez faire, laissez passer” (deixar fer, deixar passar).
  46. 46. – Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. – Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província. – Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. – L’Enciclopèdia. Recopilació de tots els coneixements de l’època. Vehicles de difusió de les noves idees
  47. 47. El despotisme il·lustrat: “Tot per al poble però sense el poble” • Forma de govern d’algunes monarquies europees del segle XVIII en que s’intenta aplicar mesures reformistes basades en les idees dels il·lustrats però sense renunciar a l’absolutisme. • Les contradiccions d’aquest reformisme van obrir el camí de les revolucions liberals.
  48. 48. 3.2 La il·lustració espanyola • Les idees il·lustrades no es difonen a Espanya fins la segona meitat del segle XVIII. • Dificultats per introduir les noves idees a causa de: – Absència de burgesia – Conservadorisme en els ambients intel·lectuals – Importància de l’església – Indiferència de l’aristocràcia i el clergat – Ignorància de les classes populars • Característiques: – Defensen l’educació com a element prioritari pel progrés – Volen un ensenyament útil i pràctic, obligatori per tothom en els primers nivells i comú a ambdós sexes. – Proposen reformes econòmiques.
  49. 49. 3.3 El despotisme il·lustrat: Carles III • Partidari d’algunes reformes d’acord amb les idees il·lustrades. Oposició dels sectors privilegiats. • Motí d' Squilace (1766) : • Causes: – Crisi de subsistències (puja dels preus dels aliments) – Excés de poder d’alts càrrecs estrangers (Squilace italià ) – Mesures de sanejament i ordre públic (neteja urbana, enllumenat, prohibició dels jocs d’atzar i l’ús d’armes, barrets xambergs i capes llargues). • Revolta popular. Control i continuïtat de les reformes. Destitució d' Squilace. • Ministres i col·laboradors il·lustrats de Carles III: Campomanes, Floridablanca, Aranda, Jovellanos...
  50. 50. El motí d' Squilace 1766 • La prohibició de la capa llarga i el barret d’ales amples (chambergo) va ser el detonant del motí. • Les reformes dels ministres il·lustrats no eren sempre ben acceptades pel poble.
  51. 51. 3.4 La legislació reformadora de Carles III • Religió: – Regalisme: defensa l’autoritat i les prerrogatives del rei enfront de l’església. – Reclama el dret de nomenament dels càrrecs eclesiàstics (bisbes, cardenals...) – Vol el control de la Inquisició – Expulsió dels jesuïtes (1766) ordre que tenia molt de poder i obeïa directament al Papa. • Societat: - Decret de 1783 pel qual es declaren honestes totes les professions. • Educació: – Reforma dels estudis universitaris i ensenyament mitjà – Funda escoles d’arts i oficis – Obligatorietat de l’educació primària – Fundació d’acadèmies de lletres i ciències.
  52. 52. 3.4 La legislació reformadora de Carles III • Economia: Estableix mesures per liberalitzar el comerç i la indústria i impulsar el creixement econòmic: – Limitació dels privilegis de la Mesta – Colonització de noves terres – Elaboració d’un informe sobre la llei agrària, en el qual es recollien els problemes de l’agricultura espanyola i en proposava solucions. – Foment de la lliure circulació de mercaderies a l’interior d’Espanya. – Liberalització del comerç amb Amèrica (decret de 1765 ) – Fi del monopoli del port de Cadis – Suport a l’activitat industrial – Abandó de la gestió directa de las Reales Fàbricas (1761) – Establiment d’aranzels proteccionistes (1782) – Signatura de tractats comercials amb altres països. – Creació de “Societats econòmiques d’amics del país” amb l’objectiu de fomentar l’agricultura, el comerç i la industria, traduir i publicar llibres estrangers i impulsar les idees fisiòcrates i liberals.
  53. 53. Hidalgo o “Hijodalgo” • Hidalgo és un concepte espanyol, pròpiament castellà, i es refereix al noble que estava exempt del pagament de tributs. • La seva característica fonamental era el caràcter de noblesa sense béns, però exempts de les càrregues i tributs que pagaven els plebeus (pecheros). • El decret de Carles III que declara honestes totes les professions pretén resoldre el problema de molts descendents de la noblesa, sense recursos i que, pel seu títol, no estava ben vist que treballessin.
  54. 54. 3.5 El reformisme il·lustrat a Catalunya • La burgesia de Catalunya (comerciants i industrials) va connectar amb les idees il·lustrades, ja que hi van veure un camí per iniciar reformes econòmiques. • Fundació de la Junta de Comerç, institució econòmica que pretenia fer compatible la liberalització econòmica amb els límits de l’Antic Règim. • Impulsa la formació tècnica i científica mitjançant la creació d’escoles de nàutica, comerç, química, botànica o estadística. • Dóna beques per estudiar a l’estranger i finança estudis i investigacions. • Antoni de Capmany (1742-1813): il·lustrat català
  55. 55. 4. Les transformacions econòmiques del segle XVIII
  56. 56. 4.1 El creixement demogràfic • Demografia Antic Règim: alta natalitat i mortalitat i poc creixement de la població • Creixement de la població a Europa • Causes: – Descens de la mortalitat – Millora de les tècniques agrícoles – Introducció de nous conreus – Època de pau relativa • Espanya: – Alta natalitat i mortalitat – Creixement de la població (més a la perifèria i menys a l’interior) – Causes: absència de grans fams – Mesures poblacionistes del govern – Creixement limitat per les crisis de subsistències (fams periòdiques). • Catalunya: – Regió amb més creixement – Desigualtat ( més a la costa i menys a l’interior)
  57. 57. 4.2 El sector agrari: Espanya • Agricultura endarrerida i fams cícliques (de subsistència). • Causes: – Condicions climàtiques desfavorables (sequeres estivals i temperatures elevades) – Dificultats per les innovacions tècniques. – Dificultats per l’increment de la producció (terres amortitzades, càrregues senyorials sobre els pagesos i baixos rendiments) • Algunes millores: – Zona Cantàbrica: blat de moro i patates – Litoral valencià: vi, aiguardent, seda – Regadiu: millora rendiments
  58. 58. El sector agrari: Catalunya • Agricultura de mercat: part de la producció per la venda i no per l’autoconsum. Creixement econòmic. • Emfiteusi: permet l’especialització i modernització de les explotacions. • Canvis en les explotacions: – Conreu de terres ermes per plantar-hi vinya – Creixement del regadiu – Augment de la ramaderia (estabulació, adob) – Alternança de conreus (cereals, llegums, faves...) – Altres conreus: olivera, garrofer, ametller, avellaner... – Especialització en la vinya – Exportació de vins i aiguardents
  59. 59. AGRICULTURA SEGLE XVIII ESPANYA CATALUNYA De subsistència De mercat Mètodes tradicionals Fams cícliques Clima desfavorable Emfiteusi Especialització en la vinya Millores tècniques Algunes millores: Nous conreus Regadiu Exportació vins i aiguardents Poc creixement econòmic Creixement econòmic
  60. 60. 4.3 L’impuls de les manufactures • Impuls del govern a les manufactures. • Fàbriques reials (teixits, cristalls) : baixa rendibilitat i manca de mercat • Manufactures privades: València (sedes), País Basc (foneries i fàbriques metal·lúrgiques).
  61. 61. 4.3 L’impuls de les manufactures • Catalunya: – Manufactures tèxtils – Mercat interior – Indústria tèxtil cotonera: inicis a Barcelona (1736-37) – Fàbriques: concentració de mà d’obra i divisió del treball – Indianes: teixits de cotó estampats per una sola cara. – Indústria llana: no pot competir i s’especialitza en roba de qualitat (Terrassa, Igualada, Olot) • 1765 Liberalització del comerç amb Amèrica: (Impacte a Catalunya) – Cotó abundant i a bon preu. – Exportació al mercat americà – Competència teixits anglesos – Necessitat d’innovacions tècniques – 1780 Màquines de filar angleses (Spining-Jenny) – Berguedana (més evolucionada)
  62. 62. Berguedana
  63. 63. 4.4 La liberalització del comerç colonial: decret de lliure comerç amb Amèrica (1765) • Situació anterior al decret de lliure comerç amb Amèrica (1765): – Sevilla i Cadis: monopoli del comerç americà – Comerciants estrangers – Companyies comercials: privilegis i monopolis – Pirateria, contraban i competència estrangera – Fracàs del sistema • Catalunya (a partir de 1765) – Desenvolupament molt important de la indústria tèxtil d’indianes i d’altres (paper, ferro, mobles, joies...) . – Importació de sucre, cacau, cafè, cotó, colorants, pells – Exportació de: vins, aiguardents, teixits (indianes), mobles, llibres, quadres, joies, armes, mitges, mocadors...
  64. 64. Port de Cadis: Port amb més volum de negoci. Reexportació de productes de tot arreu No influeix en la prosperitat d’Andalusia. Port de Barcelona: Exporta productes locals Contribueix al creixement econòmic de Catalunya.
  65. 65. El comerç intercontinental
  66. 66. SEGLE XVIII HI HA CANVIS? POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA Despotisme Il·lustrat Pocs canvis Algunes reformes Augment del Comerç Internacional Manufactures No hi ha canvis en el sistema Augment del poder econòmic de la burgesia Lleuger augment de la població per la millora en l’alimentació i la higiene
  67. 67. CRONOLOGIA: – 1700-1714 Guerra de Successió – 1705 Pacte de Gènova – 1707 Batalla d’Almansa – 1713 Tractat d’Utrecht – 1758 Fundació de la Junta de Comerç de Barcelona – 1765 Liberalització comerç amb Amèrica – 1766 Motí de Squilace – 1767 Decret d’expulsió dels Jesuïtes – 1776 Independència Estats Units d’Amèrica – 1783 Decret que declara honestes totes les professions – 1789 Revolució Francesa
  68. 68. PERSONATGES: – Rafael Casanova – Antoni Villarroel – Carrasclet – Felip d’Anjou – Carles d’Habsburg – Montesquiu – Rousseau – Diderot – Squilace – Campomanes – Floridablanca – Jovellanos – Antoni de Capmany
  69. 69. Vocabulari de conceptes – Antic Règim – Monarquia autoritària – Absolutisme – Vigatans – Despotisme il·lustrat – Il·lustració – Llums – Sobirania popular o nacional – Separació de poders – Revolució Francesa 1789 – Regalisme – Hidalguia – La Mesta – Emfiteusi – Rabassaires – Masovers – Mans mortes – Manufactures – Indianes – Berguedana – Societats econòmiques d’amics del país – Fisiocràcia

×