Your SlideShare is downloading. ×
Jocs
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Jocs

12,427
views

Published on

Projecte sobre jocs tradicionals i música. Realitzat per alumnat de magisteri musical de la UAB.

Projecte sobre jocs tradicionals i música. Realitzat per alumnat de magisteri musical de la UAB.

Published in: Education

2 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
12,427
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
271
Comments
2
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. JUGUEM?JOCS TRADICIONALS INFANTILS Marina Barceló Irene Campos Núria Carrillo Gemma Elorriaga Natalia Ordóñez Imma Racero 1
  • 2. INDEX1. Introducció……………………………………………………………………………………………………… 32. Jocs…………………………………………………………………………………………………………………… 5 • Cançons-joc……………………………………………………………………………………………………………………….. 5 • Danses-joc…………………………………………………………………………………………………………………………. 15 • Audició-joc………………………………………………………………………………………………………………………… 23 • Dita-joc……………………………………………………………………………………………………………………………… 24 • Jocs matemàtics………………………………………………………………………………………………………………. 25 • Joc lingüístic…………………………………………………………………………………………………………………….. 27 • Jocs informàtics………………………………………………………………………………………………………………. 28 • Joc plàstic…………………………………………………………………………………………………………………………. 293. Partitures………………………………………………………………………………………………………. 304. Professorat implicat/ coordinació entre àrees…………………………………………………………………………….. 395. Àrees participants………………………………………………………………………………………. 40 • Descoberta d’un mateix i dels altres………………………………………………………………………….. 40 • Descoberta de l’entorn………………………………………………………………………………………………….. 41 • Comunicació i Llenguatges……………………………………………………………………………………………… 426. Capacitats/competències…………………………………………………………………………… 437. Metodologia…………………………………………………………………………………………………… 458. Materials i recursos utilitzats………………………………………………………………… 469. Criteris d’avaluació……………………………………………………………………………………… 5010. Procediment d’avaluació…………………………………………………………………………… 5111. Avaluació del projecte……………………………………………………………………………… 5212. Conclusió………………………………………………………………………………………………………. 5313. Annex……………………………………………………………………………………………………………. 53 2
  • 3. INTRODUCCIÓAquest projecte se centra en els jocs tradicionals, aquells amb els que actualment juguenels nens i nenes i aquells amb els que jugaven els seus avis, avies, pares, mares, etc.El joc és una activitat natural de l’infant, i li permet integrar espontàniament l’acció ambles emocions i el pensament i, d’aquesta manera, afavorir el seu desenvolupament personal isocial. Per tant, la finalitat d’aquest projecte, centrat en el segon cicle d’educació infantil,és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu delsinfants, en col·laboració amb les seves famílies. La idea és crear un clima i un entorn deconfiança on es sentin acollits per tenir més expectatives d’aprenentatge i per tant, que essentin actius i capaços d’anar desenvolupant eines i recursos per conèixer el món que elsenvolta. És amb la convivència familiar a on s’inicia l’educació dels infants i es fan elsprimers aprenentatges. El paper de les famílies és molt important.Les famílies en aquest projecte ens ajuden en el recull de material, ens proporcionenmaterial que tenen a casa o que tenen de les pròpies experiències viscudes i amb tot aixòpodem portar a terme aquest projecte. Aquest material es treballa al llarg del curs un copper setmana. Els mestres actuen com a facilitadors per extreure les activitats querealitzen els alumnes. La manera de fer aquest recull és a través del que anomenem,Llibreta Viatgera.La Llibreta Viatgera és una part imprescindible d’aquest projecte perquè és a on es vaguardant tot el material recopilat. Existeixen tres Llibretes Viatgeres, un per cada curs,per així facilitar la coordinació entre els tres cursos d’infantil i perquè la recopilaciód’informació sigui més ràpida. Cada alumne/a, dels tres cursos, disposa de la LlibretaViatgera del seu curs durant un cap setmana a casa (de divendres a dilluns). Durant aquestdies han d’escriure al llibre una tria de jocs que ells coneguin i que coneiguin les sevesfamílies.Per fer possible la bona coordinació de la Llibreta Viatgera és molt important tenir unabona coordinació entre els mestres ja que tots han de col·laborar per fer que hi hagi untrànsit fluït i productiu d’aquest material. S’ha d’estar pendent que cada dilluns el llibretorni a classe per poder-lo passar a un altre company i que la mestra/es disposi d’uns dies 3
  • 4. per poder fer les correccions pertinents. També s’ha de vigilar en la distribució de l’espaidel llibre i que el material que es vagi recopilant sigui adient per les necessitats d’aquestprojecte. Per tant, la reconducció i posada al dia és una tasca contínua durant tot elprojecte.La idea de la creació de la Llibreta Viatgera també és un bon recurs per a treballar el temade la motivació dels nostres alumnes. El fet de que els infants escullin els jocs i que tinguinparticipació directa en la confecció d’aquesta llibreta, fa que es sentin part del projecte,que el facin seu, i per tant que des d’un principi hi estiguin molt interessats. 4
  • 5. CA N ÇÓ - J O C 1- Jo en tinc un tamboret, cadireta enlaire i poema Hi havia un rei. (3-4 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar les cançons Cadireta enlaire i Jo en tinc un tamboret. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de les cançons acompanyades amb instruments. 3. Sincronitzar el cant i el desplaçament amb la pulsació. 4. Cantar i jugar alhora. 5. Recitar un poema amb diferents canvis de caràcter i de tempo a partir dels personatges tant del poema com de les cançons. MATERIAL1. Partitures de les cançons.2. Poema “Hi havia una vegada”.3. Audicions de les cançons acompanyades amb instruments (aud. nº 1 i 2 del CD)4. Imatge dels diferents personatges que apareixen: el rei, la reia i les tres filles. EXPLICACIÓ EXPLICACIÓ DEL JOC1. Recitar el poema amb diferents canvis de caràcter i diferents entonacions de veu. - Recitar el poema amb diferents entonacions . - Amb les imatges dels personatges (rei, reina, princeses) imaginar-se com entonarien el poema cadascun d’ells i amb quin caràcter. - També es pot recitar el poema un cop abans de cantar les cançons.2. Cantar i escoltar les cançons acompanyant-les de moviment (amb CD o sense). - Cadireta enlaire: per representar-la els alumnes es posaran per parelles, un serà el rei i l’altre la reina. Passejaran al voltant d’unes cadires i tamborets mentre canten la cançó o l’escolten. - Jo en tinc un tamboret: amb aquesta cançó jugaran al joc de les cadires. S’han de col·locar un nombre de tamborets o cadires inferior al nombre de jugadors. Els participants caminen al voltant de les cadires mentre canten o escolten la cançó. Quan la cançó diu “jo m’hi assec” tothom ha d’intentar asseure’s, i el que no ho aconsegueix queda eliminat. - 5
  • 6. CA N ÇÓ - J O C 2- Arri, Arri, Tatanet. (3-4 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó Arri, Arri, Tatanet. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó acompanyada amb instruments. 3. Sincronitzar el moviment amb la música i el text de la cançó. 4. Cantar i jugar alhora. MATERIAL1. Partitura de la cançó.2. Les cançons cantades i acompanyades d’instruments (aud. nº 3 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOC3. Cantar i escoltar la cançó acompanyant-la de moviment (amb CD o sense). - Arri, arri, tatanet: per representar-la es posarà el nen a la falda, de cada a l’adult. Agafant-li les manetes i seguint el ritme de la pulsació de la cançó se’l fa botar. Quan es diu el nom del nen se’l tira una mica enrere, suaument, però sobretot es fan més amples i contundents els gestos amb les mans. Aquest joc és bo repetir-lo tantes vegades com el nen vulgui, canviant sempre el nom de la persona del final i fent-hi sortir les persones o coses del seu entorn. - Petita variant en el joc: Igualment es posa el nen assegut a la falda, de cara a l’adult. Aquest, agafant-li les manetes, el farà botar mentre va recitant de forma semi tonada el text anterior, però tindrà en compte d’accelerar el moviment segons el que diu la lletra. 6
  • 7. CA N ÇÓ - J O C 3- Tots els ocells que canten (3-5 anys) DIDÀCTICS OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó “Tots els ocells que canten sense por”. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó acompanyada d’instruments. 3. Alternar el cant col·lectiu amb el cant individual. 4. Sincronitzar el moviment amb la música i el text de la cançó. 5. Cantar i jugar alhora. 6. Reconèixer la veu dels companys de classe a través de l’oïda. MATERIAL1. Partitura de la cançó2. Mocador per tapar-se els ulls.3. Audicions de les cançons acompanyades amb instruments (aud. nº 4 del CD) EXPLICACIÓ EXPLICACIÓ DEL JOCAquest joc va molt be per exercitar l’oïda dels nens. Tots el nens i nenes es col·loquen fent uncercle i fan voltes durant la cançó. Al mig hi ha un infant amb els ulls tapats amb un mocadorque representa el caçador. En acabar la primera estrofa, el caçador avança i agafa un nen onena de la rotllana i li pregunta: <<Ocellet, com cantes?>>, recitat o amb una melodia inventada.El nen o nena agafat imita el cant d’un ocell. Si el caçador reconeix quin infant és, canvien elspapers i ara l’ocell passa a ser el caçador; si no, es canta la segona part de la cançó perquèpugui tenir una altra oportunitat. A la segona part el joc es repeteix: el caçador torna a agafarun altre ocell diferent i ha d’endevinar qui és segons el timbre del seu cant. Si desprésd’aquesta segona oportunitat no endevina l’ocell el nen o nena que fa d’ocell passa a ser elcaçador, per tant hauràd’esperar que el caçador eltorni a caçar. 7
  • 8. CA N ÇÓ - J O C 4- Conillets a amagar (4-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre la cançó “Conillets a amagar”. 2. Gaudir del cant i del joc. 3. Descobrir que la música forma part dels jocs populars. MATERIAL1. Partitura de la cançó i audició (aud. nº 5 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOCEl joc requereix que hi hagi, com a mínim, 3 nens i/o nenes i requereix un espai exterior.Mitjançant una cançó o un joc de tria s’escull l’infant que para durant la partida. L’escollitrecolza el front damunt dels palmells de les mans, s’ajup i comença a cantar la cançó “Conilletsa amagar”.Mentre el que para canta la cançó, la resta de participants s’han d’amagar. Quan s’acaba lacançó, comença el moment en què el que para pot buscar els seus companys i companyes.Els nens i nenes que estan amagats són els conills, i han d’aconseguir salvar-se sense que elscacin, anant a tocar (sense ser agafats) el lloc onel company que para s’havia ajupit a cantar lacançó. El que para és el caçador, i ha d’aconseguircaçar el màxim de conills possible. Per caçar-los,els haurà de trobar i tocar-los abans que ellspuguin salvar-se.El final de la partida arriba quan jo no quedenconills per caçar, i el primer conill caçat és el quepassa a ser el caçador a la següent partida. 8
  • 9. CA N ÇÓ - J O C 5- Escarabat bum, bum. (4-5 anys) OBJECTIUS OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó Escarabat bum, bum. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó acompanyada amb instruments. 3. Sincronitzar la pulsació i els finals de frase amb el moviment. 4. Cantar i jugar alhora. MATERIAL3. Partitura de la cançó.4. Les cançons cantades i acompanyades d’instruments (aud. nº 2 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOC Cantar i escoltar la cançó acompanyant-la de moviment (amb CD o sense). - Escarabat bum, bum: El nen posa el cap amagat a la falda de l’adult, el qual mentre canta la cançó li va picant a l’esquena tot seguint la pulsació. Al final l’adult pica a un altre lloc del cos del nen i diu: “Escarabat, qui t’ha picat?”, i el nen ha d’endevinar-ho. - Petita variant en el joc: L’adult pica l’esquena del nen mentre dura la cançó. L’últim cop el dóna una altra persona. L’adult canta i pica l’esquena del nen mentre dura la cançó. Una altra persona recita l’última frase i pica l’últim cop. El nen sempre ha d’endevinar qui l’ha picat. En una altra època el joc es repetia fins que el nen endevinava qui l’havia picat. 9
  • 10. CA N ÇÓ - J O C 6- La llanterna i poema “Set per aquí, set per allà” (4-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó la llanterna i recitar el text del poema. 2. Gaudir del cant i del joc. 3. Sincronitzar la pulsació i els finals de frase amb el moviment. MATERIAL1. Partitura de la cançó.2. Drap/mocador o cèrcol.3. Poema “Set per aquí, set per allà” de F. Maspons i Labrós. EXPLICACIÓ DEL JOCLa llanterna és un joc de rotllana on hi ha un diàleg entre la nena que representa la filla i els dela rotllana, que representen la mare. El nen o nena que es col·loca al centre dret a sobre d’undrap o dins d’un cèrcol. Es comença el joc recitant el poema en forma de diàleg: “Set per aquí,set per allà, trepitgeu-lo, trepitgeu-lo”, cosa que diu el nen o nena del mig trepitjant el drap. Elfinal del poema el recitaran els nens i nenes de la rotllana en forma de resposta mestre unsquants entren a trepitjar el mocador.Seguidament comença la cançó tot rodant al voltant de la llanterna . A la primera part es fa undiàleg: La llanterna està asseguda al mig de la rotllana i quan la cançó diu “alça’t, alça’t, fillameva” es posa dret o dreta; després la llanterna cantarà sol/a “ai mare la meva mare…” i larotllana respon “Ai filla, la meva filla...”. La segona part de la cançó, la canten tots els nens inenes de la rotllana amb un moviment molt viu fent galop i donant voltes a la rotllana.Quan acaba la cançó els nens i nenes de la rotllana es deixen anar i paren les mans perquè vagipassant la “llanterna”. El que fa és anar passant les seves mans per les mans dels companysdient “aquesta si, aquesta no…”, fins que arriba a lapersona que vol i diu: “amb aquesta em caso jo”. Lapersona que ha estat escollida passa a ser la llanterna. 10
  • 11. CA N ÇÓ - J O C 7- Si la barqueta es tomba (4-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó “Si la barqueta es tomba”. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó amb l’acompanyament d’instruments o sense. 3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment. 4. Cantar la cançó tot jugant. MATERIAL1. Partitura de la cançó2. Corda per saltar.3. Audició de les cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 6 del CD) JOC EXPLICACIÓ DEL JOC Aquesta és una cançó que es canta tot jugant a saltar corda baixa, és a dir, fent-la balancejar arrossegant per terra, sense fer la volta sencera. Primer serà la mestra qui farà balancejar la corda amb un infant. Després ho faran dos nens o nenes. En aquest joc és important cantar la cançó al mateix ritme o tempo a què es mou la corda. Tant els nens i nenes que fan moure la corda com els que salten a sobre, treballen alhora la sincronització del moviment amb la pulsació. A mesura que els alumnes agafin agilitat, es pot anar accelerant el tempo. 11
  • 12. CA N ÇÓ - J O C 8- Pim pam conillam (4-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó “Pim pam conillam”. 2. Gaudir del cant, de l’escolta i del joc. 3. Entendre el lèxic poc freqüent de la cançó (conillam, ballestera…). 4. Picar la pulsació de la cançó correctament. 5. Desenvolupar la sensibilitat corporal de l’Infant. MATERIAL1. Partitura de la cançó i audició (aud. nº 7 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOCÉs un joc que va molt bé per treballar la sensibilitat corporal dels infants. Es pot plantejar elgrup participant de moltes maneres, tot i que la més recomanada és per parelles (ja quedepenent de l’edat dels nens/es, treballar en grups més grans podria arribar a ser incòmode).Un dels dos de la parella s’ha d’asseure i portar-se el cap entre les cames, tapant-se els ullsamb els palmells de les mans. L’altre de la parella es posa ajupit al seu darrera tocant l’esquenadel company amb una mà tot marcant la pulsació de la cançó “Pim pam conillam”.A l’última de les pulsacions ha de tocar l’esquena amb el nombre de dits d’una mà que vulgui. Elcompany que té els ulls tapats ha d’endevinar quants dits li estan marcant a l’esquena.També existeix la variant molt extesa que l’infant jugaamb un adult a aquest joc. L’essència és la mateixa que elque ja s’ha explicat, però la tradició diu que l’adults’asseu a terra amb les cames creuades com un indi, il’infant es col·loca davant seu de cares. A l’asseure’s esposa de genolls i recolza el cap a les cames de l’adult. 12
  • 13. CA N ÇÓ - J O C 9- A comprar peix (4-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre la cançó “A comprar peix”. 2. Alternar el cant col·lectiu amb el cant individual. 4. Sincronitzar el moviment amb la música i el text de la cançó. 5. Cantar i jugar alhora. 6. Afavorir la lateralitat i la coordinació motora. MATERIAL1. Partitura de la cançó.2. Objecte petit qualsevol. EXPLICACIÓ DEL JOC Pot haver-hi un nombre lliure de participants. Es posen tots els participants asseguts a terra en rotllana i un d’ells va caminant al seu voltant, amb un objecte qualsevol, no massa gran a la mà i cantant la cançó (tots junts o bé, ell demana i els altres responen): Segons es va cantant la cançó es poden anar fent gestos diferents. Poden ser il·lustratius del que es canta o no, lliures, conjunts... Mentre es canta la cançó, el que para ha d’anar caminant al voltant de la rotllana i deixar l’objecte que porta a la mà al darrera d’algun company o companya a l’acabar la cançó. Llavors ha de dir: “Qui s’ha pixat al llit?!” i tots han de mirar si tenen l’objecte al darrera i, qui el tingui, l’encalçarà i, si no l’agafa haurà de parar ell. És un joc molt mecànic. 13
  • 14. CA N ÇÓ - J O C 10- Fum, Fum, Xemeneia Amunt. (5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó “Fum, Fum, Xemeneia Amunt”. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó acompanyada amb instruments. 3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment. 4. Cantar i jugar alhora. MATERIAL5. Partitura de la cançó. EXPLICACIÓ DEL JOC4. Cantar i escoltar la cançó acompanyant-la de moviment (amb CD o sense). - Fum, Fum, Xemeneia Amunt: Els nens recitaven aquest text tot fent donar voltes a un petit tronquet de pi encès, ben a la vora de la llar de foc. Actualment es podria fer el mateix amb bengales, trossets de paper, o amb petites espelmes enceses. Exemple: es podrien aprofitar les espelmes d’algun pastís d’aniversari. - Variant del joc com a joc de falda: L’adult té el nen assegut a la falda encarat cap a ell, i li agafa les mans mentre va recitant el text tot marcant la pulsació també amb els peus. En dir el darrer ves l’adult tira el nen enrere com si volgués fer caure. 14
  • 15. DANSA - JOC 11- Jocs per fer saltar (cantarelles de 3-4 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre alguna de les cantarelles proposades. 2. Experimentar la sensació de la flexió, de la molla, del saltiró, de la caiguda i el contacte amb el terra. 3. Sentir de forma indirecta la pulsació. MATERIAL1. Partitura de les diferents cantarelles.2. Audició de la cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 8 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOCÉs important tenir en compte que l’adult és la figura més important, ja que el nen/a ha de veurel’adult a la seva mateixa alçada o fins i tot per sobre.Busquem diferents llocs per a col·locar-hi el nen o nena perquè experimenti alçades diferentsen el salt. Es pot fer saltar a l’infant sobre terres diversos (matalàs, sorra, mosaic, fusta) pertal que senti contactes diferents en la caiguda.És bo que l’agafem per a llocs diferents alhora del salt (cintura, aixelles,…).Cal intentar captar la mirada del nen/a per tal que la nostra imatge (anem fent la flexió quedemanem al menut) pugui facilitar el seu moviment. Sempre tenim en compte el treball depulsació que implica. 15
  • 16. DANSA - JOC 12- En Jan petit (3-4 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó “En Jan petit”. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó amb l’acompanyament d’instruments o sense. 3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment. 4. Cantar la cançó tot dansant. MATERIAL1. Partitura de la cançó.2. Audició de la cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 9 i 10 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOC Tots els participants ballant tot fent una rotllana i cantant la cançó.En anomenar el dit, tothom toca amb el dit a terra. Es torna a cantar la cançó afegint-hi també una altra part del cos, per exemple la mà, i tocant amb la mà a terra: Ara balla amb la mà, amb la mà, mà, mà, amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit. Es canta la cançó tantes vegades com es vulgui, afegint-hi cada cop una nova part del cos.La cançó es fa cada vegada més llarga, perquè shi van introduint nous elements seguint lordre en què han estat anomenats. Amb el peu Amb el braç Amb el cul Amb el cap... 16
  • 17. DANSA - JOC 13- Peu polidor (3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó “Els esclops d’en Pau”. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó amb l’acompanyament d’instruments o sense. 3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment. 4. Sincronitzar la pulsació i els finals de frase amb el moviment. MATERIAL1. Partitura de la cançó.2. Audició de la cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 11 i 12 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOCEns regirem per la lletra de la cançó. Té dues parts que s’aniran alternant en forma de rondó:en la primera part (primera estrofa) ens desplaçarem agafats de la mà i fent galop en sentitanti horari; a la segona part (segona estrofa) ens deixarem anar i ens desplaçarem tocant lapart del cos anomenada als nens fins que torni a aparèixer la primera estrofa on ens agafaremuna altra vegada de les mans i reprendrem la dansa. 17
  • 18. DANSA - JOC 14- Roda Moliner (3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó “Roda Moliner”. 2. Experimentar la sensació de voltar, de l’obertura, extensió, equilibri… 3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment. 4. Aprendre a recollir l’energia i conduir-la a la posició d’equilibri. MATERIAL1. Partitura de la cançó i audició de la cançó enregistrada (aud. nº 13 del CD)2. Papers de colors/agulla d’estendre/cordill. EXPLICACIÓ DEL JOCParlarem de diferents propostes que es poden fer amb aquesta cançó de moviment:Mentre s’escolta la cançó, per parelles, un nen es posa amb els braços estesos i l’altre li vafregant primer una mà, després l’altra; primer una aixella, després l’altra; primer una espatlla,després l’altra. Tot això ho fem seguint la pulsació i sense verbalitzar, així aconseguiminterioritzar tant l’extensió necessària per a poder voltar com les parts que intervenen enaquesta extensió.Per grups, dibuixem quatre objectes molt visuals, els pengem a cada paret de l’espai ontreballem, i ara a l’hora de voltar amb la cançó, cada nen s’ha de fixar en el seu objecte, que liproporcionarà un punt de referència que l’ajudarà a donar projecció a la seva mirada.Mentre cantem la cançó, voltem sobre nosaltres mateixos amb els braços estesos en creu.Construirem un objecte per a fer voltar: retallem amb els dits tires de papers de colors. Lesgrapem i les enganxem a una agulla d’estendre que prèviament haurem enganxat a un cap decordill. Els nens i nenes hauran de buscar opcions per bellugar el seu objecte, de diferentsmaneres, mentre cantem la cançó. 18
  • 19. DANSA - JOC 15- Els quatre llauradors (3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre la cançó. 2. Experimentar la sensació de fer molla en el salt. 3. Treballar la coordinació. 4. Desfruitar de la dansa. MATERIAL1. Partitura de la cançó.2. Audició de la cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 14 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOCPosició inicial: Es fan grups de quatre persones, agafats de les mans i amb els braços estirats.Hauran de quedar encarats dos a dos. Una de les parelles haurà de quedar quasi tocant-se lespanxes.Moviment: En les dues frases musicals (A i A’), tot el grup va saltant alhora amb els peus junts.Els qui estan frec a frec de panxa comencen enfora, i els altres endins, alternativament.La caiguda del salt es fa en el temps fort de cada compàs. Cal vigilar i treballar la molla a lacaiguda. 19
  • 20. DANSA - JOC 16- El tio fresco (3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre la cançó. 2. Treballar la coordinació. 3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment 4. Gaudir de la dansa. MATERIAL1. Partitura de la cançó i audició de la cançó (aud. nº 15 del CD)2. Mocador de roba. EXPLICACIÓ DEL JOCÉs una dansa amb moltes variants. La constant és que hi havia un ballador o dos que portaven unobjecte inflamable (un paper, un ninot de paper, una perruca amb una cua ben llarga d’estopa…)que penjava al darrera i els altres, amb una teia o bé una espelma, els l’havien d’encendre, bé enball rodó, bé en filera.O bé en una llarga filera, agafats tots per la faixa i essent el cap quimirava d’encendre el penjoll que portava el de la cua. La dansa té diferents noms, segons lazona. Se sap que es ballava per carnestoltes i en trobades familiars com ara la matança delporc.Evidentment, introduir el foc a l’escola no es pot pas fer, per tant substituirem la cremada delninot de paper per l’agafada d’un mocador.- Punts de dansa: El galop, salt amb els peus junts.- Posició inicial: Rotllana, mans agafades i avall. Un ballador al mig de la rotllana amb les mans ala cintura que porta un mocador penjat al darrera de la cintura.- Moviment: - En la primera i la segona frases musicals (A i A’), fent galop, ens desplacem en sentit anti horari. Acabem amb els peus junts. El ballador del mig salta al seu aire sense perdre el centre de la rotllana. - En la tercera i la quarta (B i B’), tots ens deixem anar de mans i saltem amb els peus junts, fent a cada compàs un salt (un endavant i un endarrere) i intentant de prendre el mocador del mig. - El ballador del mig es desplaça per tot l’espai corrent, saltant, sortint de la rotllana i entrant-hi i intentant que no li prenguin el mocador. - En el moment que un ballador de la rotllana hagi aconseguit el mocador sense aturar la marxa del ball, se’l posa i ocupa lloc del mig. 20
  • 21. DANSA - JOC 17- Som els cavallers (4-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó Som els cavallers 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó amb l’acompanyament d’instruments o sense. 3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment. 4. Cantar la cançó tot dansant. MATERIAL1. Partitura de la cançó(ANNEX)2. Audició de les cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 16 del CD) EXPLICACIÓ DEL JOCTots els participants, posats en rotllana, van cantant la cançó:- Som, som, som els cavallers, llers, llers...i el que digui que nono té dret a laventura,i el que digui que nono té dret al porró.Atenció, cavallers,la mà dreta entra en acció.La següent vegada que es canta la cançó, es fa movent la mà dreta.Cada cop que es torna a cantar la cançó, la partdel cos que sanomena sincorpora tot seguit almoviment, fins que es belluga tot el cos. 21
  • 22. DANSA - JOC 18- Els esclops d’en Pau (5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Cantar la cançó “Els esclops d’en Pau”. 2. Gaudir del cant i de l’escolta de la cançó amb l’acompanyament d’instruments o sense. 3. Cantar, sentir, seguir la pulsació i sincronitzar-la amb el moviment. 4. Sincronitzar la pulsació i els finals de frase amb el moviment. MATERIAL1. Partitura de la cançó(ANNEX)2. Audició de la cançó acompanyada amb instruments (aud. nº 17 i 18 del CD)3. Sabates,pedres... EXPLICACIÓ DEL JOCTots els jugadors es posen en rotllana a terra (o al voltant duna taula) i cadascú té un objectea la mà que faci soroll, per exemple: sabates, pedres... Seguint la pulsació de la cançó, i totsalhora, van passant lobjecte al company de la dreta tot picant al terra.- Amb els esclops den Paufangava Sant Joan,li anaven grans.Sant Pere li va al darrere,amb el tripi tripi trap.Al final, en dir:- Amb el tripi - tripi, piquen dues vegades, endavant i endarrere, i en dir:- Trap, passen lobjecte al company de la seva dreta. 22
  • 23. AUDICIÓ - JOC DICI 19- Les cadires musicals (3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Marcar el ritme de la música. 2. Gaudir de l’escolta de la música que es fa servir al joc. 3. Gaudir del joc i dels companys de joc. MATERIAL1. Cadires, una menys que nombre de jugadors.2. Música enregistrada o instrument musical. EXPLICACIÓ DEL JOC 1. Es col·loquen totes les cadires formant un cercle amb els respatllers cap a dins. Els jugadors es posen drets davant les cadires menys un, que s’encarregarà de controlar la música. 2. Quan comença la música, els jugadors giren al voltant de les cadires seguint el ritme. En el moment que para, tothom intentarà ocupar una cadira buida. Qui es queda sense seient serà eliminat de la partida. 3. Es retira una de les cadires i es torna a escoltar la música. El joc es va repetint fins que la darrera ronda es fa amb una sola cadira. 23
  • 24. D I TA - J O C 20- Lluna lluneta (3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre la dita. 2. Desenvolupar la coordinació de la velocitat de recitat amb el moviment. 3. Aprendre a recitar un mateix text amb diferents tons de veu, diferents caràcters... 4. Treballar la coordinació corporal (a l’hora d’agafar la pilota). 5. Treballar l’empatia i la intel·ligència emocional. MATERIAL3. Pilota no massa gran (que pot ser pilota o feta de roba, de paper...)4. Poema/dita Lluna lluneta. EXPLICACIÓ DEL JOCLa distribució dels nens i nenes per la classe pot ser de moltes maneres diferents. En grupsmés petits, en gran grup... l’adult decidirà en funció dels beneficis que aporten cadascuna deles distribucions.El joc consisteix en anar fregant la pilota entre les mans al costat de la cara (talment com uncoixí) mentre es diu la dita de “Lluna lluneta”, i a l’última frase de la dita, passar la pilota a undels companys de la classe que repetirà el mateix procés.Per anar introduint variants al joc, es pot demanar als nens i nenes que diguin la dita ambdiferents tons de veu, amb diferents volums, a diferents velocitats, amb diferents estatsd’ànim... També podem afegir pilotes de diferents textures i mides. Lluna lluneta, ben rodoneta, roda ben fi... fins demà al matí! 24
  • 25. J O C M A TE M À TI C 21- Dosú (Joc d’Àfrica de 3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre a contar. 2. Gaudir jugant amb altres nens/es MATERIAL MATERIAL1. Espai a l’aire lliure amb sorra.2. Un objecte com una pedra, un anell, etc. EXPLICACIÓ DEL JOCEs fan grups de 6 a 7 jugadors.Un de cada grup amaga un objecte petit en una muntanya de sorra, després fa tantesmuntanyes de sorra com jugadors hi ha al grup.Cada component del grup escull una de les muntanyes de sorra i el que troba l‘objecte en laseva muntanya és el que després amaga l’objecte. 25
  • 26. J O C M A TE M À TI C 22- Fet i amagar (4-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre a contar. 2. Gaudir jugant amb altres nens/es MATERIAL1. Qualsevol lloc a on poder amagar –se. EXPLICACIÓ DEL JOCUn jugador para i s’ha de col·locar en un racó i comptar fins al número que s’hagi acordatanteriorment per a donar temps a la resta de jugadors a amagar-seUn cop que ha acabar de comptar surt a buscar els jugadors per atrapar-los. Quan toca a algúha de tornar al lloc on havia comptat i pronunciar el nom del nen/a tocat.Continua buscant a la resta fins a trobar, tocar i dir el nom de tots.A la partida següent compta el primer nen/a trobat. 26
  • 27. JOC LINGÜÍSTIC 23- Sandrel·la (La rotllana de les preguntes) Joc popular hebreu (4-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Aprendre a expressar-se. 2. Exercitar la memòria. 3. Adquirir altres coneixements d’interès. 4. Gaudir jugant amb altres nens/es MATERIAL1. Sala espaiosa i còmoda. EXPLICACIÓ DEL JOCEls jugadors seuen formant una rotllana, menys un que es quedarà dret i s’anirà desplaçant enzig-zag al voltant dels seus companys cantant i aixecant de tant en tant una mà.Cada cop que aixeca la mà fa una pregunta a un company de la rotllana sobre un tema abansacordat.Si el jugador de la rotllana responcorrectament, el que està dret continuaràen la seva posició i començarà de nou eljoc.Si el jugador de la rotllana no respon bé,es canviaran els papers; el que estava almig seurà i el que estava assegut passarà almig a fer preguntes. 27
  • 28. JOCS INFORMÀTICS 24- Juguem amb l’ordinador! (3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Diferenciar sons forts i sons piano, comparativa. 2. Reconèixer diferents timbres d’instruments. 3. Reconèixer cançons a través de la seva escolta i de la representació gràfica mitjançant dibuixos relacionats amb la historia explicada. 4. Gaudir i passar-s’ho bé jugant amb l’ordinador. MATERIAL1. Ordinador.2. Accés a Internet.3. Cascos o altaveus per l’escolta. EXPLICACIÓ EXPLICACIÓ DEL JOC Recomanem dues pàgines molt interessants per a alumnes d’educació infantil on poden passar-ho bé aprenent:http://www.edu365.cat/infantil/musica/index.htm Poden jugar a jocs de reconeixement detimbres instrumentals, jocs en els que s’han de diferenciar sons forts i pianos, fertrencaclosques musicals...http://www.edu365.cat/infantil/videoclips/index.htm Poden veure vídeos on es representenmoltes cançons i així poder-les entendre millor al mateix temps que les memoritzen mésràpidament.http://clic.xtec.cat/db/listact_es.jsp?lang=es&ordre=0&desc=1&from=1&area=mus&idioma=ca&nivell=INF&text_titol=&text_aut=&text_desc=&num=25Altres jocs musicals com contes, danses, trencaclosques... 28
  • 29. JOC PLÀSTIC PL 25- Memory musical (3-5 anys) OBJECTIUS DIDÀCTICS 1. Fabricació d’un joc musical de taula. 2. Exercitar la memòria auditiva. 3. Identificar auditivament els diferents sons i agrupar-los per parelles iguals. 4. Gaudir del joc amb els altres companys. 5. Experimentar amb els sons que poden produir diferents objectes. MATERIAL1. 10 caixes de mistos.2. Diferents objectes petits, llegums, llavors, herbes… per produir so al sacsejar la capsa, comara arròs, llenties, cigrons, orenga, pebre, fulles, picarols, sorra, pedres petites, sucre, pasta(fideus, macarrons), etc.3. Cola o celo.4. Pintura i pinzells. Només és necessari un color. EXPLICACIÓ DEL JOCUn cop tenim les 10 caixes de mistos n’hem d’omplir 5 amb un determinat tipus d’objecte omenjar i omplir les altres 5 amb els mateixos materials de manera que quedin parelles decaixes. També es poden deixar dues caixes buides, per tant aquestes no produiran cap so alsacsejar-les. Quan estiguin plenes amb una mica de celo o de cola caldrà enganxar les duesparts de la caixa per no córrer el perill que s’obri mentre la fem sonar. A continuació noméscaldrà pintar totes les caixes del mateix color per no identificar les parelles visualment.En aquest joc poden jugar de 4 a 6 nens. Es col·loquen totes les caixes desendreçades en unespai pla, i cada nen n’agafa dues,les sacseja i les escolta. Si sent que produeixen el mateix sose les queda i pot tornar a escoltardues caixetes més. Si sent que el sono és el mateix passa el torn i li toca al següent. Guanya qui aconsegueix més parelles de sons. 29
  • 30. PARTITURES1- Jo en tinc un tamboret, cadireta enlaire i poema Hi havia un rei.(3-4 anys)Poema Cadireta enlaire Jo en tinc un tamboretHi havia un rei Cadireta enlaire, Jo en tinc un tamboret,Que tenia tres filles; mocador a la mà, jo m’hi assento, jo m’hi assento.les volia casar el rei i la reina Jo en tinc un tamboret,i no tenia faldilles. van a passejar. jo m’hi assento, jo m’hi assec.2- Arri, Arri, Tatanet. (3-4 anys) 30
  • 31. 3- Tots els ocells que canten (3-5 anys) Tots els ocells que canten sense por, Ai, caçador, que bades. No era ell! s’amaguen quan arriba el caçador. Escolta bé com canta cada ocell. Ocellet com cantes? Ocellet com cantes? A, aaaaaaaaaaaaaaa: A, aaaaaaaaaaaaaaa: Maria. Joan.4- Conillets a amagar (4-5 anys) Conillets a amagar que la llebra va a caçar de nit i de dia toca el vol de l’Ave Maria Conillets, ja esteu ben amagadets? Ja!5- Escarabat bum, bum. (4-5 anys) 31
  • 32. 6- La llanterna i poema “Set per aquí, set per allà” (4-5 anys) Poema La llanterna Set per aquí - Que ditxosa és la llanterna Set per aquí, set per allà que sota terra s’està; trepitgeu-lo, trepitgeu-lo. alça’t, alça’t, filla meva, Aquest grill, ma no brill, Set per aquí, set per allà, que ton pare et vol casar. trepitgeu-lo, trepitgeu-lo, trepitgeu-lo com un ca. aquest grill, ma no brill, Ai mare, la meva mare, trepitgeu-lo com un grill. F. Maspons i Labrós. quin marit em voleu dar? Ai filla, la meva filla, Serà aquí, serà allà, el que a tu t’agradarà. triarà la més bonica. Serà aquí, serà allà, Un pagès de la muntanya triarà la que voldrà. que me’n guardi el bestiar, unes arracades falses i un clavell a cada mà. 32
  • 33. 7- Si la barqueta es tomba (4-5 anys) Si la barqueta es tomba, nena, no tinguis por, alça la corda enlaire i canta una cançó. Dilluns, Dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge.8- Pim pam conillam (4-5 anys) Pim-pam conillam, De la terra de l’aram La cistella ballestera, Quantes banyes hi ha al darrere? Punxonet haguessis dit de penes hauries sortit!9- A comprar peix (4-5 anys) 33
  • 34. A comprar peix, ja l’hem comprat. A rentar-lo, ja l’hem rentat. A fregir-lo, ja l’hem fregit. A menjar-lo, ja l’hem menjat. Renta que renta, que l’aigua és clara. Renta que renta, que l’aigua fa pudor. Ai sí, ai no, ui, ui, ui quina son que tinc.10- Fum, Fum, Xemeneia Amunt. (5 anys)11- Jocs per fer saltar (cantarelles de 3-4 anys) Arreu de Catalunya Salta Miralta, Salta Miralta, trenca una galta; trenca una galta; porronet de vi, si la galta cau... salta, porquí. adéu-siau. Salta Miralta, Salta Miralta, trenca una galta; trenca una galta; sant Canut Nostre Senyor tut-tuturut et farà un petó. 34
  • 35. 12- En Jan petit (3-4 anys) En Jan petit quan balla, En Jan petit quan balla, balla, balla, balla. balla amb la mà, En Jan petit quan balla, amb la mà, mà, mà, balla amb el dit, amb el dit, dit, dit. amb el dit, dit, dit, Ara balla en Jan petit... ara balla en Jan petit. Amb el peu En Jan petit quan balla, Amb el cul balla, balla, balla. Amb el cap...13- Peu polidor (3-5 anys) Peu polidor Toqueu-li el peu de la Margarideta, a la Margarideta, peu polidor toqueu-li el peu de la Margaridó. a la Margaridó. 35
  • 36. 14- Roda Moliner (3-5 anys) Roda, roda, Moliner, que ton pare és al celler, que ha perdut la cabellera pel camí de Balaguer.15 - Els quatre llauradors (3-5 anys) Els quatre llauradors com treballen, com treballen; els quatre llauradors com treballen dos a dos 36
  • 37. 16- El tio fresco (3-5 anys) o te l’encendré, Tu no l’encendràs, el tió, tió fresco; el tió, tió fresco; jo te l’encendré, tu no l’encendràs, el tio de paper. el tió del detrás.17- Som els cavallers (4-5 anys) Som, som, som els cavallers, Atenció, cavallers, Som, som, som ... llers, llers, la mà dreta entra en acció!! Atenció, cavallers, i el que digui que no no té dret a l’aventura, Som, som, som ... el peu dret entra en i el que digui que no acció!! no té dret al porró. Atenció, cavallers, la mà esquerra entra en acció!! 37
  • 38. 18- Els esclops d’en Pau (5 anys) Els esclops d’en Pau fangaven, sant Joan triava gram, sant Pere li va al darrera amb el tripi, tripi, trap. 38
  • 39. PROFESORAT IMPLICAT – COORDINACIÓ ENTRE ÀREESLa programació que nosaltres proposem per treballar diferents continguts de l’etapad’educació infantil no és realitzarà només a l’espai destinat a la música sinó que esrealitzarà durant tota una setmana, ocupant l’espai destinat a totes les àrees, és per aixòque els continguts treballats no només són continguts musicals sinó també continguts propisde l’àrea de llenguatge verbal, llenguatge plàstic i matemàtic. No obstant, la realitzaciód’aquest projecte està dirigit i capitanejat per l’especialista de música i per aquest motiues treballen més aspectes musicals que no pas d’altres, o es treballen d’altres continguts nomusicals a través de la música.El fet de que la posada en marxa d’aquest projecte ocupi tota una setmana, ha fetnecessària la implicació de tot el professorat d’infantil i per aquest motiu, també ha fetque aquest projecte no estigui dedicat exclusivament al treball de continguts musicals.El professorat ha col·laborat en la gestió i coordinació de la recopilació del material durantel curs a través de la llibreta viatgera, també ha col·laborat deixant temps per poderpracticar els diferents jocs que s’anaven recopilant al llarg del curs i en no deixar que elsnens i les nenes d’infantil s’oblidessin d’aquells jocs ja explicats o cançons ja conegudes.Cada dia abans de començar a treballar, les tutores dels cursos d’infantil cantaven lescançons ensenyades per l’especialista de música i al final del dia jugaven a un dels jocs de lallibreta viatgera. Un cop al mes l’especialista de música ensenyava noves cançons i nous jocsrecopilats a l’hora de música; els tutors/es dels diferents cursos d’infantil també acudien aaquestes sessions per aprendre ells també els jocs i les cançons per després ser capaçosd’anar practicant durant la setmana.És important saber que no tots els jocs s’han explicat durant el curs; només aquells queeren més llargs o més difícil d’aprendre, la resta s’expliquen durant la setmana dedicada als“jocs” amb l’ajuda dels familiars.La col·laboració del professorat d’infantil ha estat imprescindible per fer possible dur aterme La Setmana de Jocs. Hagués estat impossible haver d’explicar tots els jocs iaprendre totes les cançons durant aquesta setmana de pràctica. 39
  • 40. Tot el professorat d’infantil ha estat estretament coordinat durant aquest projectegràcies a les classes col·lectives mensuals que es feien conjuntes amb els alumnes (per talde que l’especialista pogués ensenyar noves cançons jocs) i també gràcies a l’existència deles llibretes viatgeres. Tres llibretes, una per a cada curs que, a part de fer possible larecopilació del tot el material necessari per aquest projecte també ha fet possible elseguiment dels continguts al llarg del temps.ÀREES PARTICIPANTS1. Descoberta d’un mateix i dels altresEls continguts d’aquesta àrea aniran adreçats a impulsar uns aspectes lligats entre sí:l’autoconcepte i l’autoestima, la formació socioemocional, el moviment i l’acció i autonomia.La descoberta d’un mateix no es pot entendre sense la descoberta de l’altre: aquesta àreaha de promoure les relacions i exploració del joc i dels altres descobrint i desenvolupantpossibilitats emocionals, sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat, de relació i deregulació, referides al moviment, a les emocions i als sentiments i als hàbits.Se li ha de donar molta importància al cos i promoure el joc com activitat natural del’infant, cosa que li permetrà integrar espontàniament l’acció amb les emocions i elpensament, afavorint el seu desenvolupament personal i social.Per tant aquesta àrea és un pilar bàsic en el desenvolupament de l’infant. A través delrecull de cançons, danses i dites s’ha volgut treballar l’auto coneixement del propi infantperquè explori i reconegui les característiques bàsiques del seu propi cos, i desenvolupi aixíun bon esquema corporal. Explorarà i reconeixerà les possibilitats del seu propi cos:emocionals, sensorials i perceptives, motrius afectives i relacionals. Per tant serà en elpropi joc i el moviment on es treballarà i es valorarà el joc com a mitjà de gaudi personal ide relació amb sí mateix i amb els altres. Es treballarà el domini progressiu de leshabilitats motrius bàsiques (coordinació, to muscular, equilibri, respiració). 40
  • 41. Es treballarà l’actitud optimista, l’esforç i la iniciativa per anar resolent situacions dedificultat (físiques i emocionals).Es treballarà també la identificació d’emocions (alegria, tristesa, amor, enuig, por...), il’expressió de les pròpies. Així mateix, també es treballaran les relacions afectives icomunicatives i l’autonomia personal i relacional.2. Descoberta de l’entornAquesta àrea ajudarà als infants ha elaborar explicacions sobre els objectes i lessituacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que esformin una idea dells mateixos com a persones amb capacitat daprendre i amb recursosper emprendre reptes. Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per conèixer lentorn:mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic.Laprenentatge depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat docasions que hagintingut per dur-lo a la pràctica. Les situacions de vida diària en proporcionen moltes, peròcal que lescola asseguri per a tots els infants experiències prou riques, i que els acompanyien els aprenentatges impulsant el plantejament dinterrogants, encaminant la resposta ales seves preguntes, oferint materials, recursos i estratègies que ajudin a través delsllenguatges a connectar i fer conscients les experiències viscudes.Per tant en aquesta àrea treballarem amb diferents elements de l’entorn i observarem iidentificarem les seves qualitats, així com l’observació i identificació de fenòmens naturals(dia, nit, sol, pluja, vent) i la relació en la vida quotidiana.També treballarem en l’experimentació, amb l’observació i reconeixement de semblances idiferències amb objectes i materials (color, grandària, mida...). Reconeixement de canvisque es produeixen en animals i plantes. Es treballarà la curiositat i la iniciativa per ladescoberta, fent preguntes i cercant informació. Es posaran en comú les experiènciesvalorant les aportacions dels altres. 41
  • 42. 3. Comunicació i llenguatgesEn aquesta àrea els/les alumnes podran experimentar els diferents usos i funcions delsllenguatges dintre d’un context que faciliti aquestes comunicacions, i on es puguindesenvolupar tant la comunicació verbal com no verbal. Per tant se li donarà especialimportància a les relacions afectives entre l’infant i les persones adultes (família imestres), i entre els mateixos companys de classe, i alhora una comunicació entre família iescola.És a través de la llengua oral que l’infant pot expressar les seves vivències, comunicaridees, sentiments, coneixements, solucionar conflictes i sobretot veure que la llengua és uninstrument d’aprenentatge i comunicació.Els diferents llenguatges plàstic, musical, corporal i matemàtic són els que facilitaran alsalumnes el fet de desenvolupar les seves capacitats d’expressió. Dintre d’aquestdesenvolupament de l’infant és molt important la figura de l’adult ja que l’haurà acompanyaren el seu procés de desenvolupament cognitiu lingüístic.L’adult també s’encarregarà d’encaminar la curiositat i interès que té l’infant sobre elfuncionament del codi escrit quan es troba davant de diferents textos a les revistes,llibres… del seu entorn. D’aquesta manera aconseguirà introduir-lo en un procés dedescoberta i descodificació del codi escrit d’una forma funcional i significativa.En el moment que l’alumne treballa la lectura i l’escriptura amb aquest mètode, senseadonar-se’n se situa al principi del coneixement del text escrit que mica en mica aniràdesenvolupant fins al final de la primària.També cal destacar la importància dels nous llenguatges visuals i les T.I.C, que han d’estarpresents en el procés d’ensenyament i aprenentatge des del principi de l’educació, perdonar eines als alumnes alhora de realitzar tasques escolars i quotidianes. 42
  • 43. Finalment caldrà potenciar la motivació dels alumnes vers la pròpia llengua i la dels altres,tot aproximant als infants a l’ús oral d’una llengua estrangera com és l’anglès a l’últim cursdel cicle.CAPACITATS / COMPETÈNCIESAl llarg de letapa de leducació infantil els infants han de desenvolupar les capacitats al’entorn dels eixos següents:1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma • Conèixer i dominar el seu cos, moviment i coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. • Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional, formant-se una imatge positiva dell mateix i dels altres. • Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions pròpies de la vida quotidiana.2. Aprendre a pensar i a comunicar • Pensar, crear i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. • Progressar en la comunicació i expressió.3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa • Observar i explorar lentorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte, i participar en activitats socials i culturals.4. Aprendre a conviure i habitar el món • Relacionar-se i conviure amb els altres, resolent pacíficament i amb respecte els conflictes. • Comportar-se de manera autònoma tot seguint unes pautes de convivència, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social. 43
  • 44. 44
  • 45. METODOLOGIAEl projecte que presentem té unes característiques i unes necessitats que fan que lametodologia escollida vingui molt marcada.Pel propi desenvolupament de tots els jocs que hem plantejat, cal que mestres i adultsrelacionats amb el projecte tinguin molt clar que és necessari que l’experimentació il’aprenentatge vivencial tinguin un paper gairebé total en la posada a la pràctica. Si jal’edat dels nens i nenes a què ens dirigim implica que els coneixements generals ques’adquireixen entrin per via “epidèrmica”, en un projecte on la base són els jocs, no cal dirque aquest fet encara és més necessari.Estem d’acord que els coneixements previs dels alumnes pel que fa als jocs proposats podentenir a veure en la metodologia (ja que si els nens i nenes coneixen una versió de joc ocançó, l’adult haurà de fer una explicació “teòrica” de les normes de la versió del projecte),però principalment pensem que la millor manera de treballar en aquest projecte és laposada a la pràctica de les activitats proposades. L’aprenentatge mitjançant “assaig-error”és imprescindible per l’assoliment total de la normativa de les activitats.Durant els jocs, la participació activa dels alumnes serà imprescindible per poder dur aterme aquesta metodologia eminentment pràctica i vivencial. Els nens i nenes hauran depracticar el treball individual i en petits i grans grups, així que és important que el mestreafavoreixi la participació de tots els infants i afavorir la interrelació entre tots ells.Una altra cosa ben diferent són les cançons i dites necessàries pel propi desenvolupamentdels jocs que formen part del projecte. Evidentment que la metodologia pot sereminentment pràctica, però en aquest cas, pot ser que l’opció escollida per la transmissióde coneixements significatius sigui més “teòrica”. No parlem d’escriure, ni d’activitatsmagistrals, però potser sí que ens basaríem en exercicis de molta repetició. Amb variacionsde lloc, moviments o materials, però per aprendre dites i cançons cal, en moltes ocasions,que les estratègies siguin reiteratives. 45
  • 46. MATERIALS I RECURSOS UTILITZATSLes característiques del projecte que hem elaborat encaminen d’una manera molt clara l’úsi la quantitat de materials que intervenen en la consecució del projecte. En primer lloc, laquantitat de docents implicats en el desenvolupament de les activitats afavoreix de maneraimplícita que hi hagi una varietat de materials i recursos molt gran. Els coneixements quepoden tenir els mestres de cadascuna de les seves àrees asseguren, ja des d’un bonprincipi, una gran diversitat de recursos especialitzats, i molt adients per cada activitatplantejada.En segon lloc, cal no oblidar els materials relacionats amb cadascun dels jocs de lesdiferents àrees: la llista va des de tot tipus de material fungible de suport, fins amocadors, pilotes, objectes petits, ràdio cd’s...A més, no hem d’oblidar que el mestre de música pot aportar una quantitat deconeixements, materials i recursos molt important lligats a les petites “bases de dades”que sol haver-hi a les aules de música de les escoles.1. MaterialsPer facilitar la recopilació de materials per a dur a terme la totalitat del projecte, dividimtots els materials utilitzats en blocs relacionats, i no pels jocs que es mostren en lesfitxes:- Instruments de percussió: Per dur a terme molts dels jocs proposats en aquest projecte,cal que l’escola disposi d’un mínim d’instruments musicals senzills (adaptats a l’edat delsnens a què va dirigit el projecte) que haurien de ser en la seva majoria instruments depercussió indeterminada: panderos, tambors, picarols, triangles, sonalls, caixes xineses...Els diferents materials de què estan fets aquests instruments i la varietat que portenimplícita ells mateixos (de manera de tocar, de textura, de mida, de pes...) permeten que elsol fet de plantejar-ne el fer servir aquests instruments per acompanyar alguna de lesaudicions proposades pels jocs sigui una font d’experimentació i coneixement molt gran. 46
  • 47. L’edat en què es troben els nens i nenes quan estan en el període d’educació infantil és degran importància per a l’aprenentatge en general, i és clar, també per a l’aprenentatge enmúsica.Audicions: La majoria dels jocs proposats que formen part del projecte estan acompanyatsd’un suport d’àudio. Aquestes audicions estan recollides en un cd que s’adjunta al final delprojecte, cosa que ajuda a uniformitzar el component musical dels propis jocs. S’ha de teniren compte que la majoria de les activitats proposades tenen origen en la cultura popular delnostre país, i que això significa que la varietat de versions d’algunes d’elles no podia serrecollida en el nostre projecte. Variacions musicals, textuals i de normes dels propis jocsaugmenten la riquesa de la cultura popular, però fan difícil elaborar un projecte de lescaracterístiques que té el nostre. L’elecció de les versions ha estat una tasca difícil, peròpensem que adjuntar un cd final (i per tant, uniformitzar versions) pot ajudar a mestres,pares i mares a fer avançar el projecte al llarg de la setmana, a part d’enriquir elconeixement de diferents versions existents als adults encarregats del projecte.Partitures i poemes: El projecte va acompanyat d’un recull de les partitures de les cançonsque formen part dels jocs. Aquestes partitures que poden ser d’utilitat especialment per al’especialista de música, ja que li poden facilitar la comprensió dels jocs i, que endeterminats moments pugui propiciar audicions vives amb l’instrument que sigui del seudomini.Hi ha jocs proposats que no tenen un component directament musical, però que tenen aveure amb un poema, una dita o un refrany. Aquests suports també estan recollits a lesfitxes que es presenten.Material tecnològic: Per a poder dur a terme aquest projecte, hi ha la necessitat de tenirordinadors amb connexió a Internet i que disposin, tots ells, de cascs o altaveusreproductors. A més, també convé tenir una ràdio amb cd per si en algun moment ésnecessari escoltar la versió musical escollida del joc que estem duent a terme.Material fungible: Lògicament, la posada a la pràctica d’un projecte d’aquestescaracterístiques requereix una quantitat de material fungible important. Cal que l’escola 47
  • 48. disposi de cartolines i papers de tot tipus i colors, a part de paper de diari, cola, cartró,pintura acrílica... i tot el material necessari per manipular-lo: tisores, llapis, gomes...Material concret: En aquest apartat hi ha el material que requereixen en concret els jocsproposats: - Cadires - Mocadors per tapar els ulls - Cèrcol - Corda per saltar - Llegums petits - Globus - Pilotes - Objectes petits indeterminatsA part del material que ja hem recollit, cal que tinguem en compte que la posada a lapràctica del nostre projecte requereix que hi hagi els espais adequats. Cal que l’escoladisposi d’una aula d’informàtica correctament adequada, però també és necessari quedisposem d’una aula suficientment espaiosa per jugar en un espai interior (com podria seruna aula de psicomotricitat o un gimnàs) i cal que disposem, també, d’espais exteriors quepermetin pintar i marcar el que sigui necessari (per tant un espai de suport dur on es puguimarcar amb guixos el que faci falta, i un espai de suport tou com ara terra o sorra, on lesmarques es puguin fer amb les mans o amb pals). 2. RecursosEls recursos utilitzats per a fer aquest projecte han estat molt diversos, ja que el recullde jocs tradicionals comporta la consulta de diverses fonts diferents. De totes maneres, laqualitat dels llibres trobats ens ha permès centrar l’atenció i poder aprofundir lesconsultes en materials més determinats. 48
  • 49. No cal dir que la xarxa, en aquest cas, ens ha sigut enormement útil, sobretot pels suportsgràfics. I a més de la xarxa, és clar, tot tipus de recursos informàtics han estatimprescindibles per a dur a terme el treball.Seguidament fem una cita dels llibres, programes i pàgines que hem utilitzat per a feraquest treball:LLIBRES: • JOCS DE FALDA. Montserrat Busqué. Institut de Ciències de lEducació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, 1991. • BERNAT EL GAT. Proposta didàctica per Educació Infantil. (Teresa Malagarriga, Pere Godall, Jordina Oriols i Assumpta Valls) Ed. Teide. • EL JUEGO POPULAR Y TRADICIONAL COMO MEDIADOR INTERCULTURAL, Juan Cremelo, Rafael Dominguez y Said ElQuariachi. Editorial CIMS. • JUEGOS DE TODAS LAS CULTURAS. Juegos, danzas, música... desde una perspectiva intercultural. Dorotec Agudo, Raquel Minguez, Carmen Rojas, Mariano Ruiz. Editorial INDE.PÀGINES • http://cpnl.cat/jocs/arxius/jocsdejocs.pdf • http://cataclic.cultura.gencat.cat/guies/Siberia_ceducatiu.pdf • www.xtec.es • www.google.catPROGRAMES • Music Time DeLuxe • Word (en diferents versions) 49
  • 50. CRITERIS D’AVALUACIÓEls criteris d’avaluació que hem de tenir en compte a l’edat d’infantil no els diferenciemper àrees, sinó que s’analitzen de forma global; Així que els que hem escollit són elssegüents: - Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació. - Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes. - Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues. - Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i en relació amb els altres. - Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions. - Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica. - Aplicar les estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho. - Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l’ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. - Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos. - Manifestar les habituals necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC). 50
  • 51. PROCEDIMENT D’AVALUACIÓL’avaluació de l’alumnat es durà a terme d’una manera global, continuada i formativa.A l’edat d’infantil les àrees queden molt enllaçades les unes amb les altres; gairebé no esdiferencien i a més a més, si observem els criteris d’avaluació que exposem també dins deltreball, ens mostren la globalitat amb què hem d’avaluar aquest tipus d’alumnat.Perquè d’una manera continuada? Doncs bé, com a mestres dels infants, no podem avaluar alnostre alumnat amb un sol i trist resultat final; hem de tenir clar des d’on parteixcadascun dels nostres alumnes i quin procés ha seguit per fer el seu aprenentatge. Tambés’ha de tenir en compte el com han anat adquirint aquests coneixements, per tant, alhoraens avaluarem a nosaltres mateixos com a mestres perquè si la nostra pràctica educativaha estat adequada, es recolliran bons fruits. Si no fos així, caldria reformular-ho per al’any següent si es decidís tornar a portar a terme el projecte.Perquè parlem també d’una avaluació formativa? Doncs bé, cal tenir en compte quel’avaluació forma part de l’aprenentatge del nostre alumnat, per tant tenint en compte això,alhora d’avaluar el nostre alumnat, també se’l podrà ajudar proporcionant-li una millora enel seu aprenentatge i ajudar-lo a créixer.Cal tenir present que la principal tècnica d’avaluació serà l’observació directa i sistemàticadels infants. 51
  • 52. AVALUACIÓ DEL PROJECTEEl nostre projecte l’avaluarem des de 3 punts de vista diferents: - Els aprenentatges i processos que fan els nostres alumnes. - La col·laboració i cooperació amb les famílies. - L’aplicació docent d’aquest projecte i si resulta eficaç per aconseguir els objectius del nostre currículum d’infantil.L’alumnat s’avaluarà dia a dia, partint de l’observació del mestre. S’avaluarà la participació,la cooperació, la implicació, les ganes d’aprendre, la motivació, si s’han adquirit elscontinguts i si amb tot això, els nens i nenes han adquirit els valors que es pretenenensenyar durant el cicle d’infantil.De manera més globalitzada, s’avaluarà la participació i implicació de les famílies en lallibreta viatgera i la seva setmana de presentació. S’avaluaran aquestes actuacions pertenir en compte què hem de millorar, canviar i perfeccionar per dur a terme el projecte enaltres ocasions o bé en altres àmbits.Per últim i el més important, és l’avaluació dels docents i del projecte en si. És importantque els mestres es reuneixin sovint per parlar de què funciona o què no, ja que fins que unprojecte no es porta a la pràctica no es pot saber quines són les parts que realment no hananat prou bé. També pot ser que la posada a la pràctica porti a uns resultats millors del quees tenia previst. Aquest punt és realment important tenir-lo en compte, perquènormalment, quan l’alumnat no arriba a adquirir els continguts proposats, acostuma a ser pelplantejament del projecte o bé per un mal enfocament alhora de dur-lo terme. 52
  • 53. CONCLUSIÓPartint de les experiències viscudes, hem comprovat que coordinar és una feina querequereix un gran esforç.El fet d’haver treballat en grup ens ha fet adonar que el treball en equip requereix molttemps i molta implicació. Com que en el treball cooperatiu tots els membres tenen un papermolt important, si un no col·labora afecta a la resta de l’equip.Tot i així aquest treball ens ha estat molt enriquidor perquè a part de que l’hem trobatmolt encertat per aquest segon cicle d’infantil, hem fet l’esforç d’adaptar-nos a aquestcicle, que no deixa de ser un terreny poc treballat per nosaltres sobretot ara amb el canvicurricular.Aquest treball a part de tots els coneixement que ens ha aportat, ens ha deixat unmaterial didàctic tangible molt útil per la nostra futura tasca docent. El recull de jocs quehem fet és una proposta de la recopilació que pot fer la mestra, i va dirigida als pares coma material per fer servir a casa.ANNEX – Model fitxa de l’alumne 53
  • 54. CANÇÓ - JOC NOM:______________________TOTS ELS OCELLS QUE CANTEN CLASSE:____________________ 54