Cançoner Infantil Català

1,477 views
1,072 views

Published on

Aquest és un recull de cançons tradicionals catalanes. En aquest aplec surt la lletra de cada cançó en format de fitxa.

Aplicació didàctica:
Escoltem la cançó amb l'Spotify i intentem llegir i seguir el ritme de la cançó cantant.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,477
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cançoner Infantil Català

  1. 1. Nom:Data:LLARG I PRIM, PARENT D’EN BUFA (Trinca)Llarg i prim, parent den Bufa,el seu pare és un pagèscarallot, que sestarrufai senfarina com si res,perquè sa filla Ritetasha fet la resolució,no vol pasturar cabretes,no, no, no.A sa filla grans molèstiesels promesos li han portat,i tots tenen noms de bèsties,que ja és prouta qualitat.El fill gran de cal oruga,el noi de cal escorpí,el mitjà de can tortugai lhereu de cal garrí.Per això sha casatamb un potentat.
  2. 2. Nom:Data: AMB LA GATA I EL GOS (La Trinca)Amb la gata i amb el gosjo us diré el que ens ha passat:la cassola és per terrai no se sap qui lha vessat,si serà el gos o bé el gat, que la nyigo, nyigo, nyigo,si serà el gos o bé el gat, aquell qui lhaurà vessat.Ja en respon una velleta:el gos jo lhe vista passar,però la gata no lhe vista ni sentida miolar,el gos pensa, jo no he estat, que la nyigo, nyigo, nyigo,el gos pensa, jo no he estat, però me lhe ben carregat.Faci fred o plogui o nevial defora em fan anar,però a la gata quasi sempre la deixen jeure al sofà,que si la puc atrapar, que la nyigo, nyigo, nyigo,que si la puc atrapar, prou que me les pagarà.
  3. 3. I, per tant, men vaig de casa,perquè ja nestic cansat,atipeu­la bé a la gataque sengreixi ben aviat,i doneu­li pa torrat, que la nyigo, nyigo, nyigo,i doneu­li pa torrat, dall i oli ben sucat ... eh !
  4. 4. Nom:Data: EL POLL I LA PUÇA (La Trinca)El poll i la puçaes volen casar.Com ens casaremsi no tenim pa?Respon la formigades del formiguer:­Avant, avant les bodes,de pa jo en duré!De pa ja en tenim,vi, com ho farem?Respon el mosquitdes del fons del celler:­Avant, avant les bodes,de vi jo en duré!
  5. 5. De vi ja en tenimcarn, com ho farem?Respon la guineudes del galliner:­Avant, avant les bodes,de carn jo en duré!De carn ja en tenim,però qui tocarà?Ja en respon el grillque és bon sonador:­Avant, avant les bodes,que jo tocaré!Músic ja en tenimperò qui ballarà?Respon el gripauque és bon ballador:­Avant, avant les bodes,que jo ballaré!
  6. 6. Nom:Data: EL GENERAL BUM, BUM (La Trinca)El general Bum Bum quan sen va a la guerradavant dels seus soldats fa tremolar la terra,damunt del seu cavall, galopa que galopa,damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.El cavall és de cartró, aparteu les criatures,el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.Rampataplam tereré, patapim patapumsen va a la guerra,rampataplam tereré, patapim patapumsen va a la guerra el general Bum Bum.El general Bum Bum quan es treu lespasaespanta els enemics i fins la gent de casa,quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.
  7. 7. Nom:Data: LA LLUNA, LA PRUNA (La Trinca)La lluna, la pruna vestida de dol,son pare la crida i sa mare no vol ...Un pam, dos pams, tres pams,quatre pams, cinc pams...En Pinxo va dir a en Panxo:vols que et punxi amb un punxó?Però en Panxo va dir a en Pinxo:punxam, però a la panxa no …
  8. 8. Nom:Data: EL GAT (La Trinca)Una vegada hi havia un gat,que bé li ha estat, al gat, lesquella,sha menjat la carn del plat,que bé li ha estat, lesquella, al gat.Sha menjat la carn del plat.La minyona lha agafat,que bé li ha estat, al gat, lesquella,lha tirat de cap al mar,que bé li ha estat, lesquella, al gat.Lha tirat de cap al mar.Un pescador lha pescat,que bé li ha estat, al gat, lesquella,a la plaça lha portat,que bé li ha estat, lesquella, al gat.A la plaça lha portat.La minyona lha comprat,que bé li ha estat, al gat, lesquella,a la taula lha posat,que bé li ha estat, lesquella, al gat.A la taula lha posat.
  9. 9. El senyor se lha menjat,que bé li ha estat, al gat, lesquella,a la panya li ha miolat,que bé li ha estat, lesquella al gat.A la panxa li ha miolat.Ai, minyona què mhas dat,que bé li ha estat, al gat, lesquella,si mhas dat el nostre gat,que bé li ha estat, lesquella, al gat.Si mhas dat el nostre gat.
  10. 10. Nom:Data: LA MASOVERA (La Trinca)O lai lai, la masovera, la masovera.O lai lai, la masovera sen va al mercat:El mercat és el dilluns,el dilluns en compra llums.O lai lai, la masovera, la masovera.O lai lai, la masovera sen va al mercat:El mercat és el dimarts,el dimarts en compra naps.O lai lai, la masovera, la masovera.O lai lai, la masovera sen va al mercat:El mercat és el dimecres,el dimecres en compra nespres.O lai lai, la masovera, la masovera.O lai lai, la masovera sen va al mercat:El mercat és el dijous,el dijous en compra nous.
  11. 11. O lai lai, la masovera, la masovera.O lai lai, la masovera sen va al mercat:El mercat és el divendres,el divendres, faves tendres.O lai lai, la masovera, la masovera.O lai lai, la masovera sen va al mercat:El mercat és el dissabte,el dissabte, tot sho gasta.O lai lai, la masovera, la masovera.O lai lai, la masovera sen va al mercat:El mercat és el diumenge,el diumenge, tot sho menja:Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,tot sho gasta, tot sho menja.O lai lai, la masovera, la masovera.O lai lai, la masovera sen va al mercat ...Nom:
  12. 12. Data: SI AL CEL TU VASSi tu vas al cel amb patinetfes­mhi un bon lloc, que hi pujo jo.Si tu vas al cel amb patinet,fes­mhi un bon lloc que hi pujo jo.Airí, airó. Airí, airó.Si al cielo vas, patinando,hazme un lugar, que subo yo.Si tu vas au cel, en patinant,fais un petit trou que je monte là.En un got no pot, haver­hi hagut,mai vi del fort, sense un embut.Romanitoff i el gran Krushoff,estan pitof de laigua naf.Jamai jalem ni jalarem,fa mal aquí fa mal allà.Nom:Data:
  13. 13. JOAN DEL RIUJoan del Riu és arribatamb un pot de confitura;Joan del Riu és arribatamb un pot de raïmat.Ha portat un violonper fer ballar les minyones,ha portat un violonper fer ballar tot el món.Joan del Riu és arribatamb una càrrega de monines;Joan del Riu és arribatamb una càrrega descarabats.Ha portat un violonper fer ballar les minyones,ha portat un violonper fer ballar tot el món.Joan del Riu és arribatamb una bóta de vi ranci;
  14. 14. Joan del Riu és arribatamb una bóta de moscat.Ha portat un violonper fer ballar les minyones,ha portat un violonper fer ballar tot el món.Nom:
  15. 15. Data: qUan seré granT. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?1. Sabater potser.Fer sabates dia i nitDeurà ser molt avorrit.T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?2.­ Moliner potser.Traginant els sacs de blat,Sempre blanc i enfarinat...T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré gran
  16. 16. Un ofici hauré de fer,penso jo: què seré?3.­ Advocat potser.Sempre haver denraonar,el cervell deu assecar...T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?4.­ Professor potser.Sempre a classe haver danar,no macaba dagradar...T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?5.­ Un doctor potser.Visitar sempre malalts,Curar grans i veure mals...T. No em fa el pes, ben mirat,
  17. 17. deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?6.­ Un gandul potser.Panxa enlaire dia i nit,Sense fer res de profit...T.No fer res, ben mirat,Nom:Data:
  18. 18. BaIXANT DE LA FONT DEL GATT. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?1. Sabater potser.Fer sabates dia i nitDeurà ser molt avorrit.T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?2.­ Moliner potser.Traginant els sacs de blat,Sempre blanc i enfarinat...T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,
  19. 19. penso jo: què seré?3.­ Advocat potser.Sempre haver denraonar,el cervell deu assecar...T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?4.­ Professor potser.Sempre a classe haver danar,no macaba dagradar...T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?5.­ Un doctor potser.Visitar sempre malalts,Curar grans i veure mals...T. No em fa el pes, ben mirat,deu ser molt cansat.
  20. 20. T. Diu que quan seré granUn ofici hauré de fer,penso jo: què seré?6.­ Un gandul potser.Panxa enlaire dia i nit,Sense fer res de profit...T.No fer res, ben mirat,Nom:Data:
  21. 21. EL BALL DE LA CIVADAEl ball de la civadajo us el cantaré.El ball de la civadajo us el cantaré.El pare quan la sembravafeia així, feia així,sen dava un truc al piti sen girava així:"Treballem, treballem,que la civada, que la civadatreballem, treballem,que la civada guanyarem".El ball de la civada...El pare quan la llauravafeia així, feia així,
  22. 22. sen dava un truc al piti sen girava així:"Treballem, treballem...El ball de la civada...El pare quan la segavafeia així, feia així,sen dava un truc al piti sen girava així: "Treballem, treballem...El ball de la civada...El pare quan la moliafeia així, feia així,sen dava un truc al piti sen girava així: "Treballem, treballem...El ball de la civada...El pare quan la menjava...

×