Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional

INFORMACIÓ I GESTIÓ DE L’OPERATIVA
DE LA COMPRA VENTA INTERNACIONAL I
1.- Marc econòmic, polític i jurídic del
comerç internacional
Marta Costa Montmany
2016

1.- El comerç interior, exterior i
internacional
1.1.- L’origen polític del comerç
internacional, com va començar tot?
El comerç internacional ha existit des de temps
remots, i sense cap mena de regulació.
La revolució industrial va fer que calgués trobar
noves sortides a l’augment de la producció, i
això es va traduir en el desenvolupament del
comerç colonial.
El comerç internacional sempre ha anat molt
lligat a la política: “el comerç és la continuació
de la política per altres mitjans”.

internacional
El comerç internacional tracta sobre
transaccions econòmiques que es realitzen entre
territoris duaners, Estats o Països que mantenen
entre ells acords de bilateralitat comercial i les
operatives dels quals es gestionen, tramiten i
executen sota normes internacionals.

internacional
Quan la transacció es realitza dins d’un territori
duaner s’anomena: Comerç interior; quan es du
a terme entre dos territoris duaners, o entre un
resident i un no resident s’anomena: Comerç
exterior; i quan es realitza entre dos Estats
membres de la Unió Europea es tracta
d’Intercanvi de béns entre Estats membres.

internacional
El comerç internacional expressa les
transaccions que es realitzen entre Països o
Estats o territoris que mantenen entre ells
acords comercials i que fan operacions subjectes
a pautes i normes internacionals.

internacional
Fonaments del comerç internacional
- Les transaccions es realitzen segons l’àmbit
operatiu: Operacions de Comerç Exterior o
amb les d’Intercanvi de Béns entre Estats
Membres.
- Els subjectes operatius són empreses
privades o públiques que actuen a través dels
seus representants legals.
- Es pot realitzar a través de 32 modalitats
operatives.

internacional
- Hi ha 8 elements que no poden faltar:
empresa, mercat, producte, àmbit legal
(normatives nacionals i internacionals,
documents, Incoterms, contracte
internacional de compra-venda), banca,
transport, assegurances.
- Al comerç hi arribem després de saber a on
s’estan generant necessitats per satisfer-les.

internacional
- Les transaccions es gestionen a través d’Estratègies,
Polítiques i Plans d’Acció, usant el seu propi llenguatge
comunicacional, escrit, parlat i presencial.
- Per triomfar en aquest àmbit cal ajuntar els recursos de
l’empresa amb les Oportunitats, Amenaces i Barreres dels
mercats.
- En les transaccions de Comerç internacional participen
una sèrie d’organismes i organitzacions nacionals,
internacionals, privades o públiques.
- En el disseny operatiu es tenen en compte els mitjans de
recolzament nacionals, internacionals, públics i privats.

internacional
- Caldrà tenir en compte les barreres al Comerç
Internacional i els riscos.
- És fonamental conèixer i usar les fonts
d’informació.
- No hi ha dues operacions de Comerç
Internacional iguals, per això cal valorar cada
cas.

internacional
Cal tenir present que la nostra base política és
europea, i que és molt més rellevant el que
Europa legisla que el que legisla Espanya.

internacional
1.2.- Com classifiquem les operacions de
comerç internacional?
- Exportació: Sortida des d’un territori duaner
amb caràcter temporal o definitiu amb destí
final o no a un altre territori duaner de
mercaderies, serveis i capitals contra el
pagament del seu valor en divises o en
compensació.

internacional
- Importació: Suposa l’entrada en un territori
duaner amb caràcter temporal o definitiu amb
destí final o no de mercaderies, serveis i capitals
contra el pagament del seu valor en divises o
compensació. A més inclou el pagament o
dipòsit del seu valor a les duanes (drets
aranzelaris + drets fiscals + altres).

internacional
- La intermediació: Operació de Trading, on el
trader, per tal que l’operació arribi a bon fi per
totes les parts, ha de considerar els subjectes
operatius (proveïdor i destinatari) el seu client.
És el responsable que el flux documental i, en
general, l’operatiu, sigui el correcte per evitar
riscos i mals entesos.

internacional
Cada producte porta un codi aranzelari, per tant
tindrà un tractament concret per part de les
autoritats administratives de cada país, i hi
haurà casos en els que el procés serà més o
menys complicat depenent d’aquest codi i de les
relacions entre les dos països que facin la
transacció.

internacional
- L’Expedició: Operació d’intercanvi de béns
entre Estats Membres, suposa la sortida des
d’un Estat membre amb destí a un altre Estat
Membre de mercaderies d’origen comunitari o
declarat de lliure pràctica.
- La introducció: Suposa l’entrada de
mercaderies d’origen comunitari o declarades
de lliure pràctica que entren en un Estat
Membre procedents d’un altre Estat Membre.

internacional
Quan les operacions d’Intercanvi entre Estats
Membres supera els 200.000 € ambos subjectes
operatius han de complimentar un document
anomenat INTRASTAT.

internacional
El tipus de comerç requerit pot ser operat en
algunes modalitats operatives que es porten a la
pràctica en el comerç int. i que es poden classificar
com:
1.- Operacions clàssiques: Es paguen en diferents
monedes o també anomenades divises.
2.- Operacions especials: no hi ha transferències
monetàries i sí que hi ha accions com
Compensació.

internacional
1.- Operacions clàssiques: Les modalitats que adopten poden
ser les següents:
- Visibles: Quan s’opera amb productes o mercaderies
tangibles.
- Invisibles: Quan la transacció es realitza amb serveis o
productes intangibles.
- Directa: Quan la transacció es realitza entre els Subjectes
Operatius principals interessats, sense intermediaris.
- Indirecta: La transacció es fa amb la participació d’un
Trader, que pot ser financer, comercial, especialista o
generalista.

internacional
1.- Operacions clàssiques: Les modalitats que adopten poden
ser les següents:
- En ferm: Quan es coneixen els pactes pel que fa a preus,
condicions d’entrega, dates d’entrega, quantitats, qualitats.
- En consignació: Anomenada també venta en destí ja que el
preu, les condicions i forma de pagament, les quantitats es
negocien i defineixen en destí.
- Definitiva: Quan la mercaderia surt del seu origen o
procedència per no tornar o entra en destí d’on ja no surt.
- Temporal: L’objecte surt del territori d’origen o procedència
i pot tornar al mateix en igualtat de condicions en les que
va sortir o amb modificació no substancial.

internacional
1.- Operacions clàssiques: Les modalitats que
adopten poden ser les següents:
- En trànsit: L’objecte o causa de transacció pot
travessar altres territoris fins al seu destí final.
- Triangulars: Participa un tercer país triangular,
pel qual no necessàriament hi passa la
mercaderia, però l’operació es gestiona
documentalment.

internacional
1.- Operacions especials: Són considerades
transaccions proteccionistes, són econòmiques
no clàssiques i normalment es fan entre un país
ric i un de pobre, sempre i quan no hi hagi
convenis bilaterals.

internacional
1.3.- Elements participants en el comerç
internacional
- Empresa
- Mercat
- Producte
- Àmbit legal
- Banca
- Transport
- Assegurances
- Duana

internacional
internacional
L’empresa: Cal que es faci un auto diagnòstic per
veure en quin sector es troba, i si és viable
afrontar els reptes dels mercats internacionals.
Producte: Haurà d’estar referenciat: Codi de
l’empresa, Codi aranzelari o Partida Estadística
corresponent, Règim Comercial, etc. Ha de
complir els requisits de qualitat tant per la seva
sortida a l’exterior com per la seva entrada al
territori de destí.

internacional
internacional
Producte: Ha de respondre a la seva protecció física
i jurídica, a les seves Condicions d’Entrega i a les
Condicions de venta (Quantitat, qualitats, formes,
dates d’entrega, preus, lloc d’entrega, etc) que s’han
negociat i pactat.
Pel que fa a la seva protecció física caldrà tenir en
compte: El producte en sí, envàs, embalatge,
manipulació, emmagatzematge, càrrega,
descàrrega, estiba, desestiba, transport,
supervisió, marcatge.

internacional
internacional
Mercat: En les exportacions es tindrà en compte
el de destí, i en les importacions el d’origen.
El més important serà identificar les
característiques pròpies de cada mercat:
Perquè s’ha
escollit un
mercat?
Carac. A
tenir en
compte
Demandes Barreres Acords de
bilateralitat

internacional
internacional
Mercat: Per tenir èxit en un mercat cal fer un
diagnòstic. Cal buscar el mercat que es
correspongui amb els recursos de l’empresa a
internacionalitzar i veure si estem en el bon
camí.

internacional
internacional
Mercat: Aquí hi ha una taula molt simple per
usar en la selecció de mercats:
Recursos de l’empresa Capacitat i potencialitat del
mercat
Observacions i
puntuacions

internacional
internacional
Mercat: També caldrà analitzar aquests aspectes del mercat
de destí:
- Capacitat del mercat
- Potencialitat dels mercats
- L’accés al mercat
- Situació país/mercat
- Risc país/mercat mundial
- Acords de bilateralitat comercial
- Situació política, econòmica, social, tecnològica
- Comerç internacional: ofertes, demandes, origen, destí
- Infraestructura del comerç exterior.

internacional
internacional
Mercat: També caldrà analitzar aquests aspectes del mercat de destí:
- Infraestructura de duanes
- Infraestructura del transport
- Infraestructura legal
- Infraestructura comercial
- Infraestructura dels canals de distribució
- Infraestructura de la banca
- Comerç exterior i balança comercial amb Espanya
- Demografia
- Geografia
- Hàbits, usos i costums
- Idioma, llengües, raça, religions
- Concurrència en el mercat

internacional
internacional
Àmbit legal: Es refereix al marc legal en el que cal operar. Tindrem en
compte els següents elements: les normatives nacionals i
internacionals, els documents, els Incoterms vigents i els contractes
internacionals.
- Les normatives nacionals i internacionals que regulen l’operació o
transacció.
- Els Incoterms, que fixen les obligacions que contreuen els subjectes
operatius per definir amb claredat les condicions d’entrega.
- El contracte internacional de compra venda que determinarà
l’acord per la transacció i els documents, suport de la Gestió
Operativa i Documental de les transaccions internacionals.

internacional
internacional
- Els documents que poden ser classificats de varies formes:
- Oficials: Permisos d’exportació = CE; MCI; NOPE, AGREX; AAGE; AAEO;
LE / Permisos d’importació = CI; NOPI; AGRIM; AAI; LI
- Comercials o de venda (emesos per l’ofertant): Factura pro forma /
Factura comercial definitiva / Instrument de cobrament o pagament
- Verificació o control de mercaderies (emesos per organismes o
organitzacions aliens al beneficiari): Factura Consular / Certificat
d’Origen / Factura de Duanes / Certificat de Control de Qualitat /
Certificat de fabricació / Certificat de Qualitat de Fabricació / Certificat
d’Anàlisis / Certificat de Normalització / Certificat de Conformitat /
Certificat de Soivre / Certificat Sanitari / Certificat Fitosanitari /
Certificat Veterinari / Certificat de Radioactivitat / Certificat Cites /
Certificat de Pesos / Certificat d’emmagatzematge / Certificat
d’Inspecció, etc.

internacional
internacional
- Els documents que poden ser classificats de varies formes:
- Altres documents: EUR 1 / EUR 2 / ATR 1 / ATR 3 / Packing list /
Certificat de Preus / Black List / Kösher (Certificat del rabí) / Certificat
d’Origen SPF o Formulari A o Form A / Quadern o Carnet ATA, etc.
- Documents del transport: Carta de Port CMR / Carta de Port CIM /
Coneixement d’Embarcament Oceànic o Bil of lading o B/L /
Coneixement aeri o AWB / Certificat d’Acceptació de Mercaderies:
Transport Fluvial / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Transport
Lacustre / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Transport
Gasoductes / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Transport
Oleoductes / Certificat d’Acceptació de Mercaderies: Tracció Animal /
Document de TRANSPORT Combinat / Document Universal de
Transport / Certificat del Courier o de Missatgeria o Postal / Pòlissa de
Fletament

internacional
internacional
- Els documents que poden ser classificats de
varies formes:
- Documents de l’assegurança: Pòlissa Ship goods: a; b;
c. / Free particular average: FPA, etc
- Documents fiscals: 330 / 349 / C10, etc.
- Documents de duana: Exportació: DUA, Doc. De
Verificació o control / Importació: Certificat d’Origen;
PL; Doc. De Transport; Doc. De Verificació o control de
les mercaderies; DUA, DV1; C10 / Operacions amb
països que mantenen Acords Comercials amb la Unió
Europea, preferents: EUR 1 i EUR 2.

internacional
internacional
Banca: En l’operativa internacional hi ha les següents formes de cobrament i
pagament:
- Ordre de pagament simple
- Ordre de pagament contra entrega de documents
- Transferència bancària simple
- Transferència bancària documentada
- Remesa Simple
- Remesa Documentària
- Xec personal
- Xec bancari
- Carta de crèdit Comercial o Stand by
- Crèdit documentari
- Bitllets de Banc estranger

internacional
internacional
Les condicions de pagament podran ser al
comptat, a curt, mig o llarg termini.
Els subjectes operatius amb els poders suficients
indicaran als seus bancs operatius, les dades
fiscals i de localització i els seus números de
compte corrent. Donaran als seus bancs les
oportunes ordres de cobrament i pagament i
fins i tot externalitzaran aquest servei.

internacional
internacional
Transport: És el trasllat de les mercaderies des
d’un punt A, situat en cert país, fins a un altre
punt B, situat en un país diferent, efectuat de
manera que l’objecte transportat arribi al seu
destí “en les condicions del contracte”, sempre
derivat d’una operació de compra-venta i, per
suposat, utilitzant els mitjans de transport
adequats.

internacional
internacional
Transport: Es regeix per les normes internacionals que tenen en compte:
- Característiques dels productes
- Especificacions tècniques
- Condicionament pel trasllat
- Elecció de rutes
- Costos
- Pesos: Brut, Net
- Volum
- Selecció del mitjà de transport
- Riscos
- Assegurances
- Càrregues completes
- Enviaments parcials
- Transbords
- Capacitat de la càrrega: Normativa, volum i pes, perillositat

internacional
internacional
a) Transport marítim, fluvial o lacustre:
- Armador: Propietari del vaixell, sol ser una societat.
- Capità: Jurídicament és el representant de l’estat de la
bandera del vaixell durant la navegació.
- Consignatari: Representant contractat, mitjançant el
pagament d’un cànon estipulat, per un armador perquè
atengui el seu vaixell en totes les operacions que es
requereixen en un port determinat. També és societat.
- Estibador: Companyia especialitzada en càrrega de les
mercaderies als vaixells.
- Fletador: Contracta la utilització d’un vaixell.

internacional
internacional
b) Transport terrestre:
- Agència de transport: AT: És la companyia mediadora
entre carregadors i transportistes. Com a CARREGADOR
davant el transportista i com a TRANSPORTISTA davant el
carregador.
- Agència de transport de càrrega fraccionada. ATF
- Agència de transport de càrrega completa. ATC.
- Centres de Informació i Distribució de Càrregues: Són els
punts de concurrència de carregadors i transportistes
perquè es posi en contacte per la negociació directa de
les càrregues disponibles.

internacional
internacional
b) Transport terrestre
c) Transport aeri: IATA: Empresa especialitzada en gestionar els
transports aeris dels seus clients.
d) Transport en general:
- Transitari: Empresa, legalment autoritzada, especialitzada en la
gestió del transport internacional en perfectes i complertes
condicions de qualitat i que inclou el trànsit duaner.
- Consolidat o Grupistes: Empreses especialitzades en l’agrupament de
petites quantitats de mercaderia de diversos clients.
- Operador logístic: Empresa de logística que dirigeix i organitza les
activitats logístiques dels seus clients com són l’aprovisionament, la
distribució, el control inventari i la facturació.

internacional
internacional
L’empresa hauria de planificar prèviament les activitats de transport a través
d’un Pla logístic:
- Classificar adequadament els articles en funció de les característiques
logístiques.
- Definir quines activitats logístiques necessitarà cada mercaderia.
- Programar amb precisió les fases de transport i magatzems.
- Situar i dimensionar adequadament els centres logístics (fàbriques,
magatzems, plataformes de distribució).
- Dissenyar una xarxa d’informació concebuda de forma que cada persona
de l’empresa tingui accés a la informació en el moment que la necessiti.
- Preveure les demandes.
- Seguir l’evolució tecnològica de tota l’estructura logística i establir
l’optimització d’aquelles activitats més rellevants:

internacional
internacional
- Operacions de transport:
- Consolidació o agrupatge
- Desconsolidació
- Organització de rutes
- Operacions auxiliars de transport
- Operacions de trànsit
- Despatx de Duanes
- Operacions de distribució física
- Recepció de les mercaderies
- Control de quantitat i qualitat
- Classificació i formació de partides
- Gestió de pool de paletes
- Etiquetatge i mercat de preus
- Embalatge
- Protecció de càrregues
- Pre facturació
- Entrega inicial

internacional
internacional
Les assegurances: La finalitat és respondre a
l’assegurat després d’un sinistre de la forma més
pròxima possible a la situació anterior de que
passés, i si això no és possible, donar-li una
compensació econòmica o indemnització que
atenuï els efectes del dany. Mai es cobreix el risc
total de l’operació.

internacional
internacional
El contracte de l’assegurança: Una de les parts
(Assegurador) a canvi d’un pagament (Prima),
s’obliga a satisfer econòmicament
(indemnització) a l’altra part (Assegurat) o a un
tercer (Beneficiari) en el cas que hi hagi un risc
(Fet previsible). El document que reflecteix el
contracte s’anomena Pòlissa i s’estableixen els
límits de cobertura.

internacional
internacional
En els elements del contracte cal contemplar elements
com els reals (objecte de l’assegurança de persones,
coses, risc i prima), els formals (quins objectius
s’asseguren, quina és la classe de risc, dia i hora en la que
s’inicia el contracte, altres clàusules i la firma) i els
personals.
En els efectes del contracte cal analitzar les obligacions i
els drets tant de l’assegurat com de l’assegurador.
En els tipus de pòlisses cal analitzar si són a prima fixa o
variable, etc.

internacional
internacional
Duanes: Oficines públiques normalment situades
als ports. Tenen una funció fiscal, on es graven els
drets duaners corresponents, i una funció no fiscal,
on es controlen les quantitats i qualitats de les
mercaderies que entren i surten del territori
duaner.
Cal tenir en compte: duanes d’origen, de destí, els
despatxos, les inspeccions, els documents, la
valoració duanera, els impostos, la tramitació, els
recintes duaners, dipòsits duaners, i altres.

internacional
2.1.- Comerç de productes, serveis i
inversions
La internacionalització suposa un major grau
d’interdependència i interrelació entre els
països. A més d’augmentar el comerç
internacional de mercaderies, serveis, capitals,
valors i divises, es desenvolupen fluxos de
naturalesa física, financera, cultural i la mobilitat
de persones, tot això es concreta en operacions
d’inversió directa, transferència de tecnologia i
d’informació.

internacional
inversions
El sector serveis té una importància clau per
l’economia espanyola, ja que representa
aproximadament el 70% del PIB i el treball. És un
dels majors exportadors mundial de serveis.

internacional
inversions
Segons la OMC hi ha 4 tipus de subministrament
internacional de serveis:
- Transfronterer, venedor i comprador segueixen als
seus respectius països mentre es presta el servei.
- Amb desplaçament del comprador per rebre el servei
en el país del venedor (el cas típic del turisme).
- Mitjançant establiment permanent del venedor en el
país del comprador
- Mitjançant desplaçament de persones físiques des del
país del venedor.

internacional
inversions
Tot i que el turisme és l’activitat amb més pes
dins de la balança de serveis, hi ha altres
subsectors que guanyen protagonisme com
serveis informàtics, financers o de comunicació.

internacional
inversions
Pel que fa al turisme cal destacar:
1.- El de sol i platja perdrà protagonisme a favor del cultural, urbà i
rural.
2.- Això potenciarà l’aparició de noves destinacions, i permetrà una
distribució geogràfica més homogènia dels fluxos turístics.
3.- I també canviarà el component d’estacionalitat.
4.- El segment sol i platja apostarà per la qualitat, amb més hotels de
4 i 5 estrelles i per això hi haurà un increment de la despesa mitja per
turista.
5.- La tendència també passarà per més viatges dels espanyols a
l’estranger, per tant el que entra per part del turista quedarà
contrarestat pel que surt dels viatgers.

internacional
inversions
Perspectives de futur del sector exterior:
S’espera que les exportacions vagin en augment.
I les importacions, tot i ser molt altes
actualment, seria bo que experimentessin una
frenada per potenciar la productivitat pròpia.
El sector salut pot experimentar una crescuda
important, sobretot les clíniques privades.

internacional
inversions
Més del 70% del creixement actual i futur
estarà als BRIC: Brasil, Rússia, Índia i Xina, per
tant caldrà prestar especial atenció a tots
aquests mercats.

internacional
2.2.- Relacions comercials per països i
sectors
França és el país de la zona euro que més
compra a Espanya. I els països en els que més
exporta són Alemanya, Itàlia, Portugal, i els
Països Baixos. En els que menys s’exporta:
Eslovàquia, Eslovènia, Xipre i Luxemburg.
Però tal i com s’ha vist en l’anterior paràgraf els
països BRICS són el present i el futur.

internacional
sectors
Les exportacions han estat una de les vies de
sortida que han trobat moltes empreses per
sobreviure a la crisi econòmica, i per això les
exportacions espanyoles han crescut
considerablement en els últims anys.

internacional
sectors
Quins són els producte espanyols que triomfen
a l’estranger?
Tots els sectors pugen de forma global, excepte
el de l’automòbil, amb un marcat protagonisme
de les fruites i llegums, maquinària per la
indústria i material per la construcció de
transport.

internacional
sectors
Béns d’equip: Aquesta àrea va experimentant
importants creixements, en ella s’inclouen
maquinària per la indústria, material per la
construcció de transport, amb especial
rellevància a l’utilitzat a les carreteres, o
material per la construcció de vaixells.

internacional
sectors
Aliments: Els productes de l’hort són dels més
venuts a fora, la carn, les begudes i la pesca
també presenten bones dades d’exportacions.
Aquí cal comentar que Espanya també compra
molts productes alimentaris a altres països,
especialment begudes.
Automòbils: En els últims anys ha registrat
importants caigudes, tot i que sembla que
lentament va experimentant una recuperació.

internacional
sectors
Productes químics: Representen un volum molt
important d’exportacions, sobretot els
medicaments i els plàstics.
Tèxtil, calçat i joguines: sembla que les
exportacions augmenten, però s’han de
contrarestar amb les importacions que també
són molt abundants.

internacional
sectors
Sector energètic: Aquest sector representa una
de les grans debilitats d’Espanya, ja que té una
gran dependència en productes energètics com
petroli i derivats, gas, carbó i electricitat.

internacional
3.- Balança de pagaments i altres
magnituds macroeconòmiques
La Balança de pagaments és la relació que
s’estableix entre els diners que un país concret
gasta en altres països i la quantitat que altres països
gasten en aquest país.
És el document on es recullen totes les transaccions
comercials de béns, serveis i capitals que es duen a
terme en un país en relació amb la resta del món
durant un període de temps determinat.
Són els residents del país, empreses i el mateix
Estat els que fan aquestes transaccions.

internacional
Característiques de La Balança de pagaments: Actualment els països i les
seves economies es troben interconnectats amb les d’altres països, mantenint
moltíssimes relacions econòmiques i financeres entre ells.
Composició de La Balança de Pagaments: Està dividida en subgrups que
engloben totes les transaccions dineràries entre el país en qüestió i la resta:
- Compte corrent
- Balança comercial
- Balança de serveis
- Balança de rendes
- Balança de transferències
- Compte de capital
- Compte financera
- Compte d’errors i omissions

internacional
Cada un d’aquests subgrups té un saldo
determinat que consisteix en la diferència entre
els seus ingressos i les despeses generades.
És molt important disposar d’aquesta balança
on es veu clarament si un país està equilibrat
pel que fa a ingressos i pagaments. L’equilibri
desitjat seria una balança de pagament igual a
zero.

internacional
Trets més significatius de la Balança de Pagaments espanyola:
- La Balança Comercial és crònicament deficitària pel comportament de la balança
industrial i l’energètica.
- La Balança de Serveis té excedent degut al turisme.
- La Balança de Rendes és deficitària pel comportament de les rendes de capital.
- La Balança de transferències tradicionalment amb excedent ha canviat en els
últims anys per les remeses d’immigrants.
- La Balança per compte corrent és gairebé cada any deficitària.
- La Balança del compte de capital presenta superàvit gràcies al rebut de la UE.
- El compte financer també presenta habitualment superàvit.
- L’economia espanyola té la necessitat de financiació al majoria dels anys.
- El comerç exterior s’orienta principalment a la UE i les importacions en gran
mesura també.
- Per norma general Espanya és un país exportador d’aliments i importador de
productes energètics.

internacional
El dèficit comercial i energètic mostra les
enormes carències de l’economia espanyola:
falta de competitivitat i gran dependència
energètica exterior.

internacional
Indicadors econòmics i financers:
Els tipus d’interès marquen la capacitat de finançar-
se, quan són molts alts hi ha dificultat per trobar
finançament i això impacta en el dèficit.
El valor de les monedes també afecta a les
exportacions, ja que marcarà el preu i per tant la
facilitat o no de poder exportar en un país concret.
Aquests elements es reflecteixen a la borsa, i quan
són negatius entren menys capitals en un país.

internacional
Inflació
És l’increment del nivell de preus d’una economia,
representa una magnitud molt important i es
controla des del Banc Central Europeu.
Atur
És el pitjor indicador d’Espanya i les perspectives no
semblen gaire encoratjadores. Els aturats sense
formació seran els que ho tindran més complicat en
el futur.

internacional
Producte Interior Brut (PIB)
És el valor de la producció de tots els béns i serveis finals (no
s’inclouen els intermedis per evitar una doble comptabilitat ja
que el seu valor s’inclou en el producte final) produïts dins de
les fronteres d’una economia (és un concepte de territorialitat
i no de nacionalitat), valorats a preu de mercat, en un període
determinat (generalment un any).
No s’inclouen les transaccions en les que els diners o els béns
canvien de mans i no es produeixen béns o serveis. Tot i que sí
que s’inclouen les comissions pagades als intermediaris
borsaris.
Tampoc s’inclouen les importacions.

internacional
4.- Els organismes internacionals
Un organisme internacional o organització
intergovernamental (OIG) és aquell en el que els seus
membres són Estats sobirans o altres organitzacions
intergovernamentals, de naturalesa pública.
Una organització intergovernamental està subjecta al Dret
Públic Internacional, amb personalitat jurídica i plena
capacitat d’obrar, formada per acord de diferents Estats per
tractar sobre aspectes comuns. Busca elaborar una voluntat
jurídica diferent a la dels seus Estats Membres per realitzar les
competències que li han estat atribuïdes, aquesta voluntat es
pot manifestar a través d’actes unilaterals o mitjançant la
concentració de tractats amb altres subjectes de Dret
Internacional.

internacional
Aquest terme generalment està reservat per les
organitzacions intergovernamentals (OIG) com les
Nacions Unides, o el Consell d’Europa, o
L’Organització Mundial del Comerç (OMC o WTO),
els membres de les quals són Estats sobirans o
d’altres organitzacions intergovernamentals. Fruit
de l’evolució i la globalització també existeixen les
Organitzacions Internacionals Privades o
Organitzacions No Governamentals (ONG).

internacional
Classificació:
- En funció de la duració:
- Permanents, ex: ONU
- No permanents, quan acabi la seva tasca deixen d’existir.
- Per les seves competències:
- Plens: les que tenen plena capacitat d’actuació sobre les matèries
delegades i poden adoptar resolucions al compliments de les quals les
parts hi estan obligades, ex: Unió Europea
- Semiplens: Tot i tenir plena capacitat per adoptar resolucions
vinculants requereixen la decisió preceptiva prèvia a cada acte dels
membres que el composen, ex: OPEP (Organització de Països
Exportadors de Petroli).
- De consulta: les seves resolucions no són vinculants i pertanyen a
l’àmbit de l’estudi i la reflexió.

internacional
Classificació:
- Per raó de la matèria, segons siguin les qüestions que tractin;
- Econòmiques, cultural i altres, ex: CAACI (Conferència d’Autoritats
Audiovisuals i Cinematogràfiques d'Iberoamericà).
- Per la serva composició:
- Purs: els integrats solament per Estats sobirans, ex: Tribunal Penal
Internacional.
- Mixtos: a més dels Estats amb veu s’integren altres institucions
públiques, ex: UNESCO (Organització de les Nacions Unides per
l’educació, la ciència i la cultura).
- Integrats: en els que participen Estats i altres organismes
internacionals, ex: FMI (Fons Monetari Internacional)
- Autònoms: solament composats per organismes internacionals
prèviament existents.

internacional
Els més importants pel comerç internacional
són:
- Organització Mundial del Comerç
- Fons Monetari Internacional
- Banc Mundial

internacional
- Organització Mundial del Comerç (OMC), la única
organització internacional que s’ocupa de les
normes que regeixen el comerç entre països. Els
seus pilars han estat negociats i firmats per la
majoria dels països que participen en el comerç
mundial i ratificats pels seus respectius
parlaments. L’objectiu és ajudar als productors de
béns i serveis, els exportadors i importadors a dur
a terme les seves activitats.

internacional
- Fons Monetari Internacional (FMI), el principal
organisme mundial de cooperació monetària
internacional, integrat per uns 187 països, i on es
congreguen gairebé tots els països del món per
treballar pel bé comú.
- La seva finalitat bàsica és salvaguardar l’estabilitat del
sistema monetari internacional, és a dir, el sistema de
tipus de canvi i pagaments internacionals que permet
als països adquirir mútuament béns i serveis. Aquesta
tasca és essencial per aconseguir el creixement
econòmic sostenible i elevar els nivells de vida.

internacional
- Fons Monetari Internacional tots els països membres estan representats
en el Directori Executiu de la institució, fòrum en el que poden debatre les
conseqüències que tenen les seves polítiques econòmiques a escala
nacional, regional i mundial. Les seves principals activitats són:
- Brindar assessorament als països sobre l’adopció de polítiques que
poden ajudar-los a prevenir o resoldre crisis financeres, aconseguir
estabilitat macroeconòmica, accelerar el creixement econòmic i aliviar la
pobresa.
- Oferir als països membres finançament temporal per ajudar-los a
resoldre problemes de la balança de pagaments.
- Oferir assistència tècnica i capacitació als països que ho sol·licitin per
ajudar-los a desenvolupar les institucions i els coneixements tècnics
necessaris per portar a la pràctica polítiques econòmiques sòlides.

internacional
Grup Banc Mundial: la principal font d’ajuda multilateral
en el món. Concedeix préstecs, donacions, garanties,
assessorament en matèria de polítiques i assistència
tècnica en els sectors públic i privat.
Està composat per cinc institucions: BIRF (Banc
Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament), AIF
(Associació Internacional de Foment), CFI (Corporació
Financera Internacional), OMGI (Organització Multilateral
de Garantia d’Inversions) i CIADI (Centre Internacional
d’arranjament de diferències relatives a inversions).

internacional
El Banc Mundial destina cada any entre 15.000 i
20.000 milions de dòlars als governs dels països
en desenvolupament per tal que aquests
financin projectes pel desenvolupament
econòmic i la reducció de la pobresa. Aquesta
quantitat genera aproximadament 20.000
contractes de béns i serveis a l’any per muntants
de diferents quantitat.

internacional
Per accedir a aquesta informació cal anar a la web de la
institució: http://www.worldbank.org on hi ha inf. útil
per les empreses que vulguin fer negocis amb el banc. A
la secció PROJECTS & OPERATIONS hi ha una base de
dades que inclou informació bàsica sobre préstecs i
projectes pendents, actius i tancats del Banc fins a la
data. A través de l’apartat COUNTRIES també es pot
trobar inf. Interessant. Al seleccionar per país es pot
accedir a informació relacionada amb l’Estratègia
d’Assistència al País (CAS) així com documents de préstec
i projectes oberts en aquest país.

internacional
Aquests projectes s’executen sovint per part
d’empreses del sector privat i constitueixen una
atractiva oportunitat de negoci. Algunes
característiques principals d’aquest mercat que
convé destacar inclouen:
- Dimensions del mercat internacional: El mercat
dels Organismes multilaterals té una dimensió
considerable. Això suposa que des de la perspectiva
de la internalització de la PYME, aquest “sector” és
una atractiva via de mercat per aquesta.

internacional
- Mercat de creixement: La OCDE disposa d’un
Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (Comitè
DAC) que pretén regular i harmonitzar l’ajuda
que es concedeix als països en vies de
desenvolupament. Un dels compromisos del
2015 va ser arribar a un percentatge d’ajuda
respecte al PIB del 0,7%.
- Competir en mercats amb menor presència
de grans empreses multinacionals.

internacional
5.- La integració econòmica regional.
Principals blocs econòmics
La globalització econòmica implica:
- Naixement de grups econòmics de mercat
- Deslocalització
- Focalització
- Perfeccionament dels sistemes logístics
- Augment de la demanda interna
- Desenvolupament dels mercats intra regionals
- Pràctiques d’importacions paral·leles
- Fusions d’empreses
- Privatitzacions
- Estandardització de productes
- Canvi en els sistemes de direcció empresarial
- Actitud dinàmica i especialitzada de la pyme
- Canvi en les migracions comercials
- Canvi en els objectius dels països en desenvolupament

internacional
La globalització econòmica implica:
- Modificació de les polítiques comercials
- Redefinició dels acords de bilateralitat comercial
- Canvis normatius regulant el lliure comerç
- Concepte i normatives sobre origen de les mercaderies
- Influència econòmica sobre un fet determinat de repercussions en
tot el panorama econòmic mundial
- Augment de la competència estrangera
- Major coneixement dels riscos i les seves cobertures
- Major atenció a les barreres en el comerç internacional
- Major coneixement i aprofitament dels mitjans de recolzament
- Major coneixement dels acords preferencials

internacional
Avantatges que es deriven d’una estratègia global de l’empresa:
- Reducció de costos al passar a economies d’escala
- Aprofitament de costos de producció més baixos
- Trasllat de la producció a altres llocs que ofereixin millores
productives
- Reducció del número de productes, major especialització
- Millores tècniques en producció, distribució, posicionament
- Amplitud de mercats i noves formes de comercialització
- Desenvolupament formatiu
- Diversificació dels riscos
- Millores competitives

internacional
Desavantatges des del punt de vista econòmic comercial:
- No adequar els recursos a les oportunitats, amenaces i
barreres dels mercats
- Augment de costos en informació
- Adequació dels quadres directius i de personal en general
- Informatitzar l’empresa, preparant adequadament en la
seva aplicació tota la plantilla
- Deslocalització
- Augment de l’atur en determinades zones productives
- Empobriment econòmic en zones anteriorment
productores

internacional
Els tipus de mercats que hi ha són:
- Mercats en vies de desenvolupament: on l’economia i el
desenvolupament tecnològic és molt baix, la seva demanda és selectiva i
per cobrir necessitats fonamentals. Ex: Mèxic, Perú, Bolívia, Marroc,
Nigèria, etc.
- Mercats d’incertesa: en els que el seu comportament no està prou definit,
podrien ser mercats de venta o d’inversió, ex: Països de l’est d’Europa.
- Mercats dinàmics: Els que es desenvolupen ràpidament en tots els sentits
i que generalment tenen una producció dirigida a l’exterior, com Taiwan,
Corea, Hong Kong, o Singapur.
- Agrupació de mercats: Els interessos econòmics i polítics han propiciat
“Grup Geo Econòmics” que tenen lliure circulació de mercaderies per les
seves mercaderies d’origen, i dins d’aquest àmbit actuaran davant de
tercers d’una forma harmonitzada. Aquest és el nostre entorn: Unió
Europea.

internacional
Què són els acords comercials internacionals?
1.- Tractat Internacional: Acords polítics o comercials,
escrits entre certs subjectes de Dret Internacional i que es
troba regit per aquest, que pot constar d’un o varis
instruments jurídics connexes, i sent indiferent la seva
denominació. Perden vigència per diverses causes. Per
tal que un tractat internacional sigui vàlid les dues parts
han de tenir la capacitat necessària per concedir tractats,
un tractat no seria vàlid si ha existit amenaça o força que
violi els principis de Dret Internacional consagrats a la
Carta de les Nacions Unides.

internacional
1.- Tractat Internacional: Les finalitats que persegueixen
els Estats quan concerten tractats són il·limitades a la
pràctica. Inclouen l’adquisició d’un territori estranger, la
cessió de territori propi, la delimitació i rectificació de
fronteres, la promesa d’ajuda recíproca, la garantia
d’inversions exteriors, l’extracció de persones acusades
per algun delicte o condemnades i altres supòsits.
Històricament el primer TLC va ser el Tractat franco-
britànic de lliure comerç format el 1860 i que va introduir
també la clàusula de nació més afavorida (NMF).

internacional
2.- Multilateralisme: Terme usat en relacions internacionals per
referir-se a l’activitat conjunta de varis països sobre una qüestió
determinada.
Seria equivalent al lliure comerç internacional quan per ex varies
nacions defineixen una àrea de lliure intercanvi entre elles i no
necessàriament amb la resta de països.
- Obligacions de multilateralisme:
- L’obligació general consisteix en que tots els Estats han d’acceptar que
la interdependència econòmica existent a nivell mundial impedeixi
solucions estrictament unilaterals als problemes econòmics.
- L’obligació més concreta és la de no discriminar entre estrangers, és a
dir, tractar igual a tots els estrangers, sigui quin sigui el seu Estat de
procedència.

internacional
2.- Multilateralisme: Terme usat en relacions internacionals
per referir-se a l’activitat conjunta de varis països sobre una
qüestió determinada.
Seria equivalent al lliure comerç internacional.
- Obligacions de multilateralisme:
- L’obligació general consisteix en que tots els Estats han
d’acceptar que la interdependència econòmica existent a nivell
mundial impedeixi solucions estrictament unilaterals als
problemes econòmics.
- L’obligació més concreta és la de no discriminar entre
estrangers, és a dir, tractar igual a tots els estrangers, sigui quin
sigui el seu Estat de procedència.

internacional
Exemples d’institucions multilaterals: Organització de les
Nacions Unides, Fons Monetari Internacional, Banc
Mundial o Organització Mundial de Comerç.
El nou multilateralisme d’acord als temps que corren, no
ha de ser un sistema fix o unitari, sinó una xarxa flexible,
que haurà de maximitzar els punts forts de participants i
institucions del sector públic i el sector privat, que
estaran interconnectats i l’actuació dels quals a vegades
se superposarà. Caldrà anar més enllà de les finances i el
comerç i tenir més amplitud de mires i de pensament.

internacional
3.- Acords comercials
- Cooperació internacional: Associació de varis
països per arribar a determinats objectius
comuns que responguin als seus interessos
solidaris, sense que afectin essencialment a les
seves jurisdiccions d’Estat sobirà.
- D’integració internacional: Unió de varis Estats,
acceptant no fer valer unilateralment les seves
jurisdiccions i delegant el seu exercici a una
autoritat supranacional.

internacional
- D’integració internacional:
- Acord comercial preferencial (ACP) s’usa per
referir-se a acords preferencials recíprocs en
general. La majoria dels acords més recents van
més enllà de la reducció aranzelària tradicional i
poden incloure esferes normatives sobre el
comerç de serveis, la inversió, la propietat
intel·lectual, els obstacles tècnics al comerç i la
solució de diferències.

internacional
- Acord de lliure comerç (ACL) és un acord entre dues o més
parts en el que s’eliminen els aranzels i altres obstacles al
comerç per la major part o per tot el comerç i cada part
manté la seva pròpia estructura aranzelària respecte a
tercers.
- Unió duanera (UA) és un acord entre dues o més parts en
el que a més d’eliminar-se els aranzels i altres obstacles als
comerç, les parts adopten una política comercial comú
respecte a tercers, que inclou l’establiment d’un aranzel
exterior comú.

internacional
- Acords d’abast parcial (AAP) acords en els que les
parts s'ofereixen mútuament concessions en un
determinat número de productes o sectors.
- Acords d’integració econòmica (AIE) acords sobre
el comerç de servei mitjançant els quals dues o
més parts s’atorguen mútuament un accés
preferencial al mercat.

internacional
6.- La Unió Europea
Composada per 27 Estats europeus, la seva Unió va
ser establerta amb l’entrada en vigor del Tractat de
la Unió Europea (TUE), l’1 de novembre de 1993.
Ha desenvolupat un sistema jurídic i polític únic al
món que desemboca en una peculiar comunitat de
Dret, amb una naturalesa jurídica i política molt
discutida, tot i que els seus elements fundacionals i
la seva evolució històrica, encara oberta, apunten a
una especial forma moderna de confederació.

internacional
La Unió Europea promou la integració continental
mitjançant polítiques comuns que abarquen
diferents àmbits d’actuació, en el seu origen
essencialment econòmics i progressivament estesos
a àmbits indubtablement polítics. Per aconseguir els
objectius comuns els Estats membres li atribueixen
determinades competències, exercint una sobirania
en comú o compartida que es desplega a través de
les vies comunitàries.

internacional
La Unió Europea és una comunitat política de
Dret nascuda per propiciar i acollir la integració
i governança en comú dels pobles i dels Estats
d’Europa.

internacional
La Unió Europea es regeix per un sistema intern en
règim de democràcia representativa. I té 7
institucions:
- Parlament Europeu
- Consell Europeu
- Consell
- Comissió Europea
- Tribunal de Justícia de la Unió Europea
- Tribunal de Comptes i Banc Centra Europeu

internacional
El Consell Europeu exerceix funcions d’orientació política
general i de representació exterior, i nombra als caps de les
altes institucions constitucionals; el Parlament Europeu i el
Consell exerceixen la potestat legislativa; la Comissió aplica el
Dret de la Unió, supervisa el seu compliment i executa les
seves polítiques, i li correspon la iniciativa legislativa davant
de les Cambres ; el Tribunal de Justícia exerceix les tasques
jurisdiccionals supremes en el sistema jurídic comunitari; el
Tribunal de Comptes supervisa i controla el bon funcionament
i l’adequada administració de les finances i dels fons
comunitaris; i el Banc Central Europeu dirigeix i aplica la
política monetària única a la zona euro.

internacional

internacional
6.1- Política comercial comunitària
La Política comercial comunitària es basa en un conjunt
de normes uniformes en virtut de la unió duanera i
l’aranzel duaner comú i regula les relacions comercials
dels Estats membres amb altres països.
Els instruments de defensa comercial i d’accés als mercats
estan especialment dirigits a protegir a les empreses
europees contra els obstacles al comerç.
Amb la globalització l’objectiu de la UE és garantir el
desenvolupament econòmic del comerç mundial i
promoure el seu caràcter equitatiu i sostenible.

internacional
La Política comercial comunitària fomenta
activament l’obertura a nous mercats i el
desenvolupament dels intercanvis en el marc
multilateral de l’Organització Mundial de Comerç
(OMC).
També recolza als països i les regions en
desenvolupament, en el marc de les seves relacions
bilaterals, amb l’objectiu d’integrar-los en el comerç
mundial a través de mesures preferencials.

internacional
Una xarxa d’acords: Les normes comercials són
multilaterals, però el comerç pròpiament dit és bilateral,
ja que es desenvolupa entre un comprador i un venedor,
per això al UE ha creat una xarxa d’acords comercials
bilaterals amb diferents països de la resta del món.
La UE té acords d’associació i cooperació amb els països
veïns del mediterrani, amb Rússia i altres repúbliques de
l’antiga Unió Soviètica.
Però no té acords comercials específics amb Estats Units i
Japó, el comerç amb aquests països es canalitza a través
dels mecanismes de la OMC, tot i això sí que hi ha acords
entre la UE i aquests països per sectors concrets.

internacional
Comerç i desenvolupament: La política
comercial de la UE està molt vinculada a la
política de desenvolupament. Eximeix del
pagament de drets la majoria d’importacions
procedents dels països en desenvolupament, o
els hi aplica un tipus reduït. Pel que fa als 49
països més pobres del món, les seves
exportacions (excepte armes) estan exemptes de
pagament de drets a l’entrar a la UE.

internacional
Comerç i desenvolupament: La UE ha traçat una nova
estratègia comercial i de desenvolupament en relació
amb els 78 socis d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), i
l’objectiu és aconseguir la seva integració en l’economia
mundial. Té també un acord comercial amb Sud Àfrica,
que culminarà en el lliure comerç, i també està negociant
un acord de lliure comerç amb els sis membres del
Consell de Cooperació del Golf: Aràbia Saudí, Bahrain,
Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar. I té acords
amb Mèxic i Xile, i ha intentat negociar la liberalització
del comerç amb el Grup Mercosur (Argentina, Brasil,
Paraguay i Urugay).

internacional
El Mercat Únic Són transaccions econòmiques
que es realitzen dins del territori de la Unió
Europea, entre residents de la Unió Europea,
amb mercaderies d’origen comunitari
declarades de lliure pràctica. Els subjectes
Operatius es denominen Expedidor i Introductor
o Adquirent. Les operacions es denominen:
Expedició i Introducció.

internacional
Expedició: La sortida de mercaderies amb destí a la
Comunitat Europea amb aquelles altre que, sent
originàries d’un tercer país, hagin estat despatxades
a lliure pràctica en el territori comunitari.
Com es registra una Entrega intracomunitària de
Béns? S’anota en el Llibre del Registre de Factures
Expedides, identificant al destinatari (client)
mitjançant la clau 2 en el camp “Clau Número de
Identificació en el país de residència” i els número
d’Operador Intracomunitari en el camp “Número
d'Identificació Fiscal en el país de residència”.

internacional
Entregues intracomunitàries, per tal que les operacions dins de la
comunitat no tributin dues vegades o deixin de tributar en ambdós
Estats, les entregues intracomunitàries estan exemptes en el país
d’entrega (país venedor, Expedidor) quan:
- La transmissió la realitza un subjecte actiu
- L’adquisició a l’altre Estat membre s’efectua per un altre subjecte
passiu o per una persona jurídica encara que no actuï com a
subjecte passiu de l’impost.
- La mercaderia es traslladi efectivament d’un Estat membre a un
altre.
- Ambdós subjectes passius estiguin identificats a efectes de l’IVA.
L’adquirent ha de tenir un número d’identificació a efecte de l’IVA
i proporcionar-lo al venedor perquè aquest pugui aplicar
l'exempció.

internacional
La introducció: Es refereix a l’entrada en un
Estat Membre de mercaderies d’origen
comunitari o declarades de lliure pràctica que
arriben des d’un altre Estat Membre, amb destí
final o no amb caràcter definitiu o temporal,
contra el pagament del seu valor en divises,
euros, compensació, o sense divises ni euros ni
compensació.

internacional
Com es registra una Adquisició Intracomunitària de
Béns? S’anotarà la factura rebuda del proveïdor estranger
en el Llibre de Registre de Factures Rebudes procedint a
la seva identificació mitjançant la clau 2 en el camp “Clau
Número d'Identificació en el país de residència” i el seu
Número d’Operador Intracomunitari en el camp “Número
d’Identificació Fiscal en el país de residència”. També
caldrà calcular i consignar la quota suportada
corresponent a la citada factura, Addicionalment es podrà
consignar la quota deduïble que correspongui al camp
“Quota Deduïble”.

internacional
Per donar fe d’una Operació entre Estats membres cal
identificar la figura de L’INTRASTAT que és el document
que s’utilitza per la introducció i expedició de
mercaderies dins de la Unió Europea. És a dir, s’utilitza
pels canvis intracomunitaris.
És un informe estadístic relatiu a les entrades i sortides
de mercaderies entre els països de la Unió Europea, ja
que la constitució del Mercat Únic el 1993 va suposar
l’eliminació de les declaracions duaneres entre els Estats
membres, i llavors va sorgir la necessitat de crear un nou
sistema que proporcionés informació sobre el comerç
intracomunitari.

internacional
L’INTRASTAT és usat pel govern per analitzar el
sistema de comerç del país i avaluar els resultats
de l’economia, també permet planificar les
necessitats futures d'infraestructures de
transport. Les empreses i altres organitzacions
usen aquestes estadístiques per avaluar
mercats.

internacional
Les autoritats nacionals són les encarregades de crear i gestionar un
registre d’operadors intracomunitaris compost per expedidors i els
destinataris dels béns. Les duanes facilitaran a les autoritats nacionals
les estadístiques relatives a les expedicions i arribades de les
mercaderies.
L’obligació de presentar declaracions estadístiques ve determinada per
dos factors:
- La naturalesa de l’operador, que és la que determina l’obligació de
subministrar la informació estadística. L’operador serà tota persona
física o jurídica que intervé en un intercanvi de béns entre Espanya i
un altre Estat membre.
- El volum de comerç intracomunitari, que dins del grup anterior,
estableix l’obligació de presentar declaració.

internacional
La Unió Europea i les importacions
Es considera despatx duaner de mercaderies el procediment
administratiu pel qual l’oficina de duanes verifica el
compliment de les formalitat necessàries per destinar les
mercaderies a un règim duaner, un d’aquests és el despatx de
lliure pràctica. Aquest règim implica que les mercaderies
després de pagar el drets aranzelaris que procedeixin i
després de l’aplicació de mesures de política comercial, poden
circular lliurement i sense control pel territori duaner
comunitari, adquirint l’estatut de mercaderia comunitària. En
cap cas aquestes mercaderies poden ser consumides si no
s’han satisfet els impostos interiors que les graven.

internacional
Quan e més de pagar els drets aranzelaris, es
paga l’IVA i els Impostos Especials, es diu que la
mercaderia es troba despatxada a consum, i pot
ser introduïda en els circuits comercials i és
possible consumir-la sense cap restricció de
naturalesa tributària.

INFORMACIÓ I GESTIÓ DE L’OPERATIVA
DE LA COMPRA VENTA INTERNACIONAL I
2.- Barreres i obstacles als intercanvis
comercials internacionals
Marta Costa Montmany
2016

Introducció
Les barreres al comerç exterior són una sèrie
d’impediments comercials, polítics, duaners,
fiscals, tècnics, econòmics, etc, que impedeixen
el normal desenvolupament de les transaccions
comercials internacionals.

Introducció
La duana és el punt d’entrada física de la
mercaderia, i presenta dues funcions:
- Fiscal: on es graves els drets duaners
corresponents
- No fiscal: on es controlen les quantitats i
qualitats de les mercaderies que entren o
surten del territori.

Introducció
Una duana és una oficina pública o institució
fiscal establerta generalment a costes i
fronteres, per registrar el tràfics internacional de
mercaderies que s’importen o exporten en i des
d’un país concret, i també cobrar els impostos
que estableixen les duanes, així com controlar
les qualitats de les mercaderies, objecte de
transacció de comerç internacional.

Introducció
Caldrà tenir en compte les duanes d’origen, de destí, els
despatxos, les inspeccions, els documents, la valoració
duanera, els impostos, la tramitació i els recintes duaners.
També cal tenir en compte els Dipòsits duaners, ja que
mentre es presenten les mercaderies i fins que no tinguin
un destí duaner han de quedar dipositades (això
s’anomena Dipòsit temporal) i l’espai habilitat per
dipositar aquestes mercaderies és el que es coneix com a
Recinte Duaner.
El dret de duana rep el nom d’aranzel duaner, i es
divideix en partides aranzelàries. Aquests drets són d’ús
exclusiu dels governs.

Introducció
Actualment a la duana no solament es devenga i
exigeix el pagament dels aranzels sinó també
d’impostos directes sobre el consum (valor
afegit).
No totes les duanes estan habilitades per
controlar certificats de tot tipus, per tant abans
de “despatxar” en una duana ens haurem
d’informar.

Introducció
Es considera un despatx o procediment duaner a la
gestió que els operadors realitzen de forma directa
o indirecta (a través dels seus representants) davant
les oficines duaneres situades en les posicions
estratègiques que el país considera pel millor
control en l’entrada i sortida de mercaderies, que
poden o no estar subjectes a control administratiu o
a inspeccions.
Per tant són operacions de comerç exterior
definides com exportacions o importacions.

Introducció
Què fa falta per realitzar una exportació?
- Formulació: La declaració s’haurà de formular
per escrit en el model oficial, Document Únic
Duaner (DUA), i s’haurà de complimentar
d’acord a les normes dictades a tal efecte.
- Documents que s’han d’unir: Junt amb les
declaració d’exportació es presentaran els
següents documents:

Introducció
- Factura comercial
- Documents relatius al transport
- Els corresponents al règim duaner
procedent.
- Els necessaris per l’aplicació dels drets
d’exportació o pel càlcul de restitucions o
altres quantitats compensatòries i, en
general, per l’aplicació de les disposicions
que regulen l’exportació.

Introducció
- Compra de documents: En qualsevol
Administració de Duanes. DUA (Document
Únic Duaner)
- Instruccions per omplir el DUA: Es
complimentarà seguint les instruccions de la
resolució de 10 d’abril de 2006 (BOE de 1 de
maig de 2006) del Departament de Duanes i
Impostos Especials.

Introducció
Què fa falta per realitzar una importació?
- Formulació: La declaració s’haurà de formular per
escrit en el model oficial, Document Únic Duaner
(DUA), i s’haurà de complimentar d’acord a les
normes dictades a tal efecte.
- Documentació que cal unir:
- Factura comercial en base a la qual es declara el
Valor en duana de les mercaderies.
- Declaració del Valor en Duana de les mercaderies, quan
resulti exigible.

Introducció
- Els necessaris per l’aplicació d’un règim aranzelari
preferencial o d’un altre règim diferent del comú
aplicable a les mercaderies declarades.
- Els relatius al transport, en el seu cas, i els
corresponents al règim duaner anterior.
- El document justificatiu del règim comercial de les
mercaderies, quan resulti exigible.
- I en general, tots aquells que siguin precisos per
liquidar qualsevol impost o gravamen exigit amb
motiu de la importació o per justificar el dret a
l’exempció dels mateixos.

Introducció
Règims duaners de la Unió Europea
Per realitzar un despatx d’importació cal que les
mercaderies quedin a disposició de la Duana i que, per
tant, hagin estat presentades i situades en aquesta o en
un altre lloc designat per les autoritats duaneres o en
zona franca.
Les mercaderies poden quedar així sotmeses a mesures
de vigilància i control, tant fiscal com sanitari o de
protecció de flora i fauna, per part de les autoritats fins
que es determini el seu estatut duaner.

Introducció
Normalment s’exigiran una sèrie de certificats
que hauran de ser entregats amb la declaració a
la duana.

Introducció
Els règims de comerç exterior es poden
esquematitzar en:
1.- Llibertat comercial (vigilància)
2.- Restricció comercial (autorització)

Introducció
Tenen la categoria de recintes duaners:
- Ports
- Aeroports
- Terminals interiors de transport per carretera
- Terminals interiors de transport per ferrocarril
- Dipòsits francs (Magatzem): Algeciras, Alacant, Las Palmas, Madrid,
Màlaga, Pasajes, Santander, Sevilla, Tarragona, Valencia, Villafaría
(Burgos), Júndiz (Vitòria), Saragossa.
- Zones franques (Part del territori duaner autoritzat a l’efecte i
delimitat): Barcelona, Cadis i Vigo
- Dipòsits duaners (magatzem): On les mercaderies es poden
perfeccionar, transformar i manipular un cop obtinguda
l’autorització corresponent.

Introducció
Tenen la categoria de recintes duaners:
- Magatzems de dipòsit temporal (ADT): Més barats que les
terminals, tan sols poden emmagatzemar, i cal un volum de 2.000
tones en grupatges o 4.000 en altres casos. Armament i tecnologia
de doble ús exclosos.
- Recintes autoritzats d’empreses: Empreses amb un volum de tràfic
habitual amb tercers països superior a 3.005.060.52 € poden
sol·licitar el seu propi recinte, també han d’oferir una garantia i
informatitzar la seva gestió i comptabilitat.
- Dipòsits fiscals: Per introduir mercaderies subjectes a II.EE (Supòsits
especial) i ultimar-les sense necessitat de pagar fins haver-ho et.
- Magatzems fiscals: Igual que els dipòsits fiscals però solament per
emmagatzematge (típic Duty Free dels aeroports).

Introducció
Els danys que hi puguin haver en aquests recintes duaners corren a càrrec
de l’empresa concessionària, no de l’Administració.
Les zones franques i els dipòsits francs són àrees exemptes, i tenen les
següents avantatges:
- Les mercaderies no comunitàries quedem exemptes d’aranzel, IVA o II.EE. I
no s’aplica política comercial (llicències, contingents, quotes).
- En exportacions quan s’entra aquí ja es pot fer DUA exportació, si s’ha
venut però no enviat, amb el que es recupera l’IVA i es cobren
restitucions.
- Règim suspensiu de 6 mesos d’impostos especials.
- Permanència il·limitada (excepte en el cas de mercaderies agrícoles que es
beneficien de l’exportació).
- Hi poden haver factories (útil per manipular i transformar si es demana
autorització.

Introducció
L’entrada de mercaderies a les àrees exemptes no donarà lloc
a la serva presentació davant la duana, encara que la duana
de control exigirà una còpia del document de transport amb
les dades per la identificació de les mercaderies.
Les autoritats podran exigir la constitució d’una garantia quan
el deute duaner sigui superior a 500 €.
Si se sobrepassen els terminis d'estància, quan existeixin, les
autoritats es faran càrrec de les mercaderies i les podran
subhastar, destruir, o traslladar a algun lloc sota la seva
vigilància amb càrrec a qui les tingui en el seu poder.
També l’interessat pot sol·licitar per escrit l’abandonament a
favor d’hisenda.

Introducció
Les mercaderies s’han de presentar per:
- Qui les hagi introduït en el territori duaner
- Qui es faci càrrec de les mercaderies després de
la seva introducció.
- Representant d’ambdós:
- Directe: A Espanya, Portugal, Grècia i Itàlia,
agent de duanes col·legiat, després de passar
un examen.
- Indirecte: Transitari, autoritzat després de la
sol·licitud a la duana pertinent.

Introducció
Els interessats poden demanar verbalment i per
escrit a les autoritats examinar i agafar proves
de la mercaderia per comprovar que és el que
han comprat i el seu estat de conservació.
Per presentar les mercaderies l’interessat haurà
de realitzar una Declaració Sumària en imprès
oficial. Es tracta d’una declaració de les
mercaderies a la duana que realitza qui les ha
transportat o el seu representant.

Introducció
Cal que hi figuri la quantitat, identificació, magnitud de mesura dels
bultos, el seu lloc de càrrega i mitjà de transport. Es pot presentar fins
al dia laborable següent a l’admissió de les mercaderies:
- En paper
- Per sistema informatitzat EDI (Electronic data interchange),
identificat mitjançant un codi: Es pot sol·licitar davant la duana en la
que es vagi a operar per escrit. Admet les següents respostes:
- Error: el rep el missatge i aquest no és vàlid.
- Taronja: necessària presentació de documents.
- Vermell: Cal la inspecció de la mercaderia.
- Verd: S’admet la declaració i s’autoritza el procés.

Introducció
Després de la Declaració Sumària hi ha un termini
determinat per obtenir un destí duaner
(generalment a través d’un contracte civil de dipòsit
i es cobra per la distància).
- 45 dies mercaderies transportades per mar
- 20 dies en aeri i terrestre
- Il·limitat en dipòsits i zones franques
Si les circumstàncies ho justifiquen les autoritats
podran ampliar o escurçar els terminis.

Introducció
Règim duaner d’importació de mercaderies: Un
cop introduïda la mercaderia en un recinte
importador se li ha de donar un destí a la
mercaderia, i hi ha dues opcions:
1.- Importació a lliure pràctica
2.- Importació a Consum

Introducció
1.- Importació a lliure pràctica, es caracteritza per:
- Abonament de drets de duana
- Abonament de possibles accions antidumping o
compensatòries
- No s’abonen els impostos indirectes (IVA i II.EE): Les
mercaderies no poden ser objecte de venta en el
territori duaner espanyol fins que no es paguin.
L’objectiu és facilitar a les grans empreses les vendes a
distribuïdors europeus i estalviar-se comptablement els
impostos.

Introducció
2.- Importació a Consum: Es paguen a més els impostos indirectes a
tipus de l’Estat per on s’introdueix la mercaderia. En ambdós casos
l’importador haurà de presentar una Declaració Duanera a la duna on
estigui dipositada la mercaderia. Es presentarà després que hagin
arribat les mercaderies, encara que les autoritats puguin senyalar un
termini anterior a petició de l’interessat.
Pot ser verbal en el cas d’equipatges, mercaderies enviades per
particulars o comercials si són enviament esporàdics i d’escàs valor.
L’importador, agent de duanes o els seus representants han de
presentar una declaració per incloure la mercaderia en un règim
duaner, en imprès oficial denominat DUA (Document Únic
Administratiu) que consta de varis exemplars.

Introducció
Es pot presentar fins el dia laborable següent a l’admissió de
les mercaderies.
- En paper
- Per sistema informatitzat EDI (Electronic data interchange),
identificat mitjançant un codi: Es pot sol·licitar davant la
duana en la que es vagi a operar per escrit. Admet les
següents respostes:
- Error: Es rep el missatge i aquest no és vàlid
- Taronja: Cal presentar els documents en paper
- Vermell: Cal la inspecció de la mercaderia i repetir en paper.
- Verd: S’admet la declaració i s’autoritza una data (serveix de
justificant).

Introducció
Per tant a la duana en paper cal presentar:
- Carpeta d’importació
- DUA importació (un per producte). Consta de 4
exemplars:
- Per la duana d’importació
- Per les estadísitques
- Per l’interessat
- Per aixexar la mercaderia del recinte
- Declaració de valor D.V.1

Introducció
Al DUA s’uniran els següents documents mercantils:
- Factura comercial amb relació al contingut (packing list)
- Títol de transport
- Certificat d’origen
- Altres possibles certificats (d’homologació, sanitaris, de
règim comercial...)
Es pot rebutjar o sol·licitar que es completin les dades (en un
termini de tres mesos màxim). A l’arribar aquí es classifica en
un dels filtres de colors ja vistos. Un cop acceptar és numerat
per la duana. Aquí és quan sorgeix el naixement de l’obligació
duanera.

Introducció
L’exemplar 9 o l’EDI amb codi justificatiu s’entreguen a l’importador o a l’agent de
duanes, que poden retirar la mercaderia del recinte, i després entregar-ho a la Guardia
Civil que ho custodia, si han garantit el deute tributari.
Aquest seria el procediment habitual, però també hi ha procediments simplificats:
- DUA incomplet: Si no sabem totes les dades però si les essencials per calcular els
drets. Haurà de ser subsanat més tard.
- Document comercial: Si es realitzen operacions repetitives el valor de les quals per
operació sigui menor a 901,52 € es permet (amb autorització) el despatx amb el
document comercial i més tard es presentarà un DUA recapitulatiu.
- Procediment de domiciliació: Aquells amb un volum d’operacions de comerç
exterior superior a 3.005.060,52 € amb una executòria impecable poden operar
directament des de les seves instal·lacions (comunicant electrònicament el resultat
de les operacions) i posteriorment presentar el DUA.

Introducció
Qui pot realitzar declaracions a duana?
- Auto despatx: Si és consignatari de la mercaderia
amb el DNI (en persones jurídiques serà
l’administrador o un treballador amb poder
notarial inscrit en el registre mercantil).
- Representant (cas més habitual): seran els agents
i comissionistes de duanes i els transitaris. Cal
que estiguin censats i que rebin una autorització
de despatx nostra (vàlida en document privat).

Introducció
El règim duaner d’exportació: implica la sortida
física de la mercaderia del territori duaner. El més
rellevant és que no es paguen drets aranzelaris
(excepte en condicions molt especial de
desabastiment) ni impostos indirectes (es tornen
els suportats).
Les mercaderies amb destí a Ceuta, Melilla, i
Canàries (aquest per raons fiscals no aplica ni IVA ni
IIEE) han de presentar declaració duanera
d’exportació.

Introducció
La gestió documental és similar a les importacions
(DUA exportació o procediment EDI).
El DUA exportació consta dels següents exemplars:
- Per la duana d’expedició
- Per les estadístiques de comerç exterior
- Perquè l’exportador justifiqui aquesta de cara a
l’IVA i impostos especials
- Autorització d’embarcament, sortida o
aixecament de la mercaderia

Introducció
Junt amb aquests documents també es presentaran els documents
mercantils presents (relació de contingut, carta de port..) prestant
atenció a les autoritzacions d’exportació, si fossin necessàries.
La factura s’ha de declarar sempre amb valor FOB per raons
estadístiques, encara que en realitat se n’utilitzi un altre.
És possible que també hagi de presentar un altre tipus de certificats
(autorització administrativa, NOPE, fitosanitaris...)
Existeixen els mateixos filtres verd, taronja, i vermell que en
importació.
Si la duana de sortida comprova que hi ha menys mercaderies que les
declarades, ho anotarà en el DUA i informarà a la duana d'exportació.

Introducció
Barreres en el comerç internacional:
1.- Barreres normatives: Les normes que imposa el govern d’un país per
permetre l’accés al seu mercat intern de mercaderies procedents d’altres
països, amb diferents finalitats com:
- Recaudatòries: En aquest cas imposa impostos i pagament de
drets als agents econòmics per la hisenda pública.
- De protecció al consumidor: quan el consum o ús d’un
producte i / o servei pot danyar la salut corporal, intel·lectual o
moral de la població.
- De protecció a la indústria o economia nacional
- De protecció al patrimoni cultural del país.
- De conservació del medi ambient físic.
- Per evitar la contaminació visual o auditiva.

Introducció
2.- Barreres comercials: Les dues condicions per parlar de
barreres comercials són que existeixi una mesura oficial i que
comporti efectes restrictius sobre el comerç, és a dir que hi
hagi un tracte discriminatori per part d’algun agent que
intervingui en el procés d’homologació o certificació dels béns
o serveis afectats per aquesta barrera.
Les raons per la seva existència són històriques respecte als
requisits considerats necessaris per protegir la seguretat, la
salut i el medi ambient; i també les diferències històriques
respecte el desenvolupament de les normes tècniques i dels
diferents procediments que cal seguir per la realització
d’assajos tècnics, certificacions i homologacions.

Introducció
2.- Barreres comercials: L’objectiu principal és impedir la
importació de certes mercaderies, ja sigui per equilibrar
la balança comercial del país, per protegir la producció
nacional o per incrementar els intercanvis comercials
entre un grup determinat de països.
Cal que les empreses s’informin bé sobre les barreres
comercials en els països objectius a exportar i que
valorin els costos d’adaptació, i si són capaces de
superar-les.

Introducció
2.- Les Barreres comercials es poden classificar en:
- Locals
- Sectorials
- Nacionals
- Regionals supranacionals (tan sols un grup
de països)
- Internacionals

Introducció
3.- Barreres físiques, culturals i econòmiques:
- Legals: Sorgeixen d’una disposició de
l’autoritat (poder executiu).
- Econòmiques: Es relacionen amb el baix
poder adquisitiu dels consumidors dels
productes que desitgen exportar.
- Culturals: Impedeixen total o parcialment la
comercialització en determinats productes.

Introducció
4.- Barreres Governamentals: defineixen com els obstacles que
imposen els governs dels diferents països per evitar o limitar l’entrada
de béns o serveis provinents de l’estranger mitjançant l’establiment i
l’aplicació de normes i estratègies. Els objectius dels països en fer-ho
són:
- Protegir la seva plana industrial
- Protegir als ciutadans de productes o serveis que puguin danyar la
seva salut.
- Sancionar la falta de reciprocitat i/o pràctiques comercials
deslleials d’altres països.
- Com a mesura de pressió cap a països amb menys capacitat
negociadora.

Introducció
D’una forma més generalista els governs solen
imposar 3 classes de barreres al comerç
exterior que en funció de la seva naturalesa
poden ser:
- Aranzelàries
- No aranzelàries
- Mesures de defensa comercial

1.- Barreres aranzelàries
L’Aranzel és un impost que paga un bé quan
entra en el mercat d’un país; sol ser un % sobre
el valor CIF del bé. És una quantitat precisa i que
està definida amb exactitud per la totalitat dels
béns a l’aranzel del país i té una relació directa
amb la classificació aranzelària del producte.
Ex: vins espanyols a Brasil

1.1- Aranzel de duanes
Els aranzels tenen com a finalitat impedir
l’ingrés de determinades mercaderies i/o serveis
en un país mitjançant l’establiment d'impostos a
la importació, ja que quan més alt sigui el
muntant dels aranzels serà més difícil que entrin
productes d’altres països. Aquesta quantitat
incideix en els costos d’importació, i els trasllada
als preus dels productes i els eleva.

Un aranzel en sentit genèric és una relació o llista de coses o
catàleg de productes o serveis amb els seus respectius preus.
Qualsevol aranzel ha de complir tres condicions:
1.- Ha de ser senzill d’interpretar per qualsevol de les parts
que intervé.
2.- Ha de ser precís per tal que cada producte, mercaderia o
actuació, solament es pugui identificar i classificar (i per tant
pagar o tributar) per un únic concepte.
3.- Ha de ser objectiu, de manera que les seves descripcions
siguin independents de la condició dels declarants.

L’Aranzel de duanes és la publicació on es
recullen les descripcions que permeten
classificar totes les mercaderies i determinar els
seus corresponents tipus impositius.

1.2- Tipus de drets aranzelaris
Actualment qualsevol impost està determinat
per la següent fórmula:
Base imposable + tipus aplicable = Quota a
pagar
A les duanes la base imposable es correspon
amb el Valor en duana de la mercaderia i el tipus
impositiu aplicable és l’aranzel que li correspon a
una mercaderia concreta i amb un origen
determinat.

Els drets de duanes es determinen sobre la premissa d’aplicar un tipus
concret a cada classe de producte, el que fa que la classificació de les
mercaderies tingui molta importància, ja que segons la partida
aranzelària determinada les correspondrà un tipus impositiu o un altre.
Actualment a la Unió Europea hi ha varis Tipus de Drets Aranzelaris:
1.- AD-Valorem: consisteixen en un percentatge sobre el valor de la
mercaderia. És la forma de tipus impositiu més comú. En aquest cas la
Base imposable ve constituïda pel valor en duana.
Ex: La partida 8703.32.19.00 (automòbils nous amb una cilindrada
superior a 1.500 cm3 però inferior o igual a 2.500 cm3) té un aranzel
del 10%. Per una mercaderia amb valor CIF (cost, assegurança i flete)
de 1.500 € el dret d’aranzel seria: 1.500 * 10% = 150 €

2.- Específics: En aquest cas el tipus s’aplica sobre
una unitat de compte relacionada directament amb
la quantitat de producte que s’importa com per ex.
Pes net, nombre d’unitats, etc.
EX: La partida 0407.11.00.00 (Ous fecundats per
incubació de la gallina de l’espècie Gallus
domesticus), té un aranzel de 35 € per cada 1.000
unitats. Per una importació de 15.000 ous el dret
d’aranzel seria: El nombre d’unitats = 15.000 / 1.000
= 15, per tant 15 * 25 € = 525 €

3.- Mixtos: dreta formats per un dret Ad-valoren més un dret específic (cas
més normal) o per varis drets específics (casos extraordinaris). En aquests
supòsits el dret final aplicable és la suma dels drets presos de forma
individual.
EX: Partida 1702.50.00.00 (fructosa químicament pura), té un aranzel del 16€
+ 50,7 € per hectoquilogram net de matèria seca. Per una importació de 500
kg de matèria seca de fructosa pura amb un valor CIF de 2.000 € el dret
d’aranzel seria:
- Primer caldria calcular el component Ad-Valorem: 2.000 * 16% = 320 €
- Després caldria calcular el component específic: El nombre d’unitats seria:
500/100 = 5 i 5 * 50,7 = 253,5 €
- L’importa total a pagar seria la suma dels dos components: 320 € + 253,5 €
= 573,5 €
4.- Compostos: S’estableixen dos o més grups de tipus impositius però
únicament se n’aplica un d’ells.

1.3- Extensions o bonificacions:
incondicionades i condicionades
Sobre els drets de normal aplicació, hi ha una
sèrie de mesures que permeten disminuir el dret
aplicable normal o fins i tot reduir-lo totalment.
A la pràctica fan que els drets normals solament
s’apliquin a un nombre reduït d’ocasions i per
uns determinats països.

Totes aquestes reduccions poden suposar ampliar el marge de
benefici, per tant cal intentar conèixer-les. En tots aquests
casos estem substituint el dret normal aplicable a tercers
països per altres drets inferiors i gairebé sempre cal complir
una sèrie de requisits per poder-se’n beneficiar.
Les reduccions aranzelàries més importants són:
- Contingents aranzelaris
- Suspensions aranzelàries
- Franquícies
- Sistema de preferències generalitzades-spg
- Acords preferencials

1.- Contingent aranzelari: consisteix en permetre la importació d’una
quantitat determinada d’una mercaderia originària d’un o varis països
per un període específic de temps amb un dret d’aranzel nul o inferior
a l’establert amb caràcter general.
Hi ha dos tipus de contingents, uns que es controlen pel departament
de duanes i uns altres pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.
Pàgines web per ampliar inf:
http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds/cgi-bin/qotquer?
http://www.comercio.mityc.es/comercio/bienvenido/Comercio+Ext
erior/Politica+Comercial/Medidas+arancelarias/consultascontingent
es.htm

2.- Suspensions aranzelàries: durant un període de
temps es redueixen o es deixen d’aplicar els drets
aranzelaris normals d’importació.
Pagines web per ampliar inf:
http://www.comercio.mityc.es/comercio/bienveni
do/Comercio+Exterior/Politica+Comercial/Medida
s+arancelarias/consultasuspensiones.htm
http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds/susho
me_es.htm

3.- Franquícies: són unes exempcions dels drets d’importació o exportació per
unes determinades mercaderies que normalment estarien subjectes a drets
d’aranzel. Aquestes, a diferència de les dues anteriors tenen un caràcter
definitiu.
4.- El sistema de preferències generalitzades SPG: La Unió Europea té
establert aquest sistema que ofereix aranzels més baixos en els importacions
d’un gran nombre de productes. Actualment s’aplica a 176 països i territoris.
Es concedeix de manera unilateral per la UE, sense contrapartida dels països
beneficiats. Aquest sistema es ve aplicant des del 1971.
El Reglament 800/2008 de la Comissió està publicat en el DO L-214 de 9
d’agost de 2008
http://eur-
lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2008:211:0001:0039:ES:P
DF

Els productes es classifiquen com a sensibles o no sensibles segons si
existeix una producció similar a la UE i la incidència que pugui tenir la
importació d’aquests productes.
Ex: les figues, les pinyes, els alvocats, les mandarines i clementines
estan considerades com a productes sensibles, i els pistatxos, nous de
macadàmia, pinyons o pomelos són considerats no sensibles.
Webs amb més informació:
http://www.comercio.es/NR/exeres/A7373130-2C41-4BAF-96A0-
DB7F1BAD1C9B,frameless.htm
http://ec.europa.eu/trade/issues/global/gsp/pr201004_es.htm
http://europa.eu/legislation_summaries/external_trade/cx0003_esh
tm

5.- Acords comercials: Actualment la UE té
acords de lliure comerç amb l’Espai Econòmic
Europeu (EEE) que l’integren la Unió Europea,
Islàndia, Noruega i Liechtenstein.
També hi ha acords d’unió duanera (implica
una mateixa tarifa exterior comú i la supressió
dels drets aplicables entre els Estats que la
formen). Aquests acords impliquen concessions
recíproques amb:

Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional

Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Similar to Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional

Similar to Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional (20)

More from Marketing per tu

More from Marketing per tu (20)

Introducció a la Informació i gestió operativa de la compra venta internacional