L'aigua, un bé escàs
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

L'aigua, un bé escàs

on

  • 3,906 views

Powerpoint sobre l'escasetat de l'aigua a la Terra.

Powerpoint sobre l'escasetat de l'aigua a la Terra.

Statistics

Views

Total Views
3,906
Views on SlideShare
3,846
Embed Views
60

Actions

Likes
1
Downloads
24
Comments
0

7 Embeds 60

http://cuidemlaterra.blogspot.com.es 24
http://www.slideshare.net 14
http://cuidemlaterra.blogspot.com 11
http://marcalonso.blogspot.com 5
http://marcalonso.blogspot.com.es 4
http://www.memcat.org 1
http://moodle.iesmontilivi.net:8088 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

L'aigua, un bé escàs Presentation Transcript

  • 1. L'aigua, un bé escàs
  • 2. La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície o pel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte més petit, fins a la balena més gran. Tot i que un 70% de la superfície de la Terra és coberta d'aigua, un 97% de l'aigua total del planeta és salada i es troba formant els mars i els oceans. Per tant, només un 3% de l'aigua del planeta és dolça i no tota es troba disponible per als éssers vius terrestres: un 79% de l'aigua dolça es troba emmagatzemada en forma de gel, a les glaceres i casquets polars, un 20% de l'aigua dolça és aigua subterrània, i només un 1% de l'aigua dolça total forma el vapor d'aigua de l'atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als continents. No obstant això, hauria d'haver aigua en abundor per a tots si fos distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a causa del mal ús i de la contaminació. L'aigua, es escasa
  • 3. La reserva hidràulica catalana ha augmentat aquesta setmana només en 119 hectómetros cúbics (0,2 per cent més). A Girona les pluges van arribar a registrar 99 litres por metre quadrat. Aquesta setmana, la conca que més ha perdut és la del Ebre amb 33 hm3 menos, mentres que la del Duero ha augmentat en 60 hm3. Més de 3.000 hm3 que l’año pasat L’any pasat per aquestes dates els embalsos almatzemaven 30.731 hm3, i la mitja de la dècada per el dia d’avui es de 34.037 hm3, segons dades del Ministeri de Medi Ambient. La conca del Segura està al 12,8 per cent de la seva capacitat, la del Júcar al 21,4 per cent, la conca del Sur (27,7), la del Guadalquivir (40,8 por ciento) i la conca del Tajo (43). Per el contrario, les conques internes del País Vasco son les que registren majors reserves amb el 95,2 per cent de la seva capacidat, seguides de la resta del Pais Vasc (87,3 por ciento), Asturies i Cantabria (67,9 por ciento), la conca del Ebre (60,5 per cent), sur de Galicia i nort de Lleó (59 per cent), Galicia Costa (58), la conca del Guadiana Castilla-La Manxa i Extremadura (57,3 per cent), Duero (52,2 per cent), Guadiana Huelva (52,2 per cent) i les conques internes de Catalunya (51,2 per cent). Les precipitacions han sigut abundants aquesta setmana en tota la Península y la máxima es va registrar en Girona amb 99 litres per metre quadrat. Hi ha reserves?
  • 4. L’aigua que hi ha a Catalunya es potable, la gran part, excepte alguns rius que estan contaminats ja sigui per els animals que defequen o per les indústries properes que tendeixen a tirar a l’aigua els residus de les seves produccions. L’aigua del subsòl és totalment potable, ja que els núvols la han depurat i llavors es apta per el nostre consum. Igual passa amb la d’alguns rius Es potable?
  • 5. Les conques internes Corresponen als rius Llobregat, Ter, Muga, Daró, Fluvià, Francolí, Foix, Besòs, Gaià, Tordera i Riudecanyes, i les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia. El conjunt de conques internes està dividit en 28 unitats hidrològiques, conques, subconques o conjunt de les conques petites, que ocupen una superfície de 16.600 km², és a dir el 52% del territori de Catalunya, i inclouen 634 municipis. Aquestes conques constitueixen el districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya, són competència exclusiva de la Generalitat i la seva gestió està encomanada a l'Agència Catalana del'Aigua. Les conques intercomunitàries i internacionals Les conques intercomunitàries estan integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre i Xúquer,en els termes establerts per la legislació vigent. La Garona forma part d'una conca internacional. Ocupen una superfície d'uns 14.000 km², és a dir, el 48% del territori català, i inclouen 312 municipis. La gestió de les conques intercomunitàries és compartida amb els organismes de conca als quals pertanyen: la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El riu Garona es gestiona en la part catalana de la seva conca, de forma compartida entre l'Agència i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Aquest conjunt de conques, al marge de les característiques especials que es plantegen en l'àmbit de les aigües subterrànies i litorals, passa a ser subjecte principal en la gestió del cicle integral de l'aigua. On hi ha?
  • 6.  
  • 7. Però inconscientment de vegades tirem papers a terra, que el vent s'emporta i acaben, potser, surant en la platja o en la mar. Un altre exemple: No us heu deixat mai una aixeta oberta o simplement gotejant? Si així i tot encara dieu que no és que mentiu perquè a tots ens ha passat alguna vegada, inconscient o conscientment. En aquest treball anem a parlar sobre els problemes de l'aigua, concretament de la desertització, de la contaminació i del problema futur. Esperem que aquesta redacció us pugui convèncer del gran error que cometem malgastant i contaminant el bé que permet la vida a la terra: L'aigua. Per si no ho sabeu, el significat de la paraula desertització és el següent: Terme que s'aplica a la degradació de les terres en zones seques, deguda a la manca d'aigua, al canvi climàtic i, sobretot, a l'impacte humà sobre la vegetació i l'ambient. La desertització ha sigut identificada com una sèrie de processos que afecten a totes les zones seques del món. Aquests processos incideixen l'erosió per l'aigua i el vent, la desertització va ser el primer problema ambiental que va ser considerat com un caràcter global. En tot el món són coneguts prop de 3950 milions de casos afectats per aquest factor, en la seva major part en forma de vegetació degradada en terres empleades per al pasturatge. Hi ha diverses causes, com per exemple l'anomenat sobrepasturatge. Aquesta causa és el resultat de mantenir massa ramat a una zona dedicada a aquest. Si la excessiva pressió del pasturatge continua, la pèrdua de la coberta vegetal serà inevitable; i aquesta pot portar a l'erosió del sòl i la formació irremeiable de la zona en un desert passat temps. Altres causes, freqüentment eludides, pel que fa a l'impacte humà són la sobreexplotació i l'erosió amb la tala abusiva de la vegetació, sense contar els incendis provocats pel ser humà. La sobreexplotació es produeix per l'acurtament dels períodes en que les terres queden lliures dels cultius o per l'ús de tècniques mecàniques que produeixen una pèrdua generalitzada de terra. L'erosió per la tala abusiva de la vegetació és provocada, com el seu nom indica, per la tala indiscriminada d'arbres per l'elaboració de paper, mobles i altres productes i per crear zones dedicades a l'agricultura i la pastura de ramat. Però el cas més greu de desertització per aquesta causa és anomenat “crisis de la llenya”, característica de moltes terres seques dels països en desenvolupament. Els incendis provocats pel ser humà poden ser involuntaris o voluntaris, però moltes vegades es diu que un bosc s'ha incendiat accidentalment i és mentida. Açò es deu a l'interès de moltes empreses dedicades a la fusta, ja que la fusta cremada els serveix igual cremada que viva, i d'aquesta manera no els poden prohibir el dret d'apropiar-se'n, ja que eixa fusta ja no li serveix a ningú més. La salinització és un dels exemples més clars de desertització ocasionada per l'home, i afecta a quasi una cinquena part de totes les terres de regadiu d'Austràlia i dels Estats Units; i un terç de les de països com Egipte i Pakistan; En Iraq la proporció és d'un 50%. Aquest factor significa la excessiva concentració de sals en les terres irrigades, i açò afecta adversament al rendiment dels cultius i pot arribar a matar a les plantes i fer la terra estèril. Es un problema?
  • 8.
    • Els mecanismes socials desenvolupats per pobles dedicats a la pastura , que porten moltes generacions criant ramats de pastura en les terres seques, solen impedir el sobrepasturatge abans de que es produeixi la degradació mediambiental. S'ha arribat a esperar massa de les solucions tècniques als problemes de desertització. Les dificultats a les que s'enfronten les comunitats que viuen en àrees seques estan relacionades amb el creixement de la població i en factors socials, econòmics i polítics. L'importància dels factors no físics a l'hora d'afavorir l'ús no sostenible dels recursos de les terres seques queda il·lustrat pel cas de les “ Grans Planures ”. Al començament de la dècada dels anys setanta, degut al contacte de les grans exportacions a l'antiga Unió Soviètica es va emprendre l'explotació de grans extensions de terra marginal per al cultiu del blat. Quan la sequera aplega a la zona en 1975 tornaren a veure's grans tempestes de pols. Fins ací la informació sobre la desertització, ara passem al següent apartat, la contaminació de les aigües.
    • L'aigua en el nostre país és el principal limitant de la productivitat vegetal. L'aigua subterrània que està contaminada per l'agricultura, la indústria i els urbanismes incideix en els aqüífers. La contaminació agrícola de nitrats també ha arribat als pobles i ciutats on vivim, fent que no es puga beure pel perill d'agafar diverses malalties. Aquest problema és un greu motiu de preocupació, ja que ens afecta a tots. Hi ha diversos tipus de contaminació pels que s'hem de preocupar: la contaminació industrial. No s'exerceix el degut control el destí dels efluents industrials i el seu tractament previ. Això provoca una contaminació dels rius i de les costes properes. Un altre tipus de contaminació és la contaminació biològica. És provocada per la evacuació incontrolada dels residus urbans, o pels defectes o trencament del sistema d'eliminació. Sols el 50% dels municipis valencians depuren les aigües residuals i majoritàriament de forma incompleta, creant el risc potencial de contaminació. També hi ha contaminació per residus sòlids urbans. Els vessadors dels residus sòlids urbans son fonts puntuals de contaminació perquè els lixiviats poden infiltrar-se fins els aqüífers subjacents. És freqüent trobar aquests tipus d'abocadors en els llits dels rius de funcionament esporàdic o en les àrees deprimides d'elevada permeabilitat. Aquests abocadors són cada vegada més nombrosos i augmenten la preocupació de la gent que viu prop d'aquestes zones.
    • La contaminació radioactiva n'és un altra. En aquesta no sembla ser alt el risc de contaminació natural perquè son escasses les localitats on existeixen mineralitzacions amb component radioactiu. Però la possibilitat de fugues radioactives a centrals nuclears representa un clar perill de pluja àcida i gasos tòxics, a més, l'aigua dels rius d'aquestes zones no tornarien a ser potables.
    Es un problema? II
  • 9.  
  • 10.
    • Davant la sequera que assola les nostres terres i la possibilitat que el proveïment d'aigua potable no pugui arribar a tots en totes les circumstàncies i de manera totalment acceptables, s"estan llançant, una vegada més, licitacions contra l'aigua que es consumeix per al reg. Davant aquestes injustes acusacions és convenient recordar que l"agricultor/ramader no consumeix l'aigua per a ell sinó que ho transforma en aliments.
    • En aquest context, una organització professional agrària ha dut a terme un estudi a través del qual s'arriba a afirmar que Espanya, sense contar amb l"aigua de pluja directa en els nostres camps, necessita una reserva estratègica d"aigua per a produir menjar de 25.000 hm3/any. En el mateix estudi es calcula la quantitat d'aigua necessària per a la producció de l"aliment diari per a cada espanyol, aquesta arriba a 1.452 litres per habitant i dia. Cal considerar, a més, que en aquests moments comença a haver problemes de desproveïment mundial de cereals. El risc d'escassesa d'aliments en els pròxims 20 anys és tan agut que els polítics, científics i agricultors, han de posar-se ja a buscar solucions. La necessitat d"aigua per a l'agro és importantíssima i penso que és vital intentar fer reflexionar a l'opinió pública i a l'administració per a canviar la sensibilitat cap a les obres hidràuliques, abans que sigui tard, tan importants per a donar de menjar a la societat mundial.
    L'aigua es necessaria?
  • 11. Perquè la gent segueix creient que hi ha molta aigua al món, quan veuen els anuncis a la televisió se’n adonen que l’aigua es un bé escàs, pero se’n obliden i quan es renten les dents, les mans o es dutxen, la malgasten massa. Per desgràcia, el preu de l’aigua continua pujant ja que cada vegada hi ha menys, tot i aixi les pluges fan que es mantingui el nivell d’aigua potable al planeta. Llavors, perquè es malgasta?
  • 12. Fi