• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Sector primari-classe-3eso
 

Sector primari-classe-3eso

on

  • 1,178 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,178
Views on SlideShare
1,177
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
1

1 Embed 1

http://blogdemarivisaiz.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1 previous next

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Sector primari-classe-3eso Sector primari-classe-3eso Presentation Transcript

    • Les activitats econòmiques
    • Són el conjunt d’accions que realitza l’home per satisfer les seues necessitats bàsiques i no bàsiques, mitjançant la producció, l’intercanvi i el consum. Les activitats econòmiques Secundari Primari Terciari S’agrupen en tres sectors Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal Indústria Construcció Mineria Comerç Serveis
    •  
    • L’agricultura en l’actualitat .
      • Disminució de la població que s’hi dedica i del seu pes econòmic
      • Però diferències importants entre països:
      Països desenvolupats: Poca població ocupada, alta productivitat Països subdesenvolupats: Molta població ocupada, baixa productivitat Valor total de la producció mundial Agricultura Indústria Serveis 4% 32% 64%
    •  
    • El paisatge rural
      • Espai rural el definim contraposat a espai urbà.
      • Hi ha dos tipus de paisatge:
        • El paisatge natural (si és que en queda cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids.
        • El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari.
    • URBÀ RURAL PAISATGE NATURAL ANTRÒPIC EXPLOTACIÓ FORESTAL AGRARI AGRÍCOLA RAMADER
    • L’espai rural
      • L’espai rural s’estén per tot el planeta.
      • Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures.
      • Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil)
      • La SAU és desigual a cada continent.
      • A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%.
      • A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%
    • Factors del paisatge agrari
      • Distingim entre factors físics i humans:
      • Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa .
      • Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home.
    • Factors del paisatge agrari
      • Factors físics:
        • El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures .
        • El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya.
        • La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.
    •  
    • Factors del paisatge agrari
      • Factors humans:
        • Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura (trencament, fertilització, extensió de regadius, mecanització, avenços biològics...)
        • La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.
        • Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.
        • Les polítiques agràries que condicionen en ocasions la rendibilitat de les explotacions i l’elecció d’un tipus o altre de cultius.
    • Elements del paisatge agrari
      • Distingim diversos elements:
          • Parcel.lari
          • Sistemes de conreu
          • Hàbitat
          • El destí de la producció
          • Tipus de propietat de la terra
          • Tipus d’explotació
          • Altres sistemes de conreu
          • Productivitat.
      Principals Altres
        • Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics.
        • Camps oberts o Openfield : que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular. En Espanya es dona en la Meseta castellana.
        • Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats. Es desenvolupà per fer compatible l’agricultura amb la ramaderia. En Espanya es dona en el terç nord.
      Principals
    • Irregular Regular
    • Openfield Bocage
    • Sistemes de conreu
    • Regadiu Secà
    • Sistemes de conreu
      • Segons les associacions de plantes:
        • Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats.
        • Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.
    • Monocultiu: camps d’oliveres Policultiu
    • Elements morfològics
        • Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser:
          • Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.
          • Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua
    • Hàbitat dispers Hàbitat concentrat
    • Altres sistemes de conreu
      • Tipus de propietat de la terra:
      • - Segons l’extensió:
          • Minifundi menys de 10 hectàrees.
          • Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
          • Gran explotació de 100 a 250 hectàrees
          • Latifundi més de 250 hectàrees.
          • Segons la propietat:
          • Colectiva
          • Individual (privada)
      • Règim d’explotació:
          • Directe, el pagès és el propietari de la terra.
          • Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de:
            • Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita.
            • Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer.
            • Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.
          • També tenim les Terres Comunals : són terres com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.
      • Segons se n’aprofitin les parcel·les:
        • Agricultura intensiva: que busca una alta producció i aprofitar tot l’espai agrícola. Significa un major desgast de la terra i més inversió de capital (adobs, llavors, mà d’obra..). Cultius de fruita i verdura.
        • Agricultura extensiva: depén d’una major superfície; en ocasions no s’explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret. Alta mecanització i poca mà d’obra.
    •  
    • Agricultura intensiva
      • Rendiments de l’explotació:
        • Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim:
            • De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.
            • D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.
    •  
    • Agricultura Extensiva
      • Rendiments de l’explotació:
        • Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim:
            • De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.
            • D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.
      • Segons la destinació de la producció:
        • Agricultura de subsistència o d’autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització.
        • Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
    •  
    • L’agricultura al món d’avui
      • Països Desenvolupats:
      • Baix percentatge de població activa agrícola:
        • Sector primari 9%
        • Sector secundari 36%
        • Sector terciari 55%
      • Baix % d’aportació al PIB.
      • Agricultura de mercat
      • Elevat grau d’aplicació tecnològica.
      • Alta productivitat.
      • Països en vies de
      • Desenvolupament:
      • Alt percentatge de població activa agrícola:
        • Sector primari 46%
        • Sector secundari 15%
        • Sector terciari 39%
      • Alt % d’aportació al PIB.
      • Agricultura de subsistència i de mercat.
      • Baix grau d’aplicació
      • tecnològica.
      • Baixa productivitat .
    • Es pot afirmar que un alt percentatge de població activa en el sector primari garanteix la disponibilitat d’aliments per a tota la població?. Per què? No tota treballa en el sector primari
    • L’agricultura als països desenvolupats
      • CARACTERÍSTIQUES:
      • Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.
      • Agricultura d’alta productivitat i rendibilitat
      • Alt nivell de tecnificació: maquinària, adobs químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies i de llavors, agroquímica.
      • Molt poca població activa (6%) i mà d’obra.
      • Grans inversions de capital.... Capitalitzada.
      • Alt nivell d’especialització.
      • Infraestructures externes per arribar als consumidors: indústria agroalimentària, vies de transport, centres d’assistència tècnica i científica.
    • L’agricultura als països desenvolupats
      • Agricultura de Mercat:
      • L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, Australia, etc)
        • Grans extensions de camps de conreu.
        • Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació.
        • Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica.
        • Especialització espacial: àrees anomenades belts –cinturons- (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte.
        • Gran importància de la xarxa de transports.
        • Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.
        • Elevats excedents destinats a l’ exportació
        • EUA era fins fa poc la màxima productora de blat del món.
        • Moltes explotacions estan en mans de grans empreses: corporation farms .
    • Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt (cinturó de blat)
    • Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt (cinturó de dacsa)
      • La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
        • Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis).
        • Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia.
        • Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB)
        • Paper cada vegada més important de l’agricultura ecològica (biològica).
        • Té tres grans àrees:
          • Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.
          • Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.
          • Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge.
      L’agricultura als països desenvolupats
    • L’agricultura als països desenvolupats
      • La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
      • La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són :
        • Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i modernitzar les explotacions.
        • Augmentar la producció i la productivitat.
        • Millorar i igualar les rendes dels agricultors.
        • Estabilitzar els mercats.
        • Garantir els recursos alimentaris.
        • Aconseguir aliments a preus raonables.
        • Augmentar la superfície de les explotacions.
        • Aconseguir una major especialització dels països.
        • Garantir la qualitat in seguretat en els aliments.
    • L’agricultura als països desenvolupats
      • La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
      • Actualitat polítiques concretes:
        • Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.
        • Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels . Provoca dumping.
        • Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.
    • L’agricultura als països desenvolupats
      • L’agricultura a l’Estat Espanyol:
        • En entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa.
        • Espanya col·loca els seus excedents de vi, oli, fruites i hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat, begudes i d’altres productes.
        • Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran paulatinament.
      Del Fondo Agrícola de Garantía (FEAGA) y del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER), principales instrumentos de aplicación de la PAC y que desde octubre de 2006 sustituyen al antiguo Fondo Europeo de Orientación y Garantía Agrícola (FEOGA), España recibirá 6.220 y 800 millones respectivamente en 2007. estas cantidades se suman 290 millones procedentes del antiguo FEOGA en su vertiente de orientación y del IFOP, correspondientes a proyectos en curso.
    •  
    • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
      • Dades generals:
      • Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta.
      • Hi viu el 75% de la població del món.
      • Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals:
        • Cultura del blat de moro a Amèrica llatina.
        • Cultura de l’arròs a Àsia.
        • Cultura del mill a Àfrica.
    • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
      • Agricultura de subsistència:
        • Dediquen la terra a produir aliment.
        • Petita parcel·lació.
        • Terres marginals i poc aptes per al conreu
        • Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..)
        • Absència de productes químics i maquinària
        • Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra.
        • Hi predomina el policultiu.
        • Forta dependència dels factors físics (climatologia)
    • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
      • Agricultura de subsistència:
        • Agricultura itinerant per cremació (cendres)o d’artiga (Amazonia, Cubeta del Congo, Borneo i Nova Guinea)
        • Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica)
        • Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica)
    • Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
    • Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.
    • Principals productors d’arròs
    • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
      • Agricultura de mercat
      • Les Plantacions
        • Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions.
        • Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina).
        • És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món.
        • Propietat de grans empreses multinacionals.
        • Predomini de grans propietats i del monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac).
        • Tecnologia agrària avançada.
        • Importants inversions
        • Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.
    • Principals productors de plàtans
    • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
      • Agricultura de mercat
      • Comporta:
        • Intercanvi desigual.
        • Subvencions dels països rics a la seva agricultura.
        • Dumping : competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud.
        • Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de productes del Sud.
        • UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.
    • El lliure canvi és quelcom que només funciona quan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.
    • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
      • Conseqüències econòmiques i socials:
        • Pobresa creixent de les famílies agricultores.
        • Abandonament de les terres.
        • Èxode rural: creixement dels suburbis de les
        • grans ciutats.
        • Importants corrents migratoris cap al Nord.
        • Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM .
        • Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es planten (OMC).
        • Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes esperances (OMC).
    • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
      • El problema de la Fam al món:
      • La població d’aquests països segueix creixent.
      • La producció d’aliments destinats al consum de la població, en aquests països, disminueix.
      • La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix.
      • La necessitat de comprar aliments augmenta.
      • El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.
    •  
    • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
      • Alternatives:
      • Comerç just, comerç responsable.
        • Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.
        • Supressió dels intermediaris.
        • Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família.
        • Productes d’alta qualitat.
        • Suport de les ONG.
        • Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord.
    • Garanteixen aliments per a tots, a preus raonables?
    • Altres activitat dels Sector Primari
      • La ramaderia:
        • Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa de complement a l’agricultura.
        • Proporciona el 5% del PIB mundial.
        • Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica. També hi ha d’alta qualitat en els països rics, com el porc ibèric en Espanya.
        • Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental .
    • Altres activitat dels Sector Primari
      • La ramaderia intensiva:
        • Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.
      La ramaderia extensiva: Dependència del medi Condicions dels animals?
    • Altres activitat dels Sector Primari
      • Pesca:
      • Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana.
      • Les principals zones de pesca al món són:
        • On hi hagi una plataforma continental extensa (el Gran Sol)
        • On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo)
        • On hi ha molt de Plàncton.
    • Corrents marines fredes i calentes
    • Altres activitat dels Sector Primari
      • Pesca
      • Els principals països que desembarquen més tones de pesca són:
        • Japó i Xina
        • Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya, Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània).
        • Rússia
        • EUA i Canadà
        • Perú.
    • Regions pesqueres espanyoles
    • Altres activitat dels Sector Primari
      • Pesca
      • Tipus de pesca:
        • Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials.
        • Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la vesprada. Cada país té reconegudes 370 Km (200 milles) des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals.
        • Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.
    • Les plataformes continentals són riques en pesca perquè la llum permet que hi hagi vegetació i l’aigua està ben oxigenada.
    • RELLEU SUBMARÍ
    •  
    •  
    • Altres activitat dels Sector Primari
      • Pesca:
      • Els problemes de la pesca:
        • La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de quotes de captures i l’establiment de zones vedades o limitades, o períodes de veda.
        • El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines.
        • S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
        • La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.
    • Piscifactories a L’Estat Espanyol
    •  
    • CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS
      • SOBREPESCA. Esgotament dels caladors.
      • Reducció de les captures, aturades biològiques i control de la grandària de les espècies.
      • PESCA D’ ARROSSEGAMENT . Fa malbé els ecosistemes marítims; arrasa amb totes les espècies que hi entren en les xarxes, siguen aprofitables o no.
      • Prohibició d’aquest art de pesca, xarxa de malla més ampla.
      • PROMOCIÓ DE L’AQÜICULTURA com a sistema de futur.
      L’aqüicultura és la solució o també planteja problemes?
    • Altres activitat dels Sector Primari
      • Silvicultura:
      • És tracta de la cura i explotació dels boscos. S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.
    • Silvicultura
    • CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS
      • EFECTES NEGATIUS
      • Degradació per sobreexplotació
      • Deforestació per incendis, rompudes i la construcció (vivenda, infraestructures fonamentalment).
      • Erosió del sòl per tala indiscriminada.
      • Pèrdua de biodiversitat
      • MESURES CORRECTORES
      • Conservació i protecció dels espais naturals amb elevat valor ecològic (parcs naturals, reserves de la biosfera, etc).
      • Protecció contra incendis i restauració dels boscos danyats (repoblació amb espècies autòctones que no empobreixen el sòl i afavoreixen la regeneració dels bosc.)
    • Seguretat alimentària
    • Crèdits Aquesta presentació fa ús d’imatges que s’han trobat a Internet. L’ús que es faci deu ser exclusivament de caràcter educatiu. Gràcies a tothom. http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm