Sector primari-classe-3eso
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Sector primari-classe-3eso

on

  • 1,206 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,206
Views on SlideShare
1,205
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
1

1 Embed 1

http://blogdemarivisaiz.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Sector primari-classe-3eso Sector primari-classe-3eso Presentation Transcript

  • Les activitats econòmiques
  • Són el conjunt d’accions que realitza l’home per satisfer les seues necessitats bàsiques i no bàsiques, mitjançant la producció, l’intercanvi i el consum. Les activitats econòmiques Secundari Primari Terciari S’agrupen en tres sectors Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal Indústria Construcció Mineria Comerç Serveis
  •  
  • L’agricultura en l’actualitat .
    • Disminució de la població que s’hi dedica i del seu pes econòmic
    • Però diferències importants entre països:
    Països desenvolupats: Poca població ocupada, alta productivitat Països subdesenvolupats: Molta població ocupada, baixa productivitat Valor total de la producció mundial Agricultura Indústria Serveis 4% 32% 64%
  •  
  • El paisatge rural
    • Espai rural el definim contraposat a espai urbà.
    • Hi ha dos tipus de paisatge:
      • El paisatge natural (si és que en queda cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids.
      • El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari.
  • URBÀ RURAL PAISATGE NATURAL ANTRÒPIC EXPLOTACIÓ FORESTAL AGRARI AGRÍCOLA RAMADER
  • L’espai rural
    • L’espai rural s’estén per tot el planeta.
    • Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures.
    • Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil)
    • La SAU és desigual a cada continent.
    • A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%.
    • A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%
  • Factors del paisatge agrari
    • Distingim entre factors físics i humans:
    • Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa .
    • Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home.
  • Factors del paisatge agrari
    • Factors físics:
      • El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures .
      • El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya.
      • La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.
  •  
  • Factors del paisatge agrari
    • Factors humans:
      • Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura (trencament, fertilització, extensió de regadius, mecanització, avenços biològics...)
      • La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.
      • Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.
      • Les polítiques agràries que condicionen en ocasions la rendibilitat de les explotacions i l’elecció d’un tipus o altre de cultius.
  • Elements del paisatge agrari
    • Distingim diversos elements:
        • Parcel.lari
        • Sistemes de conreu
        • Hàbitat
        • El destí de la producció
        • Tipus de propietat de la terra
        • Tipus d’explotació
        • Altres sistemes de conreu
        • Productivitat.
    Principals Altres
      • Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics.
      • Camps oberts o Openfield : que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular. En Espanya es dona en la Meseta castellana.
      • Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats. Es desenvolupà per fer compatible l’agricultura amb la ramaderia. En Espanya es dona en el terç nord.
    Principals
  • Irregular Regular
  • Openfield Bocage
  • Sistemes de conreu
  • Regadiu Secà
  • Sistemes de conreu
    • Segons les associacions de plantes:
      • Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats.
      • Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.
  • Monocultiu: camps d’oliveres Policultiu
  • Elements morfològics
      • Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser:
        • Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.
        • Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua
  • Hàbitat dispers Hàbitat concentrat
  • Altres sistemes de conreu
    • Tipus de propietat de la terra:
    • - Segons l’extensió:
        • Minifundi menys de 10 hectàrees.
        • Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
        • Gran explotació de 100 a 250 hectàrees
        • Latifundi més de 250 hectàrees.
        • Segons la propietat:
        • Colectiva
        • Individual (privada)
    • Règim d’explotació:
        • Directe, el pagès és el propietari de la terra.
        • Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de:
          • Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita.
          • Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer.
          • Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.
        • També tenim les Terres Comunals : són terres com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.
    • Segons se n’aprofitin les parcel·les:
      • Agricultura intensiva: que busca una alta producció i aprofitar tot l’espai agrícola. Significa un major desgast de la terra i més inversió de capital (adobs, llavors, mà d’obra..). Cultius de fruita i verdura.
      • Agricultura extensiva: depén d’una major superfície; en ocasions no s’explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret. Alta mecanització i poca mà d’obra.
  •  
  • Agricultura intensiva
    • Rendiments de l’explotació:
      • Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim:
          • De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.
          • D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.
  •  
  • Agricultura Extensiva
    • Rendiments de l’explotació:
      • Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim:
          • De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.
          • D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.
    • Segons la destinació de la producció:
      • Agricultura de subsistència o d’autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització.
      • Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.
  •  
  • L’agricultura al món d’avui
    • Països Desenvolupats:
    • Baix percentatge de població activa agrícola:
      • Sector primari 9%
      • Sector secundari 36%
      • Sector terciari 55%
    • Baix % d’aportació al PIB.
    • Agricultura de mercat
    • Elevat grau d’aplicació tecnològica.
    • Alta productivitat.
    • Països en vies de
    • Desenvolupament:
    • Alt percentatge de població activa agrícola:
      • Sector primari 46%
      • Sector secundari 15%
      • Sector terciari 39%
    • Alt % d’aportació al PIB.
    • Agricultura de subsistència i de mercat.
    • Baix grau d’aplicació
    • tecnològica.
    • Baixa productivitat .
  • Es pot afirmar que un alt percentatge de població activa en el sector primari garanteix la disponibilitat d’aliments per a tota la població?. Per què? No tota treballa en el sector primari
  • L’agricultura als països desenvolupats
    • CARACTERÍSTIQUES:
    • Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.
    • Agricultura d’alta productivitat i rendibilitat
    • Alt nivell de tecnificació: maquinària, adobs químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies i de llavors, agroquímica.
    • Molt poca població activa (6%) i mà d’obra.
    • Grans inversions de capital.... Capitalitzada.
    • Alt nivell d’especialització.
    • Infraestructures externes per arribar als consumidors: indústria agroalimentària, vies de transport, centres d’assistència tècnica i científica.
  • L’agricultura als països desenvolupats
    • Agricultura de Mercat:
    • L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, Australia, etc)
      • Grans extensions de camps de conreu.
      • Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació.
      • Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica.
      • Especialització espacial: àrees anomenades belts –cinturons- (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte.
      • Gran importància de la xarxa de transports.
      • Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.
      • Elevats excedents destinats a l’ exportació
      • EUA era fins fa poc la màxima productora de blat del món.
      • Moltes explotacions estan en mans de grans empreses: corporation farms .
  • Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt (cinturó de blat)
  • Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt (cinturó de dacsa)
    • La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
      • Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis).
      • Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia.
      • Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB)
      • Paper cada vegada més important de l’agricultura ecològica (biològica).
      • Té tres grans àrees:
        • Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.
        • Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.
        • Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge.
    L’agricultura als països desenvolupats
  • L’agricultura als països desenvolupats
    • La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
    • La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són :
      • Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i modernitzar les explotacions.
      • Augmentar la producció i la productivitat.
      • Millorar i igualar les rendes dels agricultors.
      • Estabilitzar els mercats.
      • Garantir els recursos alimentaris.
      • Aconseguir aliments a preus raonables.
      • Augmentar la superfície de les explotacions.
      • Aconseguir una major especialització dels països.
      • Garantir la qualitat in seguretat en els aliments.
  • L’agricultura als països desenvolupats
    • La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
    • Actualitat polítiques concretes:
      • Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.
      • Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels . Provoca dumping.
      • Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.
  • L’agricultura als països desenvolupats
    • L’agricultura a l’Estat Espanyol:
      • En entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa.
      • Espanya col·loca els seus excedents de vi, oli, fruites i hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat, begudes i d’altres productes.
      • Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran paulatinament.
    Del Fondo Agrícola de Garantía (FEAGA) y del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER), principales instrumentos de aplicación de la PAC y que desde octubre de 2006 sustituyen al antiguo Fondo Europeo de Orientación y Garantía Agrícola (FEOGA), España recibirá 6.220 y 800 millones respectivamente en 2007. estas cantidades se suman 290 millones procedentes del antiguo FEOGA en su vertiente de orientación y del IFOP, correspondientes a proyectos en curso.
  •  
  • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
    • Dades generals:
    • Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta.
    • Hi viu el 75% de la població del món.
    • Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals:
      • Cultura del blat de moro a Amèrica llatina.
      • Cultura de l’arròs a Àsia.
      • Cultura del mill a Àfrica.
  • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
    • Agricultura de subsistència:
      • Dediquen la terra a produir aliment.
      • Petita parcel·lació.
      • Terres marginals i poc aptes per al conreu
      • Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..)
      • Absència de productes químics i maquinària
      • Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra.
      • Hi predomina el policultiu.
      • Forta dependència dels factors físics (climatologia)
  • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
    • Agricultura de subsistència:
      • Agricultura itinerant per cremació (cendres)o d’artiga (Amazonia, Cubeta del Congo, Borneo i Nova Guinea)
      • Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica)
      • Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica)
  • Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
  • Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.
  • Principals productors d’arròs
  • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
    • Agricultura de mercat
    • Les Plantacions
      • Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions.
      • Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina).
      • És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món.
      • Propietat de grans empreses multinacionals.
      • Predomini de grans propietats i del monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac).
      • Tecnologia agrària avançada.
      • Importants inversions
      • Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.
  • Principals productors de plàtans
  • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
    • Agricultura de mercat
    • Comporta:
      • Intercanvi desigual.
      • Subvencions dels països rics a la seva agricultura.
      • Dumping : competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud.
      • Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de productes del Sud.
      • UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.
  • El lliure canvi és quelcom que només funciona quan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.
  • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
    • Conseqüències econòmiques i socials:
      • Pobresa creixent de les famílies agricultores.
      • Abandonament de les terres.
      • Èxode rural: creixement dels suburbis de les
      • grans ciutats.
      • Importants corrents migratoris cap al Nord.
      • Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM .
      • Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es planten (OMC).
      • Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes esperances (OMC).
  • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
    • El problema de la Fam al món:
    • La població d’aquests països segueix creixent.
    • La producció d’aliments destinats al consum de la població, en aquests països, disminueix.
    • La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix.
    • La necessitat de comprar aliments augmenta.
    • El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.
  •  
  • L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies
    • Alternatives:
    • Comerç just, comerç responsable.
      • Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.
      • Supressió dels intermediaris.
      • Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família.
      • Productes d’alta qualitat.
      • Suport de les ONG.
      • Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord.
  • Garanteixen aliments per a tots, a preus raonables?
  • Altres activitat dels Sector Primari
    • La ramaderia:
      • Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa de complement a l’agricultura.
      • Proporciona el 5% del PIB mundial.
      • Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica. També hi ha d’alta qualitat en els països rics, com el porc ibèric en Espanya.
      • Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental .
  • Altres activitat dels Sector Primari
    • La ramaderia intensiva:
      • Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.
    La ramaderia extensiva: Dependència del medi Condicions dels animals?
  • Altres activitat dels Sector Primari
    • Pesca:
    • Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana.
    • Les principals zones de pesca al món són:
      • On hi hagi una plataforma continental extensa (el Gran Sol)
      • On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo)
      • On hi ha molt de Plàncton.
  • Corrents marines fredes i calentes
  • Altres activitat dels Sector Primari
    • Pesca
    • Els principals països que desembarquen més tones de pesca són:
      • Japó i Xina
      • Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya, Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània).
      • Rússia
      • EUA i Canadà
      • Perú.
  • Regions pesqueres espanyoles
  • Altres activitat dels Sector Primari
    • Pesca
    • Tipus de pesca:
      • Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials.
      • Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la vesprada. Cada país té reconegudes 370 Km (200 milles) des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals.
      • Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.
  • Les plataformes continentals són riques en pesca perquè la llum permet que hi hagi vegetació i l’aigua està ben oxigenada.
  • RELLEU SUBMARÍ
  •  
  •  
  • Altres activitat dels Sector Primari
    • Pesca:
    • Els problemes de la pesca:
      • La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de quotes de captures i l’establiment de zones vedades o limitades, o períodes de veda.
      • El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines.
      • S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
      • La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.
  • Piscifactories a L’Estat Espanyol
  •  
  • CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS
    • SOBREPESCA. Esgotament dels caladors.
    • Reducció de les captures, aturades biològiques i control de la grandària de les espècies.
    • PESCA D’ ARROSSEGAMENT . Fa malbé els ecosistemes marítims; arrasa amb totes les espècies que hi entren en les xarxes, siguen aprofitables o no.
    • Prohibició d’aquest art de pesca, xarxa de malla més ampla.
    • PROMOCIÓ DE L’AQÜICULTURA com a sistema de futur.
    L’aqüicultura és la solució o també planteja problemes?
  • Altres activitat dels Sector Primari
    • Silvicultura:
    • És tracta de la cura i explotació dels boscos. S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.
  • Silvicultura
  • CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS
    • EFECTES NEGATIUS
    • Degradació per sobreexplotació
    • Deforestació per incendis, rompudes i la construcció (vivenda, infraestructures fonamentalment).
    • Erosió del sòl per tala indiscriminada.
    • Pèrdua de biodiversitat
    • MESURES CORRECTORES
    • Conservació i protecció dels espais naturals amb elevat valor ecològic (parcs naturals, reserves de la biosfera, etc).
    • Protecció contra incendis i restauració dels boscos danyats (repoblació amb espècies autòctones que no empobreixen el sòl i afavoreixen la regeneració dels bosc.)
  • Seguretat alimentària
  • Crèdits Aquesta presentació fa ús d’imatges que s’han trobat a Internet. L’ús que es faci deu ser exclusivament de caràcter educatiu. Gràcies a tothom. http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm