0
Les activitats econòmiques
Són  el conjunt d’accions que realitza l’home per satisfer les seues necessitats bàsiques i no bàsiques, mitjançant la pro...
 
L’agricultura en l’actualitat . <ul><li>Disminució de la població que s’hi dedica i del seu pes econòmic   </li></ul><ul><...
 
El paisatge rural <ul><li>Espai rural  el definim contraposat a  espai urbà. </li></ul><ul><li>Hi ha dos tipus de paisatge...
URBÀ RURAL PAISATGE NATURAL ANTRÒPIC EXPLOTACIÓ FORESTAL AGRARI AGRÍCOLA RAMADER
L’espai rural <ul><li>L’espai rural s’estén per tot el planeta. </li></ul><ul><li>Només el 11% de la superfície de la terr...
Factors del paisatge agrari <ul><li>Distingim entre factors  físics i humans: </li></ul><ul><li>Els factors físics  són aq...
Factors del paisatge agrari <ul><li>Factors físics: </li></ul><ul><ul><li>El clima  condiciona el tipus de conreu segons e...
 
Factors del paisatge agrari <ul><li>Factors humans: </li></ul><ul><ul><li>Desenvolupament cultural i econòmic  que condici...
Elements del paisatge agrari <ul><li>Distingim diversos elements: </li></ul><ul><ul><ul><li>Parcel.lari </li></ul></ul></u...
<ul><ul><li>Parcel·les:   són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran...
Irregular Regular
Openfield Bocage
Sistemes de conreu
Regadiu Secà
Sistemes de conreu <ul><li>Segons les associacions de plantes: </li></ul><ul><ul><li>Policultiu o policonreu:  que consist...
Monocultiu: camps d’oliveres Policultiu
Elements morfològics <ul><ul><li>Hàbitat rural:  conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot...
Hàbitat dispers Hàbitat concentrat
Altres sistemes de conreu <ul><li>Tipus de propietat de la terra: </li></ul><ul><li>-  Segons l’extensió:  </li></ul><ul><...
<ul><li>Règim  d’explotació: </li></ul><ul><ul><ul><li>Directe, el pagès és el propietari de la terra. </li></ul></ul></ul...
<ul><li>Segons se n’aprofitin les parcel·les: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura intensiva:  que busca una alta producció i...
 
Agricultura intensiva <ul><li>Rendiments de l’explotació:   </li></ul><ul><ul><li>Agricultura intensiva.  Objectiu produir...
 
Agricultura Extensiva <ul><li>Rendiments de l’explotació:   </li></ul><ul><ul><li>Agricultura extensiva.  Grans extensions...
<ul><li>Segons la destinació de la producció: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura de subsistència o d’autoconsum:  Explotaci...
 
L’agricultura al món d’avui <ul><li>Països Desenvolupats: </li></ul><ul><li>Baix percentatge de població activa agrícola: ...
Es pot afirmar que un alt percentatge de població activa en el sector primari garanteix la disponibilitat d’aliments per a...
L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>CARACTERÍSTIQUES: </li></ul><ul><li>Agricultura de mercat integrada en el s...
L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>Agricultura de Mercat: </li></ul><ul><li>L’agricultura dels països nous (EE...
Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt (cinturó de blat)
Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt (cinturó de dacsa)
<ul><li>La Unió Europea  i la PAC  (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><ul><li>Té condicionants d’arrel històrica...
L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>La Unió Europea i la  PAC  (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><li...
L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>La Unió Europea i la PAC   (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><li...
L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>L’agricultura a l’Estat Espanyol: </li></ul><ul><ul><li>En entrar a la UE v...
 
L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Dades generals: </li></ul><ul><li>Es localitzen a la zona inte...
L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Agricultura de subsistència: </li></ul><ul><ul><li>Dediquen la...
L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Agricultura de subsistència: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura...
Procés d’artiga . Es crema un  tros de terreny i després es conrea.
Agricultura extensiva de baixa productivitat  amb rotació de conreus.
Principals productors d’arròs
L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Agricultura de mercat </li></ul><ul><li>Les Plantacions  </li>...
Principals productors de  plàtans
L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Agricultura de mercat </li></ul><ul><li>Comporta: </li></ul><u...
El lliure canvi és quelcom que només funciona quan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.
L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Conseqüències econòmiques i socials: </li></ul><ul><ul><li>Pob...
L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>El problema de la Fam al món: </li></ul><ul><li>La població d’...
 
L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Alternatives: </li></ul><ul><li>Comerç just, comerç responsabl...
Garanteixen aliments per a tots, a preus raonables?
Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>La ramaderia: </li></ul><ul><ul><li>Es practica a les zones menys favorables ...
Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>La ramaderia intensiva: </li></ul><ul><ul><li>Estabulació  del bestiar i les ...
Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca: </li></ul><ul><li>Una de les seves característiques és el caràcter ext...
Corrents marines  fredes  i  calentes
Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca </li></ul><ul><li>Els principals països que desembarquen més tones de p...
Regions pesqueres espanyoles
Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca </li></ul><ul><li>Tipus de pesca: </li></ul><ul><ul><li>Pesca de terra:...
Les plataformes continentals són riques en pesca perquè  la llum permet que hi hagi vegetació i  l’aigua està ben oxigenada.
RELLEU SUBMARÍ
 
 
Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca: </li></ul><ul><li>Els problemes de la pesca: </li></ul><ul><ul><li>La ...
Piscifactories a L’Estat Espanyol
 
CONSEQÜÈNCIES  MEDIAMBIENTALS <ul><li>SOBREPESCA.   Esgotament dels caladors.  </li></ul><ul><li>Reducció de les captures,...
Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Silvicultura: </li></ul><ul><li>És tracta de la cura i explotació dels boscos...
Silvicultura
CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS <ul><li>EFECTES NEGATIUS  </li></ul><ul><li>Degradació  per sobreexplotació </li></ul><ul><li...
Seguretat alimentària
Crèdits Aquesta presentació fa ús d’imatges que s’han trobat a Internet. L’ús que es faci deu ser exclusivament de caràcte...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Sector primari-classe-3eso

1,496

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,496
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Sector primari-classe-3eso"

  1. 1. Les activitats econòmiques
  2. 2. Són el conjunt d’accions que realitza l’home per satisfer les seues necessitats bàsiques i no bàsiques, mitjançant la producció, l’intercanvi i el consum. Les activitats econòmiques Secundari Primari Terciari S’agrupen en tres sectors Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal Indústria Construcció Mineria Comerç Serveis
  3. 4. L’agricultura en l’actualitat . <ul><li>Disminució de la població que s’hi dedica i del seu pes econòmic </li></ul><ul><li>Però diferències importants entre països: </li></ul>Països desenvolupats: Poca població ocupada, alta productivitat Països subdesenvolupats: Molta població ocupada, baixa productivitat Valor total de la producció mundial Agricultura Indústria Serveis 4% 32% 64%
  4. 6. El paisatge rural <ul><li>Espai rural el definim contraposat a espai urbà. </li></ul><ul><li>Hi ha dos tipus de paisatge: </li></ul><ul><ul><li>El paisatge natural (si és que en queda cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids. </li></ul></ul><ul><ul><li>El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari. </li></ul></ul>
  5. 7. URBÀ RURAL PAISATGE NATURAL ANTRÒPIC EXPLOTACIÓ FORESTAL AGRARI AGRÍCOLA RAMADER
  6. 8. L’espai rural <ul><li>L’espai rural s’estén per tot el planeta. </li></ul><ul><li>Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures. </li></ul><ul><li>Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil) </li></ul><ul><li>La SAU és desigual a cada continent. </li></ul><ul><li>A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%. </li></ul><ul><li>A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7% </li></ul>
  7. 9. Factors del paisatge agrari <ul><li>Distingim entre factors físics i humans: </li></ul><ul><li>Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa . </li></ul><ul><li>Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home. </li></ul>
  8. 10. Factors del paisatge agrari <ul><li>Factors físics: </li></ul><ul><ul><li>El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures . </li></ul></ul><ul><ul><li>El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya. </li></ul></ul><ul><ul><li>La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment. </li></ul></ul>
  9. 12. Factors del paisatge agrari <ul><li>Factors humans: </li></ul><ul><ul><li>Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura (trencament, fertilització, extensió de regadius, mecanització, avenços biològics...) </li></ul></ul><ul><ul><li>La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les polítiques agràries que condicionen en ocasions la rendibilitat de les explotacions i l’elecció d’un tipus o altre de cultius. </li></ul></ul>
  10. 13. Elements del paisatge agrari <ul><li>Distingim diversos elements: </li></ul><ul><ul><ul><li>Parcel.lari </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sistemes de conreu </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hàbitat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El destí de la producció </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tipus de propietat de la terra </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tipus d’explotació </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Altres sistemes de conreu </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Productivitat. </li></ul></ul></ul>Principals Altres
  11. 14. <ul><ul><li>Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Camps oberts o Openfield : que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular. En Espanya es dona en la Meseta castellana. </li></ul></ul><ul><ul><li>Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats. Es desenvolupà per fer compatible l’agricultura amb la ramaderia. En Espanya es dona en el terç nord. </li></ul></ul>Principals
  12. 15. Irregular Regular
  13. 16. Openfield Bocage
  14. 17. Sistemes de conreu
  15. 18. Regadiu Secà
  16. 19. Sistemes de conreu <ul><li>Segons les associacions de plantes: </li></ul><ul><ul><li>Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat. </li></ul></ul>
  17. 20. Monocultiu: camps d’oliveres Policultiu
  18. 21. Elements morfològics <ul><ul><li>Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua </li></ul></ul></ul>
  19. 22. Hàbitat dispers Hàbitat concentrat
  20. 23. Altres sistemes de conreu <ul><li>Tipus de propietat de la terra: </li></ul><ul><li>- Segons l’extensió: </li></ul><ul><ul><ul><li>Minifundi menys de 10 hectàrees. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Gran explotació de 100 a 250 hectàrees </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Latifundi més de 250 hectàrees. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Segons la propietat: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Colectiva </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Individual (privada) </li></ul></ul></ul>
  21. 24. <ul><li>Règim d’explotació: </li></ul><ul><ul><ul><li>Directe, el pagès és el propietari de la terra. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També tenim les Terres Comunals : són terres com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns. </li></ul></ul></ul>
  22. 25. <ul><li>Segons se n’aprofitin les parcel·les: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura intensiva: que busca una alta producció i aprofitar tot l’espai agrícola. Significa un major desgast de la terra i més inversió de capital (adobs, llavors, mà d’obra..). Cultius de fruita i verdura. </li></ul></ul><ul><ul><li>Agricultura extensiva: depén d’una major superfície; en ocasions no s’explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret. Alta mecanització i poca mà d’obra. </li></ul></ul>
  23. 27. Agricultura intensiva <ul><li>Rendiments de l’explotació: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó. </li></ul></ul></ul></ul>
  24. 29. Agricultura Extensiva <ul><li>Rendiments de l’explotació: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA. </li></ul></ul></ul></ul>
  25. 30. <ul><li>Segons la destinació de la producció: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura de subsistència o d’autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització. </li></ul></ul><ul><ul><li>Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit. </li></ul></ul>
  26. 32. L’agricultura al món d’avui <ul><li>Països Desenvolupats: </li></ul><ul><li>Baix percentatge de població activa agrícola: </li></ul><ul><ul><li>Sector primari 9% </li></ul></ul><ul><ul><li>Sector secundari 36% </li></ul></ul><ul><ul><li>Sector terciari 55% </li></ul></ul><ul><li>Baix % d’aportació al PIB. </li></ul><ul><li>Agricultura de mercat </li></ul><ul><li>Elevat grau d’aplicació tecnològica. </li></ul><ul><li>Alta productivitat. </li></ul><ul><li>Països en vies de </li></ul><ul><li>Desenvolupament: </li></ul><ul><li>Alt percentatge de població activa agrícola: </li></ul><ul><ul><li>Sector primari 46% </li></ul></ul><ul><ul><li>Sector secundari 15% </li></ul></ul><ul><ul><li>Sector terciari 39% </li></ul></ul><ul><li>Alt % d’aportació al PIB. </li></ul><ul><li>Agricultura de subsistència i de mercat. </li></ul><ul><li>Baix grau d’aplicació </li></ul><ul><li>tecnològica. </li></ul><ul><li>Baixa productivitat . </li></ul>
  27. 33. Es pot afirmar que un alt percentatge de població activa en el sector primari garanteix la disponibilitat d’aliments per a tota la població?. Per què? No tota treballa en el sector primari
  28. 34. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>CARACTERÍSTIQUES: </li></ul><ul><li>Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista. </li></ul><ul><li>Agricultura d’alta productivitat i rendibilitat </li></ul><ul><li>Alt nivell de tecnificació: maquinària, adobs químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies i de llavors, agroquímica. </li></ul><ul><li>Molt poca població activa (6%) i mà d’obra. </li></ul><ul><li>Grans inversions de capital.... Capitalitzada. </li></ul><ul><li>Alt nivell d’especialització. </li></ul><ul><li>Infraestructures externes per arribar als consumidors: indústria agroalimentària, vies de transport, centres d’assistència tècnica i científica. </li></ul>
  29. 35. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>Agricultura de Mercat: </li></ul><ul><li>L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, Australia, etc) </li></ul><ul><ul><li>Grans extensions de camps de conreu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Especialització espacial: àrees anomenades belts –cinturons- (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gran importància de la xarxa de transports. </li></ul></ul><ul><ul><li>Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Elevats excedents destinats a l’ exportació </li></ul></ul><ul><ul><li>EUA era fins fa poc la màxima productora de blat del món. </li></ul></ul><ul><ul><li>Moltes explotacions estan en mans de grans empreses: corporation farms . </li></ul></ul>
  30. 36. Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt (cinturó de blat)
  31. 37. Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt (cinturó de dacsa)
  32. 38. <ul><li>La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><ul><li>Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis). </li></ul></ul><ul><ul><li>Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB) </li></ul></ul><ul><ul><li>Paper cada vegada més important de l’agricultura ecològica (biològica). </li></ul></ul><ul><ul><li>Té tres grans àrees: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge. </li></ul></ul></ul>L’agricultura als països desenvolupats
  33. 39. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><li>La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són : </li></ul><ul><ul><li>Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i modernitzar les explotacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Augmentar la producció i la productivitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Millorar i igualar les rendes dels agricultors. </li></ul></ul><ul><ul><li>Estabilitzar els mercats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Garantir els recursos alimentaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aconseguir aliments a preus raonables. </li></ul></ul><ul><ul><li>Augmentar la superfície de les explotacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aconseguir una major especialització dels països. </li></ul></ul><ul><ul><li>Garantir la qualitat in seguretat en els aliments. </li></ul></ul>
  34. 40. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària) </li></ul><ul><li>Actualitat polítiques concretes: </li></ul><ul><ul><li>Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims. </li></ul></ul><ul><ul><li>Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels . Provoca dumping. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est. </li></ul></ul>
  35. 41. L’agricultura als països desenvolupats <ul><li>L’agricultura a l’Estat Espanyol: </li></ul><ul><ul><li>En entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Espanya col·loca els seus excedents de vi, oli, fruites i hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat, begudes i d’altres productes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran paulatinament. </li></ul></ul>Del Fondo Agrícola de Garantía (FEAGA) y del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER), principales instrumentos de aplicación de la PAC y que desde octubre de 2006 sustituyen al antiguo Fondo Europeo de Orientación y Garantía Agrícola (FEOGA), España recibirá 6.220 y 800 millones respectivamente en 2007. estas cantidades se suman 290 millones procedentes del antiguo FEOGA en su vertiente de orientación y del IFOP, correspondientes a proyectos en curso.
  36. 43. L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Dades generals: </li></ul><ul><li>Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta. </li></ul><ul><li>Hi viu el 75% de la població del món. </li></ul><ul><li>Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals: </li></ul><ul><ul><li>Cultura del blat de moro a Amèrica llatina. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultura de l’arròs a Àsia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultura del mill a Àfrica. </li></ul></ul>
  37. 44. L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Agricultura de subsistència: </li></ul><ul><ul><li>Dediquen la terra a produir aliment. </li></ul></ul><ul><ul><li>Petita parcel·lació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Terres marginals i poc aptes per al conreu </li></ul></ul><ul><ul><li>Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..) </li></ul></ul><ul><ul><li>Absència de productes químics i maquinària </li></ul></ul><ul><ul><li>Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra. </li></ul></ul><ul><ul><li>Hi predomina el policultiu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Forta dependència dels factors físics (climatologia) </li></ul></ul>
  38. 45. L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Agricultura de subsistència: </li></ul><ul><ul><li>Agricultura itinerant per cremació (cendres)o d’artiga (Amazonia, Cubeta del Congo, Borneo i Nova Guinea) </li></ul></ul><ul><ul><li>Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica) </li></ul></ul><ul><ul><li>Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica) </li></ul></ul>
  39. 46. Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.
  40. 47. Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.
  41. 48. Principals productors d’arròs
  42. 49. L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Agricultura de mercat </li></ul><ul><li>Les Plantacions </li></ul><ul><ul><li>Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina). </li></ul></ul><ul><ul><li>És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món. </li></ul></ul><ul><ul><li>Propietat de grans empreses multinacionals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Predomini de grans propietats i del monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac). </li></ul></ul><ul><ul><li>Tecnologia agrària avançada. </li></ul></ul><ul><ul><li>Importants inversions </li></ul></ul><ul><ul><li>Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos. </li></ul></ul>
  43. 50. Principals productors de plàtans
  44. 51. L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Agricultura de mercat </li></ul><ul><li>Comporta: </li></ul><ul><ul><li>Intercanvi desigual. </li></ul></ul><ul><ul><li>Subvencions dels països rics a la seva agricultura. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dumping : competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud. </li></ul></ul><ul><ul><li>Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de productes del Sud. </li></ul></ul><ul><ul><li>UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud. </li></ul></ul>
  45. 52. El lliure canvi és quelcom que només funciona quan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.
  46. 53. L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Conseqüències econòmiques i socials: </li></ul><ul><ul><li>Pobresa creixent de les famílies agricultores. </li></ul></ul><ul><ul><li>Abandonament de les terres. </li></ul></ul><ul><ul><li>Èxode rural: creixement dels suburbis de les </li></ul></ul><ul><ul><li>grans ciutats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Importants corrents migratoris cap al Nord. </li></ul></ul><ul><ul><li>Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM . </li></ul></ul><ul><ul><li>Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es planten (OMC). </li></ul></ul><ul><ul><li>Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes esperances (OMC). </li></ul></ul>
  47. 54. L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>El problema de la Fam al món: </li></ul><ul><li>La població d’aquests països segueix creixent. </li></ul><ul><li>La producció d’aliments destinats al consum de la població, en aquests països, disminueix. </li></ul><ul><li>La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix. </li></ul><ul><li>La necessitat de comprar aliments augmenta. </li></ul><ul><li>El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt. </li></ul>
  48. 56. L’agricultura als països subdesenvolupats i en vies <ul><li>Alternatives: </li></ul><ul><li>Comerç just, comerç responsable. </li></ul><ul><ul><li>Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita. </li></ul></ul><ul><ul><li>Supressió dels intermediaris. </li></ul></ul><ul><ul><li>Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família. </li></ul></ul><ul><ul><li>Productes d’alta qualitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Suport de les ONG. </li></ul></ul><ul><ul><li>Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord. </li></ul></ul>
  49. 57. Garanteixen aliments per a tots, a preus raonables?
  50. 58. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>La ramaderia: </li></ul><ul><ul><li>Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa de complement a l’agricultura. </li></ul></ul><ul><ul><li>Proporciona el 5% del PIB mundial. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica. També hi ha d’alta qualitat en els països rics, com el porc ibèric en Espanya. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental . </li></ul></ul>
  51. 59. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>La ramaderia intensiva: </li></ul><ul><ul><li>Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi. </li></ul></ul>La ramaderia extensiva: Dependència del medi Condicions dels animals?
  52. 60. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca: </li></ul><ul><li>Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana. </li></ul><ul><li>Les principals zones de pesca al món són: </li></ul><ul><ul><li>On hi hagi una plataforma continental extensa (el Gran Sol) </li></ul></ul><ul><ul><li>On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo) </li></ul></ul><ul><ul><li>On hi ha molt de Plàncton. </li></ul></ul>
  53. 61. Corrents marines fredes i calentes
  54. 62. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca </li></ul><ul><li>Els principals països que desembarquen més tones de pesca són: </li></ul><ul><ul><li>Japó i Xina </li></ul></ul><ul><ul><li>Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya, Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània). </li></ul></ul><ul><ul><li>Rússia </li></ul></ul><ul><ul><li>EUA i Canadà </li></ul></ul><ul><ul><li>Perú. </li></ul></ul>
  55. 63. Regions pesqueres espanyoles
  56. 64. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca </li></ul><ul><li>Tipus de pesca: </li></ul><ul><ul><li>Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la vesprada. Cada país té reconegudes 370 Km (200 milles) des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers. </li></ul></ul>
  57. 65. Les plataformes continentals són riques en pesca perquè la llum permet que hi hagi vegetació i l’aigua està ben oxigenada.
  58. 66. RELLEU SUBMARÍ
  59. 69. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Pesca: </li></ul><ul><li>Els problemes de la pesca: </li></ul><ul><ul><li>La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de quotes de captures i l’establiment de zones vedades o limitades, o períodes de veda. </li></ul></ul><ul><ul><li>El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura. </li></ul></ul><ul><ul><li>La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic. </li></ul></ul>
  60. 70. Piscifactories a L’Estat Espanyol
  61. 72. CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS <ul><li>SOBREPESCA. Esgotament dels caladors. </li></ul><ul><li>Reducció de les captures, aturades biològiques i control de la grandària de les espècies. </li></ul><ul><li>PESCA D’ ARROSSEGAMENT . Fa malbé els ecosistemes marítims; arrasa amb totes les espècies que hi entren en les xarxes, siguen aprofitables o no. </li></ul><ul><li>Prohibició d’aquest art de pesca, xarxa de malla més ampla. </li></ul><ul><li>PROMOCIÓ DE L’AQÜICULTURA com a sistema de futur. </li></ul>L’aqüicultura és la solució o també planteja problemes?
  62. 73. Altres activitat dels Sector Primari <ul><li>Silvicultura: </li></ul><ul><li>És tracta de la cura i explotació dels boscos. S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc. </li></ul>
  63. 74. Silvicultura
  64. 75. CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS <ul><li>EFECTES NEGATIUS </li></ul><ul><li>Degradació per sobreexplotació </li></ul><ul><li>Deforestació per incendis, rompudes i la construcció (vivenda, infraestructures fonamentalment). </li></ul><ul><li>Erosió del sòl per tala indiscriminada. </li></ul><ul><li>Pèrdua de biodiversitat </li></ul><ul><li>MESURES CORRECTORES </li></ul><ul><li>Conservació i protecció dels espais naturals amb elevat valor ecològic (parcs naturals, reserves de la biosfera, etc). </li></ul><ul><li>Protecció contra incendis i restauració dels boscos danyats (repoblació amb espècies autòctones que no empobreixen el sòl i afavoreixen la regeneració dels bosc.) </li></ul>
  65. 76. Seguretat alimentària
  66. 77. Crèdits Aquesta presentació fa ús d’imatges que s’han trobat a Internet. L’ús que es faci deu ser exclusivament de caràcter educatiu. Gràcies a tothom. http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×