Bourdieu5 art per_l_art

343 views

Published on

L'art per l'art i l'art social

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
343
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bourdieu5 art per_l_art

  1. 1. Com funciona el Camp literariFormació, limitacions i característiquesDes de la Revolució de 1948 fins a final del s. XIX)
  2. 2. La “RUPTURA AMB EL BURGÈS” El CAMP LITERARI es constitueix en oposició a un mon burgès que manifesta d’una manera oberta la seva pretensió de controlar-ho tot (fins i tot els instruments de legitimació en el camp de l’art i la literatura) (p. 95)
  3. 3. Es crea un món a part de La burgesia sense gust ni cultura La Cort (que atorga prestigi a les obres més banals, sense exigència estètica, que exalça la premsa) El materialisme vulgar dels nous amos de l’economia El servilisme cortesà de bona part d’escriptors i artistes
  4. 4. Conjuntura política Fracàs de les revolucions europees de 1948 (antiabsolutistes, democràtiques, apareix el moviment obrer) Desolació del Segon Imperi (França) Societat industrial anglesa i època VICTORIANA Liberalisme espanyol: progressistes i moderats. El carlisme.Final de les eufòries i les il.lusions
  5. 5. Flaubert: això s’ha acabat, és l’horade tancar-se a treballar, reclosos en lapròpia obra, com els talpsneix l’art independent, l’art PUR
  6. 6. Baudelaire Però aquesta ruptura no hauria tingut conseqüències si s’hagués tractat d’un gest individual, esporàdic
  7. 7. 2ª meitat del s. XIXEls qui intenten afermar-se en el món de l’artEls qui pretenen aconseguir-hi posicions dominants Se senten obligats a manifestar la seva independència dels poders externs  polítics  econòmics
  8. 8. S’imposen com pràctiques i conductes legítimes La indiferència respecte de  Poders  Honors (fins i tot l’Acadèmia o el Premi Nobel) L’allunyament dels poderosos i els seus valorsAquests rebuigs seran compresos, respectats i recompensats a l’interior del Camp Literari
  9. 9. Una sèrie d’artistes se sentenempesos a fer una obra que sesitua als antípodes del quedicten els poders del mercat
  10. 10. Flaubert 1857 Baudelaire Ocupen una situació similar en el camp Aprofiten de manera diferent els seus contactes socials durant el judici  Flaubert fa valdre l’honorabilitat burgesa del seu llinatge  Baudelaire, sense el suport de la seva família, encarna l’avantguarda extrema (pp. 104- 105)
  11. 11. Però Baudelaire es deslliga de la Bohèmia realista (marginal) A través del simbolisme de la seva aparença física:  L’elegància del dandi  S’enfronta a l’aspecte malgirbat i astrós dels seus “companys” de la bohèmia
  12. 12. Charles Baudelaire diu:Hi ha alguna cosa en un premi oficial que fa violència a l’home i a la humanitat i ofèn el pudor i la virtut[…]pel que fa als escriptors, el seu premi consisteix en l’estimació dels seus iguals i en la caixa de les llibreries
  13. 13. Molt més tard en el temps,Salvador Espriu 1982Renuncia a honors iprebendes que li ofereixen:
  14. 14. Baudelaire tria una editorial petita perpublicar “Les fleurs du mal” El seu gest institueix la ruptura entre l’edició  Popular  D’avantguarda Contribueix que sorgeixi  Un camp dels editors homòleg al dels escriptors  Una relació estructural entre un editor i un autor de combat
  15. 15. Baudelaire obre el camí a una nova crítica Denuncia la incompetència d’una crítica que pretén mesurar l’obra particular amb criteris universals Desposseeix al crític del poder de jutge que li ha conferit l’Acadèmia:  El crític es dedica a fer paràfrasis de l’obra  El crític només informa del “contingut” És el creador el qui aporta els criteris de la persepció de la seva obra
  16. 16. la Història Literària ens dónaSegons Bourdieu, una visió esbiaixada de la literatura Ens dóna la nòmina dels escriptors que s’han imposat en el camp literari en una època Ignora els autors enfront dels quals s’han construït I el com i el perquè de les seves lluites per imposar-se als seus rivals Dóna per bona la sanció i ofereix una versió deformada del que ha passat
  17. 17. A partir de 1840, conviuen: Art burgès Art social Art per l’art
  18. 18. A l’Anglaterra victoriana Revolució industrial i social Conviuen escriptors burgesos (valors victorians), realistes (compromesos) i esteticistes Charles Dickens A. Conan Doyle Emily, Charlotte i Anne Brontë Lewis Carroll Bram Stoker H.G. Wells R. Louis Stevenson Hilda Doolittle etc. Oscar Wilde
  19. 19. L’art burgès La major part dels seus conreadors són dramaturgs vinculats a les classes dominants  Per procedència social  Per costums i estil de vida Els proporciona  Beneficis materials  Beneficis simbòlics: consagració burgesa, accés a l’Acadèmia
  20. 20. L’art burgès Canta les excel.lències de  La bona administració del patrimoni  El matrimoni  La bona col.locació dels fills
  21. 21. Franz Liszt Fantasising at the Piano (1840) in a Parisian salon on agrand piano made by Conrad Graf
  22. 22. L’art social Rebutja l’art “egoista” dels partidaris de l’art per l’art Exigeix que la literatura acompleixi una funció  Social  Política A partir de 1840: manifestos fourieristes, saintsimonians, etc., propugnen l’art social Cenacles de la bohèmia: cafès
  23. 23. L’art social Els seus defensors formen grups oberts de gent jove  Escriptors, periodistes, pintors, estudiants Ambient d’exaltació intel.lectual oposat a l’atmosfera reservada i exclusiva dels salons Pel lloc de procedència social i econòmica dels autors:  Sense influències ni capital
  24. 24. L’art per l’art Trenca amb el conformisme moral de l’art burgès Sense caure en la complaença de l’art realista i social quan exalça “la virtut superior dels oprimits” És una posició per construir No té un equivalent en el camp del poder
  25. 25. L’art per l’art S’ha d’inventar la figura de l’escriptor-artista modern  Professional  Que treballa a jornada completa  Dedicat a la seva cativitat de manera exclusiva  Indiferent a les exigències de la política i de la moral No reconeix altra jurisdicció que la norma específica del seu art
  26. 26. L’art per l’art En contra de  L’art útil  L’art social Rebutgen la vida burgesa  Però no accepten les servituds de la indústria literària i el periodisme  Ni posar-se al servei d’una causa, per noble o generosa que sigui consignes: investigació, treball, rebuig de la transgressió fàcil
  27. 27. A la Perifèria/marges, trobem els marginats Al CENTRE hi ha el PODER Distribució del poder a la societat
  28. 28. L’ Art social es mou pels marges L’Art burgès és al costat del PODERRelació entre el camp artístic i la societat
  29. 29. ART BURGÈS ART SOCIALART COMPROMÈS PODER ART PER L’ART AVANTGUARDES
  30. 30. ART OFICIALCIRC MEDIÀTIC BEST SELLERS IPRODUCTES DE CONSUM ART COMPROMÈS PODER PROPOSTES ELITISTES O MINORITÀRIES

×