Bourdieu2

316 views
251 views

Published on

El mercat de béns culturals, el paper dels artistes

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
316
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bourdieu2

  1. 1. El capital econòmic i el capital simbòlicCom s’aconsegueix obtenir-los en el “Camp literari”?
  2. 2. Els autors que volen entrar al camp literari disposen de recursos desiguals Els qui tenen patrimoni familiar, tenen  Recursos econòmics  Contactes socials Els qui procedeixen dels sectors populars, només tenen  El seu treball (Gramsci: “les meves mans, el meu capital”)  Els contactes socials que els proporciona el seu lloc de treball
  3. 3. Les eines de subordinació dels artistes són: Els “salons”,  El mercat (xifres de que vinculen els venda, entrades de artistes amb l’alta teatre venudes…) societat  Llocs de treball Prebendes i que ofereix el mecenatge periodisme, l’edició, la il.lustració d’estat
  4. 4. L’intercanvi entre els poderososi els més conformistes i mésconsagrats dels escriptors (o els més ben relacionats)Es porta a terme a través de l’univers jerarquitzat dels salons
  5. 5. Diversitat de salons Els escriptors s’hi troben per afinitats Són refugis elitistes per als que se senten amenaçats per  La literatura industrial  Els periodistes literats Tenen capacitat d’intercessió entre el món literari i el poder (p. 85 Bourdieu) N’hi ha de més “liberals”, “rebels” o originals
  6. 6. Els gustos dels nous rics (incultes/pocrefinats/vulgars) instal.lats al poder, són: Novel.la i fulletons Empreses literàries lucratives Manifesten sovint una forta hostilitat cap a la poesia
  7. 7. Augmenta el poder de la premsa La publicació de:  Fulletons  La crònica social  El fet divers Suposa una expansió sense precedents en el mercat dels béns culturals
  8. 8. La intervenció dels poderosos percontrolar el poder de la premsa es concreta:  Sota amenaces , coacció i censura  Sota control directe dels banquers sobre les empreses culturalsEls directors de periòdicsestan disposats a difondre propostes teòriques i models literaris i filosòfics (p. 87-88 Bourdieu) “qui paga, mana”
  9. 9. Enfront dels intents de controlar-ho tot per part dels poderosos, sorgeix La bohèmia i la invenció de l’art de viure
  10. 10. Bourdieu:Fins a l’aparició de la premsa, les carreres d’escriptor o d’artista estaven reservades a la noblesa o a la burgesia parisines
  11. 11. El desenvolupament de la premsapermet l’afluència de: Joves sense fortuna que provenen de  Classes mitjanes de la capital  Classes populars de la capital  Joves de províncies Arriben a la capital amb la intenció de fer-se un lloc (ho poden intentar perquè troben feina)
  12. 12. 1ª meitat s. XIX Havia augmentat a Europa el nombre de títols d’ensenyament secundari. Molta gent alfabetitzada.  L’Administració pública  L’ensenyamentNo els poden absorbir
  13. 13. Arriben a la capital Joves que han estudiat humanitats i retòrica Que no tenen recursos econòmics O els falten les proteccions oficials necessàries per fer valdre els seus títols Es veuen desplaçats a les professions literàries (prestigi romàntic), ja que no es necessiten títols per exercir-les
  14. 14. Aquesta situacióOfereix independència als joves que estaven sotmesos a la part més baixa de l’escala social: els dóna la possibilitat de viure (o de malviure) de tots els oficis modestos vinculats amb la literatura i el periodisme Però també els posa en sutuació de sofrir tipus de dependència nous
  15. 15. Es produeix la concentració d’una població molt nombrosa queaspira a viure de l’art, separada de la resta de categories socials, perquè està inventant l’art de viure
  16. 16. Neix una “societat”dintre de la societat Bourdieu p. 91
  17. 17. La “bohèmia” o art de viure, suscita viure reaccions ambivalents És propera al poble (sovint hi comparteix la misèria) Se separa del poble per “l’art de viure” que la defineix socialment (en canvi, la gent senzilla que ha d’anar a treballar i pujar una família no es pot entretenir en costums extravagants o llicenciosos) S’enfronta a les convencions burgeses El seu estil de vida transgressiu l’acosta a l’aristocràcia i l’alta burgesia (que mai no ha respectat cap regla)(Bourdieu p. 93)
  18. 18. Això suposa contradiccions  Es forgen Bohèmies amb pesos socials diferents: Bohèmia daurada (artistes amb diners que viuen al marge de les normes socials) Bohèmia negra (artistes sense recursos que es moren de gana o de tuberculosi per mantenir el seu estil de vida bohemi) (Bourdieu p. 93)
  19. 19. En aquest context, es produeix laruptura de l’artista amb el “burgès”
  20. 20. El gran públic, és alhora fascinant i menyspreatPerquè està format pel Burgès: esclavitzat per la seva dèria de fer diners (no té gust artístic) Poble: embrutit pel seu treball (ignorant)Aquest dilema porta els escriptors a plantejar- se el seu lloc a la societat i la seva funció socialI alhora fa que els artistes es converteixin en el seu propi “mercat” (Bourdieu, p. 94-95), ja que són els únics que hi entenen…

×