Sagunt 2011

Abril
2011
LUDI saguntini

ÍNDEX:
El teatre en l’antiguitat
L’edifici
Elsludiscaenici
Elsgèneresteatrals: tragèdia i comèdia
Elsactors
Medead’Eurípides
Els dos Menecmosde Plaute

El teatre en l’antiguitat
Sóc Dionís, déu del vi i de les festes. També sóc el déu protector del teatre. La meua imatge no pot faltar en cap representació.
Com a gènereliterari, el teatre va nàixer a Grècia en relacióamb el culte a Dionís.

A banda de l’important element religiós i de culte que tenia el teatre per als antics, també era una forma d’omplir el temps d’oci i una ocasió per a les relacions socials.

El teatre tenia tant d’interés social que als qui no disposaven de mitjans els donaven el teoricón, una subvenció per a pagar el seient del teatre.
A Grècia, l’assistència al teatre era gratuïta. Més tard es va començar a pagar una petita quantitat per sufragar les despeses de la representació.

Les dones podien assistir a les representacions, encara que a Roma no estava ben vist que hi acudiren.
Les representacions començaven en clarejar el dia i acabaven a la vesprada, circumstància que obligava a menjar i beure en els teatres.

L’edifici
En un primer moment els teatres grecs, com més tard els romans, es construïen amb fusta i podien desmuntar-se.
Després començaren a aprofitar el vessant d’un turó per a excavar una graderia.
Al centre hi havia un cercle amb un altar per a honorar el déu

Els romans van introduir alguns canvis, peró tant en els teatres grecs com en els romans podem distingir cinc parts principals:
Teatre d’Epidaure
graderia o CAVEA
Grades per als espectadors. Solien estar dividides en dues o més parts per passadissos horitzontals i separades en vertical per escales que conduïen als seients. En la imma cavea, la més baixa, estaven els seients reservats a les autoritats religioses i persones importants.
.

L’escena. Consistia en una paret o edifici no massa alt que feia de teló de fons. En este cas ha desaparegut.
SKENÉ
ORCHESTRA
Part dedicada al cor, de forma circular; en un principi tenia un altar central en honor de la divinitat.

PÁRODOS
PROSCAENIUM
Accés descobert que hi havia a cada costat de l’orchestra, per on s’entrava a aquesta i a la cavea.
Part anterior a l’escena, una tarima de fusta de 3 o 4 metres d’alçada on actuaven els actors quan se separaven de la resta del cor. Era tan alt per a ajudar a projectar la veu.

PÁRODOS
SKENÉ
CAVEA
PROSCAENIUM
ORCHESTRA

Teatre romà de Saguntum
Amb els romans, la forma del teatre es va complicar i es van introduir alguns canvis sobre el model grec.

Reservada als espectadors, està dividida en 3 passadissos:
S’accedia als seients per galeries situades davall les grades i per les vomitoria.
Summa cavea, per a la plebs.
Media cavea, per a ciutadans comuns.
Imma cavea, la més baixa, per a magistrats i nobles.
CAVEA

SCAENA
En les obres romanes no apareix el cor, per la qual cosa era innecessari conservar el cercle cencer.
Espai rectangular que tanca la cavea. Presentava un fronsscenae, edifici que servia de decorat permanent, tan alt com la cavea.
ORCHESTRA

Lloc de la representació escènica, fet d’obra i d’1,50 metres d’alçada. Davall d’aquest es guardava la maquinària pròpia del teatre, inclòs un teló que pujava cap a dalt del frons scenae.
ADITUS
Accessos coberts que arriben a l’orchestra. Sobre cada un d’aquests hi havia una tribuna, una mena de llotja per a les autoritats.
PROSCAENIUM

Reconstrucció d’un teatre romà amb un jardí annex.

Teatre romà de Mérida

TEATRE DE DIONÍS A ATENES

TEATRE DE TAORMINA A SICÍLIA

Els ludi scaenici
El TEATRE GREC va arribar a la seua plenitud durant el segle V a. C. Es representavencomèdies, tragèdies i dramessatírics.
Anualmentelsgrecscelebravencompeticionsteatrals: les Leneesen el mes de gener i les GransDionísies en març.

Els poetes que desitjaven participar en aquests concursos dramàtics, presentaven les obres a l’arcont, que seleccionava tres tragèdies i tres comèdies. Després un jurattriavaelsvencedors.
Es lliuravenpremisalsmillorsescriptorsd’ambósgèneresteatrals i alsmillorsactors de cada categoria.
Les despesesd’actors, cor i muntatge de les obres eren a càrrecdelscoregues, ciutadansrics que també pagaven de vegades les begudesalsespectadors, ja que podien estar tot el dia en el teatre.

A ROMA també es van representar, en un principi, tragèdies i comèdies d’un alt valor literari, però aquestes obres es van anar substituint per altres representacions, com la pantomima i el mim.
En la pantomima un sol actor interpretava una acció de tema terrorífic o libidinós, amb acompanyament musical i sense paraules.
El mim, farsa d’argument groller, combinava escenes d’erotisme i de crueltat.

Els gèneres teatrals
Als grecs i als romans de l’Antiguitat els encantava anar al teatre.
El públic grec, més culte i refinat que el romà preferia les obres tràgiques.
El públic romà era més aficionat a les representacions d’obres còmiques, especialment a les comèdies de l’escriptor romà Plaute.

La tragèdia
En la tragèdia trobem terribles venjances, desterraments i morts.
Els seus protagonistes són déus, reis i herois.
Personatges com Agammènon, Hel·lena, Hèrcules, Prometeu, Medea, Edip, Fedra, Antígona… foren els protagonistes de les grans tragèdies representades en Atenes i altres llocs de Grècia al llarg del segle V a. C.
Els autors més destacats són:
ESQUIL

SÒFOCLES
EURIPIDES

La comèdia
La comèdia grega tractava en forma de paròdia els principals problemes de la societat del moment. Els còmics distorsionaven la realitat política i social i es burlaven d’ella amb el propòsit d’ensenyar i divertir al públic. Era freqüent la crítica als dirigents polítics i altres personatges públics rellevants.
El principal autor de comèdia grega és ARISTÒFAN. Va escriure unes 44 obres de les quals ens han arribat només 11. El seu llenguatge és sovint obscé i ple d’al·lusions sexuals.

A Roma, els autors més importants, van ser PLAUTE i TERENCI. Les seues comèdies són més “inocents” que les gregues.
Sempre hi ha embrolles familiars i complicades aventures amoroses amb un final feliç.
PLAUTE

Els actors
Els actors en grec s’anomenaven hypocrites i duien sempre una màscara.
L’expressió de la màscara permetia escenificar el dolor, l’alegria o la ràbia, ja que el rostre de l’actor no es veia. També si el personatge era jove o vell.

Els actors eren sempre homes i representaven els personatges femenins posant-se màscares amb rostre de dona, que es diferenciaven pel color més pàl·lid.
L’obertura de la boca servia per amplificar la veu.
En llatí es deien personae, de persona, “màscara”. I del llatín persona s’ha format la paraula personatge

Els vestits també caracteritzaven els personatges i la serietat o no de la trama.

Medead’Eurípides

En les meues tragèdies l’ànima humana és l’escenari de forces i passions antagòniques.
M’agrada tractar el tema de l’amor, l’heroi salvador i el patiment de les dones.
Em diuen Euripides.
Vaig nàixer el 484 a.C. en Salamina. Vaig escriure 90 obres, de les quals es conserven 18.
El meu estil és més senzill que el d’Esquil i Sòfocles.
Utilitze freqüents vulgarismes en els diàlegs, però també m’agrada fer ús de nombroses figures estilístiques.

Enguanyanéua assistir a la representacióde MEDEA, estrenada l’any431 a.C. Malgrat ser una de les meuesmillores obres, només va guanyar el tercer premien les GransDionísies.
Medea , un delspersonatgesambmajorpersonalitat de la tragèdiaantiga, expressa el profundsentimentd’odi que, com a dona despitosa, sentenvers Jasó, el seu home.
La forçadramàtica no pot ser major. Medea i Jasó sónvíctimes de la seua respectiva situació: Jasó és un traïdor que rebutja la seua dona, i Medea ésl’assassinadelsseusfillsi actua impulsada pelsseussentiments…
Aquestésl’argument…

La història que anéu a presenciar començadesprés de l’expediciódelsArgonautes,capitanejada per Jasó, a la regió de la Còlquide per a recuperar el vellód’or. Es tractava de la pelldauradad’unmoltó dotada de podersmàgics.
El viatge es va fer en la nauArgo, i Jasó va comptarambl’ajudadelsheroismésimportants del moment, comHèracles i Orfeu. També l’ajudà Medea, filla del rei de la Còlquide, que coneixia la màgia.
Desprésd’aconseguir el velló, Jasó i Medea es casaren.

En morir Pèlies, tio de Jasó, la parella marxa a Corint. El reiCreontacullamb entusiasme a Jasó, que és un heroi, però no passa el mateixamb Medea (a la què consideren una bàrbara i una bruixa) i elsseusfills.
Jasó veul’oportunitat de fer-se amb el regne de Corint i no dubta en rebutjar a Medea i casar-se ambGlauce, la filla de Creont. El reivolalliberar-se de Medea i elsxiquets, i elsdesterra.

Però Medea no acceptaaquestasituació. ConvençCreont per quedar-se un diamés. Com a compensació envía un regal a Glauce: un pèplum i una corona.
Glauce es provaregals i caupressa de terribles dolors que licremen el cos. Elsregalsestavenenverinats. Son pare acudeix a ajudar-li, l’abraça i ambdós moren.

La venjança de Medea arriba mésenllà: va a matar elsfills. Sap que el seupatimentseràextrem, però que també Jasó patirà el mateixturment.

Després de cometreaquet terrible acte, Medea deixa a Jasó plorantpelsfills que ara troba a faltar i fuig, en un carro de foc, capAtenes.
Abansmaleix Jasó: “…morirascom un malvat, malament, colpejat el teucappelsdespulls de laArgo…”

Menaechmide Plaute
Grupo Clásicos Luna

Ací estic de nou. Em diuen Plaute. Vaig nàixer a Umbria l’any 254 a. C. Sóc l’autor de nombroses obres de les quals només es conserven 21.
Es coneixencomfabulaepalliatae
-de pallium, un mantellgrecusatpelsactors- ja que reelabore i adapte elsmodels de la Comèdia Nova àtica al gustdelsromans.
En les meues comèdies sempre hi ha divertides embrolles familiars i complicades aventures amoroses que es resolen sempre feliçment.
El meu estil és viu, amb molts efectes còmics alegres i espontanis.
El llenguatge que utilitze es sembla molt al de la gent del carrer, faig jocs de paraules i m’invente noves paraules.

I és que el meu objectiu principal és fer riure als espectadors.
A més, la meua influència es veu clarament en dramaturgs com són Shakespeare o Molière.
Teniul’oportunitat de gaudird’una de les meuesmillorscomèdies: Menaechmi(ElsBessons o ElsMenecmes) que va servir d’inspiració al propi Shakespeare per a la seuaComedy of errors

L’acciócomençaquanSosicles (Menecmo II) arriba al port de Epidamne, onviu el seugermàbesson (Menecmo I). De menutselsgermans es van separar, ja que son pare va perdre a Menecmo en un viatge a Tarent. El xiquet va ser recollit i adoptat per un ric mercader que l’emportà a Epidamno. El pare mor de pena i l’avilicanvia el nom a Sosicles, en record del germàdesaparegut.

L’arribada de Menecmo II, jaadult, a Epidamne provoca tot un seguit de confusions i divertidesperipècies per l’extraordinariparegut entre elsgermans, que finalment es retroben.
Representació de “Los Gemelos” en el Festival de Mérida

Totselspersonatges de l’obraresponenalsarquetips de la ComèdiaLlatina:
Elsjoves: Menecmo I iMenecmo II
L’esclau: Mesenión
La cortesana: Erotia
La matrona: la dona de Menecmo I
El paràsit: Peniculus, amb una gana insaciable
El vell: pare de la dona de Menecmo I
El cuiner: Cilindro, cuinerd’Erotia
El metge
Representació de “Los Gemelos” del Grupo Dionisos

FI
IES Arabista Ribera
Carcaixent

http://elvuelodepegaso.blogspot.com	139
http://www.blogger.com	5
http://elvuelodepegaso.blogspot.com.es	3
http://www.elvuelodepegaso.blogspot.com	1
http://elvuelodepegaso.blogspot.mx	1

Sagunt 2011

by Tere Chacón on Apr 10, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 149

Statistics

Sagunt 2011 — Presentation Transcript