• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Sagunt 2010 part II: Antígona
 

Sagunt 2010 part II: Antígona

on

  • 1,243 views

Presentació de diapositives per a preparar l'assistència a la representació d'Antígona en el festival de teatre grecollatí de Sagunt.

Presentació de diapositives per a preparar l'assistència a la representació d'Antígona en el festival de teatre grecollatí de Sagunt.

Statistics

Views

Total Views
1,243
Views on SlideShare
1,040
Embed Views
203

Actions

Likes
1
Downloads
3
Comments
0

7 Embeds 203

http://matissosclassics.blogspot.com 144
http://matissosclassics.blogspot.com.es 29
http://elvuelodepegaso.blogspot.com 16
http://elvuelodepegaso.blogspot.com.es 8
http://www.matissosclassics.blogspot.com 3
http://www.slideshare.net 2
http://elvuelodepegaso.blogspot.mx 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Sagunt 2010 part II: Antígona Sagunt 2010 part II: Antígona Presentation Transcript

    • LUDI SAGUNTINI
      Abril
      2010
      Part II: Antígona de Sòfocles
    • EmdiuenΣοφοκλήςi vaigviure entre
      elsanys 496 i 406 a.C. a Atenes.
      Esticconsiderat, juntamentambEsquil i Eurípides, una de les figures mésdestacades de la tragèdiagrega.
      De tota la meuaproduccióliteràrianomés es conserven set tragèdies completes i algunsfragmentsd’altresdesaparegudes:
      A banda d’Antígona, sócconegut per ÈdipReii Electra, entre d’altres.
    • Vaig introduir un tercer actor en l’escena, cosa que va fer els diàlegs més àgils.
      Els meus herois i heroïnes tenen major complexitat psicològica que els d’Esquil i Eurípides.
      Són personatges de caràcter fort. A vegades incoherents i amb dubtes; però que finalment accepten el seu destí.
      Anéu a assistir a la representació
      d’ ANTÍGONA, que va ser escenificada per primera vegada l’any 442 a.C.
      Vos deixe amb la protagonista…
    • SócAntígona. El meutiovol castigar-me per respectar les lleisdivines que defensen la famíllia i complirambelsdeures que tenimambelsnostresdifunts. Per aixòm’heenfrontat a ell, que prefereix que complim les lleis que imposal’Estat i ellmateix, com a rei de Tebes.
      A més, estic resentida ambIsmene, la meua germana. No ha volgutajudar-me. Éscovard i prefereixcomplir les lleisdelshomes per por.
    • …I AQUESTA ÉS PART DE LA MEUA HISTÒRIA:
      En morir Èdip, rei de Tebes, els dos fills varons van acordar tornar-se anualment en el tro. Però, després del primer any, Etèocles s’apodera del regne i no vol cedir el tro a Polinices. Així que aquest, amb un exèrcit reclutat a Argos, assetja la ciutat.
    • Davant les set portes de la muralla es produeixen uns combats singulars als quals moren els sis generals de l’exèrcit invasor, juntament amb Policines,mort pel seu propi germà.
    • L’obra comença en eixir el sol al dia següent d’aquestes morts.
      Creont, el nou
      rei, inaugura el
      seu govern amb
      un decret
      exemplar: ordena
      deixar sense soterrar
      el cos de Polinices.
    • Antígona li ho conta a Ismene, i li demana ajuda per a honrar el cadàver del germà, malgrat la prohibició del nou rei. Però Ismene té por de les conseqüencies que pot tenir aquesta acció.
    • Antígona retrau l’actitud de la seua germana però decideix continuar amb el seu pla.
    • Un guardià arriba a palau i anuncia que algú ha soterrat Polinices i que ningú no sap qui ha sigut.
      El cor d’ancians creu que els déus han intervingut , però Creont pensa que algú ha sobornat els guàrdies i ordena desenterrar el cos.
    • Antígona intenta soterrar el cos de nou i realitzar els rituals funeraris, però es capturada pels sentinelles.
    • Davant el seu tio, Antígona explica que ha desobeït el decret perquè les lleis dels homes no poden prevaler sobre les divines.
      Es mostra orgullosa del que ha fet i no té por
      de les conseqüències.
      Creont sospita també d’Ismene i vol condemnar ambdúes a mort.
    • Ismene, encara que no ha desobeït la llei, es confesa culpable. Tanmateix, Antígona no vol que la seua germana muira amb ella. Finalment, només Antígona és condemnada a mort: serà tancada viva a una tomba excavada a la roca.
    • Hemó, fill de Creont i promés d’Antígona, demana a son pare que la perdone. Creont es nega i decideix que aquesta muira en presència del seu fill. Hemó no vol veure-la morir i ix precipitadament.
    • Antígona camina cap a la mort, sense empenedir-se de la seua acció, però ha perdut l’altivesa i resolució que mostrava abans, i mostra el seu temor. La humanització d’Antígona resalta el dramatisme del moment.
    • L’endeví cec Tirèsies avisa a Creont que els corbs i els gossos arranquen troços del cadàver de Polinices i els deixen als altars i les cases: els déus mostren així la seua còlera.
      Acusa a Creont d’imprudent i vaticina que algú de la seua sang pagarà amb la vida els seus errors. Creont, davant les profecíes de l’ancià, cedeix i es disposa a rectificar les seus faltes.
    • Però Creont rectifica massa tard: un missatger explica a Eurídice, la seua dona, que aquest va suplicar el perdó dels déus i va honrar el cadàver de Polinices amb els corresponents rituals funeraris.
      Però quan es disposava a alliberar Antígona del sepulcre on havia sigut tancada, la va trobar penjada i a Hemó també mort al seu costat. S’havia suïcidat en trobar-la morta.
    • Creont ha de suportar encara una desgràcia més. Quan arriba a palau amb el seu fill mort, rep la notícia de que la seua dona, en conéixer les notícies, s’ha suïcidat.
      El cor finalitza amb el prec d’obrar amb prudència i respectar les lleis divines.
    • FI
      IES Henri Matisse
      Paterna