• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
 

Treball de Recerca (SOM)

on

  • 300 views

 

Statistics

Views

Total Views
300
Views on SlideShare
300
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Treball de Recerca (SOM) Treball de Recerca (SOM) Document Transcript

    • SERVIRÀ DE RES LA ‘’PRIMAVERA ÀRAB ? Samia Yerrou, Oumaima Youmni, Mariam Daih Escola Andersen 2011-2012 o
    • ÍNDEX 1. Introducció .................................................................................pàg 4 2. La situació política, econòmica i social abans del 2011.........pàg 5-14 2.1 Política 2.2 Economia 2.3 Societat: la situació de la dona 2.4 Comparació dels països anteriors amb Espanya i la Unió Europea 2.5 Conclusions 3. La “Primavera àrab”.................................................................pàg 15-16 3.1 Què és i per què li van donar aquest nom? 3.2 Com va començar? 3.3 Com va evolucionar? 3.4 L’estat actual 4. Què opina la gent d’aquesta revolució?...................................pàg 17 4.1 Com hem obtingut la informació: les enquestes i les entrevistes4.2 Els resultats de les enquestes.....................................................pàg 18-23 4.2.1 Sabeu què és la primavera àrab? 4.2.2 La Primavera Àrab millorarà les situació econòmica dels països? 4.2.3 Creus que això servirà perquè la població millori la seva situació de vida i que no hagi d’emigrar? 4.2.4 Creus que la llibertat augmentarà? 4.2.5 Per tant, en aquests països triomfarà la democràcia? 4.2.6 Aquestes revoltes serviran per fer unes lleis que recolzin la igualtat de l’home i de la dona? 4.2.7 Creus que aquestes revoltes serviran per canviar la situació de la dona? 2
    • 4.2.8 Creus que aquests canvis que hi ha en marxa es podran fer sense ajuda exterior o per el contrari creus que serà necessària? 4.2.9 Aquestes revolucions que han passat, creus que són positives per a la societat? 4.2.10 Estàs a favor o en contra de la Primavera àrab?4.3 Conclusions .............................................................................pàg 244.4 El resultat de les entrevistes...................................................pàg 24-25 4.4.1 Com us vau sentir al llarg del desenvolupament dels fets? 4.4.2Per què creieu que li han donat aquest nom? 4.4.3 Creieu que aquests canvis que hi ha són necessaris? 4.4.4 Quines creieu que són les perspectives de futur o cap a on ens duran aquests canvis? 4.4.5 Què és el que trobeu bé o malament ? 4.4.6 Creieu que hi podria haver una altre manera de solucionar els problemes que afecten a les societats?4.5 Conclusions............................................................................pàg 25 5. Conclusions generals.......................................................... pàg 26 6. Bibliografia............................................................................ pàg 27 3
    • 1. IntroduccióEn aquest treball volem estudiar les revoltes que van començar al 2010 /2011en alguns països àrabs, i que encara avui en dia són noticia en algun estat. Elconjunt d’aquestes revoltes és conegut com a ‘’Primavera democràtica’’ o‘’Primavera àrab’’.La motivació que ens a dut escollir aquest tema ha estat la curiositat de saberel perquè d’uns fets que vam anar conèixent a travès de mitjans decomunicació, i que afectaven a unes societats properes a la nostra, com amarroquines que som i, per tant, pertanyents a la civilització àrab.El conjunt de fets dels quals ens anàvem assabentant ens feia pensar en queles societats d’aquells països serien capaces d’aconseguir arribar a canviar laseva situació política, econòmica i social. També pensavem que la majoria deles persones ho veia així. I aixó és el que volem demostrar en aquest treball: lapoblació creu que la ‘’Primavera àrab’’ millorara la situació dels païsosislàmics.Iniciarem el nostre estudi buscant informació sobre la succesió de fets que entingut lloc en diferents països del món àrab a partir de finals del 2010.Enscentrarem en els països següents: Marroc, Tunis, Líbia, Síria, Egipte.Després estudiarem les causes que han fet que les societats d’aquellesnacións s’hagin revoltat o hagin iniciat un conjunt de protestes contra els seusgovernants.Després d’aquesta part teòrica, n’ iniciarem una de pràctica per recollir l’opinióde la gent del nostre entorn. Aquesta part recollirà els resultats d’unesenquestes i entrevistes que passarem a un grup representatiu de persones dela nostra ciutat: tant homes com dones de diverses edats i diferents orígens.Finalment, després de seguir els nostres objectius, veurem què en pensa lagent d’on ens durà la ‘’Primavera àrab’’ i si és podra aconseguir o arribar a totallò que han estat reivindicant, és a dir , la millora dels seus drets. 4
    • 2. Situació política, econòmica i social abans del 2011 2.1 PolíticaMarrocEl rei Mohamed VI del Marroc és cap d`Estat des de 1999. És l`únic país africàque actualment no és membre de la Unió Africana (UA).Dacord amb la Constitució del Marroc, el país és una Monarquia constitucional,amb un Parlament electe. El Rei del Marroc té amplis poders executius, amb lapossibilitat de dissoldre el govern i el Parlament i dirigir les forces militars, amés daltres poders. Els partits polítics doposició estan permesos i diversosshan presentat a les eleccions en els últims anys.La situació política al Marroc era molt diferent dels altres països àrabs. Voliencanviar els partits polítics dels govern, perquè els marroquins exigeixen mésdemocràcia, cansats duns governants que prometien reformes i un incrementdel benestar a través de la integració en els mercats internacionals desde feiadècades. Els marroquins volien una democràcia real, no que es digui que elMarroc és un país democràtic i no ho és.TunisTunis és un país situat a la costa mediterrània africana, la capital de la qual ésTunis. És el país més petit del Magrib.El president Zine El Abidine Ben Ali va ser reelegit para un tercer mandat el1999 amb el seu partit lAssemblea Constitucional Democràtica (RCD) i vaaconseguir 148 dels 182 escons del Parlament. Llavors, Tunis va iniciar unperíode de major obertura a lexterior.El principal problema polític de Tunis era que el President i el partit que elrecolzava feia un mont d’ anys que estaven al govern i impadien que les altresforces polítiques hi poguessin arribar. 5
    • LíbiaLa República Àrab de Líbia va ser un estat sorgit després de la revolució delcoronel Muamar Gadafi en 1969, que va enderrocar al rei Idriss I.El 1977 la República Àrab Líbia va ser substituida per la Gran Jamahiriya ÀrabLíbia Popular i Socialista, proclamada per Gadafi. A la práctica era un régimdictatorial amb els drets i llibertats individuals restringits.SíriaSíria és una república des de 1963. El 1973 es va aprovar en referèndum laConstitució que definia a Síria com República Democràtica, Popular i Socialista,basada, entre uns altres, en el socialisme àrab, els principis digualtat davant lallei, llibertat religiosa i propietat privada. El 2012 es vaaprovar una novaConstitució.Cada set anys es tria a un president, que ha de ser musulmà; icada quatre, una Assemblea del Poble i un Consell de Ministres.Tot i així, el President pertany a una família de presidents, el seu pare ja ho era,i el partit que el sostenta impadeix que altres forces polítiques, representatives,de l’opinió popular, arribin al parlament sirià.EgipteLa República Àrab dEgipte és governada actualment dacord amb la constitucióde 1971, aprovada per referèndum l11 de setembre. Segons aquesta, Egipteés Estat democràtic i socialista, en què lislam és religió dEstat ilàrab la llengua nacional. Però ala pràctioca com en els altres països, elPresident no tenia data concreta per finalitzar els eu mandat i el partit políticque estava en el poder, hi era desde feia més de trenta anys, no es veia quealtres forces polítiques poguessin arribar mai a governar.2.2 EconomiaMarrocEl Marroc és una economia bastant estable amb un creixement continu durantlúltim mig segle. El PIB per càpita va créixer 47% en els anys seixanta arribanta un creixement màxim del 274% en els setanta. No obstant això, això va 6
    • demostrar ser insostenible i el creixement es va reduir dràsticament a nomésun 8,2% en els anys vuitanta i 8,9% en els anys noranta.El creixement real del PIB sespera un terme mitjà de 5,5% en el període 2009-13, vista les perspectives en el turisme i la indústria no agrícola, com elcreixement de la demanda en la zona de leuro, principals mercats dexportaciódel Marroc i lorigen dels turistes es preveu que sigui més moderat. Elcreixement serà molt inferior al 10,8% nivells que són àmpliament consideradescom necessàries per a tenir un gran impacte en la pobresa i latur.El Marroc té uns sectors molt importants que són:Agricultura: produeix blat, ordi, oliva i fruites.Pesca: important tant en la costa mediterrània com en lAtlàntic.Indústria: les indústries més desenvolupades al Marroc són les productoresde fosfats, la tèxtil, lagroalimentària, la siderúrgia, laeronàutica, lelectrònica iel turisme.EgipteEgipte és predominantment un país agrícola; i un dels cultius de majorimportància és el cotó, a part de lactivitat agrícola de subsistència, doncs alvoltant de 40% de la força laboral es dedica a les activitats agrícoles oramaderes. Leconomia dEgipte es va socialitzar després de la promulgacióduna sèrie de lleis al començament de 1961.TunisTunis té una economia diversa, on els sectors de major importància sónlagricultura, mineria, energia, turisme, petroli i empreses ‘’Manufacturadores’’.A Tunis li falten els immensos recursos naturals dels països veïns, però ladreçaeconòmica curosa i reeixida ha portat una prosperitat raonable. Els productesagrícoles principals són blat, ordi, oli doliva i les fruites, però necessitenimportar gran quantitat daltres comestibles, particularment en anys de sequeraque han estat freqüents en els últims anys. 7
    • LíbiaLeconomia de Líbia es basa en el petroli, que constituïx la pràctica totalitat deles seves exportacions (95%). Líbia pertany a la OPEP des de la seva fundació.Així mateix hi ha indústria relacionada amb el petroli i de refinament, energia,així com de béns de consum, ciment i tèxtil. Leconomia de Líbia és la sisenadÀfrica, després de les de Sud-àfrica, Nigèria, Egipte, Algèria i El Marroc.Mineria El petroli, és el principal recurs de Líbia, que pertany a la OPEP, seguitdel gas. És la font dingressos més important, 50% dels ingressos estatals i25% del PIB.SíriaLeconomia de Síria està basada en lextracció de petroli, per tant, aquestasubjecta a les fluctuacions del preu internacional daquest; a més sol recórrer aIran com subministrador, degut al fet que la producció interna és deficitària. Lesprincipals refineries es troben en Homs i Baniyas. També posseïm reserves degas natural, sal gema i fosfats. Lagricultura (blat i cotó) genera el 27% del PIB ila gandería, principalment caprina i ovina va dirigida a lexportació de llana. Lesindústries tèxtil, alimentària, metal·lúrgica i Comentarà suposen el 22% del PIB.Els drets del pas de petroli forà pels seus oleoductes generen grans ingressos,el que no impedeix que Síria aquest entre els països més endeutats del món.2.3 Societat: la situació de la donaMarrocEn el món àrab i, per extensió, en el món musulmà la dona no gaudeix delsmateixos drets que lhome. El Marroc acaba de sotmetre al Parlamentlaprovació duna nova “mudawana” (codi de família) integrada per un certnombre lleis que alliberen a la dona sense deixar de respectar lesperit de l’Islam i la cultura de la societat marroquina.El rei Mohamed VI es troba darrere daquesta iniciativa; des del seu primerdiscurs a lagost de 1999 va prometre reformar lestatut de la dona. Actualment,es convida els marroqunís a conviure en el respecte de la dona. 8
    • TunisIncreïblement Tunis és un país molt avançat en lleis de protecció cap aaquesta, cosa que no es podria pensar daltre país musulmà.volia ressaltar lasituació que viu la donaJa en 1956, per ordre de HabibBourguiba, un mandatari molt venerat en elpaís, es va abolir la poligàmia. La dona podia sol·licitar divorci, fins a llavorsdret exclusiu del marit.EgipteFa molt anys que els homes egipcis pensen que les dones no són igual que elhome. Per altra banda, la literatura egípcia no vacil·la a presentar la dona comfrívola, capritxosa i poc fiable, però malgrat tot, les egípcies es van beneficiarduna posició que es troba en poques societats.A hora la dona del Egipte te el mateix dret que el home, no hi ha diferenciaentre ells.LíbiaLa situació a líbia, la que està molt més destacada i es parla molt, és el temade la dona, la dona no hi té molts drets. També pot ser que tingui molts drets ique el seu marit, li imposa a sobre els seus drets i ella, com sempre amb la por, no podrà fer gran cosa, sempre queda sota el nivell.2.4 Comparació dels països anteriors amb Espanya.Com podem veure en el gràfic següent, les dades del Marroc, Tunis, Egipte,Líbia i Síria referents al Producte Interior Brut (PIB) per càpita de cada país al’any 2010 el que té el PIB per càpita mes alt es Líbia amb 13.800 $ , i si fem lacomparació amb un país europeu, en aquest cas Espanya, que té 34.051 $ ésmolt diferent 9
    • PIB per capita 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 Marroc Tunis Lìbia Sìria Egipte Espanya Esperança de vida  82 80 78 76 74 72 70 68 Marroc Egipte Sìria Lìbia Tunis Espanya 2010 74,6 73 74,8 74,8 74,6 81,2L`esperança de vida ès la mitjana d`anys que viu una determinada poblaciò, enaquest cas inclou la femenina, que sempre és més alta, i la masculina. Lad’España és més alta, la qual cosa vol dir aquí hi ha una millor qualitat de vida,en quant a la salut, l’alimentació, higiene... Això seria una de les raons per lesquals la població dels països del nord d’Àfrica emigren cap a Occident i altreszones del món on esperen tenir una millor vida. 10
    • IDH 2010 1 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 Marroc Egipte Sìria Lìbia Tunis Espanya 2010 0,567 0,703 0,589 0,755 0,683 0,873L’IDH (l’índex de desenvolupament humà), ens indica en quina posició estroba cada país referent al conjunt d’estats del món, agafant un conjuntd’indicadors econòmics que ens demostrin el grau de benestar de lesrespectives societats, és a dir, on es viu millor.El Marroc ocupa la posició 114 de 169; Egipte, la 101; Síria, la 111; Líbia, el53; Tunis, la 81; i Espanya, la 20.El número on està classificat cada país no depèn només dels recursos que té,com ara, per exemple, si un país térecursos energètics com el petroli, i unabona renda per càpita, no vol dir que obtingui una bona classificació.De tota manera, observem que en els països de la “Primavera àrab” l’IDH ésmés baix que el d’Espanya, encara que el Marroc, Síria i Egipte es troben en lafranja mitjana, i Líbia i Tunis en la franja alta, per tant, s’entén que les societatsd’aquells volguessin un canvi. 11
    • Atur Juvenil 2010 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% Marroc Egipte Siria Libia Túnez Espanya Series1 21,88% 24,80% 19,09% 50% 30,68% 41,60%En relació a l’atur juvenilveiem que el tant per cent que es trobava en els païsosàrabs, és a dirles persones aturades entre 16 i 25 anys a cada país es mésbaix que Espanya, a excepció de Libia.Aquests països no tenen unes xifres molt altes,i és a causa d’un tant per centde noies que es queden a casa i no busquen treball. També hi ha nois i noiesque treballen però que no estan ben pagades, perquè no tenen una especialitat, que la seva formació és escassa. A part, també hi ha els que no tenen treball iveuen molt difícil trobar-ne. Aquest és el motiu que els fa emigrar a un altrepaís per poder tenir un futur millor, amb uns millors sous.A causa de l’atur juvenil,milions de joves d’avui en dia, sense feina i sense futur,s’han sumat a la “Primavera Àrab”. Els joves no s’han pogut quedar esperantamb les braços creuats i per això han deciditprotestar i lluitar contra els seuslíders per tenir uns drets que ells necessaris per tenir un bon futur. 12
    • Taxa d`alfabetització  2010 2010 100 86,8 86,8 86,8 86,8 90 80 72,1 70 60 50 40 30 20 10 0 Marroc Egipte Sìria Lìbia TunisEn Aquest gràfic podem observar les dades dels següents països, que com esveu no hi ha molta diferència entre un país i l’altre. El país que té menys taxad’alfabetització és el Marroc, que té un tant per cent de 72,1%, això vol dir quela proporció de la població masculina i femenina entre els 15-24 o més, vol dirque tenen uns mínims d’estudi, que saben llegir o escriure. 2.5 ConclusionsObservant totes les gràfiques realitzades podem concloure que en educació,que hi ha alguns països àrabs que han tingut unes millores en educació; però,la majoria d’aquests països, en questió de formació i d` educació presentanmoltes carències, i això repercuteix lògicament en la taxa d’ocupació. Delspaísos magrebins analitzats, només el Marroc queda per sota i en canviEgypte, Libia, Tunis i Siria comparteixen el mateix percentatge, això creiem queés degut, a que la dona en aquests països no abandona els estudis tan aviatcom ho pot fer al Marroc.Si ens fitxem en la taxa d’atur juvenil hem arribat a la conclusió de que l’escasaformació d’alguns joves d’aquests països ens podria explicar la falta de treball.No podem oblidar tampoc ni deixar de banda, el factor cultural; en aquestspaïsos tradicionalment ha hagut una separació de feines en funció del sexe i 13
    • per tant, aquesta divisió si ens adentrem en els pobles d’aquests païsosmagrebins, encara hi es present i per tant , afecta a la taxa.Si ens centrem al IDH, podem observar com la possesió de importants recursosnaturals, no s’ha correspós amb una millor qualitat de vida de la població. Lariquesa no s`ha repartit equitativament i per tant es lògic que la poblacióvulgués un canvi.Un altre paràmetre que ens permet veure les dificultats per les que atravesa lapoblació d’ aquests països, és el refernet a la esperança de vida. Com ja s’haapuntat anteriorment, la falta d’ una alimentació variada, la mancança d’algunesinfraestructures que dificultan l’accés al aigua, la falta de mesures per preveureles malalties i sobretot la falta de hospitals, fan que la esperança de vida de lapoblació sigui més baixa que si la comparem amb la d’Espanya.I per acabar, observant el PIB podem veure que unicament destaca Libia, i aixòés degut a la seva riquessa en petroli i gas natural. En canvi, la resta de païsosmagrebins el seu PIB és molt baix i creiem que és degut a que en el PIBincidèixen els altres factors estudiats com l’educació o l’esperança de vida. Amés la forta emigració que pateixen aquests països també intervé com a factorimportant. 14
    • 3. La “Primavera àrab”3.1 Què és i per què li van donar aquest nom?El nom de “Primavera àrab” és degut a que les revoltes que van començar enTunis, quan el jove Mohamed Bouazizi per protestar per la situació política ieconòmica dels seu país es va cremar i a conseqüència d’això va morir diesdesprès, i es va prendre aquest nom com a sinòmin de naixement id’esperança en un futur millor. Les revoltes es van estendre com una taca d’oliper tot el Magreb i van ser l’origen de canvis radicals en alguns països, canvisque avui en dia encara no sabem a on ens duran.Com sabem tots la primavera es un estació de l`any en la que creixen les florsi la natura canvia molt, és lo mateix amb la “Primavera àrab” això vol dir queesperem que hi hagi un canvi en la societat.3.2 Com va començar?El detonant, va ser com hem dit abans la mort del jove Mohamed Bouazizi, i elprimer país on les revoltas es van iniciar i van trionfar va ser Tunis.Mohamed Bouazizi era un venedor del mercat que es va estimar més morir quecontinuar vivint en una societat que no li oferia cap esperança de futur.3.3 Com va evolucionar ?La evolució de les diverses revolucions va anar en funció de lescaracteristiques del país. La gent lluitava per la seva llibertat i els seus drets ino van parar fins que van creure que ho havien aconseguit. Tot això a costa delpatiment de moltes families que van veure morir alguns dels seus membres. 15
    • 3.4 L’estat actualEn l’actualitat la situació es tan variada com països hi ha, és a dir no és elmateix la situació d’Egipte que la de Libia. Això és degut a molts factors:l’educació de la gent, la laïcitat del país, l’arrelament dels costums i també, lamanera en que la seva particular revolució es va desenvolupar.Factor també molt important i a destacar va ser la incorporació de la dona enaquesta lluita per aconseguir una millora en els seus drets.I a més una cosa important, quan comença una revolució, ningú sap comacabarà ni cap a on ens portarà. El temps tindrà l’última paraula. 16
    • 4.Què opina la gent d’aquesta revolució?La gent a la qual els hi hem fet les entrevistes i les enquestes, tots tenengairebé les mateixes opinions, diuen que estan a favor de la primavera àrab ique es un fet molt important pels països àrabs,ja que així podran fer un pasendavant, perquè la gent necessita que hi hagin aquest canvis per poder teniruna vida amb més drets, què és pel que estan lluitant i el que volenaconseguir. També ho fan per les generacions futures,pels seus drets i que notinguin que tornar a passar pel mateix.4.1 Com hem obtingut la informació: les enquestes i les entrevistes(Elmètode)Per saber què opina la gent d’aquestes revoltes, i tenir més informació encara,hem utilitzat un mètode determinat.El mètode consisteix en fer unes enquestes amb respostes tancadesi per altrebanda hem fet unes entrevistes en que la gent podía explicar més coses idonar la seva opinió.A més hen buscat informació en revistes, diaris, llibres e internet per poderdocumentar-nos i ampliar el nostre coneixement del tema.Posteriorment vam realitzar un buidatge de toda la informació trobada i amb elsresultats hem fet unes gràfiques per ajudar a clarificar l’estat de la qüestió igracies a elles hem pogut treure diverses conclusions.4.2 Els resultats de les enquestes4.2.1 Sabeu què és la primavera àrab?La majoria de la gent a la que hem preguntat, han dit que sí, pot ser no sabienque volia dir el nom i els hi hem tingut que explicar una mica, i dir-les que sónles revoltes que van passar el 2011, als països àrabs, llavors ja ens deien queestaven informats. En canvi la gent que ens ha dit que no sap que és, nitampoc li sonava els hem intentat explicar una mica per que es fessin una ideadel tema. 17
    • Si 16‐25 26‐40 41‐60 Més de 60 16% 18% 13% 53%4.2.2 La Primavera Àrab millorarà les situació econòmica dels països?En la segona pregunta, sobre si la situació millorarà o no? Quasi tots van dirque si que milloraria; no hi va haver molta diferència, només que hi hapersones que la majoria delles van dir que molt i unes 5 o 6 van dir poc obastant. 2 5 9 10 11 Gens Poc Bastant Molt NS/NC4.2.3 Creus que això servirà per que la població millori la seva situacióde vida i que no hagi d’emigrar?La majoria de persones han dit que sí, però un percentatge pensa que semprehi haurà emigració per les circunstancies de la vida. Molts ens han dit que ellsvan emigrar per la situació en la que es trobaven els seus païso abans de laprimavera revolucionària 18
    • Gens Poc Bastant Molt NS/NC 3% 5% 31% 30% 31%4.2.4 Creus que la llibertat augmentarà?En aquesta pregunta la gent va dir que si que augmentarà, i fins i tot estavenmolt segurs dells mateixos dient que si i amb lafirmació de molt. Gens Poc Bastant Molt NS/NC 3% 5% 31% 30% 31%4.2.5 Per tant, en aquests països triomfarà la democràcia?En aquesta pregunta , la resposta de la gent va ser una mica, com si diguéssimno molt concreta o no molt segurs, van dir que triomfarà la democràcia, però sila gent fa un esforç per canviar els seus costums i la seva mentalitat. 19
    • Gens Poc Bastant Molt NS/NC 11% 8% 17% 42% 22%4.2.6 Aquestes revoltes serviran per fer unes lleis que recolzin la igualtat de l’home i de la dona?En aquesta pregunta tots han dit la mateixa resposta, com ara, quan els em ditque la dona tingui els mateixos drets que lhome, ens han dit, més drets delsque ja té?. I també han dit que potser que els arribin a tenir però, han dit poc,perquè consideren que la dona no és com lhome encara que tingui elsmateixos drets , és molt diferent. Gens Poc Bastant Molt NS/NC 3% 17% 33% 22% 25% 20
    • 4.2.7 Creus que aquestes revoltes servirà per canviar la situació de la dona?Tots han dit que pot ser la dona quedarà recolzada , ja que no té molts drets, ipodrà canviar-hi bastant la seva situació. Gens Poc Bastant Molt NS/NC 5% 11% 24% 22% 38%4.2.8 Creus que aquests canvis que hi ha en marxa es podran fer senseajuda exterior o per el contrari creus que serà necessària?La majoria dela gent han dit que sí que ho podran fer sense ajuda, perquè si jahan arribat a fer uns quants canvis, si segueixen així ho podran fer i amb lacol·laboració de la gent i la confiança duna persona en ell/a mateix/a, hi podranarribar els seus objectius. 21
    • Gens Poc Bastant Molt NS/NC 6% 18% 31% 15% 30%4.2.9 Aquestes revolucions que han passat, creus que són positives pera la societat?En aquesta pregunta, molta gent ha dit que sí, i molt; i alguns van dir fins i tot,que no es que siguin necessaris, si no que son imprescindibles si volen arribara tenir canvis. NS/NC Gens 0% 17% Molt 32% Poc Bastant 34% 17% 22
    • 4.2.10 Estàs a favor o en contra de la Primavera a àrab?Totes les persones han dit que estan a favor. Favor Contra 14% 86%4.3 ConclusionsSegons el que ens han contestat , moltes de les persones sabien que era Laprimavera àrab i això ens ha pogut ajudar bastant en el treball perquèdaquesta manera podíem extreure més informació , les nostres conclusionsdesprés de haver fet aquetes entrevistes a la gent , es que La primavera àrab ha sigut bastant impactant i important per moltes persones , hem pogutarribar a investigar que molta gent ( o hem volgut creure) volen arribar a creureque al final daquesta historia aquets països podran arribar als seus objectius ;però per altre banda hi ha molta gent amb aixòveuen un futur bastant fosc, jaque aquets països sempre s’estan manifestant i lluitant pels seus drets i unavegada més ho tornen a intentar, i això fa dubtar a molta gent.4.4 El resultat de les entrevistes 4.4.1 Com us sentir al llarg del desenvolupament dels fets? La gent va dir que es van afectar molt, encara que ells no ho passessin els hi va donar molta pena i es van preocupar molt per ells, encara que no són ells qui ho esta passant. Per l’altre banda, tenien por que les 23
    • revolucions afectessin a les seves famílies, o que siguin una d’elles queesta patint com alguns d’ells.4.4.2Per que creieu que li han donat aquest nom?En la segona pregunta, alguns van dir certament, per que van anarpassant noves coses, tali com passa a la primavera, que creixen novesflor i que les coses van canviant, això és el que van dir alguns. I unsaltres van dir que no ho sabien o què el nom que no te sentit o que noestà ben donat.4.4.3 Creieu que aquests canvis que hi ha són necessaris?Si, la majoria va dir que si, perquè hi podran arribar a tenir uns resultats,a les quals ells estan lluitant per ells.4.4.4 Quines creieu que són les perspectives de futur o cap a onens duran aquests canvis?Les perspectives o a on ens duran aquest canvis, ells pensen quepodran arribar a uns objectius, i tenir una vida, mol més de la que ellsdemanen.4.4.5 Què és el que trobeu bé o malament ?La majoria de la gent ha dit que, les que troben bé es que lluitin per elsseus drets i arribar a canviar el que ells necessiten refer, per millorar lesseves situacions de vida.4.4.6 Creieu que hi podria haver una altre manera de solucionar elsproblemes que afecten a les societats?Tots han dit que no creuen, per què aquesta manera ja és la adient. 24
    • 4.5 Conclusions Segons les nostres conclucions hem pogut arribar a observar que la majoria de les persones entrevistades , han contestat el mateix , molta gent opina que al principi trobaven bé aquestes revoltes , perque creien que aixó seriviria de molta cosa , es a dir que la gent podria aconseguir tenir els seus drets , però a mida que això anava passant, la gent es començaba a preocupar i a poder arribar a dir que veien un futur banstant fosc. Segons la pregunta de que per què li van donar aquest nom , molta gent no ho sabia pero altres si que ho sabien i dominaven molt bé el tema. L’ opinió de la gent ens ha ajudat banstant per poder mirar les coses d’ una altre manera i a la vegada hem pogut rebre molta informació. 25
    • 5. Conclusions generals Les conclusions desprès d’haver fet el nostre treball i haver pogut investigar es que hem pogut aprendre moltes més coses que no en sabíem, a mantener diàlegs amb la gent i saber la seva opinió i ells també com si diguéssim, han pogut tenir una oportunitat de dir tot allò que ells pensaven. Nosaltres hem pogut aprendre de tota la nostre recerca, com viuen en els països el dia a dia, i com ho passen; hi ha gent que ho passa molt malament tota la seva vida, això ho hem après a partir de les enquestes i les entrevistes, les quals hem anat fent a la gent. Com hem après a partir de la informació obtinguda la situació ha anat evolucionant i algunes coses s’han canviat , peró quanta gent ha tingut que morir? I tot això, per què? Doncs la nostra resposta es què ho han fet per gaudir d’una democràcia i tenir una igualtat en els deures i en els drets. Han volgut millorar les seves condicions de vida, tant socials com econòmiques i per això han lluitat, alguns fins al final de la seva vida. A més han lluitat per la seva llibertat i per la llibertat de futures generacions i per això és tant important. Aquesta primavera no sabem on ens durà, peró mantenint l’esperança de poder aconseguir un futur millor pel nostre bé i pel bé de les nostres famílies. És important viure amb democràcia, amb llibertat i amb igualtat de drets i deures i és per això pel que hem de continuar lluitant. 26
    • 6. Bibliografíawww.rebelion.org/noticia.php?id=HYPERLINK"http://www.rebelion.org/noticia.php?id=129400"129400"http://es.wikipedia.org/wiki/Primavera_%C3%A1rabe"rabehttp://elpais.com/tag/primavera_arabe/a/http://www.aljazeera.net/portalhttp://www.almushahidassiyasi.com//http://www.elpais.com/especial/revueltas-en-el-mundo-arabe/http://www.elmundo.es/especiales/revueltas-mundo-arabe/siria.htmlhttp://www.rtve.es/noticias/revueltas-arabes/http://www.elmundo.es/especiales/revueltas-mundo-arabe/tunez.htmlhttps://www.fondosfidelity.es/static/pdfs/comentarios-fondos/Fidelity_ArabSpring_March11_ES.pdfLibres:La primavera àrab- Autor: Tahar Jelloun – Edició: Madrid, alianza (2011)Revites: A- MushahidAssiyassi- Volumen (16) ISS 835 / 29 April – 05 May 2012Video:http://www.youtube.com/watch?v=ge4xFzJ2U6ghttp://www.youtube.com/watch?v=DfI3pq4BGe4 27
    • 28