CrèDit De SíNtesi Universitat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

CrèDit De SíNtesi Universitat

on

  • 1,021 views

credit_sintesi universitat cervera

credit_sintesi universitat cervera

Statistics

Views

Total Views
1,021
Views on SlideShare
523
Embed Views
498

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

5 Embeds 498

http://iesantonitorroja.cat 268
http://www.iesantonitorroja.cat 215
http://phobos.xtec.cat 11
http://www.slideshare.net 3
http://translate.googleusercontent.com 1

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

CrèDit De SíNtesi Universitat Presentation Transcript

  • 1. CRÈDIT DE SÍNTESI LA UNIVERSITAT DE CERVERA
  • 2. ORÍGEN
    • Hi ha tres causes bàsiques molt relacionades entre si, que ens ajudaran a comprendre el perque d'aquesta edificació.
    1ª A començament del s. XVIII a Catalunya, hi havia un desgavell pel que fa als estudis universitaris. El rei Felip V volia fer una sola universitat per competir amb les europees. 2ª causa fou el rebuig que havia donat al rei la universitat de Barcelona en mostrar-se partidaria del seu contrincant I'arxiduc Carles d’Austria durant la guerra de Successió 3ª l'agraiment del rei a la ciutat de Cervera per la suposada fidelitat durant aquesta guerra.
  • 3. Decret de Nova Planta Constitució i lleis de Catalunya abans del Decret de Nova Planta
  • 4. Felip V, primer borbó espanyol
  • 5. Els estudis UIniversitaris a Catalunya a principi del s. XVIII
  • 6. La corona significa que la Universitat és de creació reial. L’Immaculada Concepció és patrona de la Universitat perquè aquest rei li tenia molta devoció i va guanyar als Austries en la guerra de Successió el vuit de desembre de l’any 1710
  • 7. Decret de la fundació i inici de les classes La Universitat es va fundar pel decret reial del 16 de setembre de 1714 que va ordenar el trasllat de l'estudi general de Barcelona a Cervera. Les classes es van iniciar de forma provisional, el 7 de gener de 1715, al convent dels frares mínims de S. Francesc de Paüla. Pel decret de Felip V de l' 11 de maig de 1717 es va establir a Cervera I'única universitat del Principat. La inaguració oficial fou el 18 d’octubre de l’any 1762, dia que també es van iniciar les classes del curs definitivament en aquest edifici. El bisbe de Solsona va donar llicència per fer missa i va beneir la capella.
  • 8. L'edifici de la Universitat es va situar al barri de Capcorral, a I'indret on antigament hi havia I'Hospital de Castelltort. La seva construcció es va iniciar el 1718 amb el projecte de I'enginyer militar Francisco Montaigu. Va continuar les obres Francisco Soriano, amb un nou projecte l'any 1729 i Miguel Marín va acabar I'edifici I'any 1747, i li va donar un aire més neoclàssic ja que s'havia iniciat amb formes més barroques.
  • 9. La façana exterior està dividida en dues parts. La primera amb plafons remarcats per motlIures, a banda i banda de la porta i damunt d'uns bassaments panxuts, hi ha dues columnes de tipus compost. El segon pis acaba amb una cornisa curvilínia, rematada per una corona reial al centre i dos gerros flamígers a cada banda. La imatge de la Immaculada Concepció, patrona de la Universitat, és dins d'una fornícula , als peus de la qual una inscripció en un medalló de bronze, ens recorda Felip V, el rei fundador.
  • 10. Primera part de la façana principal
  • 11. Part superior de la façana Vista general
  • 12. La façana interior Situada en el pati allargat, esta dividida en tres pisos:
            • La planta baixa té un portic d‘arcades finestres en el primer pis i golfes.
            • 13. Aquesta façana va ser construida posteriorment a la principal i és d'un altre estil, més tardà anomenat neoclàssic.
            • 14. Al centre s'obre un arc de mig punt i a cada costat hi ha una columna damunt d’uns pedestals coronats amb capitells d’ordre com post. A sobre, un balcó central envoltat de motllures i pilastres gegants. També hi ha pilastres jòniques que sostenen l’’entaulament i sobre l a llinda una placa que commemora la visita del rei Carles IV i la seva esposa.
  • 15.  
  • 16. Façana interior Neoclàssica L’àliga reial
  • 17. Cisternes dels patis Sota de cada pati hi ha unes cisternes amb voltes recullen l’aigua de la pluja de la qual s’abastia l’antiga universitat.
  • 18. Observar com no més hi ha cisternes als patis del darrera
  • 19. La capella també tenia el nom de teatre o paranimf. El seu funcionament el regien uns estatuts. L’altar fou esculpit per Jaume Padró, el mateix escultor de l’altar del Santíssim Misteri de la Parròquia de Santa Maria.
  • 20. Porta d’entrada de la capella, al damunt l’escut reial i la Immaculada Concepció Altar de la capella d’estil barroc fet de marbre policromat, alabastre i marbre blanc. Destaca la imatge de la Immaculada acompanyada d’àngels i arcàngels A la cúpula de la capella hi ha esculpides les figures dels Evangelistes.
  • 21. Els alumnes d’humanitats havien d’anar a missa cada dia . Tots tenien l’obligació de confessar-se i combregar públicament un diumenge al mes, sota pena d’expulsió. A cada banda de l’altar hi ha una sagristia acabada a sobre per una balconada o llotja d’estil rococó. A les parets laterals unes vidrieres historiades donen llum natural.
  • 22. El claustre de professors era format, al començament per vint-i-quatre catedràtics, nou dels quals eren jesuïtes. Els estudis eren impartits per les facultats seguents: Teologia. Cànons, Lleis, Medicina Fi!osofia i Humanitats (Gramàtica Llatina, Gramàtica Grega i Retòrica).
  • 23. Estudiants jugant a cartes Estava prohibit el ball, les comèdies, els jocs de cartes i els daus. Al començament s’allotjaven on avui tenim les classes... Després en col.egis majors i residències en cases particulars.
  • 24.
    • El curs s’iniciava el 18 d’octubre i acabava el 29 de juny.
    • 25. El dijous sempre era festa, si no hi havia una altra festa setmanal.
    • 26. Les vacances eren des de Nadal a reis, del diumenge de Rams fins el diumenge després de Pasqua Florida. També eren festius les vigílies de les festes eclesiàstiques de precepte i les de la ciutat de Cervera.
  • 27.
    • Els estudiants havien de portar una vida honesta.
    • 28. No podien sortir a partir de certes hores del vespre.
    • 29. No podien ostentar riquesa, vestir austerament, amb hàbit de sotana negra.
    • 30. Pentinats sense cues ni llaços i camises blanques sense brodats.
    GRAVAT UNIVERSITAT DE CERVERA
  • 31.
    • El canceller vigilava l’ordre i els estudis dels alumnes.
    • 32. El jutge d’estudis els vigilava en la ronda nocturna, si voltaven pel carrer ... Eren castigats.
    • 33. El batxiller vigilava directament els alumnes que no arribessin tard, que no juguessin a cartes, ordenava tancar les portes del carrer i no deixava entrar dones sospitoses.
  • 34. Com es divertien?
    • Un dia van sortir de la Universitat en una llarga fila i tirant d’una soga gruixuda recorrent els carrers de la ciutat; la gent sortia a les portes i finestres per veure que passava ... I al final de la corda portaven penjada una espina d’una sardina ¡Protestaven per l’excés de pesca salada del menjar.
  • 35.
    • I es lamentaven així:
    • 36. Tant si es vila com ciutat,
    • 37. Allò que se’n diu Cervera,
    • 38. A dins lo meu cor espera
    • 39. Sortir-ne ben aviat
  • 40.
    • La densa boira d’hivern que cobria Cervera, causava avorriment als pobres estudiants i escrivien a Barcelona preguntant si “per fortuna havien vist rodant un sol, ja que ells el trobaven a faltar......”
  • 41. L’estudiant Roger de Fonollar i la tavernera Nasa Tabaco
  • 42. Els gegants de la universitat
    • “ Roger de Fonollar, l’estudiant de Cervera”, personatge fruit de la creativitat de l’autor Alfons Maseres. Símbol del dubte de la joventut de l’època, entre la raó i el romanticisme, entre absolutistes i liberals. Estudia dret a la Universitat i al mateix temps enamora a dues dones cerverines.
    • “ Nasa Tabaco”, símbol de l’hospitalitat cerverina. Era una dona sempre disposada a escoltar i ajudar a qualsevol estudiant que passés l’estona, fumant, bevent o jugant a cartes en el seu local del Carrer Major.