Tema 7   art bizantí
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Tema 7 art bizantí

on

  • 620 views

 

Statistics

Views

Total Views
620
Views on SlideShare
362
Embed Views
258

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

12 Embeds 258

http://mariosocials.blogspot.com.es 226
http://socialsclasse.blogspot.com.es 15
http://mariosocials.blogspot.ca 5
https://www.google.es 4
http://mariosocials.blogspot.it 1
http://mariosocials.blogspot.de 1
http://mariosocials.blogspot.be 1
http://mariosocials.blogspot.fr 1
http://mariosocials.blogspot.mx 1
http://mariosocials.blogspot.ch 1
http://mariosocials.blogspot.com 1
http://socialsclasse.blogspot.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Tema 7   art bizantí Tema 7 art bizantí Presentation Transcript

  • TEMA 7: L’ART BIZANTÍ
  • 7.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS. 7.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA. 7.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS. 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. 7.5. EL TREBALL EN MARFIL. 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA.
  • 7.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS • L’Imperi Romà es va dividir desprès de la mort de l’emperador Teodosi (391). • Apareixen així l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient. • L’origen de l’Imperi Bizantí l’hem de buscar amb la fundació de la ciutat de Constantinoble, l’any 324, per part de Constantí I el Gran. • Després de la divisió de l’Imperi es convertiria en capital del d’orient i heretaria la dignitat imperial romana al segle V. • El seu màxim esplendor va ser al segle VI, baix el regnat de Justinià.
  • 7.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS Divisió de l’Imperi Romà
  • 7.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.
  • 7.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS. La ciutat de Constantinoble (actual Istambul) va créixer molt després de la divisió de l’Imperi, competint amb Roma. A la ciutat hi havia grans palaus de la noblesa, que envoltaven al de l’emperador i també palaus del clergat, que influïa d’una manera notable en les decisions polítiques.
  • 7.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA. L’art bizantí es desenvolupà en la part oriental de l’Imperi Romà, durant un miler d’anys. Podem dividir la seua evolució en tres períodes: 1. El “Segle d’Or” de l’art bizantí, que va transcórrer entre els segles V i VIII, coincidint en el regnat de Justinià. 2. El període iconoclasta (726-843), en el qual es va prohibir l’exhibició d’imatges i hi hagueren moltes destruccions. 3. El període posticonoclasta (843-1453), durant el qual es va produir el Cisma d’Orient després del qual es separaren les esglésies romana d’occident i ortodoxa d’orient. Podem dividir aquest període en dues etapes:  La dinastia macedònia (867-1056), en la destacaren les arts pictòriques, els mosaics i les icones.  La dinastia dels Paleòlegs (1259-1453), que va marcar el renaixement cultural i l’expansió d’aquest art cap als pobles eslaus.
  • 7.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART BISANTÍ. • Les manifestacions més importants van ser l’arquitectura i el mosaic, rebent influències en aquestes arts tant de Roma i Grècia com d’Orient. • L’ostentació i el luxe eren importants al edificis i al voltant de la família reial i també a les cerimònies religioses.
  • 7.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART BISANTÍ. L’arquitectura adequava els edificis a la litúrgia religiosa i al luxe. Trobem edificis amb plantes centralitzades, cobertes amb cúpules i decorades amb mosaic.
  • 7.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART BISANTÍ. En l’escultura destaquen els treballs d’orfebreria i amb marfil. La pintura i el mosaic, vinculats a la religió, també tenen gran presència.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. • Fins al segle VI s’adoptà el model tardorromà o paleocristià (planta basilical amb 3 ó 5 naus longitudinals) • A partir de l’època de Justinià hi hagué una major diferenciació amb l’art anterior. Es va produir una orientalització de les tècniques i els elements. • Des d’aquesta època començaren a construir-se temples amb planta centralitzada i a usar-se grans cúpules sobre petxines o trompes a les construccions. • També són elements comuns l’arc de mig punt, la volta de canó i la columna coríntia (herència romana). • Els exteriors solien ser austers, sense a penes decoració i contrastaven amb els interiors, que estaven molt decorats.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Basílica de San Apolinar in Classe (S. VI) a Ràvena. Amb planta característica de les basíliques paleocristianes
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. San Apolinar in Classe (Ràvena)
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Les esglésies de planta centralitzada són les més conegudes d’època bizantina. Aquesta de San Vital de Ràvena (s. VI) és un dels primers exemples. Té una planta octogonal, amb una nau central coberta per una cúpula i altra nau que l’envolta. També compta amb un absis i nàrtex. Contrasta la senzillesa de l’exterior amb la decoració interior.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Interior de San Vital de Ràvena.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Santa Irene (s. VI), a Istambul, és una església de planta rectangular amb dues voltes, edificada en època de Justinià i reconstruïda al 740, després d’un terratrèmol.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. La Basílica de Santa Sofia (s.VI) és la principal obra arquitectònica bizantina. Destaca la gran cúpula central construida sobre petxines, l’empeta de la qual és contrarrestada per cúpules secundàries. Va estar dedicada a la “sabiduria divina” i, després de la conquesta musulmana de Constantinoble també es convertirà en model per a la construcció de mesquites.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Vista exterior i alçat de Santa Sofia, on s’aprecien els sistemes de mitges i quarts de cúpula per tal de contrarrestar la força de la cúpula central.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Sistema de cúpula sobre petxines (triangles esfèrics formats per la cúpula i els arcs torals, que serveixen per a passar d’una superfície quadrada a la circular de la cúpula)
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Planta de Santa Sofia. Centralitzada amb creu grega inscrita i cúpula central.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Reconstrucció de Santa Sofia sense els afegits d'època turca.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Interior de Santa Sofia. L’edifici té una galeria a la part superior, des d’on l'emperadriu presenciava els oficis religiosos.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. La cúpula està a una altura de 55 metres i té un diàmetre de 31 metres.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Sant Salvador de Kora (Istambul)
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. L’arquitectura bizantina es va expandir per la majoria de dominis de l’Imperi, especialment a Europa Oriental, on es construïren nombroses esglésies on es practicava el culte ortodox.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Església de San Marc (s. XII), a Venècia, amb planta de creu grega i coberta per cinc cúpules. Té un nàrtex afegit al segle XIII.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Monestir de Dafne, Khatholikon, Atenes. Els monjos ortodoxos evangelitzaren gran part d’Europa de l’est, Grècia i els Balcans i així es va difondre l’arquitectura bizantina.
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Santa Sofia de Novogorod (Rússia)
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. Santa Sofia de Kiev (Ucraïna)
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA. • Als capitells bizantins apareix un nou element anomenat cimaci, amb forma troncopiramidal invertida, situat baix de l’arc. • Els capitells eren decorats amb motius vegetals, mostrant la gran riquesa bizantina. Capitells de Santa Sofia Capitell de l’església de Monreale
  • 7.4. L’ARQUITECTURA: LA BASÍLICA BIZANTINA Capitells de Sant Vital de Ràvena.
  • 7.5. EL TREBALL EN MARFIL. • L’escultura bizantina anà allunyant-se progressivament dels models clàssics, degut a la consolidació de la nova religió i a la fi del paganisme. • La majoria de treballs escultòrics són peces d’orfebreria o esmalts litúrgics (marfil). • Dins dels objectes de marfil podem trobar: mobiliari; díptics, tríptics i polítics, o bé marfils imperials on apareixen l’emperador i Crist. • Característiques: frontalitat, no hi ha perspectiva, rigidesa, escàs dinamisme.
  • 7.5. EL TREBALL EN MARFIL.
  • 7.5. EL TREBALL EN MARFIL.
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. • En l’art bizantí destaca la utilització dels mosaics per a cobrir parets, voltes i cúpules, embellint així les esglésies. • S’utilitzaren tècniques romanes per al mosaic, en especial l’opus tesellatum, i destaca la rica gama cromàtica. • La iconografia és bàsicament religiosa. Podem trobar a Crist Triomfant (Pantocràtor), a la Verge (Theotokos) i episodis de la Bíblia. A més, també abunden les representacions imperials, amb la cort o determinats sants. • Les principals característiques formals són el hieratisme, la simetria, la frontalitat dels representats, els fons daurats, l’absència de natura i el simbolisme.
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. Mosaics del presbiteri de Sant Vital de Ràvena. A l'absis, Jesús amb els àngels i als laterals els emperador Justinià i Teodora.
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. L’Emperador Justinià i el seu sèquit (Sant Vital)
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. La emperatriu Teodora i la seua cort (Sant Vital)
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. Mosaics de Sant Vital.
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. La verge envoltada pels emperadors Justinià i Constantí. Mosaics de Santa Sofia (Istambul) Theotokos
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. Mosaics a Santa Sofia
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. Pantocrator de la Catedral de Cefalú (Sicília)
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. Absis de Sant Apolinar in Classe Mosaics de San Apolinar Nuovo
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. • En pintura destaquen la il·luminació miniada de llibres i les icones. • Les icones són quadres religiosos sobre fusta, on es pinta la imatge de Crist, la Verge i els sants màrtirs. Els bizantins designaven amb la paraula “icona” qualsevol representació dels anteriors o d’una escena religiosa. • Les representacions de Crist i de la Verge tenen les mateixes característiques que les dels mosaics. • La iconografia bizantina servirà com a model per a l’art cristià occidental.
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA.
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA. Verge de Vladimir (s. XII)
  • 7.6. EL MOSAIC I LA PINTURA.
  • PRÀCTICA