L'ART ROMÀNIC
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

L'ART ROMÀNIC

on

  • 705 views

 

Statistics

Views

Total Views
705
Views on SlideShare
488
Embed Views
217

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

8 Embeds 217

http://mariosocials.blogspot.com.es 191
http://socialsclasse.blogspot.com.es 17
https://www.google.es 4
http://mariosocials.blogspot.com 1
http://mariosocials.blogspot.fr 1
http://mariosocials.blogspot.be 1
http://mariosocials.blogspot.de 1
http://mariosocials.blogspot.it 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

L'ART ROMÀNIC L'ART ROMÀNIC Presentation Transcript

  • Tema 10 Art romànic
  • Art romànic 10.1.- REFERENTS HISTÒRICS Al final del segle X es va viure a tota Europa una etapa d’estabilitat, degut a la tranquil·litat política, a la consolidació del feudalisme i a la supremacia de l’església. L’església augmentà el seu prestigi i la seua influència intel·lectual i va propiciar que augmentaren les peregrinacions, millorant les vies de comunicació, provocant la itinerància dels mestres constructors i fomentant així l’aparició d’un estil arquitectònic unitari.
  • Art romànic 10.1.- REFERENTS HISTÒRICS Al segle VI va aparèixer l’ordre benedictí, basat en una vida en comú dedicada a Déu (“ora et labora”). Aquest model de vida va ser un exemple per a la resta de la societat i les grans fortunes començaren a relacionar-se amb els monestirs, augmentant així el poder d’aquestos. Degut al luxe que van adquirir, es realitzaren segles després reformes monacals, que provocaren l’aparició de nous ordres (segle XI reforma de Cluny i segle XII reforma del Cister) A banda de les institucions monacals, també començaren a desenvolupar-se en aquesta època (s. XI) les ciutats, degut als progressos agràris a algunes zones europees i al dinamisme cultural creixent. Apareix així la burgesia.
  • Art romànic 10.2.- LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA L’art romànic va adquirir un significat i un valor europeus, per la seua extensió per tot el continent. Va ser un estil internacional amb peculiaritats nacionals i regionals. Podem diferenciar tres etapes:  Primer romànic (segles X-XI).  Romànic Ple (segles XI-XII).  Romànic tardà (XII-XIII).
  • Art romànic 10.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS El terme romànic va ser fixat al segle XIX, per tal d’unificar estils i escoles regionals. Les seues obres arquitectòniques estan construïdes amb arcs de mig punt i voltes de canó o arista, que deriven de l’arquitectura romana (herència clàssica).
  • Art romànic 10.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS En la pintura i l’escultura no es van seguir els models antics. Es dóna prioritat als materials preciosos i a la funció al·legòrica i simbòlica. Durant l'època, degut a la influència de l’església, es proclama el triomf de la mateixa i l’art es subordina a Déu.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Al voltant de l’any 1000 augmentà el pelegrinatge i es va estendre la construcció d’esglésies i catedrals, seguint unes característiques comunes:  Orientació d’Est a Oest.  Es recuperà el transsepte (naus que creuen perpendicularment la longitudinal), formant així plantes de creu llatina.  Creuers (punt on es troben el transsepte i la nau longitudinal) coberts per cimboris.  Nova configuració de la capçalera de les esglésies. Al presbiteri es situa l’altar i el cor de clergues. L’absis és modificat amb la construcció del deambulatori, un passadís que prolonga les naus laterals i per on transitaven els peregrins per tal de venerar les relíquies.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies  Les naus centrals es construïen amb voltes de canó reforçades per arcs doblers, que descarregaven el pes en els pilars.  Les naus laterals estaven coronades per voltes d’arestes.  Hi ha diferent nivell entre les naus laterals i la central, aprofitat per a construir arcuacions i la tribuna.  Els murs eren amples massissos i amb poques finestres, per a suportar el pes de la volta de canó.  Es construeixen cimboris i torres campanar.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies A Itàlia el romànic va estar condicionat per les obres de l’antiguitat clàssica i per la cultura bizantina. Es va desenvolupar un estil particular amb ús de maó, marbres, decoració mural independència de tres edificis: la catedral, el baptisteri i la torre campanar.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Catedral de Bari. Sant Ambrosi (Milà).
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies San Miniato del Monte (Milà).
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies A França també trobem importants construccions d’esglésies d’estil romànic.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies San Sernín de Toluouse.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Paray le Monial (Borgonya).
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies A la Península Ibèrica podem trobar diversos àmbits en relació al romànic:  Per una banda, a Catalunya destaquen les esglésies rurals de la vall de Boí (Sant Climent i Santa Maria de Taüll) per les seues obres pictòriques i també altres amb influència llombarda com Sant Vicenç de Cardona.  A Aragó hi hagué influència mossàrab (San Pedro de Lárrede) i llombarda (Catedral de Roda d’Isàvena), destacant també la Catedral de Jaca.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Santa Maria d’Avià.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Catedral de Jaca.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Als territoris de Navarra, Castella i Lleó va tindre una importància capital l’aparició del Camí de Santiago, al llarg del qual es construïren nombroses esglésies, catedrals i monestirs, amb el mode constructiu de Cluny.  A Navarra destacaren les esglésies d’Eunate i Torres del Río.  San Isidoro a Lleó.  Més de vint esglésies a la província de Zamora.  A Castella San Martín de Frómista, Santillana del Mar, San Esteban de Segovia, San Vicente d’Àvila.  A Galícia destaquen les catedrals de Tui i Ourense, però sobretot la Catedral de Santiago de Compostela.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies San Isidoro de León.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Catedral de Zamora.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Colegiata de Toro.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies San Martín de Frómista.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies San Esteban de Segovia
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies Catedral vella de Salamanca.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Catedrals i esglésies
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Els conjunts monacals Durant el Romànic, els monestirs van agafar tindre gran importància cultural, econòmica i també política i aquest fet es reflecteix en les seues construccions.  Els monestirs van fixar la distribució de les seues dependències.  Es van convertir en una mena de ciutats tancades.  La major part dels espais es situava entorn al claustre (església, sala capitular, dormitoris, refectori, cuina, biblioteca,...).  A Catalunya destaquen Santa Maria de Ripoll i Sant Pere de Rodes.  A Aragó, San Juan de la Peña.  A Navarra, San Salvador de Leyre.  A Castella, Santo Domingo de Silos.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Els conjunts monacals
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Els conjunts monacals
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Els conjunts monacals
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Els conjunts monacals
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Els conjunts monacals
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Els conjunts monacals Santo Domingo de Silos.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - Els conjunts monacals San Juan de Duero (Sòria). San Pedro el Viejo (Sòria).
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - El caràcter defensiu de l’arquitectura civil Durant l’època del romànic es van construir nombrossos edificis de caràcter defensiu, especialment a la Península Ibérica, que era zona de guerra entre els regnes cristians en el seu avanç cap al sud i els musulmans.  Actualment queden escassos edificis, que en molts casos han sigut reformats.  Destaquen els castells, amb funció defensiva, situats en indrets estratègics, envoltats de muralles i amb una torre central (torre de l’homenatge).  Els castells eren residències dels senyors feudals fortificades i també s’utilitzaven com a lloc de refugi per a la població davant de possibles atacs.
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - El caràcter defensiu de l’arquitectura civil
  • Art romànic 10.4.- L’ARQUITECTURA AL SERVEI DE DÉU - El caràcter defensiu de l’arquitectura civil
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA L’escultura romànica va estar lligada a l’arquitectura (decoració de portades i capitells). La intenció de decorar de l’església era per tal d’adoctrinar a la població analfabeta. Els temes són religiosos (Antic i Nou Testaments, vides de sants,...), però també hi apareixen animals fantàstics i escenes de la vida quotidiana, a més de motius decoratius vegetals i geomètrics.
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA Als claustres i interiors de les esglésies trobem una temàtica més profana, hi ha una major llibertat. A les portades d’esglésies i catedrals hi ha alguns elements comuns decorats amb relleus:  Al timpà apareix Crist en Majestat (Pantocràtor), envoltat del tetramorfos.  Arquivoltes, brancals, llindà i trencallums, apareixen decorats amb relleus figuratius (com els 24 ancians de l’Apocalipsi o la Mare de Déu) o geomètrics i vegetals. Destaquen les catedrals de Moissac, Vezelay, Arles i Autum a França, Sangüesa a Navarra, Santiago (pòrtic de la Glòria i de les Plateries) i també diversos monestirs (Santa Maria de Ripoll, Santo Domingo de Silos,...).
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA L’escultura romànica té una sèrie de característiques formals comunes:  Hieratisme, rigidesa i inexpressivitat.  Falta de perspectiva.  Adaptació dels personatges al marc arquitectònic.  Horror bacui.  Perspectiva jeràrquica.  Geometrització i simetria.  Policromia (avui perduda).
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA Saint Pierre (Moissac)
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA Santa Magdalena de Vezelay.
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA Santo Domingo (Sòria).
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA Pòrtic de Las Platerias (Santiago de Compostela).
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA Pòrtic de la Glòria (Catedral de Santiago).
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA - Les escultures devocionals En quant a les característiques tècniques són paregudes a les anteriors. Trobem distintes temàtiques:  La Verge Maria com a “Sedes Sapientiae” (tron de la saviesa). Mare de Dèu amb Jesús.  Crucifixió. Pot ser de Crist triomfant (diví) o sofrent (humà). Quan la imatge de Crist està vestida s’anomena Majestat (Majestat Batlló).  Davallament de la creu (grups escultòrics). Trobem també algunes mostres d’escultura en ivori (Crist de Ferran i Sança). També hi ha relleus, especialment a les portes d’algunes catedrals o esglésies, en bronze, plata o coure.
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA - Les escultures devocionals
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA - Les escultures devocionals
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA - Les escultures devocionals Majestat Batlló.
  • Art romànic 10.5.- LES IMATGES DE L’ESCULTURA - Les escultures devocionals Portes de la Catedral de Pisa.
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA La pintura romànica, a l’igual que l’escultura, estigué supeditada a l’arquitectura. La podem trobar sobre dos suports:  Pintures murals (al fresc), en murs, absis o voltes de les esglésies.  Pintura al tremp, sobre fusta, retaules que solien situar-se als altars. La temàtica és eminentment religiosa (Antic i Nou Testament). Les representacions més comunes són Crist en Majestat, el Judici Final o la Mare de Déu (als absis).
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA Les característiques principals de l’arquitectura romànica són:  Adaptació de les figures al marc arquitectònic.  Absència de perspectiva (fons monocromàtics).  “Horror bacui”. S’ompli o es decora tot l’espai disponible.  Perspectiva jeràrquica.  Geometrització i simetria de les formes.  Delimitació de formes (contorns).  Varietat cromàtica de tonalitats intenses.
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics Podem trobar dos estils pictòrics romànics diferenciats: el francoromànic i el bizantí. El Francoromànic es localitza a l’Oest de França i a Castella (Sant Isidoro de Lleó). Està influenciat pel treball de les miniatures. Destaca el seu naturalisme,el detall, certa expressivitat, el moviment i els fons clars.
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics L’estil pictòric Bizantí es va desenvolupar a Itàlia i Catalunya (amb obres com Sant Climent i Santa Maria de Taüll) Hi ha absència d’efectes espacials i volumètrics, hieratisme, frontalitat, simetria i allargament dels cossos.
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics Santa Maria de Taüll.
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic 10.6.- LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA - Estils pictòrics
  • Art romànic - PRÀCTICA -