LA I GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

LA I GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA

on

  • 707 views

 

Statistics

Views

Total Views
707
Views on SlideShare
447
Embed Views
260

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

8 Embeds 260

http://mariosocials.blogspot.com.es 235
http://socialsclasse.blogspot.com.es 17
https://www.google.es 2
http://socialsclasse.blogspot.com 2
http://mariosocials.blogspot.com 1
http://mariosocials.blogspot.be 1
http://mariosocials.blogspot.de 1
http://mariosocials.blogspot.it 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

LA I GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA LA I GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCIÓ RUSSA Presentation Transcript

  • LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
  • 1.LES CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL . A) B) C) D) E) F) LA POLÍTICA D’ALIANCES I LA FORMACIÓ DELS BLOCS. RIVALITATS TERRITORIALS A EUROPA. RIVALITATS ECONÒMIQUES ENTRE LES POTÈNCIES. LA CARRERA D’ARMAMENTS. LA “PAU ARMADA”. LES RIVALITATS COLONIALS. EL DETONANT DE LA GUERRA.
  • A) LA POLÍTICA D’ALIANCES I LA FORMACIÓ DELS BLOCS . - El període entre 1890 i 1914 va ser conegut com la “Pau Armada”, després del domini de Bismarck en la política Europea per tal d’aïllar França. - Els blocs d’aliances a Europa es van consolidar: - Triple Aliança (1882). Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. - Triple Entesa (1907). França, Gran Bretanya i Rússia.
  • B) RIVALITATS TERRITORIALS A EUROPA. - França i Alemanya es disputaven els territoris d’AlsàciaLorena (perduts per França en la guerra franco-prussiana de 1870) - Crisi en els Balcans per la “Qüestió d’Orient”: - Àustria i Rússia (amb territoris aliats) volien més poder en la zona i una eixida al Mediterrani. - 1908: Crisi Bosnia. Àustria va annexionar aquest territori i Rússia es va oposar. - 1912-1913: Guerres Balcàniques (pèrdua de territoris turcs a Europa). Sèrbia va guanyar poder.
  • C) RIVALITATS ECONÒMIQUES. - Entre Regne Unit i Alemanya pel domini marítim, comercial i militar al món. D) CARRERA D’ARMAMENTS. LA “PAU ARMADA”. - Temor d’unes potències a les altres. Augment de les inversions en armament. E) RIVALITATS COLONIALS. - Crisis al Marroc. Entre França i Alemanya, pel control d’aquest territori. Alemanya no volia que França establira allí el seu protectorat.
  • F) EL DETONANT DE LA GUERRA. - Assasinat a Sarajevo (Bòsnia) de l’hereu austríac Francesc Ferran el 28-6-1914. - Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, per fer-la responsable de l’assasinat. - Entren en joc les aliances i hi han succecives declaracions de guerra els dies següents.
  • 2. LA “GRAN GUERRA” (1914-1918). A) B) C) D) LES FORCES ENFRONTADES. LA “GUERRA TOTAL”. LA GUERRA DE MOVIMENTS. LA GUERRA DE POSICIONS O DE TRINXERES. 1917: L’ANY DECISIU. CAP AL FINAL DE LA GUERRA.
  • A) LES FORCES ENFRONTADES: LA GUERRA TOTAL. IMPERIS CENTRALS : Alemanya, ÀustriaHongria TRIPLE ENTESA O ALIATS: Regne Unit, França i Rússia. Amb millor posició i el millor exèrcit (l’alemany). Superioritat naval i numèrica. • Els dos bàndols buscaren aliats. • Entraren en guerra 14 països europeus i les seues colònies. • També Estats Units i Japó. MUNDIALITZACIÓ DEL CONFLICTE GUERRA TOTAL • • • • 70 milions de soldats movilitzats. Avanços tècnics i economia al servei de la guerra. Racionament i manca d’aliments per als civils. Ús de la propaganda a la guerra.
  • B) LA GUERRA DE MOVIMENTS (1914). - Anomenada també “Plà Schlieffen” (pel general alemany que el va idear). Alemanya va envair Bèlgica per tal d’obtindre una victòria ràpida sobre França. Les tropes del aliats van detindre l’exèrcit alemany a la Batalla del Marne. C) LA GUERRA DE POSICIONS O DE TRINXERES (1915-1916). - Els exèrcits prengueren posicions fixes a les trinxeres. Els fronts s’estabilitzaren. S’obriren nous fronts: a la frontera entre Àustria i Itàlia (Itàlia recolzà els aliats) i a l’Orient Pròxim (l’Imperi Turc entrà en guerra amb els imperis centrals). Es van produir les grans batalles, sense vencedor clar i amb 1 milió de morts en cadascuna(1916): - Batalla de Verdun (atac alemany). - Batalla del Somme (atac aliat).
  • PROPAGANDA FRANCESA DE GUERRA EN ELS PERIÒDICS. “Les bales alemanyes no maten. Els nostres soldats s'han acostumat a les bales alemanyes (...) I la ineficàcia dels projectils és l'objecte de totes les conversacions." L'intransigent, 17 agost 1914 "Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, inclús en les situacions crítiques. No sé com me les apanyaré sense pegar-me esta vida quan la guerra acabe." Petit Parisenc, 22 maig 1915 "La veritat és que alguns (els refugis de Verdún) són relativament confortables: calefacció central i electricitat (...) La veritat és que un no s'avorria molt." Petit Journal, 1 març 1916 "Esperàvem l'hora de l'atac com el que espera una festa." Petit Journal, 3 octubre 1915   PROPAGANDA LLANÇADA SOBRE ALEMANYA PER L'AVIACIÓ NORD-AMERICANA A L'AGOST DE 1918. Estareu esta vegada tan forts com al juliol de 1918? Es fan els vostres enemics més forts o més dèbils cada dia? Les pèrdues que heu patit han portat la pau victoriosa promesa pels vostres caps? Teniu encara esperança en la victòria final? Esteu disposats a sacrificar la vostra vida per una causa sense esperança?
  • D) 1917: L’ANY DECISIU. CAP AL FINAL DE LA GUERRA. - - Al 1917 hi hagueren dos fets decisius en el conflicte: - L’entrada en guerra dels Estats Units (per haver rebut atacs alemanys a l’Atlàntic). - La Revolució Russa i la signatura unilateral de la pau amb Alemanya. Tot i tindre Alemanya un front menys, l’entrada dels Estats Units va desequilibrar les forces i es van produir victòries aliades. En 1918 es van anar signant armisticis (rendicions). Alemanya ho va fer l’11 de Novembre.
  • 3. ELS TRACTATS DE PAU I LA SOCIETAT DE NACIONS. Lloyd George, Orlando, Clemenceau i Wilson (Consell dels Quatre).
  • A) ELS 14 PUNTS DE WILSON. Al 1918 el president nordamericà Woodrow Wilson va exposar al Congrés del seu país les seues tesis, resumides en 14 punts. OBJECTIUS - Supressió de la diplomàcia secreta. Llibertat de navegació i comerç. Reducció d’armaments. Desmembrar els vells imperis europeus. Crear una Societat de Nacions per a debatre problemes internacionals. Conciliació entre els participants en la guerra. Els 14 punts no van ser respectats per la rivalitat entre les potències europees.
  • 1. Acords de pau negociats obertament (...) La diplomàcia procedirà sempre (...) públicament. 2. Llibertat absoluta de navegació sobre els mars (...) 3. Supressió, fins on siga possible, de totes les barreres econòmiques (...) 4. Suficients garanties recíproques de què els armaments nacionals seran reduïts al límit compatible amb la seguretat interior del país. 5. Lliure ajust (...) de totes les reivindicacions colonials (...) 6. Evacuació de tots els territoris russos (...) 7. Bèlgica (...) haurà de ser evacuada i restaurada. 8. Tot el territori francès haurà de ser alliberat (...) El dany fet a França en 1871, pel que fa a Alsàcia-Lorena (...), haurà de ser reparat. 9. Haurà d'efectuar-se un reajustament de les fronteres d'Itàlia, seguint les línies de les nacionalitats clarament recognoscibles. 10. Als pobles d'Àustria-Hongria (...) haurà de ser-los permés, amb la major pressa, la possibilitat d'un desenvolupament autònom. 11. Romania, Sèrbia i Montenegro hauran de ser evacuats (...) A Sèrbia se li concedirà lliure accés al mar (...) 12. Als territoris turcs de l'actual Imperi otomà se'ls garantirà plenament la sobirania (...), però les altres nacionalitats que viuen actualment davall el règim d'aquest Imperi deuen (...) gaudir d'una total seguretat d'existència i de poder-se desenvolupar sense obstacles. 13. Haurà de constituir-se un Estat polonès independent, que comprenga els territoris incontestablement habitats per polonesos, els quals hauran de tindre assegurat l'accés al mar (...) 14. Haurà de crear-se una Societat General de les Nacions en virtut d'acords formals, que tinga com a objecte oferir garanties recíproques d'independència política i territorial tant als xicotets com als grans estats. Els 14 punts de Wilson.
  • B) LA CONFERÈNCIA DE PARÍS. • • • • Cel·lebrada entre 1919 i 1920. En ella es van signar cinc tractats de pau amb els vençuts. Els vençuts no van ser escoltats. El “Consell dels Quatre” (França, Regne Unit, Estats Units i Itàlia) va dissenyar la pau. TRACTAT DE VERSALLES (Pau amb Alemanya, considerat pels alemanys un “diktat”). -Pèrdues territorials (Alsàcia-Lorena, corredor polac, colònies,…) -Pagament de reparacions de guerra per ser considerada responsable. -Cessió a França de les mines del Sarre. -Limitació de l’exèrcit a 100.000 soldats. -Ocupació francesa del vessant esquerre del Rin durant 15 anys.
  • “Els Estats Units d'Amèrica, Imperi Britànic, França, Itàlia, Japó, potències designades pel present tractat com les principals potències aliades i associades, d'una part (...) i Alemanya, d'una altra, han convingut les següents disposicions (...): Art. 42. Es prohibeix a Alemanya mantindre o construir fortificacions, siga sobre el costat esquerre del Rin, siga sobre el seu costat dret. Art. 43. Es prohibeix igualment en la zona definida en l'art. 42, el manteniment i la concentració de forces armades (...). Art. 45. En compensació de la destrucció de les mines de carbó en el nord de França (...) Alemanya cedeix a França la propietat sencera i absoluta de les mines de carbó situades en el Sarre. Art. 119. Alemanya renúncia, en favor de les principals potències aliades i associades, a tots els seus drets i títols sobre les seues possessions en ultramar. Art. 160. L'exèrcit alemany serà destinat exclusivament al manteniment de l'orde sobre el territori i a la policia de fronteres. Art. 231. Els governs aliats i associats declaren i Alemanya reconeix que Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de totes les pèrdues i tots els danys patits pels governs aliats i les seues nacions com a conseqüència de la guerra, que els ha sigut imposada per l'agressió d'Alemanya i els seus aliats. Art. 232. Els governs aliats i associats exigeixen i Alemanya adquireix el compromís que siguen reparats tots els danys causats a la població civil de les potències aliades i associades, i als seus béns.” Tractat de Versalles. 1919.
  • Altres tractats (Saint Germain, Trianon, Neuilly, Sèvres). -Fí dels imperis Austíac i Otomà. -Nou mapa d’Europa. -Creació d’un “cordó sanitari” entorn a l’URSS. -Creació de dos nous estats: Iugoslàvia i Txecoslovàquia.
  • C) LA CREACIÓ DE LA SOCIETAT DE NACIONS . Organisme internacional creat per iniciativa de Wilson, per tal d’asegurar la pau al món i solucionar els conflictes entre els països. Va ser un precedent de l’actual ONU. ASPECTES NEGATIUS: -Era una organització fràgil. -No tenia exèrcit. -No es va admetre a l’URSS ni als vençuts en la guerra. -El Senat d’Estats Units no va aprovar la participació d’aquest país. ASPECTES POSITIUS: -Apareix un sistema de diplomàcia multilateral. -Es van prohibir els tractats secrets. -Es van crear nous organismes humanitaris.
  • 4. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA. 5. ECONOMIA I SOCIETAT DURANT LA I GUERRA MUNDIAL.
  • LA REVOLUCIÓ RUSSA
  • 1. EL FINAL DEL RÈGIM TSARISTA . L’OPOSICIÓ. RÚSSIA A FINALS DEL SEGLE XIX: POLÍTICA: -Poder absolut del tsar. -La noblesa i la burocràcia controlaven l’acció de govern. -L’església ortodoxa tenia molta influència. -Repressió a l’oposició política. ECONOMIA: -Industrialització limitada en algunes ciutats (San Petersburg, Moscou o Donetz). -Agricultura atrasada amb molt baixa productivitat. SOCIETAT: -La major part de la població vivia al camp. -El tsar Alexandre II va abolir el feudalisme l’any 1861. -Aparegueren camperols rics (kulaks). -Els partits polítics estaven prohibits. -Va aparèixer una classe mitjana a les ciutats, de la que eixirien els intel·lectuals opositors.
  • Alexandre II Nicolau II
  • L’OPOSICIÓ AL TSARISME: • POPULISTES. Aparegueren en 1870. Promulgaren el socialisme agrari. Es van dividir i, d’una branca de l’organització va nàixer l’anarquisme. • PARTIT OBRER SOCIALDEMÒCRATA RUS (POSDR). Al 1898. Des del principi hi va destacar Lenin. Es va dividir en 1903 en: • MENXEVICS. Defensaven el pas de Rússia per una economia i societat capitalistes abans d’assolir el socialisme. Partit de mases. • BOXEVICS (Lenin). Volien derrocar al tsar per tal d’instaurar la “dictadura del proletariat”. Partit disciplinat. • SOCIALISTES REVOLUCIONARIS (SR, “eserites”). Al 1905. Hereu dels populistes. Defensaven el socialisme agrari. • PARTIT CONSTITUCIONAL DEMÒCRATA (PKD, “kadets”). Volien un règim constitucional. Defensaven els drets individuals.
  • 2. LA REVOLUCIÓ DE 1905. COLAPSE DEL TSARISME DEGUT A - • DIUMENGE SAGNANT • • Dolenta situació econòmica (obrers i camperols empobrits i amb pitjors condicions de vida). Agitació social i política. Vagues i protestes després de la derrota a la guerra Russo-Japonesa. Repressió per part de la guàrdia del tsar a una manifestació pacífica al Palau d’Hivern de San Petersburg amb centenars de morts. La repressió donà lloc a més manifestacions. Condemna internacional dels fets.
  • Senyor: Nosaltres, obrers de Sant Petersburg, les nostres dones, els nostres fills, els nostres pares invàlids, acudim a tu a la cerca de justícia i protecció (…). Hem arribat al moment terrible en què és millor morir que continuar en els nostres insuportables patiments. Ens hem declarat en vaga i hem advertit els nostres patrons que no tornarem al treball mentre no satisfacen les nostres peticions. Demanem ben poc, no demanem més que els que és necessari per a viure (…). La nostra primera petició era que els patrons examinaren amb nosaltres les nostres necessitats, però no se'ns ha permès. Ens han negat el dret a parlar dels nostres problemes perquè la llei no els reconeix. També s'ha considerat il·legal la nostra petició de disminuir el nombre d'hores de treball a huit per dia i establir el salari conjuntament amb els patrons. Senyor, estem ací més de tres-centes mil ànimes i tots som homes, però només en aparença. Qualsevol de nosaltres que s'atrevisca a alçar la veu per a defendre els drets dels obrers, és empresonat (…). Rússia és massa gran i diversa, els funcionaris no poden governar-la ells sols (…). Demanem que ordenes immediatament la convocatòria de totes les classes i ordes dels representants del poble rus. Demanem que manes que les eleccions a l'Assemblea Constituent es facen segons sufragi universal, secret i igual. Esta és la nostra petició més important.   Petició dels treballadors se Sant Petersburg al tsar, 8-1-1905.
  • CONSEQÜÈNCIES DEL DIUMENGE SAGNANT: -Noves vagues i manifestacions. -Organització dels obrers en comités de vaga. Aparició dels SOVIETS (asemblees d’obrers amb caràcter revolucionari). -Motí del Cuirassat Potemkin. -El tsar va publicar el Manifest d’Octubre: - Creació de la Duma (parlament). - Concesió de llibertats individuals.
  • 3. LA REVOLUCIÓ DE 1917: FEBRER I OCTUBRE. F E B R E R D E 1 9 1 7 DETONANT - DESENVOLUPAMEN T - CONSEQÜÈNCIES - - La participació en la I Guerra Mundial va provocar el descontent per les morts, la fam i penúries. Vaga en la fàbrica d’armament Putilov, que va desencadenar una vaga general. Vagues i manifestacions contra la guerra. Reorganització dels Soviets (amb menxevics, bolxevicx i SR). Dissolució de la Duma, abdicació del tsar i nomenament dún govern provisional. Situació de “doble poder” entre març i octubre (del govern i dels soviets). Lenin exposa les “Tesis d’Abril” (retirada de la guerra, nacionalització de terres i bancs, donar tot el poder als soviets, trencar amb el govern). Cop d’estat del general tsarista Kornilov.
  • Assemblea Putilov Lenin Soviet de Petrograd
  • 1. La nostra actitud davant de la guerra, en el costat rus, davall el nou govern Lvov, a causa del seu caràcter capitalista continua sent una guerra imperialista de rapinya, no admet cap concessió. Cal demostrar que sense derrocar al capital és impossible acabar la guerra per mitjà d'una pau verdaderament democràtica i no imposada per la violència. 2. Rússia es troba a la transició de la primera etapa de la revolució – que ha donat el poder a la burgesia per l'insuficient grau de consciència i organització del proletariat- a la segona etapa, que ha de situar el poder en les mans del proletariat i de les capes pobres dels llauradors. 3. Cap suport al govern provisional. 4. Explicar a les masses que els soviets de diputats obrers són l'única forma possible de govern revolucionari. 5. Elegibilitat i revocabilitat en tot moment de tots els funcionaris; els seus estipendis no han de ser superiors al salari mitjà d'un bon obrer. 6. Nacionalització de totes les terres, per a posar-les a disposició dels soviets locals de diputats, d'obrers agrícoles i llauradors. Formació de soviets de diputats de llauradors pobres. 7. Fusió immediata de tots els bancs del país en un banc nacional únic, sotmès al control dels soviets (…).  Tesis d‘Abril. Lenin, 3-4-1917.
  • O C T U B R E DESENVOLUPAMEN T - D E 1 9 1 7 - MESURES DELS BOLXEVICS - Els bolxevics es feren amb el poder als soviets més importants (Moscou, Petrograd). Lenin, que havia fugit a l’exili, va tornar. 25 d’Octubre: alçament (coincidint amb el II Congrés de Soviets). Prengueren el Palau d’Hivern i els punts estratègics de Petrograd. Creació d’un nou govern (Consell de Comisaris del Poble). “Tot el poder per als soviets”. Immediates: Decret sobre la pau (26 d’octubre), expropiació i nacionalització de terres. Altres mesures: jornada de 8 hores, reconeixement de les nacionalitats, cessió de fàbriques als soviets, convocatòria d’eleccions per a triar un nou parlament.
  • 4. LA GUERRA CIVIL I EL NAIXEMENT DE L’URSS. ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1917: •Resultats roïns per als bolxevics. •Es va dissoldre l’Assemblea i el III Congrès de Sòviets es proclamà hereu de la mateixa i va redactar una Constitució. LA GUERRA CIVIL (1917-1921): •Creix l’oposició després de la dissolució de l’Assemblea i esclata la Guerra Civil. •Exèrcit blanc: Antics oficials tsaristes, oposició dels bolxevics i ajuda exterior. •Exèrcit Roig: Revolucionaris (dirigits per Trotsky). Obtingueren la victòria.
  • E C O N O M I A P O L Í T I C A COMUNISME DE GUERRA - NEP - CREACIÓ DE L’URSS - Objectiu: tindre suficients recursos per a guanyar la guerra i accelerar la societat socialista. Mesures: nacionalització de la indústria, producció destinada a la guerra, requises de collites per abastir l’exèrcit, es suprimiren els diners, es prohibiren les vagues. Retorn parcial a l’economia de mercat després de la guerra. Mesures: es permet la propietat privada (camp i petita indústria), retorn de la moneda, banca i gran indústria en mans de l’estat. Recuperació econòmica. Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (1922). Repressió contra els opositors i creació d’una nova constitució (1924) que donava el poder al PCUS).