Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
ART ISLÀMIC I MUDÈJAR
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

ART ISLÀMIC I MUDÈJAR

  • 878 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
878
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12

Actions

Shares
Downloads
11
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 8: L’ART ISLÀMIC I L’ART MUDÈJAR
  • 2. 8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS. 8.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA. 8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. 8.5. L’ART MUDÈJAR. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
  • 3. 8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS  Abans de l’aparició de l’Islam, els habitants de la Península Aràbiga practicaven el politeisme. Un dels ritus més populars era l’adoració de la kaaba a La Meca.  El profeta Mahoma (571-632) va tindre una revelació d’Al·là i va fundar una nova religió monoteista. Els seus deixebles recolliren els preceptes de la religió a l’Alcorà.  Mahoma era perseguit pels politeistes i va haver de fugir a la ciutat de Medina (Hègira) i, d’aquesta manera començà l’extensió de l’Islam, que en menys d’un segle arribaria fins Pèrsia a l’est i fins la Península Ibèrica a l’oest.
  • 4. 8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS. Expansió de l’Islam (632-711).
  • 5. 8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.  Al segle VIII, el regne visigòtic de la ibèric estava dividit entre els partidaris d’Àkhila i els de Roderic.  Hi havia una guerra oberta i Àkhila demanà ajuda als musulmans, que van desembarcar a la península (encapçalats per Tarik) al 711.  Els musulmans van vèncer Roderic a la Batalla de Guadalete i ocuparen la península sense resistència.  La seua permanència s’allargà durant vuit segles, durant els quals la península va ser coneguda com Al-Andalus.  Tot i això, des del segle IX s’inicià un procés de recuperació del territori per part dels cristians conegut com Reconquesta.  La recuperació de territoris per part dels cristians i la permanència de musulmans a les zones conquerides ocasionà l’aparició d’un estil artístic que barrejava el romànic i el gòtic amb l’art islàmic. Aquest estil és conegut com a mudèjar.
  • 6. 8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.
  • 7. 8.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.  L’art islàmic es va situar als llocs per on s'estengué la religió musulmana (Orient Pròxim, part d’Àsia, part d’Àfrica i la Península Ibèrica).  Aquest estil començà a produir-se al segle VIII i la seua influència ha arribat fins avui.  A la península podem distingir tres períodes:  Època Omeia i Califal (755-1030).  Imperi Almohade (1153-1212).  Època Nassarita (1238-1492).
  • 8. 8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.  L’art islàmic recull els substrat de les civilitzacions precedents.  Té elements romans (columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors,...), elements bizantins (voltes i cúpules), d’Orient Pròxim (arc apuntat i arc lobulat) i visigots (arc de ferradura).  L’art estigué molt lligat a la religió i, en ell, tingué prioritat l’arquitectura. L’escultura i la pintura s’utilitzaren per a cobrir superfícies arquitectòniques.  L’ornamentació pot ser: geomètrica (llaceria), vegetal (atauric), arabesca (unió de les anteriors) o cal·ligràfica.  També destaca la utilització de mocàrabs i rajoles decoratives de ceràmica.
  • 9. 8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS. Tipus de decoració.
  • 10. 8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.
  • 11. 8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS. Podem dividir l’art hispanomusulmà en quatre etapes:  ETAPA OMEIA (segles VIII-IX). Hi hagué influències dels estils anteriors.  ETAPA CALIFAL (segle X). Solucions barroques i complexes en arquitectura(arcuacions i voltes de nervis).  ETAPA ALMOHADE (segles XI-XII). Arquitectura més austera i sòbria.  ETAPA NASSARITA (segles XIII-XV). Creació d’un llenguatge artístic propi, amb gran riquesa als interiors.
  • 12. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. a) b) c) d) e) Edificis de dimensions regulars. Maó i fusta com a materials preferents. Voltes i cúpules per a cobrir les estructures (volta nervada, volta de mocàrabs, cúpula gallonada,...) Pilars i columnes com a elements sustentadors. Austeritat en la decoració exterior i rica ornamentació interior.
  • 13. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
  • 14. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
  • 15. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA La Mesquita era l’edifici religiós més important. Podem trovar el seu origen a les basíliques romanes i paleocristianes i també existeixen algunes influenciades per les construccions bizantines. La seua forma més freqüent és la planta rectangular, en la qual es diferencien dues parts:  La sala d’oració (Haram), en la qual hi ha diversos elements importants:  La Quibla (mur orientat cap a La Meca; les naus de la mesquita estan orientades cap a aquest mur).  El mihrab (fornícula sagrada oberta en la quibla)  El mimbar (trona per dirigir l’oració).  La maqsura (espai enreixar que separa el sobirà de la resta de fidels).  El pati (shan), porticat i descobert, on es troba el minaret i la font de les ablucions.
  • 16. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Parts de la mesquita.
  • 17. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Minaret Haram Mihrab Maqsura
  • 18. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA
  • 19. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA
  • 20. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Mesquita de Kairuan, a Tunis (875-902)
  • 21. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Minaret de la Mesquita de Samarra (848-852) Girlada de Sevilla, d’època almohade (1195)
  • 22. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Mesquita de Còrdova (785-987)
  • 23. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA
  • 24. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Naus de la Mesquita (haram), època d’Abderraman I.
  • 25. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Columna d’època d’Abderraman II Minaret (Abderraman III), d’època califal.
  • 26. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Macsura (Al-Hakam II). Època califal.
  • 27. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Macsura de la Mesquita de Còrdova (Al-Hakam II). Mihrab de la Mesquita de Còrdova, amb arc de ferradura (arc califal).
  • 28. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Façana d’Al-Hakam II. Façana lateral de la mesquita.
  • 29. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Mesquita de Còrdova. Coberta i vista aèria.
  • 30. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Mesquita del Crist de la llum.
  • 31. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Mesquita de Las Tornerias
  • 32. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA RELIGIOSA Giralda de Sevilla (minaret d’època Almohade).
  • 33. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Entre els edificis d’arquitectura civil podem trobar de diversos tipus:  L’Alcassaba. Edificis militars, però on també es desenvolupaven funcions civils i administratives.  Fortaleses o castells. Hi ha nombroses construccions degut al conflicte obert amb els cristians, que durà vuit segles.  Palaus. Residències de prínceps i de les famílies reials. Amb escassa ornamentació exterior i rics interiors. Tenien dues parts: una on es desenvolupaven els assumptes de la vida pública i un altra on residien les famílies reials. Tenen grans patis interiors amb jardins i on l’aigua és protagonista. Els palaus estan envoltats per muralles. Destaquen Medina al-Zahara (Còrdova) i l’Alhambra i el Generalife de Granada.  Banys públics, situats als centres de les ciutats i amb origen a les termes romanes.
  • 34. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL L’Alhambra de Granada, amb l’Alcassaba a la part dreta.
  • 35. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL ALCASSABA DE GRANADA Porta de la Justícia Torre de la vela
  • 36. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Alcassaba d’Almeria Alcassaba de Màlaga
  • 37. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Palau de Medina Al-Zahara (Còrdova), 936. Mesquita Pòrtic d’entrada
  • 38. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Saló d’Abderraman III
  • 39. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Capitells i basa de Medina AlZahara
  • 40. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Palau de l’Aljaferia a Saragossa (segona meitat del segle XII). Època dels regnes de taifes.
  • 41. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Saló d’El Mussallah i pati.
  • 42. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL
  • 43. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Arquitectura defensiva.
  • 44. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Palau de l’Alhambra (Granada)
  • 45. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL
  • 46. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Pati de la reixa.
  • 47. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Mexuar Pati de l’habitació daurada
  • 48. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Pati dels Arraians o de Comares
  • 49. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Torre de Comares (interior).
  • 50. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Banys Reials.
  • 51. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Pati dels lleons.
  • 52. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL
  • 53. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Sala de les dues germanes
  • 54. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Sala dels Abencerrajes.
  • 55. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Sala dels reis.
  • 56. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Palau del Generalife
  • 57. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL
  • 58. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL
  • 59. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Barri de l’Albaicin (Granada)
  • 60. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA. ARQUITECTURA CIVIL Banys àrabs de Palma de Mallorca i de Granada.
  • 61. 8.5. L’ART MUDÈJAR.  L’art mudèjar agrupa obres arquitectòniques construïdes als regnes cristians després de la conquesta i que incorporen influències, elements i materials hispanomusulmans.  Hi hagué una fusió d’elements gòtics i romànics amb altres islàmics.  Els materials més utilitzats van ser el maó, el guix i la fusta.
  • 62. 8.5. L’ART MUDÈJAR. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.  Aquest estil avarca des del segle XI fins al XVI (fi de la conquesta cristiana).  Podem distingir dins del mateix dues tendències: romànic mudèjar i gòtic mudèjar.  Trobem diversitat geogràfica en la Península Ibèrica, degut a la diferència en les dates de la conquesta. Hi ha quatre focus: Castellano-lleonès (romànic mudèjar). Toledà (interculturalitat) Aragonès (gòtic mudèjar amb decoració abundant). Andalús (llenguatge ornamental nassarita).
  • 63. 8.5. L’ART MUDÈJAR. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.
  • 64. 8.5. L’ART MUDÈJAR. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.
  • 65. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS • Predomini del romànic-mudèjar (segles XI-XII). • Abundància d'absis, arcs de mig punt i ús del maó. • Poca ornamentació exterior (arcs cecs). • Destaquen Sant Llorenç i Sant Tirs (Sahagún).
  • 66. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS Sant Llorenç de Sahagun.
  • 67. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS Sant Tirs de Sahagun.
  • 68. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS Sant Andreu de Cuéllar. El Salvador de Cuéllar.
  • 69. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS San Salvador de Toro.
  • 70. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS TOLEDÀ. • Toledo va ser un centre principal de l’art mudèjar. • Es van construir multitud de capelles, parròquies, torres i sinagogues. • Destaca l’església de San Roman (amb arcs de ferradura). • Al segle XIII, amb la construcció de la catedral s’introduí el gòtic, que va influir en les construccions mudèjars. • La forta presència jueva determinà la construcció de sinagogues, destacant Santa Maria la Blanca i la del Trànsit.
  • 71. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS TOLEDÀ. Sant Romà de Toledo.
  • 72. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS TOLEDÀ. Sant Jaume de l’Arrabal. Toledo.
  • 73. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS TOLEDÀ.
  • 74. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS TOLEDÀ. Sinagoga del Trànsit. Toledo.
  • 75. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS TOLEDÀ. Santa Maria la Blanca. Toledo.
  • 76. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ARAGONÉS • Hi ha una rica ornamentació decorativa, tant als interiors com als exteriors. • La decoració exterior es realitza amb maó (arcs cecs mixtilinis, polilobulats i de ferradura). •També trobem decoració geomètrica i floral amb ceràmica. • Destaquen les torres de les parròquies (Sant Salvador i Sant Martí a Terol i La Magdalena i Sant Pau a Saragossa).
  • 77. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ARAGONÉS Catedral de Terol.
  • 78. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ARAGONÉS Torre de Sant Martí. Terol.
  • 79. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ARAGONÉS Sant Pere. Terol. Torre del Salvador. Terol.
  • 80. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ARAGONÉS La Seo de Saragossa.
  • 81. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ARAGONÉS Sant Pau. Saragossa. Sant Gil. Saragossa.
  • 82. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ARAGONÉS La Magdalena. Saragossa.
  • 83. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ARAGONÉS
  • 84. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ANDALÚS • Els principals centres van ser Sevilla i Còrdova. • Hi ha influència gòtica (presència d’arcs apuntats). • Decoració d’origen nassarita (influència de Granada fins al segle XV).
  • 85. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ANDALÚS Santa Marina. Sevilla.
  • 86. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ANDALÚS Casa de Pilatos. Sevilla. Sant Andreu. Sevilla.
  • 87. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ANDALÚS Reials Alcàssars. Sevilla.
  • 88. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ANDALÚS
  • 89. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR. FOCUS ANDALÚS