Your SlideShare is downloading. ×
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS

2,601
views

Published on

POWER D'APOIO PER FER EL TREBALL DEL TEMA

POWER D'APOIO PER FER EL TREBALL DEL TEMA

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,601
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
37
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA : 4
  • 2. 0. INTRODUCCIÓ  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. INDICA SI SÓN VERDADERES o FALSES AQUESTES AFIRMACIONS i CONVERTEIX les FALSES en VERDADERES: 1. EN EL SEGLE VIII, LA MAJOR PART DE LA PENÍNSULA IBÈRICA HAVIA ESTAT OCUPADA PER L’EXÈRCIT CRISTIÀ 2. EN LES ZONES MUNTANYOSES DE LA SERRALADA CANTÀBRICA ES VA FUNDAR EL REGNE D’ASTÚRIES, EN EL SEGLE X 3. ALS PIRINEUS, ELS REIS CAROLINGIS VAN ESTABLIR LA MARCA HISPÀNICA 4. EN EL SEGLE XI VA COMENÇAR LA DECADÈNCIA CRISTIANA i la CONSOLIDACIÓ dels PRIMERS REGNES MUSULMANS de la PENÍNSULA 5. EL PEÍODE COMPRÉS ENTRE ELS SEGLES VIII i X ES VA CARACTERITZAR PER L’HEGEMONIA D’AL-ANDALUS 6. ELS PELEGRITNATGES DEL CAMÍ DE SANT JAUME VAN AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ i l’ENTRADA a la PENÍNSULA de la CULTURA i els ESTILS ARTÍSTICS IMPERANTS A EUROPA
  • 3. ELS MUSULMANS, ENTRE EL 711 I IEL 714, EN 3-4 ANYS, DOMINEN TOTA LA ELS MUSULMANS, ENTRE EL 711 EL 714, EN 3-4 ANYS, DOMINEN TOTA LA PENÍNSULA, EXCEPTE LA ZONA DE LES MUNTANYES CANTÀBRIQUES I IELS PENÍNSULA, EXCEPTE LA ZONA DE LES MUNTANYES CANTÀBRIQUES ELS PIRINEUS, ON ES FORMEN PETITS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ DE PIRINEUS, ON ES FORMEN PETITS NUCLIS DE RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ DE L’ISLAM. AQUESTS NUCLIS VAN ANAR DESENVOLUPANT LA SEVA POLÍTICA I IEL L’ISLAM. AQUESTS NUCLIS VAN ANAR DESENVOLUPANT LA SEVA POLÍTICA EL TERRITORI FINS A CONVERTIR-SE EN ELS REGNES CRISTIANS DEL NORD, QUE TERRITORI FINS A CONVERTIR-SE EN ELS REGNES CRISTIANS DEL NORD, QUE PROTAGONITZAREN EL PROCÉS DE RECONQUESTA I IREPOBLACIÓ. PROTAGONITZAREN EL PROCÉS DE RECONQUESTA REPOBLACIÓ. EL PRIMER REGNE VA SER EL D’ASTÚRIES, SEGUIT PEL DE NAVARRA I, MÉS TARD, ELS EL PRIMER REGNE VA SER EL D’ASTÚRIES, SEGUIT PEL DE NAVARRA I, MÉS TARD, ELS NUCLIS DELS COMTATS ARAGONESOS I, A LA PART MÉS ORIENTAL, EL NUCLI DELS NUCLIS DELS COMTATS ARAGONESOS I, A LA PART MÉS ORIENTAL, EL NUCLI DELS COMTATS CATALANS. LA FORMACIÓ D’AQUESTS NUCLIS COMPREN ENTRE ELS SEGLES COMTATS CATALANS. LA FORMACIÓ D’AQUESTS NUCLIS COMPREN ENTRE ELS SEGLES VIII-XII. VIII-XII.
  • 4. REGNES CANTÀBRICS - - PEL AGI GALAICS ÀSTURS CÀNTABRES VASCONS INDEPENDENTS D’AL-ANDALUS PRIMERA VICTÒRIA SOBRE ELS MUSULMANS prop de COVADONGA, a ASTÚRIES COMENÇAMENT DE LA RECONQUISTA LA CONQUISTA QUE ELS CRISTIANS FEREN, de les TERRES de la PENÍNSULA QUE HAVIEN OCUPAT els MUSULMANS SUCCE SO R S SOBRETOT: ALFONS I i ALFONS II, VAN CREAR AL VOLTANT D’OVIEDO EL REGNE D’ASTÚRIES VA MANIFESTAR LA SEUA INDEPENDÈNCIA RESPECTE ALS MUSULMANS NEGANT-SE A PAGAR IMPOSTOS a l’EMIRAT DE CÒRDOVA
  • 5.  Regne d’Asturies (s.VIII): Regne que l’unificarà Alfons I a partir del petit nucli de Don Pelagi, al s.X conquistà els actuals territoris de Galicia i Lleó, s'anomenà Regne de Lleó.
  • 6. Parc Nacional dels Picos de Europa i la muntanya de Covadonga. Creat el 1918.
  • 7. APROFITA LA FEBLESA DELS EMIRS CORDOVESOS PER OCUPAR ELS TERRITORS FINS AL DUERO i amb AQUESTA OCUPACIÓ EL REGNE D’ASTÚRIES AUGMENTAVA el seu TERRITORI PER CONTROLAR MÉS BÉ EL TERRITORI i PROTEGIR ALS LLAURADORS, ELS REIS ÀSTURS, VAN TRASLLADAR LA CAPITAL A LLEÓ, al 854 i el REGNE VA PASSAR ANOMENAR-SE ASTUR-LLEONÉS i més ENDAVANT REGNE DE LLEÓ AL SEGLE X,S’INCREMENTA LA FORÇA MILITAR D’AL-ANDALUS i les EXPEDICIONS MUSULMANES D’ALMANSOR, VAN SAQUEJAR MOLTES CIUTATS LLEONESES, QUE VAN FRENAR L’EXPANSIÓ LLEONESA, AL TINDRE ELS SEUS REIS QUE DEFENSAR ELS SEUS TERRITORIS DE LES RÀTZIES MUSULMANES
  • 8.  Regne de Lleó (s.X): Fundat per Alfons III amb els actuals territoris de Galícia, Astúries i Lleó.
  • 9. -s. X: creació del Califat de Còrdova (929)  increment força militar  + expedicions (ràtzies Almansor) Fre a l’expansió cristiana Necessitat: protegir i defensar els territori  castells de frontera ELS REGNES CRISTIANS OCCIDENTALS
  • 10. COMTAT de CASTELLA COMTAT de CASTELLA LA FRONTERA ORIENTAL del REGNE DE LLEÓ, ERA UNA TERRA ESCASSAMENT POBLADA i EXPOSADA ALS ATACS MUSULMANS PER PROTEGIR-SE ELS HABITANTS VAN CREAR UNA LINEA DE CASTELLS DAVANT DELS EXÈRCITS ÀRABS i per això aquesta REGIÓ VA COMENÇAR A DESIGNAR-SE amb el NOM de CASTELLA SEGLE X, CASTELLA VA PASSAR A SER GOVERNADA PER COMTES que DEPENIEN DEL SEGLE X, CASTELLA VA PASSAR A SER GOVERNADA PER COMTES que DEPENIEN DEL REI de LLEÓ REI de LLEÓ VA TINDRE MOLTA INFLUÈNCIA SOBRE LA CORT DE VA TINDRE MOLTA INFLUÈNCIA SOBRE LA CORT DE COMTE RAMIRO II i iVA ACTUAR DE MANERA MÉS INDEPENDENT RAMIRO II VA ACTUAR DE MANERA MÉS INDEPENDENT FERNÀN GONZALEZ RESPECTE DEL REGNE LLEONÉS i iAQUEST FET LI VA RESPECTE DEL REGNE LLEONÉS AQUEST FET LI VA COMPORTAR CONFLICTES amb el REI de LLEÓ COMPORTAR CONFLICTES amb el REI de LLEÓ MORT de RAMIR II FERRAN I REGNE DE LLEÓ VA PATIR una GREU CRISI DINÀSTICA, que FERNÀN REGNE DE LLEÓ VA PATIR una GREU CRISI DINÀSTICA, que FERNÀN GONZALEZ, VA APROFITAR per fer HEREDITARI el TÍTOL DE COMTE de GONZALEZ, VA APROFITAR per fer HEREDITARI el TÍTOL DE COMTE de CASTELLA CASTELLA AMB ell CASTELLA VA ESDEVENIR en un REGNE AMB ell CASTELLA VA ESDEVENIR en un REGNE INDEPENDENT: INDEPENDENT: REGNE de CASTELLA REGNE de CASTELLA
  • 11.  Regne de Castella (s.XI): Començà com un comtat de Lleó, però s’independitzà amb Fernàn Gonzàlez al s.X, i es constituí com a regne al s.XI per Ferràn I.
  • 12. 1. L’ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. INDICA SI SÓN VERDADERES o FALSES AQUESTES AFIRMACIONS i CONVERTEIX les FALSES en VERDADERES: 1. ALFONS I i ALFONS II, VAN CREAR EL REGNE D’ASTUÚRIES 2. LES RÀTZIES DIRIGIDES PER ALMANSOR VAN DESTRUIR NOMBROSES CIUTATS LLEONESES 3. EN EL SEU ORIGEN, EL TERRITORI DE CASTELLA ERA LA FRONTERA OCCIDENTAL DEL REGNE DE LLEÓ 4. FERNÁN GONZÁLEZ VA CONVERTIR EL TÍTOL DE COMTE DE CASTELLA EN HEREDITARI 5. EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XII ES VAN OCUPAR ELS TERRITORIS QUE ARRIBAVEN FINS AL RIU DUERO
  • 13. 1. L’ORIGEN dels REGNES CANTÀBRICS QUESTIONS CLAUS --- PER LA PROVA 1. AL REGNE D’ASTÚRIES, QUI,QUAN i ON, SEMBLA QUE OBTINGUÉ UNA VICTÒRIA CONTRA ELS MUSULMANS,QUIN NOM VA REBRE AQUEST FET i EN QUÈ CONSISTIA? 2. QUE VA APROFITAR ALFONS III, PER OCUPAR NOUS TERRITORIS i QUE VA FER PER CONTROLAR i PROTEGIR ALS LLAURADORS i AMB QUIN NOM VA SER NOMENAT EL REGNE? 3. QUIN ES EL MOTIU DE SER DESIGNAT EL COMTAT DE CASTELLA AMB AQUEST NOM i AL SEGLE X, PER QUI ERA GOVERNADA CASTELLA, QUIN COMTE VA TENIR MOLTA INFLUÈNCIA i AMB QUI i QUAN, VA ESDEVINGUÉ EN UN REGNE INDEPENDENT?
  • 14. FRANCS, EN ÈPOCA DE CARLEMANY, PER PROTEGIR LA FRONTERA SUD DEL REGNE, PELS DAVANT DELS ATACS MUSULMANS FRANJA PROTECTORA FORTAMENT FORTIFICADA AL LLARG DELS PIRINEUS PROTECTO EN COMTATS, GOVERNATS PER MARQUESOS i COMTES, QUE DEPENIEN DEL MONARCA CAROLINGI MORT DE CARLEMANY, COMTES QUE GOVERNAVEN ELS TERRITORIS DE LA MARCA HISPÀNICA, VAN FER HEREDITARI EL SEU CÀRREC i ES VAN ANAR DESVINCULANT DEL REGNE FRANC COMENÇAMENT SEGLE IX, el COMTE ÈNNEC ARITZA, EXPULSA DEL TERRITORI els GOVERNADORS FRANCS i S’INDEPENDITZA ORIGEN DEL REGNE DE PAMPLONA
  • 15. Durant una bona part de l’edat mitjana, Aragó i els comtats catalans formaren part de l’anomenada MARCA HISPÀNICA. MARCA: Territori fronterer defensiu amb exèrcit de soldats, que creà l’emperador dels francs, Carlemany, per la defensa de l’imperi carolingi dels seus enemics.
  • 16. AL SEGLE XI, MAJOR EXPANSIÓ TERRITORIAL, DEGUT AL SEU SANÇ III MORI R MATRIMONI, VA UNIR E REGNE DE PAMPLONA i el COMTAT DE CASTELLA i va ANEXIONAR els COMTATS DE SOBRARB i RIBAGORÇA VA DIVIDIR EL REGNE DE PAMPLONA ENTRE ELS SEUS FILLS AL SEGLE IX, ELS COMTATS ARAGONESOS DE LA MARCA HISPÀNICA TAMBÉ VAN ACONSEGUIR INDEPENDITZAR-SE DELS REIS FRANCS DESPRÉS de la MORT del REI SANÇ III, UN DELS SEUS FILLS RAMIR I, VA UNIR ELS COMTATS D’ARAGÓ,SOBRARB i RIBAGORÇA i es VA CONVERTIR PRIMER REI D’ARAGÓ
  • 17. En morir el REI SANÇ III EL GRAN DE NAVARRA (1000-1035), en el seu testament dividí els territoris entre els seus fills així: Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran). El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament amb Sancha de Lleó). Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó). Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne d’Aragó).
  • 18.  Regne d'Aragó (s.XI): sotmés al regne de Navarra, fins al S. Xl, què Ramir l’independitzà i forma el d’Aragó. Al s.XII s'afegiren els comtats catalans.
  • 19. AL DESINTEGRAR-SE EL PODER CAROLINGI, al segle IX,EL TERRITORI ORIENTAL DE LA MARCA HISPÀNICA ES VA ORGANITZAR EN XICOTETS COMTATS GUIFRÉ e l PILÓS BORR E L L II COMTE DE BARCELONA, VA INCORPORAR ALTRES COMTATS CATALANS AL SEU DOMINI i VA CONVERTIR EN HEREDITARIS ELS SEUS DRETS i VA OBTENIR EL VASALLATGE de la MAJORIA dels ALTRES COMTATS CATALANS
  • 20. Al capdavant dels comtats hi havia un COMTE FRANC, comandats per un MARQUÉS
  • 21. Al llarg del segle IX, en època dels comtes de Barcelona GUIFRÉ EL PILÓS (840-897) i BORELL II (947-992), els comtats catalans es feren independents de França, aprofitant la decadència de l’imperi carolingi, i cauen sota el domini del comtat de Barcelona. Tots els comtes catalans reten vassallatge al comte de Barcelona, que no arribà mai a esdevenir un rei, però dins el territori tenia el mateix poder que els reis.
  • 22. 2. Els PRIMERS COMTATS i REGNES PIRINENCS  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA: a) QUI ERA CARLEMANY?    b) EL REI DELS GOTS EL REI DELS FRANCS EL REI DELS GERMÀNICS VA ACONSEGUIR CARLEMANY TRAVESSAR L’EBRE i DOMINAR SARAGOSSA, OSCA i TORTOSA ?    NO SI VA TRAVESSAR L’EBRE PERÒ NOMÉS POGUÉ DOMINAR TORTOSA c) COM S’ANOMENA LA FRANJA PROTECTORA FORTAMENT FORTIFICADA QUE ELS FRANCS VAN CREAR AL LLARG DELS PIRINEUS?    MARCA FRANCA MARCA HISPÀNICA MARCA PIRENENCA d) QUI GOVERNAVA ELS COMTATS DE LA FRONTERA SUD DEL REGNE FRANC?    EL REI L’ESGLÉSIA MARQUESOS i COMTES e) QUÈ VA PASSAR AMB ELS TERRITORIS de PAMPLONA, ARAGÓ i CATLUNYA, DESPRÉS DE LA MORT DE CARLEMANY?    QUE VAN SER CONQUISTATS PELS MUSULMANS QUE VAN SER CONQUISTATS PEL REI DE LLEÓ QUE ES VAN DESVINCULAR DEL REGNE FRANC
  • 23. 2. Els PRIMERS COMTATS i REGNES PIRINENCS QUESTIONS CLAUS --- PER LA PROVA 1. ESBRINA AL RESPECTE DE LA “MARCA HISPÀNICA”: • • • • QUE ERA: QUI LA VA CREAR i MOTIU: COM ES DIVIDIA i GOVERNAVA: DE QUÍ DEPENIEN: 1. AL SEGLE IX, QUIN COMTE DE PAMPLONA VA ACONSEGUIR EXPULSAR ALS MUSULMANS i A QUIN FET VA DONAR ORIGEN, PERÒ AMB QUIN PERSONATGE ES VA DUR A TERME LA MAJOR EXPANSIÓ TERRITORIAL DEL REGNE DE PAMPLONA? 2. RAMIR I, DE QUI ERA FILL, QUE VA UNIR i EN QUÉ ES VA CONVERTIR? 3. GUIFRÉ el PILÓS,D’ON ERA COMTE, QUE VA CONVERTIR EN HEREDITARI, QUI FOU EL SEU NET i el MATEIX, A QUE ES VA NEGAR
  • 24. EREN REGNES INDEPENDENTS EN QUE ES VA EREN REGNES INDEPENDENTS EN QUE ES VA DESCOMPONDRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA, en 1031 DESCOMPONDRE EL CALIFAT DE CÒRDOVA, en 1031 DESAPAREIXIA LA INFERIORITAT MILITAR DELS REGNES DESAPAREIXIA LA INFERIORITAT MILITAR DELS REGNES CRISTIANS DAVANT ELS MUSULMANS CRISTIANS DAVANT ELS MUSULMANS COMENÇAVA LA FORTA PRESSIÓ MILITAR, ,DELS CRISTIANS SOBRE LES TAIFES COMENÇAVA LA FORTA PRESSIÓ MILITAR DELS CRISTIANS SOBRE LES TAIFES FORMA PER INTENTAR FORMA PER INTENTAR DETENIR ELS ATACS DETENIR ELS ATACS P A R IE S TE BJECTESS TITA D’OR D’O UANTITATTD’OR i iD’O BJEC NA Q D’UNA Q UAN PAGAMENTS AANUALSDD’UMUSULMAANSSAALS CRISTIAANSS PAGAMENTSR NUARLSDELSS MUSULM N LS CRISTI N A A LA PRECIOSOS, PE RPARTT EL PRECIOSOS, PE PA NIEN COMPR R L ETEENIENCOMPR AR PR ANSSPR ET LM USULM AN UT AMBBEELQUALLELSSM USU T AM L QUA EL M TRIB U IB TR PAU PAU AMB E AMB E LLSING S ING REESSO R SSOS PODEE POD R SDEELLE D RMILLT MI I ITA PARI S AR, ,AM ESSPARIEES,E R AM , ES L B LLAC BA C ONSST LSCCRSSTANSSV VAN D ON TRU RI I TI IAN V VAN D RUCCÓ AN R E IISPOS SPOSA AN R E CCIIÓD FORÇA FORÇA ARD’UN DECASS E CA T R D’UN TELLSi i EL S F R EELSSE R L EU NOMB NOMB FORTFF ORTI I I REEMA U R MA CACIO ICACIO JJORDE OR D NSSi i N EGUEER GU RRE RERS RS
  • 25. FERRAN I VA REPOBLAR ELS TERRITORIS DESPOBLATS AL SUD DEL DUERO FINS a ÀVILA, CONVERTINT A CASTELLA-LLEÓ, EN UN REGNE FORT, QUE VA PASSAR A DOMINAR L’OFENSIVA CONTRA AL-ANDALUS FILL ALFONS VI ALFONS I el BATALLER RAMON BERENGUER IV VA CONTINUAR L’EXPANSIÓ i VA OCUPAR TOLEDO, EL QUE VA PERMETRE DUR DUR LA FRONTERA DEL REGNE DE CASTELLA-LLEÓ, MÉS ENLLÀ DEL TAJO i REPOBLAR LES TERRES AL NORD D’AQUEST RIU VA CONQUISTAR TOTES LES POBLACIONS IMPORTANTS DEL REGNE MUSULMÀ DE SARAGOSSA VA COMPLETAR LA FORMACIÓ DEL TERRITORI CATALÀ AMB LA CONQUISTA DE TORTOSA
  • 26. ARRIBADA dels ALMORÀVITS i dels ALMOHADES DEFENSAR-SE DELS ATACS CRISTIANS, QUE NI EL PAGAMENT DE LES PARIES ES PODIA DETENIR PER AQUEST MOTIU VAN DEMANAR AJUDA A ALTRES IMPERIS ISLÀMICS DEL NORD D’ÀFRICA ALMORÀVITS VAN ENTRAR A LA PENÍNSULA ENTRE EL 1086 i el 1109 i VAN UNIFICAR TOTES LES TAIFES i VAN DERROTAR ELS REGNES CRISTIANS  ( EL CID ) ALMOHADES VAN ARRIBAR A LA PENÍNSULA CAP AL 1146, DESPRÉS DE DERROTAR ALS ALMORÀVITS AL NORD D’ÀFRICA I VAN ACONSEGUIR FRENAR EL PROGRÉS DE LA RECONQUISTA CRISTIANA, AL MENYS DURANT CINQUANTA ANYS
  • 27. 3. L’EXPANSIÓ TERRITORIAL dels segles XI i XII PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. RELACIONA cada PERSONATGE amb el CONCEPTE que CORRESPONGA:  CONCEPTES: 1. NOBLE CASTELLÀ DEL SEGLE XI, ANOMENAT EL CID CAMPEADOR: 2. PRIMER REI DE CASTELLA: 3. REI D’ARAGÓ QUE VA CONQUISTAR LES POBLACIONS MÉS IMPORTANTS DEL REGNE MUSULMÀ DE SARAGOSSA: 4. PRIMER REI DE LA CORONA D’ARAGÓ: 5. REI DE CASTELLA QUE VA OCUPAR TOLEDO,VA PORTAR LA FRONTERA DEL REGNE CASTELLANOLLEONÉS ,MÉS ENLLÀ DEL TAJO i VA REPOBLAR LES TERRES SITUADES AL NORD D’AQUEST RIU: 6. COMTE DE BARCELONA QUE VA COMPLETAR LA FORMACIÓ DEL TERRITORI CATALÀ AMB LES CONQUISTES DE TORTOSA i de LLEIDA:  PERSONATGES:  RAMON BERENGUER IV -- FERRAN I -- RODRIGO DÍAZ de
  • 28. 3. L’EXPANSIÓ TERRITORIAL dels segles XI i XII QUESTIONS CLAUS --- PER LA PROVA 1. LA DESCOMPOSICIÓ DEL CALIFAT DE CÒRDOVA, QUE VA FER DESAPAREIXER i QUE VA FER COMENÇAR SOBRE LES TAIFES? 2. QUE EREN LES PARIES, QUE ES PRETENIA AMB ELLES i QUÈ i COM, VAN REFORÇAR? 3. ASSENYALA ELS TERRITORIS QUE VAN CONQUISTAR i REPOBLAR, ELS SEGUENTS REIS:     FERRAN I: ALFONSO VI: ALFONS I el BATALLER: RAMON BERENGUER IV: 1. A QUÍ i QUAN, VAN DEMANAR AJUDA LES TAIFES ISLÀMIQUES, PER DEFENSAR-SE?
  • 29. OCUPACIÓ DE LES TERRES QUE S’HAVIEN OCUPACIÓ DE LES TERRES QUE S’HAVIEN MANTINGUTS DESHABITADES o que ELS REIS MANTINGUTS DESHABITADES o que ELS REIS CRISTIANS HAVIEN CONQUISTAT ALS MUSULMANS CRISTIANS HAVIEN CONQUISTAT ALS MUSULMANS TERRES CONQUISTADES A L’ENEMIC TERRES CONQUISTADES A L’ENEMIC ES CONVERTIEN EN PROPIETAT DEL REI ES CONVERTIEN EN PROPIETAT DEL REI NOUS POBLADORS PROCEDIEN PROCEDIEN ALS VA ALS: : AVA DONA IURAVA ooDONA VA LS SSERVES LS LL EEEELSLL IUR QU ERVEI IS QU AGAMENT D A PPAGAMENTDEELS - - NOBLESS,CCOM A NOBLE , OM MILITARSS MILITAR O STIRS A M NEESTIRS , ER FUND R M ON NJOSS,PPERFUND AR ORS LLIUREES - - MO NJO MO LLIUR S NTRE LLAURAD EENTRELLAURAD ORS - - REEPARTIA R PARTIA DELS PRIMERS NUCLIS CRISTIANS i iTAMBÉ HI HAVIA DELS PRIMERS NUCLIS CRISTIANS TAMBÉ HI HAVIA MOLTS CRISTIANS MOSSÀRABS MOLTS CRISTIANS MOSSÀRABS ELS ATRAIEN ELS PRIVILEGIS QUE OTORGAVEN ELS REIS ELS ATRAIEN ELS PRIVILEGIS QUE OTORGAVEN ELS REIS CARTA DE POBLAMENT CARTA DE POBLAMENT LLIBERTAT PERSONAL LLIBERTAT PERSONAL LLIBERTAT D’IMPOSTOS i ide PRESTACIONS MILITARS LLIBERTAT D’IMPOSTOS de PRESTACIONS MILITARS PERMÍS DE COMERÇ ... PERMÍS DE COMERÇ ...
  • 30. TIPUS REPOBLAMENTS LLIURES REPOBLAMENTS LLIURES REPOBLAMENTS COMUNALS REPOBLAMENTS COMUNALS REPOBLAMENTS LLIURES REPOBLAMENTS LLIURES CARACTERÍSTIQUES: CARACTERÍSTIQUES: - - EREN COMUNITATS DE LLAURADORS LLIURES QUE TENIEN XICOTETES PARCEL.LES DE EREN COMUNITATS DE LLAURADORS LLIURES QUE TENIEN XICOTETES PARCEL.LES DE TERRA i iQUE HABITAVEN EN XICOTETS LLOGARETS AÏLLATS FORMAT UNA VILA TERRA QUE HABITAVEN EN XICOTETS LLOGARETS AÏLLATS FORMAT UNA VILA - - ELS HABITANTS DE LES VILES ES REUNIEN EN UN CONSELL, PER DECIDIR SOBRE ELS AFERS ELS HABITANTS DE LES VILES ES REUNIEN EN UN CONSELL, PER DECIDIR SOBRE ELS AFERS D’INTERÉS COL.LECTIU D’INTERÉS COL.LECTIU - - A PARTIR DEL SEGLE XI, LA NECESSITAT DE DEFENSAR i iGOVERNAR ELS TERRITORIS VA A PARTIR DEL SEGLE XI, LA NECESSITAT DE DEFENSAR GOVERNAR ELS TERRITORIS VA ENFORTIR ELS NOBLES i iels MONJOS, QUE VAN ANAR REBENT DEL MONARCA EL DRET ENFORTIR ELS NOBLES els MONJOS, QUE VAN ANAR REBENT DEL MONARCA EL DRET D’EXERCIR COM A SENYORS SOBRE LES SEUES TERRES i iVA FER QUE MOLTS LLAURADORS D’EXERCIR COM A SENYORS SOBRE LES SEUES TERRES VA FER QUE MOLTS LLAURADORS LLIURES ES CONVERTIREN EN SERFS LLIURES ES CONVERTIREN EN SERFS REPOBLAMENTS COMUNALS REPOBLAMENTS COMUNALS CARACTERÍSTIQUES: CARACTERÍSTIQUES: - - A PARTIR DEL SEGLE XII, EL TIPUS DE REPOBLAMENT VA CANVIAR AL TINDRE ELS NOUS A PARTIR DEL SEGLE XII, EL TIPUS DE REPOBLAMENT VA CANVIAR AL TINDRE ELS NOUS HABITANTS QUE ESTAR PROTEGITS DELS ATACS MUSULMANS, ELS REPOBLAMENTS HABITANTS QUE ESTAR PROTEGITS DELS ATACS MUSULMANS, ELS REPOBLAMENTS S’ORGANITZAVEN DE MANERA COL.LECTIVA i iel DIRIGIEN NOBLES i iECLESIÀSTICS S’ORGANITZAVEN DE MANERA COL.LECTIVA el DIRIGIEN NOBLES ECLESIÀSTICS - - ELS REIS VAN ORGANITZAR EL REPOBLAMENT de les CIUTATS FRONTERERES, OTORGANT ELS REIS VAN ORGANITZAR EL REPOBLAMENT de les CIUTATS FRONTERERES, OTORGANT IMPORTANTS PRIVILEGIS i iDRETS, ALS HABITANTS QUE S’HI TRASLLADAVEN ( (FURS ) ) IMPORTANTS PRIVILEGIS DRETS, ALS HABITANTS QUE S’HI TRASLLADAVEN FURS
  • 31. FONAMENTADA EN: : FONAMENTADA EN L’AGRICULTURA iila RAMADERIA L’AGRICULTURA la RAMADERIA L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, ,DESTINADA A L’AUTOCONSUM i i L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA DESTINADA A L’AUTOCONSUM PRACTICANT LA ROTACIÓ BIENNAL PRACTICANT LA ROTACIÓ BIENNAL ELS PRINCIPALS CULTIUS EREN ELS CEREALS, LA VINYA i iles OLIVES , ,i ien les ELS PRINCIPALS CULTIUS EREN ELS CEREALS, LA VINYA les OLIVES en les ZONES MOLT IRRIGADES L’ARRÒS i iPRODUCTES DE L’HORTA ZONES MOLT IRRIGADES L’ARRÒS PRODUCTES DE L’HORTA LA RAMADERIA, ,QUE ERA ESSENCIAL EN LES ZONES de MUNTANYA LA RAMADERIA QUE ERA ESSENCIAL EN LES ZONES de MUNTANYA ES CRIAVEN SOBRETOT CABRES i iOVELLES, PER AL CONSUM de CARN i ide LLET i i ES CRIAVEN SOBRETOT CABRES OVELLES, PER AL CONSUM de CARN de LLET la PRODUCCIÓ de LLANA la PRODUCCIÓ de LLANA -- ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS i iels LLAURADORS SOLIEN FER-SE ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS els LLAURADORS SOLIEN FER-SE ELLS MATEIXOS ELS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, NOMÉS EN CERTS NUCLIS URBANS HI ELLS MATEIXOS ELS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, NOMÉS EN CERTS NUCLIS URBANS HI HAVIA ARTESANS HAVIA ARTESANS -- A LES VILES i iCIUTATS S’ORGANITZAVEN PERIÒDICAMENT MERCATS D’ÀMBIT LOCAL o A LES VILES CIUTATS S’ORGANITZAVEN PERIÒDICAMENT MERCATS D’ÀMBIT LOCAL o COMARCAL, ON LA MAJORIA DELS INTERCANVIS ES FEIEN PEL SISTEMA DE COMARCAL, ON LA MAJORIA DELS INTERCANVIS ES FEIEN PEL SISTEMA DE BARATA o CANVI, ,AL NO CIRCULAR QUASI MONEDA BARATA o CANVI AL NO CIRCULAR QUASI MONEDA
  • 32. Govern i economia. Govern Rei Concentració de poders Economia Agricultura Ramaderia Ovella merina Corts Impostos Ramats transhumants Carrerades “Mestas” Escut de la Mesta Estat únic Institucions úniques i mateixa llei. Artesania i comerç Fires
  • 33. 4. El REPOBLAMENT dels TERRITORIS CONQUISTATS  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA: a) OCUPACIÓ DE TERRES QUE S’HAVIEN MANTINGUT DESHABITADES o que els REIS CRISTIANS HAVIEN CONQUISTATS ALS MUSULMANS:    b) RECONQUISTA REPOBLAMENT CONQUISTA DOCUMENT ON ES RECOLLIEN ELS BENEFICIS QUE TENIEN ELS NOUS REPOBLADORS EN OCUPAR TERRA RECONQUISTADA:    CARTA DE POBLAMENT CARTA DE BENEFICIS CARTA DE PRIVILEGIS c) XICOTETES PARCEL.LES DE TERRA OCUPADES PER LLAURADORS LLIURES DURANT EL REPOBLAMENT DE LA VALL DEL DUERO i del SUD DELS COMTATS PIRINENCS:    GUARET CULTIUS ALOUS d) REUNIÓ DELS HABITANTS DE LES VILES, EN QUÈ ES DECIDIEN ELS AFERS D’INTERÉS COL.LECTIU:    CONSELL CORTS ASSEMBLEA e) IMPORTANTS PRIVILEGIS i DRETS QUE ELS REIS ATORGAVEN ALS HABITANTS QUE ES TRASLLADAVEN A LES CIUTATS FRONTERERES:    FURS DONACIONS PRESTACIONS
  • 34. 4. El REPOBLAMENT dels TERRITORIS CONQUISTATS QUESTIONS CLAUS --- PER LA PROVA 1. A QUE S’ANOMENA REPOBLACIÓ, EN QUE ES CONVERTIEN LES TERRES CONQUISTADES A L’ENEMIC i A QUI I PER QUIN MOTIU ELS LLIURAVEN? 2. D’ON PROCEDIEN ELS NOUS REPOBLADORS, QUINS PRIVILEGIS ELS OTORGAVEN ELS REIS i ON ES RECOLLIEN ELS MATEIXOS? 3. INDICA, AL RESPECTE DELS DOS TIPUS DE REPOBLAMENT:  LLIURES:  QUI ELS FORMAVA:  QUI ELS GOVERNAVA i QUE ES DECIDIA EN ELLS:  COMUNALS:  MOTIU PEL QUE VAN SORGIR:  FORMA EN QUE S’ORGANITZAVEN:  OTORGAMENT QUE TENIEN i PER A QUI EREN: 4. QUINA ERA LA BASE DE LA RIQUESA DELS REGNES CRISTIANS ALS SEGLES IX-XII, COM EREN ELS INTERCANVIS, QUE S’ORGANITZAVA PERIÒDICAMENT A LES VLILES i CIUTATS i COM ES FEIEN LA MAJORIA DELS INTERCANVIS i PERQUÈ?
  • 35. INTERRELACIÓ CULTURAL AL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA AL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA VAN CONVIURE, ,EN ÉPOQUES de PAU i iPERÍODES VAN CONVIURE EN ÉPOQUES de PAU PERÍODES D’ENFRONTAMENT CULTURES, RELIGIONS i iPOBLES D’ENFRONTAMENT CULTURES, RELIGIONS POBLES DIVERSOS, ,COM FOREN: DIVERSOS COM FOREN: - CRISTIANS - MUSULMANS - JUEUS DE RESULTES D’AQUESTA CONVIVÈNCIA ES VA DE RESULTES D’AQUESTA CONVIVÈNCIA ES VA PRODUIR UN INFLUX D’UNES CULTURES SOBRE PRODUIR UN INFLUX D’UNES CULTURES SOBRE ALTRES i iun ENRIQUIMENT DEL PATRIMONI ALTRES un ENRIQUIMENT DEL PATRIMONI CULTURAL dels REGNES CRISTIANS CULTURAL dels REGNES CRISTIANS ESCOLES de TRADUCTORS - -FOREN UN PUNT DE TROBADA CULTURAL ENTRE ÀRABS,JUEUS i iCRISTIANS, , FOREN UN PUNT DE TROBADA CULTURAL ENTRE ÀRABS,JUEUS CRISTIANS QUE TREBALLAVEN EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIA,,TRADUINT TEXTOS QUE TREBALLAVEN EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIA TRADUINT TEXTOS LITERARIS, TRACTATS DE MEDICINA, MATEMÀTIQUES i iASTRONOMIA. LITERARIS, TRACTATS DE MEDICINA, MATEMÀTIQUES ASTRONOMIA. --LA MÉS DESTACADA FOU L’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO LA MÉS DESTACADA FOU L’ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO
  • 36. COMUNITATS JUEVES EREN COMUNITATS JUDAIQUES QUE ES VAN QUEDAR AALES CIUTATS COMUNITATS JUDAIQUES QUE ES VAN QUEDAR LES CIUTATS CONQUISTADES PELS CRISTIANS i ique es VAN CONVERTIR EN METGES, CONQUISTADES PELS CRISTIANS que es VAN CONVERTIR EN METGES, CONSELLERS, PRESTADORS, CIENTÍFICS i iTRADUCTORS CONSELLERS, PRESTADORS, CIENTÍFICS TRADUCTORS VIVIEN EN BARRIS SEPARATS ANOMENATS ALJAMES o EN BARRIS SEPARATS ANOMENATS ALJAMES o JUERIES, ,ON TENIEN SINAGOGES ooCENTRES D’ORACIÓ JUERIES ON TENIEN SINAGOGES CENTRES D’ORACIÓ PAGAVEN IMPOSTOS ESPECIALS i iTENIEN AUTONOMIA ADMINISTRATIVA i iJUDICIAL PAGAVEN IMPOSTOS ESPECIALS TENIEN AUTONOMIA ADMINISTRATIVA JUDICIAL Els MOSSÀRABS EREN CRISTIANS QUE ES VAN MANTINDRE FIDELS AL CRISTIANISME DESPRÉS CRISTIANS QUE ES VAN MANTINDRE FIDELS AL CRISTIANISME DESPRÉS DE LA INVASIÓ MUSULMANA DE LA INVASIÓ MUSULMANA ELS ÀRABS ES VAN PERMETRE PRACTICAR LA RELIGIÓ CRISTIANA i ique VISQUEREN ELS ÀRABS ES VAN PERMETRE PRACTICAR LA RELIGIÓ CRISTIANA que VISQUEREN AMB LES SEUES PRÒPIES LLEIS , ,PERÒ A CANVI, ,ELS VAN EXIGIR EL PAGAMENT D’UNS AMB LES SEUES PRÒPIES LLEIS PERÒ A CANVI ELS VAN EXIGIR EL PAGAMENT D’UNS TRIBUTS i ique els SOMETEREN A LA SEUA AUTORITAT TRIBUTS que els SOMETEREN A LA SEUA AUTORITAT
  • 37. Els MUDÈJARS EREN --MUSULMANS QUE VAN ROMANDRE EN ELS REGNES CONQUISTATS MUSULMANS QUE VAN ROMANDRE EN ELS REGNES CONQUISTATS PELS REIS CRISTIANS, QUE ELS VAN PERMETRE MANTENIR: : PELS REIS CRISTIANS, QUE ELS VAN PERMETRE MANTENIR -- LA SEUA RELIGIÓ, PERTINENCES, OFICIS LA SEUA RELIGIÓ, PERTINENCES, OFICIS --PERÒ TENIEN QUE PAGAR UNS TRIBUTS ESPECIALS i ien MOLTS CASOS ES PERÒ TENIEN QUE PAGAR UNS TRIBUTS ESPECIALS en MOLTS CASOS ES VEIEN OBLIGATS A VIURE EN BARRIS APARTATS i iAÏLLATS, les MORERIES VEIEN OBLIGATS A VIURE EN BARRIS APARTATS AÏLLATS, les MORERIES -- EL SEU NOMBRE VA SER ELEVAT i iVA DONAR LLOC A UNA ENORME INFLLUÈNCIA, , EL SEU NOMBRE VA SER ELEVAT VA DONAR LLOC A UNA ENORME INFLLUÈNCIA VISIBLE EN PARAULES QUE CONSERVA LA NOSTRA LLENGUA D’ORIGEN ÀRAB, COM VISIBLE EN PARAULES QUE CONSERVA LA NOSTRA LLENGUA D’ORIGEN ÀRAB, COM TAMBÉ LES APORTACIONS aales TÈCNIQUES DE REGADIU i iMOLTS CONEIXEMENTS TAMBÉ LES APORTACIONS les TÈCNIQUES DE REGADIU MOLTS CONEIXEMENTS CIENTÍFICS i iMÈDICS CIENTÍFICS MÈDICS -- TAMBÉ VAN CREAR UN ESTIL DE CONSTRUCCIÓ PECULIAR, L’ART MUDEJAR TAMBÉ VAN CREAR UN ESTIL DE CONSTRUCCIÓ PECULIAR, L’ART MUDEJAR
  • 38. 5. La PENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA de CULTURES  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. TORNA a ESCRIURE AQUESTES FRASES CORREGINT-NE ELS ERRORS: 1. AL LLARG DE L’EDAT MITJANA, A LA PENÍNSULA IBÈRICA VAN CONVIURE CULTURES, RELIGIONS i POBLES DIVERSOS: CRISTIANS, HINDÚS i JUEUS. 2. MOLTES DE LES OBRES FILOSÒFIQUES i CIENTÍFIQUES DELS AUTORS GRECS i LLATINS VAN ARRIBAR A EUROPA A TRAVÉS D’AL-ANDALUS, PERQUE HAVIEN ESTAT TRADUÏDES AL CASTELLÀ 3. L’INTERÉS DELS PAÏSOS EUROPEUS PER CONÉIXER LES OBRES CLÀSSIQUES VA FOMENTAR LA CREACIÓ A LA FRANÇA CRISTIANA D’ESCOLES DE TRADUCTORS 4. LES ESCOLES DE TRADUCTORS VAN SER UN VERITABLE PUNT DE TROBADA CULTURAL ENTRE ANGLESOS, FRANCS i GERMÀNICS, QUE TREBALLAVEN EN UN AMBIENT DE TOLERÀNCIA 5. LES COMUNITATS JUEVES HABITAVEN EN BARRIS SEPARATS, ANOMENATS ALJAMES o MORERIES
  • 39. 5. La PENÍNSULA IBÈRICA: TROBADA de CULTURES QUESTIONS CLAUS --- PER LA PROVA 1. 2. 3. QUÈ i QUI, VAN CONVIURE AL LLARG DE L’EDAT MITJANA A LA PENÍNSULA IBÈRICA i QUE ES VA PRODUIR DE RESULTA D’AQUESTA CONVIVÈNCIA? QUE i PER QUÈ, VAN FOMENTAR L’INTERÉS DELS PAÏSOS EUROPEUS PER CONEIXER LES OBRES FILOSÒFIQUES i CIENTÍFIQUES DELS GRECS i LLATINS, QUE VAN SER AQUESTES ESCOLES, COM ES TREBALLAVA EN ELLES, QUE TRADUÏEN i QUINA FOU LA MÉS DESTACADA? INDICA AL RESPECTE DE LA CULTURA DELS JUEUS, MOSSÀRABS i MUDÈJARS:  JUEUS:  EN QUE ES VAN CONVERTIR, AL SER CONQUISTADES LES CIUTATS PELS CRISTIANS:  LLOC ON VIVIEN i NOM:  CENTRE D’ORACIÓ:  ASPECTES EN QUE TENIEN AUTONOMIA:  MOSSÀRABS:  QUI EREN:  EXIGÈNGIES PER PODER MANTINDRE LES SEUES PRÒPIS LLEIS:  ESTIL ARTISTIC QUE VAN DESENVOLUPAR i QUE MESCLAVA EL MATEIX:  MUDÈJARS:  QUI EREN:  QUE ELS VAN PERMETRE ELS MONARQUES:  A QUE ESTAVEN SOTMESOS:  QUE CONSERVEM D’ELLS:
  • 40. TEMA 4: La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENINSULARS  ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA: PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES PÀGINES 74 i 75, EFECTUAR: L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES L’ACTIVITAT 4: TREBALLA el MAPA L’ACTIVITAT 5: IDENTIFICA PERSONATGES L’ACTIVITAT 8: REFLEXIONA i ARGUMENTA  DEL

×