2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL

6,096 views
5,777 views

Published on

POWER POINT UTILITZAT EN CLASSE PER EXPLICAR ELS DIFERENTS ASPECTES DEL TEMA i les ACTIVITATS PLANTEJADES en el mateix

Published in: Education
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
6,096
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
68
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

2n eso tema 3 LA CIUTAT MEDIEVAL

  1. 1. TEMA: 3
  2. 2. 1. La RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA  COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 42, del LLIBRE  EUROPA OCCIDENTAL, DURANT EL SEGLE XII, VA TINDRE UNA ÈPOCA DE:    VA ESTIMULAR  EXPANSIÓ AGRÍCOLA:  ASPECTES DE LA MILLORA AGRÍCOLA  MOTIUS DE L’AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT  PRINCIPALS INNOVACIONS:  NOVES TÈCNIQUES DE CULTIU, COM FOREN  NOUS INSTRUMENTS AGRÍCOLES, COM FOREN  L’AUGMENT DE LA POBLACIÓ:  L’INCREMENT DE LA PRODUCCIÓ:  VA PERMETRE  VA FER  CANVIS QUE VA ORIGINAR  L’INCREMENT DEMOGRÀFIC:  VA PROVOCAR  VA FOMENTAR  MOTIU  CREIXEMENT DE LES CIUTATS:  LA MILLORA DE L’AGRICULTURA VA ESTIMULAR REVITALITZAR     CIUTATS ES VAN CONVERTIR EN EL RENAIXEMENTS DE LES CIUTATS ES VA PRODUIR A PARTIR DE LES CIUTATS VAN REBRE EL NOM DE ELS HABITANTS DE LES CIUTATS ES DENOMINAVEN
  3. 3. L’AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA. CAUSES AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE DE CULTIU. NOVES TÈCNIQUES DE CONREU. CONSEQÜÈNCIES AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ. REDUCCIÓ DELS PERÍODES DE FAM. AUGMENT DE LA POBLACIÓ.
  4. 4. EL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS. A partir del segle XII NOU CREIXEMENT URBÀ Ciutats antigues augmenten la seva població. Noves ciutats al costat d’un castell, d’un monestir o en rutes comercials. Les més poblades : París. Bruges, Gant,... (Països Baixos ) Gènova, Florència, Venècia,... (N. d’Itàlia ).
  5. 5. CAUSES D’AQUEST CREIXEMENT. NOVES TÈCNIQUES AGRÍCOLES ÈXODE RURAL. REACTIVACIÓ DEL COMERÇ  MOLTS COMERCIANTS S’HI VAN INSTAL.LAR A LES CIUTATS (MERCATS). HABITANTS  LLIURES DEL CONTROL DELS SENYORS FEUDALS.
  6. 6. LES DIFERÈNCIES ENTRE CIUTADANS. L’HABITANT DE LA CIUTAT S’ANOMENAVA BURGÈS .
  7. 7. 1. La RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA
  8. 8. 1. LA RECUPERACIÓ de la VIDA URBANA  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA: a) QUÈ VA AFAVIRIR LA MILLORA DE L’AGRICULTURA a la FI del SEGLE XI?    b) LA FI DE LES GRANS INVASIONS i la DISMINUCIÓ de les GUERRES SENYORIALS LA FI DE LES GUERRES SENYORIALS i la DISMINUCIÓ de les GRANS INVASIONS L’INICI de les GRANS INVASIONS i l’AUGMENT de les GUERRES SENYORIALS QUINES INNOVACIONS VAN CONTRIBUIR A L’AUGMENT de la PRODUCTIVITAT AGRÀRIA A EUROPA OCCIDENTAL?    L’ARADA ROMANA i l’ÚS DEL BOU COM ANIMAL DE TIR L’ARADA DE FUSTA i la ROTACIÓ BIENNAL LA ROTACIÓ TRIENNAL, L’ARADA NORMANDA i l’ÚS DEL CAVALL COM ANIMAL DE TIR c) COM VA AFECTAR L’INCREMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA a la PRODUCCIÓ?    VA MILLORAR L’ALIMENTACIÓ i VA AUGMENTAR LA RESISTÈNCIA A LES MALALTIES VA EMPITJORAR L’ALIMENTACIÓ i AUGMENTAR EL NOMBRE DE MALALTIES VA DIVERSIFICAR L’ALIMENTACIÓ PERÒ VA FER SORGIR i CREAR NOVES MALALTIES d) QUANTS HABITANTS TENIA EUROPA EN ELS SEGLES XIII i XIV?    • 35 MILIONS i 25 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT 45 MILIONS i 75 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT 65 MILIONS i 75 MILIONS, EN CADA SEGLE RESPECTIVAMENT QUINA CONSEQÜÈNCIA VA TENIR L’AUGMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XIII?    LA NECESSITAT DE CREAR NOVES CIUTATS i l’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP a les CIUTATS LA NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ de les TERRES de CULTIU i L’EMIGRACIÓ de la CIUTAT AL CAMP LA NECESSITAT DE BUSCAR NOVES TERRES DE CULTIU i L’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP A LES CIUTATS
  9. 9. 2. El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT  COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 46 47 i, del LLIBRE  CIUTAT MEDIEVAL:     VA CONVERTIR ARTESANS S’AGRUPAVEN TREBALL ARTESA ES FEIA EN CARACTERÍSTIQUES DE LA CASA DE L’ARTESÀ  GREMIS:       EREN PROTEGIEN i SUPERVISAVEN FORMA D’ROGANITZAR-SE PREOCUPAVA NORMES CONTROLAVA  COMERÇ:  FUNCIÓ ESSENCIAL DELS NUCLIS URBANS  RUTES TERRESTRES:  ES VAN FACILITAR PER  FIRES EREN  RUTES MARÍTIMES:  MOTIU DE LA IMPORTÀNCIA DEL COMERÇ MARÍTIM
  10. 10. ELS GREMIS A partir del segle XII Associació d’artesans d’un mateix ofici GREMIS Cada gremi tenia el seu estatut Drets Obligacions Controlar la producció Funcions Assistir als membres de l’ofici Escut del gremi de serrallers, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.
  11. 11. ELS OFICIS Tres CATEGORIES d’artesans per ofici: MESTRE Obra mestra OFICIAL APRENENT
  12. 12. LA RUTA DE L’ATLÀNTIC: TENIA COM A CENTRE ELS PAÏSOS BAIXOS. IMPORTAVA VI I LLANA DEL SUD. EXPORTAVA PELLS, FUSTA I BLAT DEL NORD.
  13. 13. LA RUTA DEL MEDITERRANI: TENIA COM A CENTRE EL NORD D’ITÀLIA. IMPORTACIONS: PRODUCTES LUXOSOS D’ORIENT. EXPORTACIONS: TEIXITS, ARMES I EINES D’OCCIDENT.
  14. 14. 2..El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT 2 El DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC de la CIUTAT
  15. 15. 3. LA SOCIETAT URBANA  COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 48, del LLIBRE  BURGESIA:  BASE DE LA SEUA RIQUESA  GRUPS QUE ES DISTINGUIEN i QUI ELS FORMAVA  GENT QUE VA ATRAURE LA RIQUESA DE LES CIUTATS  GOVERN de les CIUTATS:  PRINCIPI, ES VAN FORMAR  POSTERIORMENT ES VAN ELEGIR i ESTAVEN DIRIGIDES  AMB EL PAS DEL TEMPS, EL SEU GOVERN VA QUEDAR EN MANS DE  AQUEST GRUP VA REBRE EL NOM  CULTURA URBANA:     SEGLES X i XI, LLEGIR i ESCRIURE ESTAVA RESERVAT ALS CENTRES PRINCIPALS DE LA CULTURA MOTIUS QUE VAN AFAVORIR UN MAJOR INTERÉS PER LA CULTURA NECESSITATS QUE VAN POTENCIAR A LES CIUTATS EL DESENVOLUPAMENT DELS CONEIXEMENTS  DEPENIEN  VAN DONAR LLOC i MOTIU
  16. 16. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS VA TRANSFORMAR LA SOCIETAT FEUDAL.
  17. 17. ALTA BURGESIA: MERCADERS I BANQUERS PETITA BURGESIA: ARTESANS I BOTIGUERS A LES CIUTATS VA SORGIR UN NOU GRUP SOCIAL, LA BURGESIA, QUE ES DEDICAVEN A FER FEINES ARTESANES I AL COMERÇ. ELS BURGESOS EREN LLIURES I NO DEPENIEN DE CAP SENYOR FEUDAL. LA BASE DE LA SEVA RIQUESA EREN ELS DINERS.
  18. 18.  L’ALTA BURGESIA ES DEDICAVA AL COMERÇ A GRAN ESCALA I AL PRÉSTEC DE DINERS.
  19. 19. 3. LA SOCIETAT URBANA
  20. 20. 3. LA SOCIETAT URBANA  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA: a) PER QUÈ LES CIUTATS VAN TRANSFORMAR LA SOCIETAT FEUDAL?    PERQUÈ ELS SEUS HABITANTS VAN SER PRIVATS D’UAN SÈRIE DE DRETS PERQUÈ ELS REIS i els NOBLES CONTROLAVEN EL GOVERN PERQUÈ ES VA OTORGAR ALS SEUS HABITANTS LLIBERTAT PERSONAL i una SÈRIE DE DRETS b) QUIN NOU GRUP SOCIAL ES VA FORMAR A LES CIUTATS?    NOBLESA BURGESIA ARTESANS c) DE QUÈ S’ENCARREGAVEN ELS MAGISTRATS?    DE LES FINANCES, L’ORDRE i la JUSTICIA DE LA JUSTICIA, L’AGRICULTURA i el COMERÇ DE L’ORDRE, L’ARTESANIA i les FINANCES d) EN QUÈ ES BASAVA LA RIQUESA DE LA BURGESIA?    EN LES RENDES QUE CONTINUAVEN OBTENINT DE LA TERRA EN ELS BENEFICIS QUE OBTENIEN EN ELS SEUS NEGOCIS EN ELS INTERESSOS QUE COBRAVEN COM A PRESTAMISTES e) QUI FORMAVA EL PATRICIAT URBÀ?   ELS ARTESANS i els BANQUERS ELS BANQUERS i els COMERCIANTS RICS
  21. 21. 4. La CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES  COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 50 i 51 , del LLIBRE  PODER DE LA MONARQUIA als segles X i XII:    ERA REIS NO ES PODIEN IMPOSAR ALS  MOTIUS A PARTIR DEL SEGLE XII,APROFITEN  PER A  GARANTIR  BURGESOS:   NECESSITAVEN ASPIRAVEN  CARTES DE PRIVILEGIS:     MOTIUS DE FER-LES i QUI els OTORGAVA RECONEIXIEN S’OTORGOVA i OFERIA A CANVI D’ELLES, ELS BURGESOS FACILITAVEN ALS REIS  CORTS i PARLAMENTS:     GRUPS QUE VAM IMPOSAR ELS MONARQUES, LA SEUA PRESÈNCIA FORMADES PELS PRETENSIONS DEL REI AL CONVOCAR-LOS DIFERENTES NOMS QUE REBIEN  CONSOLIDACIÓ del PODER de les MONARQUIES i de les FRONTERES dels seus REGNES :   VA ORIGINAR CONFLICTE MÉS GREU      VA ENFRONTAR DADES DE DURACIÓ MOTIUS DEL SEU INICI VENCEDOR
  22. 22. ELS REIS VAN ENFORTIR EL SEU PODER GRÀCIES AL SUPORT ECONÒMIC DE LA BURGESIA. LES CORTS O PARLAMENTS MEDIEVALS ESTAVEN FORMATS PER LA NOBLESA, EL CLERO I LA BURGESIA.
  23. 23. LA GUERRA DELS CENT ANYS VA ENFRONTAR FRANÇA I ANGLATERRA.
  24. 24. 4. La CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES
  25. 25. 4. LA CONSOLIDACIÓ de les MONARQUIES  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA: a) DOCUMENT en el QUAL EL REI RECONEIXIA EL DRET DE LES CIUTATS D’ESTABLIR EL SEU PROPI GOVERN i la CONDICIÓ DE SER LLIURES, ELS SEUS HABITANTS:    b) CARTA DE PRIVILEGIS DOCUMENT DE PRIVILEGIS AUTORITZACIÓ MUNICIPAL REUNIÓ DEL REI AMB ELS REPRESENTANTS DELS TRES ESTAMENTS DE LA SOCIETAT MEDIEVAL:    SENATS o CORTS CORTS o PARLAMENT COMINITATS c) DINERS QUE REBIEN ELS REIS DE LA BURGESIA:    IMPOSTOS SUBSIDIS DONACIONS d) REUNIONS DEL REI AMB ELS REPRESENTANTS DE LA NOBLESA i el CLERO:    CONSELL o CORT REIAL CONSELL DE PRIVILEGIATS CORT DEL REI e) QUINA CONSEQÜÈNCIA VA TENIR L’AUGMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XIII?    LA NECESSITAT DE CREAR NOVES CIUTATS i l’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP a les CIUTATS LA NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ de les TERRES de CULTIU i L’EMIGRACIÓ de la CIUTAT AL CAMP LA NECESSITAT DE BUSCAR NOVES TERRES DE CULTIU i L’EMIGRACIÓ DE LLAURADORS CAP A LES CIUTATS
  26. 26. 5. La CRISI de la BAIXA EDAT MITJANA ( segles XIV i XV )  COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 52 i 53, del  LLIBRE La FAM, la GUERRA i la PESTA:  SEGLE XV, ES VAN PRODUIR CRISI AGRÀRIES A EUROPA:      LA CRISI DEMOGRÀFICA:  VA:       COM A CONSEQÜÈNCIA MOTIVADES PROBLEMA QUE ES VA AFEGIR DATA i NOM DEL PERÍODE MES DUR  VA AFECTAR i VA PROVOCAR AFECTAR PROVOCAR AGREUJAR PARALITZAR FRENAR CRISI AGRARIA i REVOLTES dels LLAURADORS:  EFECFECTES IMMEDIATS AL CAMP DEL DESCENS DE LA POBLACIÓ:      VA FER ESCASSEJAR LA PRODUCCIÓ FORMA EN QUÈ ES VAN COMPENSAR LES PERDUES CRÀCTER DE LES REVOLTES DELS LLAURADORS LES REVOLTES URBANES:  CRISI TAMBÉ A LES CIUTATS:  MORTALITAT  MOTIUS DE LA RUÏNA DE MOLTS ARTESANS i COMERCIANTS  VAN ESTENDRE  GRUPS MÉS DESFAVORITS DAVANT DE LA MISERIA, VAN EXIGIR  REVOLTES VAN ESCAMPAR PER UN GRAN NOMBRE DE CIUTATS EUROPEES i ANAVEN ACAOMPANYADES DE 
  27. 27. LA PESTA NEGRA DE 1347
  28. 28. 5. La CRISI de la BAIXA EDAT MITJANA ( segles XIV i XV )
  29. 29. 6 i 7. L’ART GÒTIC: ARQUITECTURA, ESCULTURA i PINTURA  COMPLETA L’ESQUEMA o SUBRATLLA al LLIBRE, els PRINCIPALS ASPECTES del PUNT, de la PÀGINA 54,56 i 57, del LLIBRE  ART GÒTIC:  CARACTERÍSTIQUES GENERALS:        LLOC i QUANT NAIX LLOCS PER ON ES VA ESTENDRE ERA UN ART EMINENMENT EL VAN IMPULSAR NOVES CONSTRUCCIONS CIVILS QUE ES VAN REALITZAR EDIFICI MÉS IMPORTANT i QUE PRETENIA MOSTRAR EL MATEIX MONESTIRS: ORDE QUE VA ADOPTAR LA SEUA CONSTRUCCIÓ  ARQUITECTURA:  NOVES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES i QUE VAN PERMETRE  ELEMENTS QUE VAN FER POSSIBLE ELS CANVIS  ESCULTURA:       ES VA ANAR INDEPENDITZANT DE ERA ESSENCIALMENT UN ELEMENT NOUS TIPUS D’ESCULTURES INDEPENDENTS QUE VAN APAREIXER TENDÈNCIA QUE PRESENTAVA i RECURSOS QUE UTILITZAVEN PER ACONSEGUIR-HO MATERIALS MÉS UTILITZATS RETAULES:MATERIALS EN QUE ES FEIEN  PINTURA:     MOTIU DE LA REDUCCIO DEL SEU ESPAI PINTURES MÉS GENERALITZADES TEMES: QUE EREN,PREFERÈNCIES i MOSTRAVEN MAJOR INTERÉS PER FIGURES: FORMA EN QUE ES DEFINIEN i QUE ES BUSCAVA AMB ELLES
  30. 30. CARACTERÍSTIQUES GENERALS * ÉS UN ART ON ES COMBINEN TEMES RELIGIOSOS I TEMES PROFANS -CIVILS I DOMÈSTICS- . * REFLEXA ELS VALORS DE LA CLASSE SOCIAL BURGESA, QUE AJUDA I REP EL SUPORT DE LA MONARQUIA, A LES CIUTATS. * ÉS UN ART ESSENCIALMENT URBÀ. * TÉ UNA FINALITAT DECORATIVA MÉS QUE DIDÀCTICA. * NATURALISME: S’INTENTA REPRESENTAR LA REALITAT D’UNA MANERA PROPORCIONADA I TANT REALISTA COM ELS FOS POSSIBLE ALS ARTISTES. * OBRES DE GRAN TAMANY; DE DIMENSIONS MONUMENTALS.
  31. 31. ARQUITECTURA GÒTICA PRINCIPALS ELEMENTS CONSTRUCTIUS: a) ES SUBSTITUEIX L’ARC DE MIG PUNT DEL ROMÀNIC PER L’ARC APUNTAT b) LA VOLTA D’ARESTA ÉS SUBSTITUÏDA PER LA VOLTA DE CREUERIA ON EL PES DEL SOSTRE CAU SOBRE LES NERVADURES I ES PROJECTA SOBRE ELS PILARS O COLUMNES ALLIBERANT EL MUR DE LA SEVA FUNCIÓ SUSTENTANT. c) PER REFORÇAR EL TREBALL SUSTENTANT DE LES COLUMNES O PILARS ES CREEN ELS CONTRAFORTS I ELS ARCBOTANTS. d) EL MUR EN DEIXAR DE TENIR UNA FUNCIÓ SUSTENTANT ES POT FORADAR FENT GRANS FINESTRALS QUE ES COBRIRAN AMB VITRALLS PER DONAR IMPRESSIONANTS EFECTES DE LLUM, QUE DONARAN A L’INTERIOR UN ASPECTE IRREAL I REFORÇARÀ LA IDEA D’ESPAI SACRE.
  32. 32. ARC OGIVAL
  33. 33. VOLTA DE CREUERIA ESTRUCTURA ESQUELÈTICA FORMADA PER QUATRE PILARS UNITS A QUATRE ARCS OGIVALS I DOS ARCS OGIVALS QUE ES CREUEN EN DIAGONAL, ANOMENATS NERVIS. EL PUNT ON ES CREUEN ELS NERVIS ÉS LA CLAU DE VOLTA.
  34. 34. VOLTA DE CREUERIA DIFERENTS MOMENTS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA VOLTA DE CREUERIA.
  35. 35. VOLTA DE CREUERIA
  36. 36. VOLTES DE CREUER
  37. 37. VOLTA DE CREUERIA VOLTA DE CREUERIA DE LA CATEDRAL D’AMIENS
  38. 38. VITRALLS
  39. 39. VERTICALITAT I LLUM: INTERIOR DE LA CATEDRAL DE REIMS (FRANÇA)
  40. 40. ROSSASSES
  41. 41. Arcs boterells o arcbotants Volta de creueria Pinacles Sistema constructiu Pilar Arc ogival
  42. 42. Àbsis Absidioles Deambulatori o girola doble Presbiteri Transsepte Nau central Naus laterals Torres de campanes Creuer
  43. 43. ESTRUCTURA DE L’ARQUITECTURA GÒTICA ARCBOTANT O ARC BOTERELL PINACLE ARC OGIVAL CONTRAFORT EXTERIO O ESTREP CONTRAFORT
  44. 44. Pinacle ELEMENTS ESTRUCTURALS Arcbotants Volta de creueria ogival Contrafort Arcs apuntats Claristori Trifori Pilar fasciculat
  45. 45. ORGANITZACIÓ DELS INTERIORS, CATEDRAL DE LAON (FRANÇA) TRIFORI FINESTRALS O CLARISTORI GALERIA ALTA O TRIBUNA ARCADES DE SEPARACIÓ DE LES NAUS
  46. 46. PILARS
  47. 47. ARCBOTANTS ARCBOTANTS O ARCS BOTERELLS
  48. 48. CONTRAFORT
  49. 49. CONTRAFORTS
  50. 50. PINACLE
  51. 51. GÀRGOLES
  52. 52. FAÇANES TORRE AGULLA ARQUERIA ROSASSA ELEMENTS ESCULTÒRICS FAÇANA OEST DE LA CATEDRAL DE NOTRE DAME (PARÍS)
  53. 53. CATEDRAL DE CHARTRES
  54. 54. CATEDRAL DE MILÀ
  55. 55. CATEDRAL DE LLEÓ
  56. 56. ARQUITECTURA CIVIL CASTELL DE BELLVER
  57. 57. LLOTJA DE VALÈNCIA
  58. 58. E scultura gòtica
  59. 59. Característiques • Funció essencialment decorativa, sense abandonar la d’instrucció dels fidels. • Temàtica religiosa: Crist a la creu, la Verge, la Pietat(nou), sepulcres,…
  60. 60. Característiques • LLOCS: Portalades, capitells claustres, gàrgoles (arquitectura) sepulcres, retaules; talles exemptes (inici procés d’alliberament de l’arquitectura que culminà al Renaixement). • MATERIALS: mateixa pedra parament, marbre, alabastre; materials més cars en talles petites. • REALISTA (Sant Francesc, representar a Déu i el món tal com és), naturalista (paisatge obra de Déu): roba, rostres, etc. • CARÀCTER més HUMÀ: proporció, expressió de sentiments, bellesa serena.
  61. 61. Característiques • VOLUM: amb el tractament de la roba evoluciona (tractament més clàssic). • MOVIMENT: cerca el moviment en les representacions.
  62. 62. Escultura gòtica • Es substitueix l’irrealisme romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la REALITAT, més propi d’una cultura urbana.
  63. 63. EXTERIORS • • • • • • FAÇANES CRESTERIES TORRES “XAPITELLS” ARCBOTANTS PINACLES CIMBORIS… Nous llocs INTERIORS • ELS MURS DEIXEN PAS ALS VITRALLS EN LES GRANS OBERTURES I L’ESCULTURA ES TRASLLADA A: – RETAULES – CADIRAM DEL COR – SEPULCRES – TRONES (PÚLPITOS)
  64. 64. RETAULES
  65. 65. Simone Martini Anunciació Giotto di Bondone Crist mort Pintura gòtica Jan Van Eyck El matrimoni Arnolfini Van der Weyden La Magdalena
  66. 66. Característiques Funció decorativa de temples, principalment, però també d’ajuntaments, palaus, castells (particulars)… La pintura mural perd importància, ja que el seu lloc l’ocupa la vidriera, excepte a Itàlia.
  67. 67. Característiques La vidriera fa que es reservi la pintura com a tal per a taules (retaules, díptics, tríptics, políptics) i miniatures.
  68. 68. Característiques • S’utilitzen altres SUPORTS: – Vitralls. – Codis miniats (Scriptoria). – Pintura sobre taula: Retaules. – Tapissos (parets dels castells).
  69. 69. Característiques La temàtica és religiosa, preferentement, tot i que apareixen escenes costumistes, retrats… Matrimoni Arnolfini, Jan van Eyck
  70. 70. Característiques • Abandó de la rigidesa. • Més expressivitat i realisme. • Figures planes o ingràvides. Deposició de la creu, Van der Weyden
  71. 71. Característiques Cerca la profunditat (amb fons arquitectònics o paisatges).
  72. 72. Característiques • Mostra sentiments, estats d’ànim. • Un colorit variat, amb tonalitats. • Tècnica: Ús del tremp. El fresc a Itàlia, i innovació de l’oli del segle XV a Flandes, gràcies als Van Eyck.
  73. 73. Característiques • AUGMENT DEL REALISME. • PAISATGE. • RETRAT. • NATURALESA MORTA. • ENRIQUIMENT ICONOGRÀFIC. • PINTURA: -CROMÀTICA. -NATURALISTA. -NARRATIVA. -I DRAMÀTICA.
  74. 74. EVOLUCIÓ • 1) GÒTIC LINEAL (Franco-gòtic) (final XII-XIII) • 2) ITALO-GÒTIC (1250-1400) • 3) INTERNACIONAL o CORTESÀ (1375-1425) • 4) FLAMENC (XV)
  75. 75. 6 i 7 . L’ART GÒTIC: ARQUITECTURA,ESCULTURA i PINTURA ARQUITECTURA
  76. 76. 6 i 7. L’ART GÒTIC: ARQUITECTURA, ESCULTURA i PNTURA 7  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA: a) QUINS TIPUS D’ESCULTURA, INDEPENDENTS DE L’ARQUITECTURA, VAN APARÉIXER en el segle XIV?    EL RETAULE i el SEPULCRE LES GÀRGOLES EL PÚLPIT b) COM ERA L’ESCULTURA GÒTICA?    HIERÀTICA REALISTA IMPRESSIONISTA c) COM EREN ELS ROSTRES DE LES ESCULTURES GÒTIQUES?    EXPRESSIUS HIERÀTICS RÍGIDS d) COM EREN ELS VESTITS i els COSSOS de les ESCULTURES GÒTIQUES?    SENZILLS i SENSE FORMA AMB VOLUM PLANS e) QUINS MATERIALS S’UTILITZAVEN PER A REALITZAR LES ESCULTURES GÒTIQUES?    LA FUSTA EL FANG LA PERDRA, EL MARBRE i l’ALABASTRE
  77. 77. 6 i 7. L’ART GÒTIC: ARQUITECTURA, ESCULTURA i PNTURA 7  PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA 1. CORREGEIX ELS ERRORS D’AQUESTES FRASES, TORNANT A ESCRIURE-LES DE FORMA CORRECTA, SENSE ERRORS: a) L’ART GÒTIC VA NÀIXER A ALEMANYA EN EL SEGLE XII i es VA ESTENDRE PER EUROPA A PARTIR DEL SEGLE XIV b) EL GÒTIC ERA UN ART BÀSICAMENT RURAL QUE FOU IMPULSAT PER LA NOBLESA i el CLERO c) ELS EDIFICIS GÒTICS EREN MÉS BAIXOS i MENYS LLUMINOSOS QUE ELS ROMÀNICS d) L’ESCULTURA GÒTICA ES VA SEPARAR DE L’ARQUITECTURA EN EL SEGLE XV e) L’ESTRUCTURA DE LES ESGLÉSIES GÒTIQUES VA AUGMENTAR L’ESPAI QUE EL ROMÀNIC CONCEDIA A LA PINTURA f) L’ESTIL ERA POC REALISTA i els FONS D’ARQUITECTURES i PAISATGES ES VAN SUBSTITUIR PER DAURATS
  78. 78. TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL  ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA: PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES PÀGINES 58 i 59, EFECTUAR: L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES L’ACTIVITAT 4: COMENTA EL TEXT L’ACTIVITAT 6: ELABORA UNA LLETRA de CANVI L’ACTIVITAT 7: COMPLETA LA TAULA  DEL
  79. 79. TEMA 3: LA CIUTAT MEDIEVAL  ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA: 1. RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --valor 5 punts 2. DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES --- valor 1 punt 3. IDENTIFICAR, ASPECTES DE LA PINTURA SEGONS CORRESPONGEN AL ROMÀNIC o al GÒTIC , DE L’ACTIVITAT 7 DE COMPLETA LA TAULA, del PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES -- valor 1 punt 4. FRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES FRASES FALSES EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES i SUBRATLLAT o ESQUEMES FETS --- valor 1 punt 5. TRIAR LA RESPOSTA CORRECTA , de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES, REALITZADES EN CLASSE, D’ASPECTES de la SOCIETAT URBANA, la CONSOLIDACIÓ de la MONARQUIA o l’ART GÒTIC -- valor 1 punt

×