• Like
Adobe Photoshop
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
189
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ADOBE PHOTOSHOP Marina Ventura, D1
  • 2. Adobe Photoshop El programa Adobe Photoshop és el programa d’edició d’imatges més famós del món. Es tracta d’una aplicació informàtica en forma de taller de pintura i fotografia en el qual es treballa sobre un llenç. L’aplicació esta destinada a l’edició, retoc fotogràfic i pintura a base d’imatges de mapa de bits. És popularment conegut com Photoshop, que significa “taller de fotos” i és un dels programes més famosos de la casa Adobe juntament amb d’altres com Adobe Illustrator i Adobe Flash. Forma part de la família d’Adobe Creative Suite i es desenvolupa i comercialitza per Adobe Systems Incorporated inicialment per a computadores Apple però també per a plataformes PC amb sistema operatiu Windows. Es distribueix en diferents presentacions, tant individualment com formant part d’un paquet. (Adobe Creative Suite Design Premium y Versión Standard, Adobe Creative Suite Web Premium, Adobe Creative Suite Production Studio Premium y Adobe Creative Suite Master Collection). La seva capacitat de retoc i modificació de fotografies i la seva fama tant en l’àrea professional com en l’artística l’ha dut a ser un dels programes més venuts del món i un punt de partida per a altres industries i una font molt important de recursos per a Adobe Systems Incorporated. Funcions i ús En les versions inicials de Photoshop es treballava en un espai bitmap format per una sola capa on es podien aplicar tota serie d’efectes textos i tractaments, però el seu software ha anat millorant cada cop més les seves funcions. Algunes de les millores importants van ser l’incorporació de l’espai de treball multicapa, la inclusió de tipografies, control i retoc de color, efectes creatius, possibilitat d’incorporar plugins d’altres companyies i, l’exportació per a llocs web entre d’altres. Aquestes millores han permès més usos de l’aplicació. És a dir, encara que el propòsit principal de Photoshop és l’edició fotogràfica, aquesta aplicació també pot ser
  • 3. usada per crear imatges, efectes i gràfics en molt bona qualitat., tot i que per determinats treballs que requereixen l’ús de gràfics vectorials és més aconsellable utilitzar Adobe Illustrator. Així doncs, Photoshop s’ha convertit, gairebé des dels seus començaments, en l’eina estàndard de retoc fotogràfic, però també s’usa extensivament en multitud de disciplines del camp del disseny i la fotografia, com el disseny web, la composició d’imatges en mapa de bits, l’estilisme digital, la fotocomposició, l’edició i creació de grafismes de vídeo i bàsicament de qualsevol activitat que requereixi el tractament d’imatges digitals. També és molt útil pel fet que que permet el retoc i l’edició digital sense que l’arxiu hagi de passar per cap laboratori més per preparar l’impressió del material. Photoshop suporta molts tipus d’arxius d’imatges, BMP, JPG, PNG, GIF, entre d’altres, a més té formats d’imatge propis. Els formats suportats per Photoshop són: PSD, PDD: com a format estàndard de Photoshop amb suport de capes, PostScript: com a llenguatge de descripció de pàgines, EPS: compatible amb programes vectorials i d’autoedició, DCS, Prev EPS TIFF, BMP format estàndard de Windows, GIF: molt utilitzat per les web, JPEG: d’un factor de compressió molt alt i bona qualitat d’imatge, TIFF, PICT, PNG: de la mateixa utilització que els GIF, però amb més qualitat, PDF: com a format original d’Acrobat que permet emmagatzemar imatges vectorials i mapa de bits, ICO, IFF, PCX, RAW: com a format estàndard per a qualsevol plataforma o programa gràfic, TGA, Scitex CT, ILMSTRIP, FlashPix i JPEG2000. La seva estructura i funcionament són senzills d’entendre. S’organitza en diferents espais que realitzen diferents funcions. Les parts més importants que apareixen en pantalla són la finestra del document, la barra de títol, l’àrea d’imatge, la barra inferior, el quadre d’eines, la barra d’opcions i els panells o paletes. La finestra del document ens mostra el contingut del fitxer d’imatge amb la que estem treballant. A la part superior, a la barra de títol se’ns mostra el nom del fitxer, el grau de zoom i la manera de color. L’àrea d’imatge és el contingut gràfic de l’arxiu. La barra inferior és la barra d’estat. El quadre d’eines ens dóna accés a una sèrie d’usos per poder treballar, com per exemple una lupa per fer zoom sobre el llenç o un pinzell per pintar (elements que anomenem eines). Aquest quadre d’eines esta compartimentat en famílies d’eines, en eines de pintura o de selecció. Amb la barra d’opcions tenim
  • 4. la possibilitat de configurar una eina que tinguem seleccionada en el quadre d’eines. I finalment, els panells o paletes ens permeten modificar el contingut gràfic del fitxer d’imatge. La ubicació d’aquestes funcions pot variar per l’àrea de treball i també es pot amagar i mostrar altres de noves que no apareixen per defecte. Entre les alternatives a aquest programa, hi ha alguns programes lliures com GIMP, orientada a l’edició fotogràfica en general, o privatius com PhotoPaint de Corel, capaç de treballar amb qualsevol característica dels arxius de Photoshop, i també amb els seus filtres plugin. Naixement del programa El 1987, Thomas Knoll , un estudiant de doctorat a la Universitat de Michigan va escriure un programa en el seu Macintosh Plus per mostrar imatges a escala de grisos en pantalles monocromàtiques. Aquest programa s’anomenava Display. Display va cridar l’atenció al germà de Thomas Knoll, John Knoll, un treballador d’Industrial Light & Magic, que va recomanar a Thomas convertir el seu programa en un programa complet editor d’imatges. Uns mesos més tard , Display ja era capaç de llegir i escriure diversos formats de fitxers gràfics, treballava en color, s’adaptava al canvi de maquinari i es va establir la base per als plugins. Altres opcions disponibles eren els nivells, el balanç de color, l’ajust de to i saturació, les seleccions, les vores suavitzades i algunes possibilitats de pintura. El 1988 , Thomas va deixar de banda els estudis 6 mesos per treballar en el programa , juntament amb el seu germà. Thomas va voler reanomenar el programa a ImagePro, però el nom ja es trobava registrat, però més tard
  • 5. aquest mateix any, Thomas va reanomenar el programa com Photoshop i va negociar un tracte amb el creador d’escàners Barneyscan per distribuir còpies del programa amb un escàner. Així doncs, un total de 200 còpies de Photoshop van ser distribuïdes en la seva primera versió comercial, la 0.87. John va viatjar a Silicon Valley i va realitzar una presentació del programa a enginyers d’Apple i Russell Brown, director d’art a Adobe. Ambdues van ser exitoses i Adobe va decidir comprar la llicència per distribuir el programa al setembre de 1988. Mentre John treballava en plugins a Califòrnia, Thomas es va quedar a Ann Arbor treballant en el codi. Photoshop 1.0 va ser llançat l’any 1990 exclusivament per a Macintosh .5, que amb les variacions de la versió 1.0.7 va suposar un gran avenç gràcies al qual la competència no podia amb la seva interfície elegant i el seu codi ben escrit. La qualificació era excel·lent i neixia d’aquesta manera un dels programes que més impacte ha tingut en les industries i més beneficis ha aportat a la companyia Adobe. Evolució del programa El programa ha evolucionat molt ràpidament des de la seva primera versió. Després del llançament de la versió 1.0.7 Russell Brown produeix una sèrie de demostracions per mostrar la facilitat d’ús i potència de Photoshop . ColorStudio disposa de característiques que no estan presents en Photoshop , però té un gran desavantatge en contra. Es desenvolupa i publica la versió 2.0 de Photoshop, l’any 1993 i a partir d’aquest moment comencen a entrar mes enginyers en joc. Mark Hamburg qui incorporaria la tecnologia necessària per al tractament de traçats que permetria a Photoshop 2.0 integrar gràfics procedents d’Illustrator, suportar el mode CMYK , duotons, i incorporar l’eina ploma. Photoshop 2.0 guanya un ampli rang de clients en la indústria de la impressió gràcies al seu suport per a la quatricromia . La separació de colors genera una revolució en el món de l’autoedició . Les vendes es disparen . Però això no impedeix que el desenvolupament segueixi
  • 6. endavant. Arriba el moment de plantejar-se una versió per a entorn Windows, que s’ha de desenvolupar en paral·lel a la versió Mac. La versió Windows es va anomenar Brimstone i la de Mac Merlin. La nova versió es converteix en Photoshop 2.5. Photoshop 2.5. incorpora novetats com ara millors paletes o suport per a fitxers de 16 bits però el més notable és que es tracta de la primera versió Windows. Més tard, apareix un seriós competidor a l’horitzó Windows, l’ Aldus PhotoStyler, a més Photoshop 2.5. presenta problemes en la gestió de memòria. Solucionant aquest problema apareix la versió 2.5.1, la primera per funcionar amb xips Power PC. Immediatament comencen els treballs per a la següent versió, la 3.0, la major diferència estarà destinada a esdevenir una de les més brillants característiques del programa, les capes. Aquest fet resultà un èxit tot i que va suportar certa controvèrsia en la premsa, que acusava Photoshop d’haver plagiat aquesta funció d’un altre programa, Live Picture (que finalment acabà desapareixent d’escena a l’ombra de Photoshop). Aquesta versió no estava exempta de problemes diversos, com ara la manca de documentació o el codi beta no desactivat. D’aquí es van derivar 3.0.1 i 3.0.3 per resoldre aquests conflictes. A partir d’aleshores era possible treballar amb objectes gràcies a les capes , i això ho va canviar tot per complet ja que pràcticament totes les operacions eren molt mes flexibles. Per donar pas a la següent versió es pren una decisió radical: modificar completament la interfície del programa amb l’objectiu final d’unificar criteris i interfícies entre totes les aplicacions Adobe. Algunes de les novetats importants d’aquesta versió van ser el desenvolupament de les accions, les capes d’ajust, les reixetes i les guies i el treball realitzat en la transformació lliure. Aixi es definia la versió 4.0 de Photoshop, que va tenir un èxit rotund. A partir d’aquest moment van apareixer llibres escrits sobre Photoshop i companyies que oferien els seus productes (com ara plugins). Però si hi havia una cosa que pogués millorar el programa era la World Wide Web. Es necessitaven moltes eines per fer front a la demanda gràfica a Internet, i tot això porta a l’equip d’enginyers d’Adobe a replantejar-se una revisió i nova edició de Photoshop. Photoshop 5.0, que apareixia el 1998, va incorporar
  • 7. noves eines i característiques. Una de les mes impactants va ser la Paleta Història, una interessant i intel·ligent manera de pensar en l’eina Desfer, de forma molt més dinàmica, flexible i clara. Es feia possible retrocedir diversos passos, bifurcats cap a un altre camí i no perdre la feina feta en l’anterior. Increïble . Algunes eines també van experimentar canvis com el pinzell de clonar o la ploma. Però la millor de totes les novetats va ser la gestió de color, que per a alguns va significar un gran avenç, ja que es feia possible treballar amb originals procedents de diversos orígens (diapositives, vídeo , scanners , fotografies) sense alterar l’esquema de color original. Aquests canvis tingueren el seu major impacte en la indústria de les arts gràfiques . Malgrat totes aquestes millores , quedava un tema pendent, la web, i ImageReady va fer la seva aparició com a resposta a la demanda dels usuaris. Es tractava d’una aplicació similar a Photoshop , amb funcions especifiques per a la web. (retall d’imatge, optimització de la iamtge per millorar el temps de descàrrega navegant per Internet...), però amb l’aparició de Photoshop 5.5, ImageReady 2.0 va passar a forma part del mateix paquet, convertint-se en companys inseparables. Aquesta versió va tenir una forta permanència, tant a versió Photoshop 5 com la 5.5. A partir d’aquest moment Photoshop va vontinuarcreixent i sorprenent als seus usuaris , des d’aleshores en endavant, versió rere versió , comencen a aparèixer característiques impactants com ho van ser el filtre “ Liquar “ de la versió 6, el “ Pinzell corrector” de la 7, o el “ Desenfocament de lent “ de la versió 8, que passaria a partir d’aquest moment a integrar la “ Creative Suite “ d’Adobe, sent d’aquesta manera la primera versió “ CS “. Un increïble sistema de reducció de soroll i la compatibilitat per treballar en una profunditat de color de 32 bits apareixen amb la CS2 (2005). Més tard, una extraordinària capacitat per treballar en 3D aparegué en la CS3 l’any 2007, i posteriorment, les funcions d’escala segons el contingut a la CS4 del 2009 i el farcit segons el contingut de la CS5 (2010) també varen ser molt rellevants. Però tot i que es destaquin aquestes millores, cal dir que simplement es tracta d’algunes de les moltes millores i innovacions que apareixien en cada nova versió. Finalment, l’any 2012, va aparèixer l’última versió de Photoshop, amb la Creative Suite 6, CS6. La nova interfície i l’edició de vídeo són alguns dels nous canvis que milloren enormement l’ús del programa, entre d’altres variacions.
  • 8. Creative Suite 4(2009) Adobe Photoshop .87(1989) Creative Suite 5(2010) Adobe Photoshop 1.0(1990) Creative Suite 6(2012) Adobe Photoshop 2.0(1993) Adobe Photoshop 2.5 (1993) Adobe Photoshop 3.0(1995) Adobe Photoshop 4.0(1996) Adobe Photoshop 5.0(1998) Adobe Photoshop 5.5(1998) Adobe Photoshop 6.0(2000) Adobe Photoshop 7.0(2002) Creative Suite 1(2003) Creative Suite 2(2005) Creative Suite 3(2007) Imatges de la primera i la ultima versió de Photoshop.