Pràctica Final - Fonaments i Evolució de la Multimèdia

859 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
859
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pràctica Final - Fonaments i Evolució de la Multimèdia

  1. 1. Anàlisid’aplicacions interactivesPràctica Final – Fonaments i Evolució de la Multimèdia
  2. 2. En el present estudi es valoraràn les següents pàgines de Facebook: Pàgina corporativa del producte de l’empresa Nike : NIKEiD, una gama de sabatilles esportives 100% personalitzables a gust del consumidor. Pàgina corporativa de Pepsi USA Pàgina corporativa de la gama de producte Originals de l’empresa Adidas. Pàgina 1
  3. 3. Estudi i valoració individualNIKEiD : Nivell Alt - Tipus de producte: Sabatilles d’esport personalitzades. - Estructuració dels continguts: Tenen una estructura bastant clara i ordenada, amb sub-pàgines per les noves línies iD (Kobe VII System i LeBron 9), apartat de fotografíes i vídeos, així com un localitzador de botigues físiques a tot el món. - Gestió de continguts: és adequat pel tipus de producte, hi ha un espaiat entre les publicacions d’entre 1 i 3 dies, hi ha moltes imatges atractives dels diferents models de sabatilles i alguns videos promocionals. - Estratègies per fomentar la participació: hi ha un post en el què sol·liciten als usuaris que escullin el nom per un model de sabatilles. Trobo a faltar mes sorteigs i accions promocionals per incrementar la participació. - Apps: tenen una app molt interessant, per poder dissenyar les teves sabatilles personalitzades des del mateix Facebook, molt dinámica, atractiva i de fàcil utilització que permet compartir els teus dissenys a la xarxa. - Suggerències de millora: fer més us de les enquestes per conèixer la opinió dels usuaris i fer més sorteigs per incrementar la participació. Pàgina 2
  4. 4. Pepsi: Nivell Mitjà - Tipus de producte: refresc - Estructuració dels continguts: és bastant clara, fa un bon us de les sub-pàgines, amb la patrocinació del programa de la televisió nord- americana X-Factor, la seva labor social amb el programa “Feeding America”, i les ofertes de diferents establiments amb “Pepsi Deals”. - Gestió de continguts: els continguts no són de gaire qualitat. Hi ha molt de text a les publicacions i poca imatge o video en relació. Encara que hi ha algunes publicacions de text que són simpàtiques, es troba a faltar contingut propi, fan massa referència a continguts externs. - Estratègies per fomentar la participació: publiquen fotografíes dels “fans” i proven de fer preguntes del tipus “¿ja saps que voldràs aquest Nadal?” i enquestes per intentar que la gent interactui. - Apps: han integrat un videojoc Arcade d’Atari, dins de “Pepsi Throwback”, amb un apartat en el què si deixes el correu electrònic entres en el sorteig d’un iPad. - Suggerències: millorar els continguts que es publiquen, que estiguin més relacionats amb la marca, hi ha massa contingut relacionat amb tercers, afegir més imatge i vídeo, i desenvolupar una app propia, pot ser un joc similar a l’arcade, però si en lloc de marcianets o bolets, fóssin llaunes de Pepsi quedaria més integrat. Pàgina 3
  5. 5. Adidas Originals: Nivell Alt - Tipus de producte: línea de roba i calçat urbà de la marca esportiva Adidas. - Estructuració dels continguts: està ben estructurat, amb localitzador de botigues, línia de calçat, accés a les apps i altres continguts d’interès. - Gestió de continguts: molt bona relació texte-imatge-vídeo, amb continguts personalitzats com la felicitació nadalenca del raper SnoopDog. - Estratègies per fomentar la participació: sorteigs periòdics de productes de la línea, iniciatives originals com “Paperkids”, on has de crear i imprimir el teu “nen de paper” d’Adidas, fer una fotografia original i enviar-la per guanyar un notebook i un USB Neo Label. - Apps: GiftoftheDay, on has de buscar 20 imatges/ítems/personatges relacionats amb la marca i si els encertes entres en el sorteig d’un regal diari. - Suggerències: més links a la botiga online Pàgina 4
  6. 6. Comparativa NIKEiD Pepsi Adidas Originals Nº de fans 1.122.053 6.835.597 11.438.102Persones que parlen del 2.129 (2,15%) 62.249 (0,91%) 59.393(0,52%) producte Frequència Entre 1 i 3 dies Diària Diàriad’actualització Bona, quantitat Mitja, molt de text, justa de text, molta poca imatge-video Bona, relació texte- Qualitat dels fotografia de i hi ha molt imatge-video continguts productes nous i contingut extern no bastant equilibrada, personalitzacions i relacionat amb la continguts propis. alguns vídeos. marca. Linkejat a través de Adidas Neo Lbel, “Me gusta” amb Pepsi Max, Diet, SLVR, Nike Basket, Gatorade, Pepsi Skateboaring, Football, Action, Films, Pepsi Basket, Running, Sportswear, Canadà, XFactor Football.Altres pàgines a Generation, Air Pepsi. Facebook? Force 1, Baseball, Linkejat a pàgines Skate. També a alguns de músics, músics i pàgines de empreses, atletes, També a alguns contingut social. prensa i equips atletes i una causa esportius. solidària (RED) De vegades posen algún post Fomenten molt la participatiu (posa-li participació amb De vegades posen nom a unes diversos sorteigs, fotografíes sabatilles) però és apps, iniciatives enviades pels fans, Foment de la especialment com Paperkids, i fan enquestes i un participació interessant una app amb el motiu de les sorteig d’un iPad integrada a festes amb uns entre els jugadors Facebook per videos de felicitació de una app d’Atari. dissenyar les tevés del raper sabatilles i Snoopdog. compartir-les. Presència a Twitter Twitter, Youtube, Twitter, Youtube altres xarxes Foursquare Tumblr VALORACIÓ NIVELL ALT NIVELL MIG NIVELL ALT Millor contingut d’imatge i video, Fer us de les generar més Més links a la enquestes i mésPROPOSTES DE contingut propi, i botiga online, per sorteigs per MILLORA desenvolupar una facilitar l’accés al fomentar la app propia que producte. participació. potenciï més la marca. Pàgina 5
  7. 7. És Facebook un element dels nous mitjans?Les principals característiques d’un element dels nous mitjans es compleixenmajoritàriament a una xarxa social com Facebook, ja que els continguts són afegits iaactualitzats constantment pels usuaris, pel què es tracta d’una estructura variable. A lavegada, qualsevol element (fotografia, vídeo, etc.) continua tenint sentit per separat iconserven la seva identitat.Facebook també encaixa amb la lògica de la societat post-industrial: cada individu téun perfil únic, que personalitza constantment. Es tracta d’expressar i compartir els teusmoments, gustos, idees i pensaments, i interaccionar amb l’objecte i amb altresindividus a través del mateix.Es pot accedir a qualsevol contingut aleatòriament interactuant amb l’objecte en tempsreal. És un objecte discret, representable numèricament i programable, pel quècomparteix el mateix codi amb la resta d’objectes dels nous mitjans, i per tant es potrepresentar a través de l’ordinador.Per veure d’una forma més clara i pràctica si els principis esmentats per en LevManovich són aplicables a la xarxa social, veiem un exemple:Aquest és el meu perfil a Facebook, on acabo de penjar una felicitació de Nadal. Pàgina 6
  8. 8. Tot just acabo d’actualitzar el meu perfil, cosa que faig periòdicament. Junt ambaquesta felicitació, he penjat un vídeo que he cercat prèviament a YouTube, el qualhe pogut trobar gràcies a què està emmagatzemat i distribuït a través de la xarxa permitjà d’hipervincles.Totes aquestes accions són automatismes de baix nivel, ja que estic interactuantamb els objectes digitalitzats a través de diversos software informàtics.Aquest vídeo Facebook l’escala automàticament, mostrant-lo en un menor tamany ala meva publicació al mur, però ampliant la seva mida i resolució al clicar per visionar-lo.I per últim, tot el meu perfil en si és una estructura modular, ja que el que fem alcompartir objectes al nostre perfil és agrupar una sèrie de objectes independentsamb sentit propi. Pàgina 7
  9. 9. Cadascú té el seu propi perfil, que a la vegada està relacionat amb el dels nostrescontactes, pel què són estructures modulars dins d’altres, que a la vegada estan dinsd’una estructura global que és la xarxa social en qüestió, que està en una modificacióconstant per els continguts i les interaccions de les persones que l’integren, un clarexemple d’interacció oberta.Pel qual entenem que Facebook és clarament un objecte dels nous mitjans i compleixels principis de representació numèrica, modularitat, variabilitat i automatitzacióesmentats per en Lev Manovich al seu llibre “El llenguatge dels nous mitjans decomunicació”.El principi de transcodificació, seria aplicable parcialment, ja que es tracta de traduir unobjecte a un altre format, però en aquest cas tota una sèrie d’objectes de formatsdiferents (text, fotografia, vídeo, videojocs, aplicacions, etc) estan integrats i sónreproduïbles dins de la plataforma de la xarxa social, és potser la interfície deFacebook qui s’ha adaptat o “transcodificat” per ser capaç de reproduir tots aquestsformats correctament.Facebook com a interfície cultural i com a programariEn Lev Manovich defineix les interfícies culturals com a una mescla de les formesculturals tradicionals i de la interfaç d’usuari.Pot semblar una adaptació molt simple, però en realitat es tracta d’un canvi estructuralen la forma de comunicació de la societat.A través de les interfícies culturals, estem evolucionant cap a una societat contributiva,on els individus comparteixen objectes culturals, i d’altres els remesclen, deformen,milloren, parodien o transformen lliurement, creant un flux d’expressions creatives,gràcies a les noves tecnologies i formes de comunicació que han sorgit arran de lesmateixes, on ja no tenim límits de distàncies, horaris, cultures o ideals a través de laxarxa.Ja no és competència exclusiva dels mitjans tradicionals transmetre la informació i lacultura, cadascú es converteix en narrador de la seva pròpia versió de la historia.Per posar un exemple, quan hi havia una guerra, era el guanyador el que escrivia lahistòria i la resta de la població acabaven acceptant aquella informació com a bona, jaque era difícil accedir a altres fonts diferents que ens permetessin contrastar fets performar-nos la nostra pròpia opinió.Però, avui en dia, gràcies a les noves tecnologies i els nous mitjans, no tenim nomésaccés a la versió del guanyador de la guerra, sinó que tenim al nostre abast la versiódel derrotat, de la víctima, del soldat, del periodista, del polític o del què passava perallà i s’ha trobat enmig. Pàgina 8
  10. 10. Tenim una perspectiva de 360º, i a més també podem afegir la nostra versió.Entre tots estem creant un nou llenguatge cultural, tan revolucionari i decisiu en lanostra evolució com la impremta o el cinema. És la era de la teleacció i de latelepresència.I tot això sense haver de moure’ns de casa. Ara podem veure el món sencer des d’unapantalla i, el que és encara més important, interactuar amb ell. Ja no mirem per lafinestra, mirem a través de la pantalla. Aquesta s’ha convertit en la nova finestra, on elmón virtual i real es fusionen, i a més deixem de ser espectadors passius al darrered’un vidre, ja que ara podem influir en el resultat final.I resulta tan extremadament fàcil fer-ho… però, per què? La resposta és ben simple:les metàfores. Les interfícies gràfiques utilitzen metàfores del nostre món quotidià perfacilitar-nos la identificació de funcions i interaccions que podem dur a terme a travésd’elles. El botó del play o l’escriptori amb carpetes de documents i són icones de fàcilidentificació visual i cognitiva per els integrants de la nostra societat.A més hauríem d’afegir un nou concepte que també està influint molt poderosament: elconcepte de la mobilitat, característic dels nous mitjans. Si anem al cinema, hem dedesconnectar-nos completament del món exterior per anar a veure una pel·lícula enuna pantalla gegant, on estarem assentats durant ben bé un parell d’hores. Però ambun ordinador o un dispositiu mòbil podem veure una pel·lícula, escoltar música onavegar per la web sense haver de deixar-ho tot per unes hores i anar a un llocconcret. Gràcies a la miniaturització dels dispositius, que cada vegada són mésportables, integrem les nostres interaccions digitals dins del món real, fent que la líniadivisòria entre aquests sigui cada vegada més fina.En el món informàtic, fem servir les mateixes accions que al món real, ja que aquestessón un reflex de la lògica social, i s’han pres a mode de metàfora per facilitar la creaciói l’ús dels objectes dels nous mitjans.Copiar, enganxar o retallar són accions del nostre entorn físic que hem traspassat alnostre entorn virtual, aquestes són el què anomenem operacions: les interaccionsentre l’ésser humà i el software informàtic per tal d’aconseguir un resultat determinat.Segons en Lev Manovich, una de les principals característiques de les operacions, ésque es poden afegir plugins o filtres al software i ampliar la seva gamma d’operacions.En aquest cas també és aplicable. Per un costat els programadors de Facebook fanactualitzacions periòdiques que afegeixen noves funcions (operacions) que estandisponibles al programa per què les puguem fer servir, moltes d’elles automatitzades.Per exemple, arran d’una de les últimes actualitzacions, també podem “seguir” alscontactes que més ens interessin per tal de què les seves publicacions apareguin aprimera línia quan ens connectem a la xarxa social. Podem identificar els vincles quetenim amb els nostres contactes : parella, mare, pare, germà, cosí, avi, millor amic,etc. O crear subgrups dels nostres contactes al nostre gust per ordenar-los i decidiramb qui compartir els continguts que penjem: feina, col·legi, amics, familiars, etc.Facebook està en constant mutació. Pàgina 9
  11. 11. Tot això es pot resumir en el què s’esmenta al capítol sobre menús, filtres i plugins:[...]“Als usuaris dels nous mitjans, se’ls demana que seleccionin opcions a partir demenús predefinits” [...]Així que en realitat, totes aquestes suposades millores d’usabilitat, ens les podemprendre com a que als usuaris se’ls facilita les cerques o classificació de continguts pergarantir una experiència òptima, o pel costat de que Facebook ens està redirigint arealitzar les operacions que els caps pensants de la xarxa volen que fem.Com a la societat de la informació en la que vivim actualment, on la feina i l’ocinormalment fem servir el mateix software i operacions. Facebook també compleixaquest principi: podem fer-lo servir per estar en contacte amb els nostres amics ifamiliars, però també per promocionar la nostra empresa a la xarxa i teleaccionar ambels nostres clients i captar-ne de nous .ConclusionsPropostes de milloraEncara que en el primer apartat he fet un petit resum de propostes de millora per cadacas exposat perquè m’ha semblat una informació complementaria interessant, ara enscentrarem en el cas de Pepsi, ja que clarament és qui més necessita millorar el seucontingut corporatiu a la xarxa perquè la marca sigui més atractiva pels usuaris iprovocar una major resposta i fidelització dels mateixos.1. Si no hi ha res a dir, és millor no dir res. Tenen moltes publicacions de només texte, amb frases o preguntes de poca transcendència per la marca i per els usuaris. És preferible espaiar les actualitzacions si el contingut no és rellevant.2. The Pepsi-Factor. Pepsi patrocina un espai a la versió nord-americana del programa X- Factor. És una molt bona acció publicitària ja que és un programa amb molta audiència, però a l’hora de reflectir-ho a la xarxa es pot potenciar més. Perquè no buscar el Pepsi-Factor a la xarxa? Poden crear una base instrumental, i instar als usuaris a que li posin lletra i veu a la cançó esmentant al menys una vegada el nom de la marca, i després puguin penjar el seu vídeo a Facebook. Els més votats a la xarxa, passaran a la fase final, que serà davant del jurat del programa. I el guanyador o guanyadora cantarà la seva versió a la final del programa. Pàgina 10
  12. 12. 3. Més contingut d’imatge i video i de millor qualitat. S’utilitza molt material audiovisual extern, per exemple el vídeo de la xemeneia virtual no té gaire sentit. Disfrutar d’una Pepsi davant de la llar de foc? Normalment la imatge que es té d’aquest moment és prenent alguna beguda calenta, no un refresc. Hauria sigut millor que enviessin un reporter al carrer a cercar històries divertides prenent una Pepsi, i a partir d’allà crear tota una sèrie de clips que es poden anar intercalant amb altres publicacions i donar així una imatge divertida i refrescant de la marca, i a la vegada donar a entendre que els interessen les experiències dels consumidors.4. No abusar del cross-marketing De vegades és correcte fer un “intercanvi” amb altres empreses afins per promocionar-se mútuament. O una menció a una causa social, ja que dona una imatge humana i solidària de l’empresa o producte. Però si publiquem massa contingut aliè estem desviant l’atenció del nostre producte.5. App Pròpia La iniciativa del joc arcade d’Atari i el sorteig d’un iPad és interessant, però se li pot treure encara més suc. Només que algun dels personatges del joc (marcianets, bolets, etc) el canviessin per una llauna o ampolla de Pepsi, reforçarien molt la imatge del producte, ja que arriba un punt en què el jugador realment es concentra en el joc i si no té un recordatori visual constant de la marca, aquesta passa a un segon pla.Reflexió finalFacebook és una clara adaptació de les formes culturals a les interfícies d’usuari queens ajuda a evolucionar cap a una societat contributiva, on cadascú és el protagonistade la seva pròpia història i la pot narrar i compartir a la seva manera, i a la vegada potser “enriquida” o contrastada per la resta de persones de la seva xarxa, mitjançant elsseus comentaris, opinions i respostes. Es tracta d’una conversació global on fusionemel món real i el virtual.Com a programari, està en constant evolució, ja que contínuament es afegeixen novespossibilitats que ens permeten noves operacions, i per tant, noves formes d’interactuartant amb l’entorn del programa com amb els usuaris del mateix. Pàgina 11
  13. 13. Fonts:Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación.Cambridge/ Massachussets: The MIT Press.Kaudasch Ruiz, Marina (2011) “Mapa conceptual Evolució dels nous mitjans” [Datade consulta 15 de desembre de 2011]https://bubbl.us/?h=a8de1/13ff98/69YHxRdeyGd22Bonastre, L., Zapata M. y Espino E. (2011). “Experiencia de usuario en Facebooky Tuenti”. [Publicat el 28 de setembre de 2011] [Data de consulta: 12 de desembrede 2011]. http://www.nosolousabilidad.com/articulos/facebook_tuenti.htm.González, Paloma (diverses dates). Diversos posts sobre xarxes socials i elcontrol sobre els usuaris. [Data de consulta: 15 de desembre de 2011]http://destapaelcontrol.blogspot.com/search/label/redes%20sociales.Diversos autors (diverses dates). Diversos posts sobre les pàgines a Facebook.Publicat en el blog mashable. [Data de consulta 14 de desembre de 2011].http://mashable.com/follow/topics/facebook-pages/Lavrusik, V. (2011) 7 “Ways News Media are Becoming More Collaborative.”[Data de publicació: 29 de desembre de 2011] [Data de consulta: 16 de Desembrede 2011] http://mashable.com/2009/12/29/7-ways-news-media-are-becoming-more-collaborativeImatges i material audiovisual:Les fotografíes, continguts i aplicacions de les pàgines de Facebook de les marquesanalitzades en el present estudi, són propietat intel·lectual de les mateixes i estànsotmeses als corresponents drets d’autor. En aquest informe es presenten algunescaptures de pantalla amb fins il·lustratius i/o d’aclaració, les quals han estat extretesde les següents pàgines:https://www.facebook.com/nikeidhttp://apps.facebook.com/kobeviisystemidhttps://www.facebook.com/pepsi?ref=tshttps://www.facebook.com/pepsithrowbackhttps://apps.facebook.com/originalsgetthegift/?ref=tshttp://paperkids.tumblr.com/page/322BassMann22 (2008) “White Christmas Cartoon Song” [Publicat el 9 de Novembrede 2008 a Youtube] [ Data de consulta : 20 de Desembre de 2011]http://www.youtube.com/watch?v=ddVZOK_9UUI Pàgina 12

×