SlideShare a Scribd company logo
1 of 88
Download to read offline
ELS MATERIALS
♥ Náyua Chaib
♥ Ainoa González
♥ Marina Hernández
♥ Paula León
♥ María Usieto
INDEX
♥ Els metals
♥El plàstic
♥La fusta
♥El petris
♥El reciclatge
MATERIALES XD
MATERIALES XD
QUÈ ÉS?
♥ El reciclatge es l'acció, i el reprocès de
parts.
♥ Un aparell que en arribar al final de la
seva vida útil pot ser la reutilitzat.
QUÈ ÉS?
♥ Les fases bàsiques del reciclatge són la
utilització dels residus, el seu procés o la
fabricació a altres productes, els quals podran
ser reciclats ells mateixos.
♥ Materials que acostumen a ser reciclats son
el ferro, l'alumini, les ampolles de vidre, el
paper, la fusta i el plàstic
MATERIALS
RECICLABLES
PAPER
AMPOLLE
S
DE VIDRE
PLÀSTICS
FUSTES
PERQUÈ RECICLEM?
♥ El reciclatge implica el processament de
materials utilitzats per a que puguin ser
productes nous
♥ Evitem el malbaratament de materials útils, per
reduir el consum de primera matèria fresca, l'ús
d'energia, la contaminació atmosfèrica i
contaminació de l'aigua reduint la necessitat de
disposició del rebuig.
ELS CONTENIDORS DE
RECICLATGE
♥ Hi ha diferents tipus de contenidors de
reciclatge, amb diferents colors
♥ En el contenidor groc hem de tirar el plàstic
♥ En el contenidor blau el cartró
♥ En el contenidor verd el vidre
♥ En el contenidor Gris les deixalles
CONTENIDORS DE
RECICLATGE
♥ En el contenidor taronja ( que no es molt
comu) fiquem les sobres de oli utilitzat a casa.
♥ N’hi ha un contenidor que no te un color
assignat que es en el que fiquem les piles.
Els contenidors
Brossa Cartro
Plastic vidre
Contenidors de
reciclatge
oli piles
AVANTATGES DE RECICLAR
♥ Es conserva el medi ambient i es redueix la
contaminació
♥ S'estalvia matèria prima en la manufactura de
productes nous amb materials reciclables.
♥ Generació de càrrecs de treball ja que el
procés necessita que es realitzin diverses
tasques que hauran de fer uns treballadors.
INCONVENIENTS DE
RECICLAR
♥ Falta de desenvolupament de mercat pels
productes reciclats.
♥ Necessitat de voluntat política i planificació de
la concessió de llicencies.
♥ L'aspecte polític no s'implica totalment amb
projectes de reciclatge i la participació de la
ciutadania on alguns d'aquests obstacles
s'estan separant.
CICLE DEL
PRODUCTE
Extracció de matèries
primes
Procés de
material
Fabricació de
peces
Desembalatge
Ús del
producte
Fi de la vida útil
– reciclem o
tirem
RECICLATGE DE LA FUSTA
♥ La fusta recuperada és triturada i
convertida en taulers d'aglomerat
perquè tornin a ser consumibles.
RECICLATGE DEL PLÀSTIC
♥ Una vegada separat i classificat el plàstic
segons el seu tipus, és rentat, assecat i
triturat per convertir-lo en petites partícules
que seran barrejades amb material nou per
fabricar nous productes de plàstic.
RECICLATGE DELS
METALLS
 El reciclatge de metalls segueix un procés
de quatre etapes, que inclou la
recopilació, el processament, la
fragmentació i la distribució.
MATERIALES XD
La fusta
O La fusta va ser un dels primers materials
que l'home va fer servir, per fer estris i
eines. També el va fer servir per fer foc i
com a combustible.
O Encara, que la fusta és un material
prehistòric, no és un material en desús, si
no ben actual.
Què és la fusta?
O La fusta o el fust és la matèria llenyosa
del tronc d'una planta.
O És un material heterogeni.
O La fusta és composta de fibres de
cel·lulosa* i hemicel·lulosa* mantingudes
unides per lignina*.
O *Cel·lulosa: La cel·lulosa és un compost de
glucosa, principalment és el que li dóna la
rigides als vegetals, especialment la fusta, és
el compost que fa fort les closques o bé les
fulles.
O *Hemicel·lulosa: Forma part de les parets de
les diferents cèl·lules dels teixits del vegetal,
recobrint la superfície de les fibres de cel ·
lulosa i permetent l'enllaç de pectina
O *Lignina: és el principal component estructural
de les plantes llenyoses.
Propietats de la fusta
O Densitat: és la relació entre la massa i el
volum dels cossos. Les fustes solen tenir
una densitat inferior a l'aigua, i és per això
que suren.
O Duresa: és l'oposició que presenta un
material a ser ratllat o penetrat per un
altre que és més dur.
O Durabilitat: hi ha fustes molt duradores i
resistents als paràsits i als fongs.
Propietats de la fusta
O Resistència a esforços: la resistència de
la fusta a la tracció depèn de la direcció
en que es fa l’esforç. Hi ha fustes que
presenten una gran resistència a la flexió.
O Conductivitat tèrmica i elèctrica: la fusta
no es conductora de la calor i de
l’electricitat. Es un bon aïllant.
O Higroscopicitat: és la capacitat que té la
fusta d’absorbir o despendre humitat, en
funció del lloc i el clima. Quan absorbeix
humitat, la fusta s’infla.
Parts de la fusta
O La medul·la és la part més ferma i
compacta, en el centre del tronc, es forma
per assecat i resinificació.
O Duramen és la part immediata a la
medul·la, més dura i consistent,
impregnada de lignina taní. És la part més
vella de de la fusta.
O Albeca/albura és la part exterior i més
jove de la fusta, amb més sava, que amb
el temps al ser substituït el midó per taní
es transforma en duramen.
Parts de la fusta
O La Floema o líber és una capa formada
per cèl·lules conductores que transporten
la saba elaborada que nodreix l'arbre
O L'Escorça és la pell o coberta exterior del
tronc i branques d'algunes de les plantes
productores de fusta.
O Els Radis medul·lars tenen funció
connectiva i de transport lateral. Treuen la
saba bruta.
O El Càmbium és la capa que permet el
creixement en gruix de l'arbre.
Parts de la fusta
Tipus de fusta
O1. Fustes naturals:
O Fustes toves
O Fustes dures
O2. Fustes artificials
O3. Fustes tropicals
Fustes naturals toves
O Avet roig: és de color blanc amb vetes
de color pàl·lid.
O Balsa: és d’un color rosaci o gris
pàl·lid.
O Pi silvestre: fusta molt tova i resinosa
de color clar i vetes vermelles.
O Pollancre: és vermellós groguenc.
O Tell: també és molt tova, lleugera i
flexible.
Fustes naturals toves
Avet roig Balsa Pi silvestre
Pollancre Tell
Fustes naturals dures
O Banús: és una fusta tropical de color
marró fosc.
O Caoba: té un color marró clar però
s’enfosqueix amb el temps.
O Faig: color blanquinós.
O Freixe: és de blanc i una mica rosada.
O Noguera: marró fosc i vetes negres.
Fustes naturals dures
O Roure: el seu color és morró clar i és
difícil de treballar.
O Teca: és d’un marró daurat i és molt
resistent al calor i a la humitat.
Fustes naturals dures
Banús Caoba Faig
Freixe Noguera Roure Teca
Fustes artificials
O Laminat: és una làmina de fusta molt
prima.
O Contraplacat: es fabrica encolant entre si
un nombre de capes molt fies de fusta,
col·locades de manera que es fibres de la
capa interior quedin perpendiculars a les
de la capa superior. Ha de mesurar 4 mm.
O Aglomerat: s’obté a partir d’encenalls i
trossos de fusta premsats i després
encolats.
Fustes artificials
O Premsat de fibra: es fabrica amb fibres de
fusta seca, per compressió a alta pressió i
temperatura, i s’uneix amb resina
sintètica. Té una textura fina i amb els
cantells perfectes.
Fustes artificials
Lamina
t
Contraplacat
Aglomerat
Premsat de
fibra
Fustes tropicals
O Ipe: el color de la fusta és blanc groguenc
i el duramen varia des del marró oliva al
marró més o menys fosc. La fusta pot
representar fines vetes marrons. Es troba
a Amèrica Central i Amèrica del Sud.
O Cumaru: les capes externes són de color
blanc i les capes internes de color marró
amb jaspis clars. És una fusta Peruana.
Fustes tropicals
O Massaranduba: té un color marró vermell
fosc i una mica violaci. És troba a Sud-
Amèrica
O Iroko: El color de la fusta d’albor és groc
pàlid i el duramen marró groguenc.
Procedeix de l’Àfrica Tropical, desde
Sierra Leona a la part Oest fins a
Tanzània a la part Est.
Fustes tropicals
O Bolondo: l’albor té un color del blanc
groquenc al blanc rosaci i el del duramen
del marró-groguenc al marró vermellós,
que es va enfosquint en funció de la seva
exposició a la llum. Es troba a l’oest, en el
centre i a l’est d’Àfrica.
Fustes tropicals
Ipe Camaru
Massaranduba Iroko Bolondo
Procés d’obtenció de fusta
O 1. Tala d’arbres: consisteix a tallar els
arbres dels quals s’aprofitarà la fusta. Es
fa amb serres mecàniques.
O 2. Neteja de branques: s’eliminen totes
les branques fins deixar el tronc net i
preparat per ser evacuat de la zona.
O 3. Trossejament dels troncs: els tronc es
tallen en la mida adequada per ser
transportats.
O 4. Transport dels troncs: la fusta
obtinguda ha de ser transportada a la
serradora, per fer-ho s’utilitzen camions
de gran mida.
O 5. Serrada: aquesta operació es fa en
una serradora. Primer s’elimina l’escorça
de l’arbre i després es talla
longitudinalment amb serres de cinta.
O 6. Assecatge: per tal de que la fusta no
es podreixi ni es desformi, cal assecar-la
bé abans de de fer-la servir. Aquest
procés es pot fer de manera natural, si
s’apila
O la fusta de manera que pugui circular
l’aire al seu voltant , o de manera artificial,
si es col·loca la fusta en un magatzem
tancat en el qual es fa circular aire calent.
O 7. Distribució i comercialització:
finalment, els diferents productes
obtinguts s’agrupen segons la seva mida,
la seva qualitat i el seu acabat i
s’empaqueten. Més tard es distribuiran en
indústries i tallers de fusteria i ebenisteria.
Tala d’arbres Neteja de branques
Trossejament
dels troncs
Transport dels
troncs
Serrada Assecatge
Distribució i
comercialitzaci
ó
PLÀSTICS
Són molècules gegants formades per
àtoms de carboni juntament amb
altres d'hidrogen, oxigen, i en
menor mesura, clor, fluor, nitrogen
o silici. Els plàstics són sòlids
amorfs, sintètics o semisintètics,
que tenen una gran utilitat per a la
indústria.
QUE ES EL PLÀSTIC?
TIPOS DE PLASTICS
POLIPROPILÈ
Es coneix amb les sigles PP . És un plàstic
molt dur i resistent. És opac i amb gran
resistència a la calor ja s'estova a una
temperatura més elevada (150ºC). És molt
resistent als cops encara que té poca
densitat i es pot doblegar molt fàcilment,
resistint múltiples doblegats pel que és
emprat com a material de frontisses. També
resisteix molt bé els productes corrosius.
POLIESTIRÈ
Es designa amb les sigles «PS». És un plàstic
més fràgil, que es pot pintar i té una bona
resistència mecànica, ja que resisteix molt
bé els cops. Les seves formes de presentació
més usuals són la laminar. S'usa per fabricar
envasos, tapadores de bijuteria, components
electrònics i altres elements que necessiten
una gran lleugeresa, mobles de jardí,
mobiliari de terrassa de bars, etc...
Policlorur de vinil: Es designa amb les
sigles PVC.
PVC
És el material plàstic més versàtil, ja que
pot ser fabricat amb molt diverses
característiques, afegint additius que les
proporcionin. És molt estable, durador i
resistent, podent-se fer menys rígid i més
elàstic si se li afegeixen un additiu més
plastificant. S'estova i deforma a baixa
temperatura, tenint una gran resistència als
líquids corrosius, pel que és utilitzat per a
la construcció de dipòsits i canonades de
desguàs.
ORIGENS
• Origen Natural:
El petroli és la principal matèria primera
de la qual s'obtenen la majoria dels
plàstics sintéticos.También poden obtenir
a partir del gas natural o de l’hulla.
• Origen Vegetal:
A partir del làtex (produït per certs
arbres tropicals), s'obtenen gomes i
cautxús i, a partir de la cel·lulosa, és
possible obtenir cel·lofana i cel·luloide.
• Origen Animal:
La caseïna (substància que s'obté de la
llet) és la matèria primera amb què s'obté
la galalita, material plàstic amb què es
fabriquen pintes, botons, ect.
PROPIETATS FISIQUES
• Lleugeresa de pes.
• Resistència al trencament.
• Capacitat d'aïllament (elèctric, tèrmic i
acústic).
• Manejabilitat i seguretat versatilitat
reciclabilitat utilitat.
• Senzillesa i economia en la seva fabricació.
• Impermeabilitat (humitat, llum, gasos).
• No conductors electricitat (excel·lent per a
cables, endolls).
PROPIETATS
QUIMIQUES
• PUNT DE FUSIÓ: És la temperatura a la qual el
cos sòlid es converteix en líquid .
• PUNT DE EBULLICIÓ: És la temperatura a la qual
el cos líquid es converteix en gasós.
• DILATACIÓ TÈRMICA: és l'increment de volum en
augmentar la temperatura . En els cossos sòlids
se sol emprar també el coeficient de la
dilatació lineal.
• LA CAPACITAT CALORIFICA: És la quantitat de
calor necessària per escalfar un material . Si
es refereix a la unitat de massa es denomina
CALOR ESPECÍFIC.
• LA CONDUCTIVITAT TÈRMICA: És la propietat d'un
material de conduir la calor al seu través.
HISTÒRIA
L'invent del primer plàstic s'origina com a resultat
d'un concurs realitzat a 1860, quan el fabricant
nord-americà de boles de billar Phelan and Collarder
oferir una recompensa de 10.000 dòlars a qui
aconseguís un substitut de l'ivori natural, destinat
a la fabricació de boles de billar. Una de les
persones que van competir va ser l'inventor nord-
americà John Wesley Hyatt, qui va desenvolupar el
cel·luloide dissolent cel·lulosa (material d'origen
natural) en una solució de càmfora i etanol.
El 1909 el químic nord-americà d'origen belga Leo
Hendrik Baekeland va sintetitzar un polímer de gran
interès comercial, a partir de molècules de fenol i
formaldehid. Es va batejar amb el nom de baquelita i
va ser el primer plàstic totalment sintètic de la
història, va ser la primera d'una sèrie de resines
sintètiques que van revolucionar la tecnologia
moderna iniciant la «era del plàstic».
Es va batejar amb el nom de baquelita i va ser el
primer plàstic totalment sintètic de la història, va
ser la primera d'una sèrie de resines sintètiques que
van revolucionar la tecnologia moderna iniciant la
«era del plàstic».
Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer
popular i va arribar a substituir altres materials
tant en l'àmbit domèstic, com industrial i comercial.
El 1919 es va produir un esdeveniment que marcaria la
pauta en el desenvolupament dels materials plàstics.
El químic alemany Hermann Staudinger va aventurar que
aquests es componien en realitat de molècules gegants
o macromolècules. Els esforços realitzats per provar
aquestes afirmacions van iniciar nombroses
investigacions científiques que van produir enormes
avenços en aquesta part de la química.
PLASTICS RECICABLES
• PVC:
En cas que es recicli, s'empra per fer
canalons de carretera, folre per a cables,
entre d'altres materials.
• POLIPROPILÈ:
Si es recicla es poden obtenir material per
fabricar senyals lluminosos, cables de
bateria, escombres, raspalls, bastidors de
bicicletes, entre altres.
• POLIESTIIRÈ:
Pot arribar a trigar a descompondre fins a
1.000 anys.
PETRIS
MATERIALS PETRIS
• Petri és aquell material provinent de la roca, pedra o
penyal; regularment es troben en forma de blocs,
llosetes o fragments de diferents mides, això
principalment a la natura, encara que de la mateixa
manera hi ha altres que són processats i industrialitzats
per l'home.
CLASSIFICACIÓ
• Dins de la classificació dels materials petris podem trobar 3
tipus:
• Naturals: estan localitzats en jaciments naturals, per utilitzar
només cal que siguin seleccionats, refinats i classificats per
mides. Comunament es troben en jaciments, pedreres i / o
graveres.
• Artificials: aquests es localitzen a massissos rocosos, per
obtenir s'empren procediments de voladura amb explosius,
posteriorment es netegen, piquen i classifiquen i amb això es
procedeix a utilitzar-los.
• Industrials: són aquells que han passat per diferents processos
de fabricació, tal com productes de rebuig, materials calcinats,
procedents de demolicions o alguns que ja han estat
manufacturats i millorats per l'home.
USOS I APLICACIONS
• Alguns exemples de l'ús d'aquests materials inclouen el guix,
que barrejat amb aigua es pot utilitzar en la construcció de
voltes, envans, plaques i motlles, així com el ciment i formigó,
que s'empren principalment en l'àrea d'enginyeria civil o
arquitectura, ja que s'usen per a fabricació d'estructures,
columnes, elements decoratius, etcètera. També s'empren en
l'elaboració de carreteres, vies fèrries, escultures, recobriment
de sòls i parets. Així doncs, aquest tipus de materials s'han
tornat importants en la indústria ja que s'utilitzen en tot tipus
de projectes, des del més senzill com elaborar ferms de
carretera, revestiments de paviments, fins una mica més
complex com poden ser edificis de grans proporcions.
EXEMPLES DE PETRIS
• Alguns tipus de materials petris són el marbre, el granit,
la pissarra, vidre, guix i ciment entre una gran gamma
de materials que es poden processar i crear, i cada un
d'ells compleix una funció important i singular en l'àrea
de la construcció.
IMATGES
MATERIALES XD
QUÈ ES UN
METALL?• Son elements químics que poden formar
cations i enllaços iònics.
• Els metalls constitueixen un dels grups
principals d‘ elements, junt amb els no metalls,
semimetalls i gasos nobles.
• Els metalls generalment són brillants, tenen
densitat i punt de fusió alts, són dúctils, durs i
bons conductors de l'escalfor i de l'electricitat.
HISTÒRIA
• Metalls com l'or, la plata i el coure, van ser utilitzats
des de la prehistòria.
• Al principi només es feien servir si es trobaven
fàcilment en estat metàl·lic.
• A poc a poc es va anar desenvolupant la tecnologia
necessària per obtenir nous metalls a partir dels seus
minerals.
HISTÒRIA (2)
Eines de coure datades prop de 3000 aC.Antic
HISTÒRIA (3)
• El primer gran avenç es
va produir amb el
descobriment del
bronze.
• Un altre fet important
en la història va ser el
descobriment del ferro,
cap a 1400 aC.
HISTÒRIA (4)
• Cap a l'any 1400 d.C. es van començar a utilitzar
els forns proveïts de manxa, que permeten
arribar a la temperatura de fusió del ferro, uns
1.535 º C.
• Poc després es va utilitzar l'alumini i el magnesi,
que van permetre desenvolupar aliatges molt
més lleugers i resistents.
HISTÒRIA (5)
• Alumini
• Magnesi
HISTÒRIA (6)
• Els elements metàl·lics, es
troben a la taula periòdica.
La majoria dels elements
d'aquesta taula són metalls.
• Hi ha tot tipus de metalls:
metalls pesants, metalls
preciosos, metalls ferrosos,
metalls no ferrosos, etc.
• El titani, és l'últim dels
metalls abundants i estables
amb els quals s'està
PROPIETATS
QUÍMIQUES• El metalls tenen tendència a formar cations
perdent electrons en reaccionar amb l'oxigen de
l'aire per a formar òxids.
• Els metalls de transició, com el ferro, el coure, el
zinc i el níquel, triguen molt temps a oxidar-se,
altres com el pal·ladi, el platí o l'or no s'oxiden
perquè no reaccionen amb l'atmosfera.
PROPIETATS FÍSIQUES
• En general, els metalls presenten una gran
conductivitat elèctrica i tèrmica, lluïssor i alta
densitat.
• A més presenten la propietat de deformar-se
sense fracturar-se quan són sotmesos a
esforços.
• També hi ha diversos metalls, els alcalins i els
alcalinoterris, que tenen una baixa densitat,
PROPIETATS FÍSIQUES
(2)
• Els metalls tenen certes
propietats físiques
característiques, entre
elles són conductors de
l'electricitat.
• La majoria d’ells són de
color grisenc, però
alguns presenten colors
diferents.
PROPIETATS FÍSIQUES
(3)
• Altres propietats
serien:
• Mal·leabilitat:
capacitat dels metalls
de fer-se làmines en
ser sotmesos a
esforços de
compressió.
• Ductilitat: propietat
dels metalls de
modelar en filferro i fils
PROPIETATS FÍSIQUES
(4)
• Tenacitat: resistència
que presenten els
metalls a trencar-se o en
rebre forces brusques
(cops, etc.)
• Resistència mecànica:
capacitat per a resistir
esforç de tracció,
comprensió, torsió i
flexió sense deformar ni
Densitat
• La majoria dels metalls
tenen una densitat més
gran que la dels no-
metalls.
• L‘alta densitat de molts
metalls és deguda a
l'atapeït de la xarxa
cristal·lina de la seva
estructura metàl·lica.
Conductivitat
• Els metalls presenten en general una bona
conductivitat, tant elèctrica com tèrmica.
• En destaquen la plata, el coure i l'or.
• La conductivitat elèctrica pot ser analitzada
des d'un punt de vista microscòpic o
macroscòpic.
Conductivitat (2)
• En el primer cas, la principal raó de la bona
conductivitat rau a l'enllaç metàl·lic: els àtoms
formen estructures de dues i tres dimensions
que es repeteixen.
• Des d'un punt de vista macroscòpic: als
metalls la banda d'energia més alta ocupada i
la més baixa buida s'encavalquen, o com a
mínin es toquen.
Propietats magnètiques
• Alguns metalls
presenten propietats
magnètiques
remarcables com el
ferromagnetisme.
• Les propietats
magnètiques varien
quan es fan aliatges.
Aliatges & Obtenció
• Un aliatge és una barreja de dos o més
elements químics en una solució sòlida a la
que el component majoritari és un metall.
• Alguns metalls es troben en forma d'elements
natius, com l'or, la plata i el coure, tot i que no
és l'estat més usual.
Usos a la indústria
• El liti és un metall
lleuger que s'empra
principalment en la
producció de ceràmica i
de vidre.
• El níquel, serveix per
niquelar els objectes
metàl·lics, amb
l'objectiu de protegir-
los de l'oxidació.
Liti
MATERIALES XD

More Related Content

What's hot

Les Fustes I Derivats
Les Fustes I DerivatsLes Fustes I Derivats
Les Fustes I Derivatsjsabria1
 
Unitat 3 materials i fusta
Unitat 3 materials i fustaUnitat 3 materials i fusta
Unitat 3 materials i fustarrodri83
 
MATERIALS D'US TECNIC: FUSTES
MATERIALS D'US TECNIC: FUSTES MATERIALS D'US TECNIC: FUSTES
MATERIALS D'US TECNIC: FUSTES Jordi Riba
 
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)vpastortecno
 
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACIÓ
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACIÓFUSTES - TIPUS I CLASIFICACIÓ
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACIÓJordi Riba
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1wekisito
 
Fibres textils
Fibres textilsFibres textils
Fibres textilsmonzambri
 

What's hot (20)

Les Fustes I Derivats
Les Fustes I DerivatsLes Fustes I Derivats
Les Fustes I Derivats
 
La fusta
La fustaLa fusta
La fusta
 
Tipos de madera
Tipos de maderaTipos de madera
Tipos de madera
 
La fusta 1
La fusta 1La fusta 1
La fusta 1
 
Unitat 3 materials i fusta
Unitat 3 materials i fustaUnitat 3 materials i fusta
Unitat 3 materials i fusta
 
La fusta
La fustaLa fusta
La fusta
 
MATERIALS D'US TECNIC: FUSTES
MATERIALS D'US TECNIC: FUSTES MATERIALS D'US TECNIC: FUSTES
MATERIALS D'US TECNIC: FUSTES
 
Artificials 1
Artificials 1Artificials 1
Artificials 1
 
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)
Materials i eines. La fusta i el paper. Tecnologies 1r ESO (Casals)
 
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACIÓ
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACIÓFUSTES - TIPUS I CLASIFICACIÓ
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACIÓ
 
La fusta y el paper. Ges 2 Tarda
La fusta y el paper. Ges 2 TardaLa fusta y el paper. Ges 2 Tarda
La fusta y el paper. Ges 2 Tarda
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
 
Exercicis
ExercicisExercicis
Exercicis
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
 
Els Materials
Els MaterialsEls Materials
Els Materials
 
Fibres textils
Fibres textilsFibres textils
Fibres textils
 
Materials
MaterialsMaterials
Materials
 
Artificials junts definitiu
Artificials junts definitiuArtificials junts definitiu
Artificials junts definitiu
 
Artificials 1
Artificials 1Artificials 1
Artificials 1
 

Similar to MATERIALES XD

Similar to MATERIALES XD (20)

materials tecno noe
materials tecno noematerials tecno noe
materials tecno noe
 
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
 
Els materials
Els materials Els materials
Els materials
 
Els materials jojo
Els materials jojoEls materials jojo
Els materials jojo
 
Materials
MaterialsMaterials
Materials
 
Materials
MaterialsMaterials
Materials
 
Tema 9 Materials No MetàL·Lics
Tema 9 Materials No MetàL·LicsTema 9 Materials No MetàL·Lics
Tema 9 Materials No MetàL·Lics
 
Materials
MaterialsMaterials
Materials
 
Fusta per exterior
Fusta per exteriorFusta per exterior
Fusta per exterior
 
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustesTema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'ús tècnic, papers i fustes
 
Reciclatge de paper
Reciclatge de paper Reciclatge de paper
Reciclatge de paper
 
El reciclatge
El reciclatgeEl reciclatge
El reciclatge
 
Materials
MaterialsMaterials
Materials
 
El millor envàs de plàstic
El millor envàs de plàsticEl millor envàs de plàstic
El millor envàs de plàstic
 
Materials grup 6
Materials grup 6Materials grup 6
Materials grup 6
 
Plàstics eso2 2014 2015
Plàstics eso2 2014 2015Plàstics eso2 2014 2015
Plàstics eso2 2014 2015
 
Aina Diapositivies
Aina DiapositiviesAina Diapositivies
Aina Diapositivies
 
Tipus materials 02
Tipus materials 02Tipus materials 02
Tipus materials 02
 
Els materials helena _aldwin
Els materials helena _aldwinEls materials helena _aldwin
Els materials helena _aldwin
 
Tecno 11 k.a
Tecno 11 k.aTecno 11 k.a
Tecno 11 k.a
 

MATERIALES XD

  • 1. ELS MATERIALS ♥ Náyua Chaib ♥ Ainoa González ♥ Marina Hernández ♥ Paula León ♥ María Usieto
  • 2. INDEX ♥ Els metals ♥El plàstic ♥La fusta ♥El petris ♥El reciclatge
  • 5. QUÈ ÉS? ♥ El reciclatge es l'acció, i el reprocès de parts. ♥ Un aparell que en arribar al final de la seva vida útil pot ser la reutilitzat.
  • 6. QUÈ ÉS? ♥ Les fases bàsiques del reciclatge són la utilització dels residus, el seu procés o la fabricació a altres productes, els quals podran ser reciclats ells mateixos. ♥ Materials que acostumen a ser reciclats son el ferro, l'alumini, les ampolles de vidre, el paper, la fusta i el plàstic
  • 8. PERQUÈ RECICLEM? ♥ El reciclatge implica el processament de materials utilitzats per a que puguin ser productes nous ♥ Evitem el malbaratament de materials útils, per reduir el consum de primera matèria fresca, l'ús d'energia, la contaminació atmosfèrica i contaminació de l'aigua reduint la necessitat de disposició del rebuig.
  • 9. ELS CONTENIDORS DE RECICLATGE ♥ Hi ha diferents tipus de contenidors de reciclatge, amb diferents colors ♥ En el contenidor groc hem de tirar el plàstic ♥ En el contenidor blau el cartró ♥ En el contenidor verd el vidre ♥ En el contenidor Gris les deixalles
  • 10. CONTENIDORS DE RECICLATGE ♥ En el contenidor taronja ( que no es molt comu) fiquem les sobres de oli utilitzat a casa. ♥ N’hi ha un contenidor que no te un color assignat que es en el que fiquem les piles.
  • 13. AVANTATGES DE RECICLAR ♥ Es conserva el medi ambient i es redueix la contaminació ♥ S'estalvia matèria prima en la manufactura de productes nous amb materials reciclables. ♥ Generació de càrrecs de treball ja que el procés necessita que es realitzin diverses tasques que hauran de fer uns treballadors.
  • 14. INCONVENIENTS DE RECICLAR ♥ Falta de desenvolupament de mercat pels productes reciclats. ♥ Necessitat de voluntat política i planificació de la concessió de llicencies. ♥ L'aspecte polític no s'implica totalment amb projectes de reciclatge i la participació de la ciutadania on alguns d'aquests obstacles s'estan separant.
  • 15. CICLE DEL PRODUCTE Extracció de matèries primes Procés de material Fabricació de peces Desembalatge Ús del producte Fi de la vida útil – reciclem o tirem
  • 16. RECICLATGE DE LA FUSTA ♥ La fusta recuperada és triturada i convertida en taulers d'aglomerat perquè tornin a ser consumibles.
  • 17. RECICLATGE DEL PLÀSTIC ♥ Una vegada separat i classificat el plàstic segons el seu tipus, és rentat, assecat i triturat per convertir-lo en petites partícules que seran barrejades amb material nou per fabricar nous productes de plàstic.
  • 18. RECICLATGE DELS METALLS  El reciclatge de metalls segueix un procés de quatre etapes, que inclou la recopilació, el processament, la fragmentació i la distribució.
  • 20. La fusta O La fusta va ser un dels primers materials que l'home va fer servir, per fer estris i eines. També el va fer servir per fer foc i com a combustible. O Encara, que la fusta és un material prehistòric, no és un material en desús, si no ben actual.
  • 21. Què és la fusta? O La fusta o el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta. O És un material heterogeni. O La fusta és composta de fibres de cel·lulosa* i hemicel·lulosa* mantingudes unides per lignina*.
  • 22. O *Cel·lulosa: La cel·lulosa és un compost de glucosa, principalment és el que li dóna la rigides als vegetals, especialment la fusta, és el compost que fa fort les closques o bé les fulles. O *Hemicel·lulosa: Forma part de les parets de les diferents cèl·lules dels teixits del vegetal, recobrint la superfície de les fibres de cel · lulosa i permetent l'enllaç de pectina O *Lignina: és el principal component estructural de les plantes llenyoses.
  • 23. Propietats de la fusta O Densitat: és la relació entre la massa i el volum dels cossos. Les fustes solen tenir una densitat inferior a l'aigua, i és per això que suren. O Duresa: és l'oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur. O Durabilitat: hi ha fustes molt duradores i resistents als paràsits i als fongs.
  • 24. Propietats de la fusta O Resistència a esforços: la resistència de la fusta a la tracció depèn de la direcció en que es fa l’esforç. Hi ha fustes que presenten una gran resistència a la flexió. O Conductivitat tèrmica i elèctrica: la fusta no es conductora de la calor i de l’electricitat. Es un bon aïllant. O Higroscopicitat: és la capacitat que té la fusta d’absorbir o despendre humitat, en funció del lloc i el clima. Quan absorbeix humitat, la fusta s’infla.
  • 25. Parts de la fusta O La medul·la és la part més ferma i compacta, en el centre del tronc, es forma per assecat i resinificació. O Duramen és la part immediata a la medul·la, més dura i consistent, impregnada de lignina taní. És la part més vella de de la fusta. O Albeca/albura és la part exterior i més jove de la fusta, amb més sava, que amb el temps al ser substituït el midó per taní es transforma en duramen.
  • 26. Parts de la fusta O La Floema o líber és una capa formada per cèl·lules conductores que transporten la saba elaborada que nodreix l'arbre O L'Escorça és la pell o coberta exterior del tronc i branques d'algunes de les plantes productores de fusta. O Els Radis medul·lars tenen funció connectiva i de transport lateral. Treuen la saba bruta. O El Càmbium és la capa que permet el creixement en gruix de l'arbre.
  • 27. Parts de la fusta
  • 28. Tipus de fusta O1. Fustes naturals: O Fustes toves O Fustes dures O2. Fustes artificials O3. Fustes tropicals
  • 29. Fustes naturals toves O Avet roig: és de color blanc amb vetes de color pàl·lid. O Balsa: és d’un color rosaci o gris pàl·lid. O Pi silvestre: fusta molt tova i resinosa de color clar i vetes vermelles. O Pollancre: és vermellós groguenc. O Tell: també és molt tova, lleugera i flexible.
  • 30. Fustes naturals toves Avet roig Balsa Pi silvestre Pollancre Tell
  • 31. Fustes naturals dures O Banús: és una fusta tropical de color marró fosc. O Caoba: té un color marró clar però s’enfosqueix amb el temps. O Faig: color blanquinós. O Freixe: és de blanc i una mica rosada. O Noguera: marró fosc i vetes negres.
  • 32. Fustes naturals dures O Roure: el seu color és morró clar i és difícil de treballar. O Teca: és d’un marró daurat i és molt resistent al calor i a la humitat.
  • 33. Fustes naturals dures Banús Caoba Faig Freixe Noguera Roure Teca
  • 34. Fustes artificials O Laminat: és una làmina de fusta molt prima. O Contraplacat: es fabrica encolant entre si un nombre de capes molt fies de fusta, col·locades de manera que es fibres de la capa interior quedin perpendiculars a les de la capa superior. Ha de mesurar 4 mm. O Aglomerat: s’obté a partir d’encenalls i trossos de fusta premsats i després encolats.
  • 35. Fustes artificials O Premsat de fibra: es fabrica amb fibres de fusta seca, per compressió a alta pressió i temperatura, i s’uneix amb resina sintètica. Té una textura fina i amb els cantells perfectes.
  • 37. Fustes tropicals O Ipe: el color de la fusta és blanc groguenc i el duramen varia des del marró oliva al marró més o menys fosc. La fusta pot representar fines vetes marrons. Es troba a Amèrica Central i Amèrica del Sud. O Cumaru: les capes externes són de color blanc i les capes internes de color marró amb jaspis clars. És una fusta Peruana.
  • 38. Fustes tropicals O Massaranduba: té un color marró vermell fosc i una mica violaci. És troba a Sud- Amèrica O Iroko: El color de la fusta d’albor és groc pàlid i el duramen marró groguenc. Procedeix de l’Àfrica Tropical, desde Sierra Leona a la part Oest fins a Tanzània a la part Est.
  • 39. Fustes tropicals O Bolondo: l’albor té un color del blanc groquenc al blanc rosaci i el del duramen del marró-groguenc al marró vermellós, que es va enfosquint en funció de la seva exposició a la llum. Es troba a l’oest, en el centre i a l’est d’Àfrica.
  • 41. Procés d’obtenció de fusta O 1. Tala d’arbres: consisteix a tallar els arbres dels quals s’aprofitarà la fusta. Es fa amb serres mecàniques. O 2. Neteja de branques: s’eliminen totes les branques fins deixar el tronc net i preparat per ser evacuat de la zona. O 3. Trossejament dels troncs: els tronc es tallen en la mida adequada per ser transportats.
  • 42. O 4. Transport dels troncs: la fusta obtinguda ha de ser transportada a la serradora, per fer-ho s’utilitzen camions de gran mida. O 5. Serrada: aquesta operació es fa en una serradora. Primer s’elimina l’escorça de l’arbre i després es talla longitudinalment amb serres de cinta. O 6. Assecatge: per tal de que la fusta no es podreixi ni es desformi, cal assecar-la bé abans de de fer-la servir. Aquest procés es pot fer de manera natural, si s’apila
  • 43. O la fusta de manera que pugui circular l’aire al seu voltant , o de manera artificial, si es col·loca la fusta en un magatzem tancat en el qual es fa circular aire calent. O 7. Distribució i comercialització: finalment, els diferents productes obtinguts s’agrupen segons la seva mida, la seva qualitat i el seu acabat i s’empaqueten. Més tard es distribuiran en indústries i tallers de fusteria i ebenisteria.
  • 44. Tala d’arbres Neteja de branques Trossejament dels troncs Transport dels troncs
  • 47. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics són sòlids amorfs, sintètics o semisintètics, que tenen una gran utilitat per a la indústria. QUE ES EL PLÀSTIC?
  • 49. POLIPROPILÈ Es coneix amb les sigles PP . És un plàstic molt dur i resistent. És opac i amb gran resistència a la calor ja s'estova a una temperatura més elevada (150ºC). És molt resistent als cops encara que té poca densitat i es pot doblegar molt fàcilment, resistint múltiples doblegats pel que és emprat com a material de frontisses. També resisteix molt bé els productes corrosius.
  • 50. POLIESTIRÈ Es designa amb les sigles «PS». És un plàstic més fràgil, que es pot pintar i té una bona resistència mecànica, ja que resisteix molt bé els cops. Les seves formes de presentació més usuals són la laminar. S'usa per fabricar envasos, tapadores de bijuteria, components electrònics i altres elements que necessiten una gran lleugeresa, mobles de jardí, mobiliari de terrassa de bars, etc... Policlorur de vinil: Es designa amb les sigles PVC.
  • 51. PVC És el material plàstic més versàtil, ja que pot ser fabricat amb molt diverses característiques, afegint additius que les proporcionin. És molt estable, durador i resistent, podent-se fer menys rígid i més elàstic si se li afegeixen un additiu més plastificant. S'estova i deforma a baixa temperatura, tenint una gran resistència als líquids corrosius, pel que és utilitzat per a la construcció de dipòsits i canonades de desguàs.
  • 53. • Origen Natural: El petroli és la principal matèria primera de la qual s'obtenen la majoria dels plàstics sintéticos.También poden obtenir a partir del gas natural o de l’hulla. • Origen Vegetal: A partir del làtex (produït per certs arbres tropicals), s'obtenen gomes i cautxús i, a partir de la cel·lulosa, és possible obtenir cel·lofana i cel·luloide. • Origen Animal: La caseïna (substància que s'obté de la llet) és la matèria primera amb què s'obté la galalita, material plàstic amb què es fabriquen pintes, botons, ect.
  • 55. • Lleugeresa de pes. • Resistència al trencament. • Capacitat d'aïllament (elèctric, tèrmic i acústic). • Manejabilitat i seguretat versatilitat reciclabilitat utilitat. • Senzillesa i economia en la seva fabricació. • Impermeabilitat (humitat, llum, gasos). • No conductors electricitat (excel·lent per a cables, endolls).
  • 57. • PUNT DE FUSIÓ: És la temperatura a la qual el cos sòlid es converteix en líquid . • PUNT DE EBULLICIÓ: És la temperatura a la qual el cos líquid es converteix en gasós. • DILATACIÓ TÈRMICA: és l'increment de volum en augmentar la temperatura . En els cossos sòlids se sol emprar també el coeficient de la dilatació lineal. • LA CAPACITAT CALORIFICA: És la quantitat de calor necessària per escalfar un material . Si es refereix a la unitat de massa es denomina CALOR ESPECÍFIC. • LA CONDUCTIVITAT TÈRMICA: És la propietat d'un material de conduir la calor al seu través.
  • 59. L'invent del primer plàstic s'origina com a resultat d'un concurs realitzat a 1860, quan el fabricant nord-americà de boles de billar Phelan and Collarder oferir una recompensa de 10.000 dòlars a qui aconseguís un substitut de l'ivori natural, destinat a la fabricació de boles de billar. Una de les persones que van competir va ser l'inventor nord- americà John Wesley Hyatt, qui va desenvolupar el cel·luloide dissolent cel·lulosa (material d'origen natural) en una solució de càmfora i etanol. El 1909 el químic nord-americà d'origen belga Leo Hendrik Baekeland va sintetitzar un polímer de gran interès comercial, a partir de molècules de fenol i formaldehid. Es va batejar amb el nom de baquelita i va ser el primer plàstic totalment sintètic de la història, va ser la primera d'una sèrie de resines sintètiques que van revolucionar la tecnologia moderna iniciant la «era del plàstic».
  • 60. Es va batejar amb el nom de baquelita i va ser el primer plàstic totalment sintètic de la història, va ser la primera d'una sèrie de resines sintètiques que van revolucionar la tecnologia moderna iniciant la «era del plàstic». Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer popular i va arribar a substituir altres materials tant en l'àmbit domèstic, com industrial i comercial. El 1919 es va produir un esdeveniment que marcaria la pauta en el desenvolupament dels materials plàstics. El químic alemany Hermann Staudinger va aventurar que aquests es componien en realitat de molècules gegants o macromolècules. Els esforços realitzats per provar aquestes afirmacions van iniciar nombroses investigacions científiques que van produir enormes avenços en aquesta part de la química.
  • 62. • PVC: En cas que es recicli, s'empra per fer canalons de carretera, folre per a cables, entre d'altres materials. • POLIPROPILÈ: Si es recicla es poden obtenir material per fabricar senyals lluminosos, cables de bateria, escombres, raspalls, bastidors de bicicletes, entre altres. • POLIESTIIRÈ: Pot arribar a trigar a descompondre fins a 1.000 anys.
  • 64. MATERIALS PETRIS • Petri és aquell material provinent de la roca, pedra o penyal; regularment es troben en forma de blocs, llosetes o fragments de diferents mides, això principalment a la natura, encara que de la mateixa manera hi ha altres que són processats i industrialitzats per l'home.
  • 65. CLASSIFICACIÓ • Dins de la classificació dels materials petris podem trobar 3 tipus: • Naturals: estan localitzats en jaciments naturals, per utilitzar només cal que siguin seleccionats, refinats i classificats per mides. Comunament es troben en jaciments, pedreres i / o graveres. • Artificials: aquests es localitzen a massissos rocosos, per obtenir s'empren procediments de voladura amb explosius, posteriorment es netegen, piquen i classifiquen i amb això es procedeix a utilitzar-los. • Industrials: són aquells que han passat per diferents processos de fabricació, tal com productes de rebuig, materials calcinats, procedents de demolicions o alguns que ja han estat manufacturats i millorats per l'home.
  • 66. USOS I APLICACIONS • Alguns exemples de l'ús d'aquests materials inclouen el guix, que barrejat amb aigua es pot utilitzar en la construcció de voltes, envans, plaques i motlles, així com el ciment i formigó, que s'empren principalment en l'àrea d'enginyeria civil o arquitectura, ja que s'usen per a fabricació d'estructures, columnes, elements decoratius, etcètera. També s'empren en l'elaboració de carreteres, vies fèrries, escultures, recobriment de sòls i parets. Així doncs, aquest tipus de materials s'han tornat importants en la indústria ja que s'utilitzen en tot tipus de projectes, des del més senzill com elaborar ferms de carretera, revestiments de paviments, fins una mica més complex com poden ser edificis de grans proporcions.
  • 67. EXEMPLES DE PETRIS • Alguns tipus de materials petris són el marbre, el granit, la pissarra, vidre, guix i ciment entre una gran gamma de materials que es poden processar i crear, i cada un d'ells compleix una funció important i singular en l'àrea de la construcció.
  • 70. QUÈ ES UN METALL?• Son elements químics que poden formar cations i enllaços iònics. • Els metalls constitueixen un dels grups principals d‘ elements, junt amb els no metalls, semimetalls i gasos nobles. • Els metalls generalment són brillants, tenen densitat i punt de fusió alts, són dúctils, durs i bons conductors de l'escalfor i de l'electricitat.
  • 71. HISTÒRIA • Metalls com l'or, la plata i el coure, van ser utilitzats des de la prehistòria. • Al principi només es feien servir si es trobaven fàcilment en estat metàl·lic. • A poc a poc es va anar desenvolupant la tecnologia necessària per obtenir nous metalls a partir dels seus minerals.
  • 72. HISTÒRIA (2) Eines de coure datades prop de 3000 aC.Antic
  • 73. HISTÒRIA (3) • El primer gran avenç es va produir amb el descobriment del bronze. • Un altre fet important en la història va ser el descobriment del ferro, cap a 1400 aC.
  • 74. HISTÒRIA (4) • Cap a l'any 1400 d.C. es van començar a utilitzar els forns proveïts de manxa, que permeten arribar a la temperatura de fusió del ferro, uns 1.535 º C. • Poc després es va utilitzar l'alumini i el magnesi, que van permetre desenvolupar aliatges molt més lleugers i resistents.
  • 76. HISTÒRIA (6) • Els elements metàl·lics, es troben a la taula periòdica. La majoria dels elements d'aquesta taula són metalls. • Hi ha tot tipus de metalls: metalls pesants, metalls preciosos, metalls ferrosos, metalls no ferrosos, etc. • El titani, és l'últim dels metalls abundants i estables amb els quals s'està
  • 77. PROPIETATS QUÍMIQUES• El metalls tenen tendència a formar cations perdent electrons en reaccionar amb l'oxigen de l'aire per a formar òxids. • Els metalls de transició, com el ferro, el coure, el zinc i el níquel, triguen molt temps a oxidar-se, altres com el pal·ladi, el platí o l'or no s'oxiden perquè no reaccionen amb l'atmosfera.
  • 78. PROPIETATS FÍSIQUES • En general, els metalls presenten una gran conductivitat elèctrica i tèrmica, lluïssor i alta densitat. • A més presenten la propietat de deformar-se sense fracturar-se quan són sotmesos a esforços. • També hi ha diversos metalls, els alcalins i els alcalinoterris, que tenen una baixa densitat,
  • 79. PROPIETATS FÍSIQUES (2) • Els metalls tenen certes propietats físiques característiques, entre elles són conductors de l'electricitat. • La majoria d’ells són de color grisenc, però alguns presenten colors diferents.
  • 80. PROPIETATS FÍSIQUES (3) • Altres propietats serien: • Mal·leabilitat: capacitat dels metalls de fer-se làmines en ser sotmesos a esforços de compressió. • Ductilitat: propietat dels metalls de modelar en filferro i fils
  • 81. PROPIETATS FÍSIQUES (4) • Tenacitat: resistència que presenten els metalls a trencar-se o en rebre forces brusques (cops, etc.) • Resistència mecànica: capacitat per a resistir esforç de tracció, comprensió, torsió i flexió sense deformar ni
  • 82. Densitat • La majoria dels metalls tenen una densitat més gran que la dels no- metalls. • L‘alta densitat de molts metalls és deguda a l'atapeït de la xarxa cristal·lina de la seva estructura metàl·lica.
  • 83. Conductivitat • Els metalls presenten en general una bona conductivitat, tant elèctrica com tèrmica. • En destaquen la plata, el coure i l'or. • La conductivitat elèctrica pot ser analitzada des d'un punt de vista microscòpic o macroscòpic.
  • 84. Conductivitat (2) • En el primer cas, la principal raó de la bona conductivitat rau a l'enllaç metàl·lic: els àtoms formen estructures de dues i tres dimensions que es repeteixen. • Des d'un punt de vista macroscòpic: als metalls la banda d'energia més alta ocupada i la més baixa buida s'encavalquen, o com a mínin es toquen.
  • 85. Propietats magnètiques • Alguns metalls presenten propietats magnètiques remarcables com el ferromagnetisme. • Les propietats magnètiques varien quan es fan aliatges.
  • 86. Aliatges & Obtenció • Un aliatge és una barreja de dos o més elements químics en una solució sòlida a la que el component majoritari és un metall. • Alguns metalls es troben en forma d'elements natius, com l'or, la plata i el coure, tot i que no és l'estat més usual.
  • 87. Usos a la indústria • El liti és un metall lleuger que s'empra principalment en la producció de ceràmica i de vidre. • El níquel, serveix per niquelar els objectes metàl·lics, amb l'objectiu de protegir- los de l'oxidació. Liti