5. QUÈ ÉS?
♥ El reciclatge es l'acció, i el reprocès de
parts.
♥ Un aparell que en arribar al final de la
seva vida útil pot ser la reutilitzat.
6. QUÈ ÉS?
♥ Les fases bàsiques del reciclatge són la
utilització dels residus, el seu procés o la
fabricació a altres productes, els quals podran
ser reciclats ells mateixos.
♥ Materials que acostumen a ser reciclats son
el ferro, l'alumini, les ampolles de vidre, el
paper, la fusta i el plàstic
8. PERQUÈ RECICLEM?
♥ El reciclatge implica el processament de
materials utilitzats per a que puguin ser
productes nous
♥ Evitem el malbaratament de materials útils, per
reduir el consum de primera matèria fresca, l'ús
d'energia, la contaminació atmosfèrica i
contaminació de l'aigua reduint la necessitat de
disposició del rebuig.
9. ELS CONTENIDORS DE
RECICLATGE
♥ Hi ha diferents tipus de contenidors de
reciclatge, amb diferents colors
♥ En el contenidor groc hem de tirar el plàstic
♥ En el contenidor blau el cartró
♥ En el contenidor verd el vidre
♥ En el contenidor Gris les deixalles
10. CONTENIDORS DE
RECICLATGE
♥ En el contenidor taronja ( que no es molt
comu) fiquem les sobres de oli utilitzat a casa.
♥ N’hi ha un contenidor que no te un color
assignat que es en el que fiquem les piles.
13. AVANTATGES DE RECICLAR
♥ Es conserva el medi ambient i es redueix la
contaminació
♥ S'estalvia matèria prima en la manufactura de
productes nous amb materials reciclables.
♥ Generació de càrrecs de treball ja que el
procés necessita que es realitzin diverses
tasques que hauran de fer uns treballadors.
14. INCONVENIENTS DE
RECICLAR
♥ Falta de desenvolupament de mercat pels
productes reciclats.
♥ Necessitat de voluntat política i planificació de
la concessió de llicencies.
♥ L'aspecte polític no s'implica totalment amb
projectes de reciclatge i la participació de la
ciutadania on alguns d'aquests obstacles
s'estan separant.
15. CICLE DEL
PRODUCTE
Extracció de matèries
primes
Procés de
material
Fabricació de
peces
Desembalatge
Ús del
producte
Fi de la vida útil
– reciclem o
tirem
16. RECICLATGE DE LA FUSTA
♥ La fusta recuperada és triturada i
convertida en taulers d'aglomerat
perquè tornin a ser consumibles.
17. RECICLATGE DEL PLÀSTIC
♥ Una vegada separat i classificat el plàstic
segons el seu tipus, és rentat, assecat i
triturat per convertir-lo en petites partícules
que seran barrejades amb material nou per
fabricar nous productes de plàstic.
18. RECICLATGE DELS
METALLS
El reciclatge de metalls segueix un procés
de quatre etapes, que inclou la
recopilació, el processament, la
fragmentació i la distribució.
20. La fusta
O La fusta va ser un dels primers materials
que l'home va fer servir, per fer estris i
eines. També el va fer servir per fer foc i
com a combustible.
O Encara, que la fusta és un material
prehistòric, no és un material en desús, si
no ben actual.
21. Què és la fusta?
O La fusta o el fust és la matèria llenyosa
del tronc d'una planta.
O És un material heterogeni.
O La fusta és composta de fibres de
cel·lulosa* i hemicel·lulosa* mantingudes
unides per lignina*.
22. O *Cel·lulosa: La cel·lulosa és un compost de
glucosa, principalment és el que li dóna la
rigides als vegetals, especialment la fusta, és
el compost que fa fort les closques o bé les
fulles.
O *Hemicel·lulosa: Forma part de les parets de
les diferents cèl·lules dels teixits del vegetal,
recobrint la superfície de les fibres de cel ·
lulosa i permetent l'enllaç de pectina
O *Lignina: és el principal component estructural
de les plantes llenyoses.
23. Propietats de la fusta
O Densitat: és la relació entre la massa i el
volum dels cossos. Les fustes solen tenir
una densitat inferior a l'aigua, i és per això
que suren.
O Duresa: és l'oposició que presenta un
material a ser ratllat o penetrat per un
altre que és més dur.
O Durabilitat: hi ha fustes molt duradores i
resistents als paràsits i als fongs.
24. Propietats de la fusta
O Resistència a esforços: la resistència de
la fusta a la tracció depèn de la direcció
en que es fa l’esforç. Hi ha fustes que
presenten una gran resistència a la flexió.
O Conductivitat tèrmica i elèctrica: la fusta
no es conductora de la calor i de
l’electricitat. Es un bon aïllant.
O Higroscopicitat: és la capacitat que té la
fusta d’absorbir o despendre humitat, en
funció del lloc i el clima. Quan absorbeix
humitat, la fusta s’infla.
25. Parts de la fusta
O La medul·la és la part més ferma i
compacta, en el centre del tronc, es forma
per assecat i resinificació.
O Duramen és la part immediata a la
medul·la, més dura i consistent,
impregnada de lignina taní. És la part més
vella de de la fusta.
O Albeca/albura és la part exterior i més
jove de la fusta, amb més sava, que amb
el temps al ser substituït el midó per taní
es transforma en duramen.
26. Parts de la fusta
O La Floema o líber és una capa formada
per cèl·lules conductores que transporten
la saba elaborada que nodreix l'arbre
O L'Escorça és la pell o coberta exterior del
tronc i branques d'algunes de les plantes
productores de fusta.
O Els Radis medul·lars tenen funció
connectiva i de transport lateral. Treuen la
saba bruta.
O El Càmbium és la capa que permet el
creixement en gruix de l'arbre.
28. Tipus de fusta
O1. Fustes naturals:
O Fustes toves
O Fustes dures
O2. Fustes artificials
O3. Fustes tropicals
29. Fustes naturals toves
O Avet roig: és de color blanc amb vetes
de color pàl·lid.
O Balsa: és d’un color rosaci o gris
pàl·lid.
O Pi silvestre: fusta molt tova i resinosa
de color clar i vetes vermelles.
O Pollancre: és vermellós groguenc.
O Tell: també és molt tova, lleugera i
flexible.
31. Fustes naturals dures
O Banús: és una fusta tropical de color
marró fosc.
O Caoba: té un color marró clar però
s’enfosqueix amb el temps.
O Faig: color blanquinós.
O Freixe: és de blanc i una mica rosada.
O Noguera: marró fosc i vetes negres.
32. Fustes naturals dures
O Roure: el seu color és morró clar i és
difícil de treballar.
O Teca: és d’un marró daurat i és molt
resistent al calor i a la humitat.
34. Fustes artificials
O Laminat: és una làmina de fusta molt
prima.
O Contraplacat: es fabrica encolant entre si
un nombre de capes molt fies de fusta,
col·locades de manera que es fibres de la
capa interior quedin perpendiculars a les
de la capa superior. Ha de mesurar 4 mm.
O Aglomerat: s’obté a partir d’encenalls i
trossos de fusta premsats i després
encolats.
35. Fustes artificials
O Premsat de fibra: es fabrica amb fibres de
fusta seca, per compressió a alta pressió i
temperatura, i s’uneix amb resina
sintètica. Té una textura fina i amb els
cantells perfectes.
37. Fustes tropicals
O Ipe: el color de la fusta és blanc groguenc
i el duramen varia des del marró oliva al
marró més o menys fosc. La fusta pot
representar fines vetes marrons. Es troba
a Amèrica Central i Amèrica del Sud.
O Cumaru: les capes externes són de color
blanc i les capes internes de color marró
amb jaspis clars. És una fusta Peruana.
38. Fustes tropicals
O Massaranduba: té un color marró vermell
fosc i una mica violaci. És troba a Sud-
Amèrica
O Iroko: El color de la fusta d’albor és groc
pàlid i el duramen marró groguenc.
Procedeix de l’Àfrica Tropical, desde
Sierra Leona a la part Oest fins a
Tanzània a la part Est.
39. Fustes tropicals
O Bolondo: l’albor té un color del blanc
groquenc al blanc rosaci i el del duramen
del marró-groguenc al marró vermellós,
que es va enfosquint en funció de la seva
exposició a la llum. Es troba a l’oest, en el
centre i a l’est d’Àfrica.
41. Procés d’obtenció de fusta
O 1. Tala d’arbres: consisteix a tallar els
arbres dels quals s’aprofitarà la fusta. Es
fa amb serres mecàniques.
O 2. Neteja de branques: s’eliminen totes
les branques fins deixar el tronc net i
preparat per ser evacuat de la zona.
O 3. Trossejament dels troncs: els tronc es
tallen en la mida adequada per ser
transportats.
42. O 4. Transport dels troncs: la fusta
obtinguda ha de ser transportada a la
serradora, per fer-ho s’utilitzen camions
de gran mida.
O 5. Serrada: aquesta operació es fa en
una serradora. Primer s’elimina l’escorça
de l’arbre i després es talla
longitudinalment amb serres de cinta.
O 6. Assecatge: per tal de que la fusta no
es podreixi ni es desformi, cal assecar-la
bé abans de de fer-la servir. Aquest
procés es pot fer de manera natural, si
s’apila
43. O la fusta de manera que pugui circular
l’aire al seu voltant , o de manera artificial,
si es col·loca la fusta en un magatzem
tancat en el qual es fa circular aire calent.
O 7. Distribució i comercialització:
finalment, els diferents productes
obtinguts s’agrupen segons la seva mida,
la seva qualitat i el seu acabat i
s’empaqueten. Més tard es distribuiran en
indústries i tallers de fusteria i ebenisteria.
47. Són molècules gegants formades per
àtoms de carboni juntament amb
altres d'hidrogen, oxigen, i en
menor mesura, clor, fluor, nitrogen
o silici. Els plàstics són sòlids
amorfs, sintètics o semisintètics,
que tenen una gran utilitat per a la
indústria.
QUE ES EL PLÀSTIC?
49. POLIPROPILÈ
Es coneix amb les sigles PP . És un plàstic
molt dur i resistent. És opac i amb gran
resistència a la calor ja s'estova a una
temperatura més elevada (150ºC). És molt
resistent als cops encara que té poca
densitat i es pot doblegar molt fàcilment,
resistint múltiples doblegats pel que és
emprat com a material de frontisses. També
resisteix molt bé els productes corrosius.
50. POLIESTIRÈ
Es designa amb les sigles «PS». És un plàstic
més fràgil, que es pot pintar i té una bona
resistència mecànica, ja que resisteix molt
bé els cops. Les seves formes de presentació
més usuals són la laminar. S'usa per fabricar
envasos, tapadores de bijuteria, components
electrònics i altres elements que necessiten
una gran lleugeresa, mobles de jardí,
mobiliari de terrassa de bars, etc...
Policlorur de vinil: Es designa amb les
sigles PVC.
51. PVC
És el material plàstic més versàtil, ja que
pot ser fabricat amb molt diverses
característiques, afegint additius que les
proporcionin. És molt estable, durador i
resistent, podent-se fer menys rígid i més
elàstic si se li afegeixen un additiu més
plastificant. S'estova i deforma a baixa
temperatura, tenint una gran resistència als
líquids corrosius, pel que és utilitzat per a
la construcció de dipòsits i canonades de
desguàs.
53. • Origen Natural:
El petroli és la principal matèria primera
de la qual s'obtenen la majoria dels
plàstics sintéticos.También poden obtenir
a partir del gas natural o de l’hulla.
• Origen Vegetal:
A partir del làtex (produït per certs
arbres tropicals), s'obtenen gomes i
cautxús i, a partir de la cel·lulosa, és
possible obtenir cel·lofana i cel·luloide.
• Origen Animal:
La caseïna (substància que s'obté de la
llet) és la matèria primera amb què s'obté
la galalita, material plàstic amb què es
fabriquen pintes, botons, ect.
55. • Lleugeresa de pes.
• Resistència al trencament.
• Capacitat d'aïllament (elèctric, tèrmic i
acústic).
• Manejabilitat i seguretat versatilitat
reciclabilitat utilitat.
• Senzillesa i economia en la seva fabricació.
• Impermeabilitat (humitat, llum, gasos).
• No conductors electricitat (excel·lent per a
cables, endolls).
57. • PUNT DE FUSIÓ: És la temperatura a la qual el
cos sòlid es converteix en líquid .
• PUNT DE EBULLICIÓ: És la temperatura a la qual
el cos líquid es converteix en gasós.
• DILATACIÓ TÈRMICA: és l'increment de volum en
augmentar la temperatura . En els cossos sòlids
se sol emprar també el coeficient de la
dilatació lineal.
• LA CAPACITAT CALORIFICA: És la quantitat de
calor necessària per escalfar un material . Si
es refereix a la unitat de massa es denomina
CALOR ESPECÍFIC.
• LA CONDUCTIVITAT TÈRMICA: És la propietat d'un
material de conduir la calor al seu través.
59. L'invent del primer plàstic s'origina com a resultat
d'un concurs realitzat a 1860, quan el fabricant
nord-americà de boles de billar Phelan and Collarder
oferir una recompensa de 10.000 dòlars a qui
aconseguís un substitut de l'ivori natural, destinat
a la fabricació de boles de billar. Una de les
persones que van competir va ser l'inventor nord-
americà John Wesley Hyatt, qui va desenvolupar el
cel·luloide dissolent cel·lulosa (material d'origen
natural) en una solució de càmfora i etanol.
El 1909 el químic nord-americà d'origen belga Leo
Hendrik Baekeland va sintetitzar un polímer de gran
interès comercial, a partir de molècules de fenol i
formaldehid. Es va batejar amb el nom de baquelita i
va ser el primer plàstic totalment sintètic de la
història, va ser la primera d'una sèrie de resines
sintètiques que van revolucionar la tecnologia
moderna iniciant la «era del plàstic».
60. Es va batejar amb el nom de baquelita i va ser el
primer plàstic totalment sintètic de la història, va
ser la primera d'una sèrie de resines sintètiques que
van revolucionar la tecnologia moderna iniciant la
«era del plàstic».
Al llarg del segle XX l'ús del plàstic es va fer
popular i va arribar a substituir altres materials
tant en l'àmbit domèstic, com industrial i comercial.
El 1919 es va produir un esdeveniment que marcaria la
pauta en el desenvolupament dels materials plàstics.
El químic alemany Hermann Staudinger va aventurar que
aquests es componien en realitat de molècules gegants
o macromolècules. Els esforços realitzats per provar
aquestes afirmacions van iniciar nombroses
investigacions científiques que van produir enormes
avenços en aquesta part de la química.
62. • PVC:
En cas que es recicli, s'empra per fer
canalons de carretera, folre per a cables,
entre d'altres materials.
• POLIPROPILÈ:
Si es recicla es poden obtenir material per
fabricar senyals lluminosos, cables de
bateria, escombres, raspalls, bastidors de
bicicletes, entre altres.
• POLIESTIIRÈ:
Pot arribar a trigar a descompondre fins a
1.000 anys.
64. MATERIALS PETRIS
• Petri és aquell material provinent de la roca, pedra o
penyal; regularment es troben en forma de blocs,
llosetes o fragments de diferents mides, això
principalment a la natura, encara que de la mateixa
manera hi ha altres que són processats i industrialitzats
per l'home.
65. CLASSIFICACIÓ
• Dins de la classificació dels materials petris podem trobar 3
tipus:
• Naturals: estan localitzats en jaciments naturals, per utilitzar
només cal que siguin seleccionats, refinats i classificats per
mides. Comunament es troben en jaciments, pedreres i / o
graveres.
• Artificials: aquests es localitzen a massissos rocosos, per
obtenir s'empren procediments de voladura amb explosius,
posteriorment es netegen, piquen i classifiquen i amb això es
procedeix a utilitzar-los.
• Industrials: són aquells que han passat per diferents processos
de fabricació, tal com productes de rebuig, materials calcinats,
procedents de demolicions o alguns que ja han estat
manufacturats i millorats per l'home.
66. USOS I APLICACIONS
• Alguns exemples de l'ús d'aquests materials inclouen el guix,
que barrejat amb aigua es pot utilitzar en la construcció de
voltes, envans, plaques i motlles, així com el ciment i formigó,
que s'empren principalment en l'àrea d'enginyeria civil o
arquitectura, ja que s'usen per a fabricació d'estructures,
columnes, elements decoratius, etcètera. També s'empren en
l'elaboració de carreteres, vies fèrries, escultures, recobriment
de sòls i parets. Així doncs, aquest tipus de materials s'han
tornat importants en la indústria ja que s'utilitzen en tot tipus
de projectes, des del més senzill com elaborar ferms de
carretera, revestiments de paviments, fins una mica més
complex com poden ser edificis de grans proporcions.
67. EXEMPLES DE PETRIS
• Alguns tipus de materials petris són el marbre, el granit,
la pissarra, vidre, guix i ciment entre una gran gamma
de materials que es poden processar i crear, i cada un
d'ells compleix una funció important i singular en l'àrea
de la construcció.
70. QUÈ ES UN
METALL?• Son elements químics que poden formar
cations i enllaços iònics.
• Els metalls constitueixen un dels grups
principals d‘ elements, junt amb els no metalls,
semimetalls i gasos nobles.
• Els metalls generalment són brillants, tenen
densitat i punt de fusió alts, són dúctils, durs i
bons conductors de l'escalfor i de l'electricitat.
71. HISTÒRIA
• Metalls com l'or, la plata i el coure, van ser utilitzats
des de la prehistòria.
• Al principi només es feien servir si es trobaven
fàcilment en estat metàl·lic.
• A poc a poc es va anar desenvolupant la tecnologia
necessària per obtenir nous metalls a partir dels seus
minerals.
73. HISTÒRIA (3)
• El primer gran avenç es
va produir amb el
descobriment del
bronze.
• Un altre fet important
en la història va ser el
descobriment del ferro,
cap a 1400 aC.
74. HISTÒRIA (4)
• Cap a l'any 1400 d.C. es van començar a utilitzar
els forns proveïts de manxa, que permeten
arribar a la temperatura de fusió del ferro, uns
1.535 º C.
• Poc després es va utilitzar l'alumini i el magnesi,
que van permetre desenvolupar aliatges molt
més lleugers i resistents.
76. HISTÒRIA (6)
• Els elements metàl·lics, es
troben a la taula periòdica.
La majoria dels elements
d'aquesta taula són metalls.
• Hi ha tot tipus de metalls:
metalls pesants, metalls
preciosos, metalls ferrosos,
metalls no ferrosos, etc.
• El titani, és l'últim dels
metalls abundants i estables
amb els quals s'està
77. PROPIETATS
QUÍMIQUES• El metalls tenen tendència a formar cations
perdent electrons en reaccionar amb l'oxigen de
l'aire per a formar òxids.
• Els metalls de transició, com el ferro, el coure, el
zinc i el níquel, triguen molt temps a oxidar-se,
altres com el pal·ladi, el platí o l'or no s'oxiden
perquè no reaccionen amb l'atmosfera.
78. PROPIETATS FÍSIQUES
• En general, els metalls presenten una gran
conductivitat elèctrica i tèrmica, lluïssor i alta
densitat.
• A més presenten la propietat de deformar-se
sense fracturar-se quan són sotmesos a
esforços.
• També hi ha diversos metalls, els alcalins i els
alcalinoterris, que tenen una baixa densitat,
79. PROPIETATS FÍSIQUES
(2)
• Els metalls tenen certes
propietats físiques
característiques, entre
elles són conductors de
l'electricitat.
• La majoria d’ells són de
color grisenc, però
alguns presenten colors
diferents.
80. PROPIETATS FÍSIQUES
(3)
• Altres propietats
serien:
• Mal·leabilitat:
capacitat dels metalls
de fer-se làmines en
ser sotmesos a
esforços de
compressió.
• Ductilitat: propietat
dels metalls de
modelar en filferro i fils
81. PROPIETATS FÍSIQUES
(4)
• Tenacitat: resistència
que presenten els
metalls a trencar-se o en
rebre forces brusques
(cops, etc.)
• Resistència mecànica:
capacitat per a resistir
esforç de tracció,
comprensió, torsió i
flexió sense deformar ni
82. Densitat
• La majoria dels metalls
tenen una densitat més
gran que la dels no-
metalls.
• L‘alta densitat de molts
metalls és deguda a
l'atapeït de la xarxa
cristal·lina de la seva
estructura metàl·lica.
83. Conductivitat
• Els metalls presenten en general una bona
conductivitat, tant elèctrica com tèrmica.
• En destaquen la plata, el coure i l'or.
• La conductivitat elèctrica pot ser analitzada
des d'un punt de vista microscòpic o
macroscòpic.
84. Conductivitat (2)
• En el primer cas, la principal raó de la bona
conductivitat rau a l'enllaç metàl·lic: els àtoms
formen estructures de dues i tres dimensions
que es repeteixen.
• Des d'un punt de vista macroscòpic: als
metalls la banda d'energia més alta ocupada i
la més baixa buida s'encavalquen, o com a
mínin es toquen.
85. Propietats magnètiques
• Alguns metalls
presenten propietats
magnètiques
remarcables com el
ferromagnetisme.
• Les propietats
magnètiques varien
quan es fan aliatges.
86. Aliatges & Obtenció
• Un aliatge és una barreja de dos o més
elements químics en una solució sòlida a la
que el component majoritari és un metall.
• Alguns metalls es troben en forma d'elements
natius, com l'or, la plata i el coure, tot i que no
és l'estat més usual.
87. Usos a la indústria
• El liti és un metall
lleuger que s'empra
principalment en la
producció de ceràmica i
de vidre.
• El níquel, serveix per
niquelar els objectes
metàl·lics, amb
l'objectiu de protegir-
los de l'oxidació.
Liti