Your SlideShare is downloading. ×
Diversitat cultural març 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Diversitat cultural març 2011

570
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
570
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TOTS SOM DIFERENTS, TOTS SOM ÚNICS
  • 2. DECLARACIÓ UNIVERSAL DE LA UNESCO SOBRE LA DIVERSITAT CULTURAL LA CONFERÈNCIA GENERAL, Reafirmant la seva adhesió a la plena realització dels drets humans i de les llibertats fonamentals proclamades en la Declaració Universal de Drets Humans i en altres instruments universalment reconeguts, com els dos Pactes Internacionals de 1966 relatius, el primer, als drets civils i polítics i, el segon, als drets econòmics, socials i culturals. Recordant que en el Preàmbul de la Constitució de la UNESCO s’afirma “(...) que l’amplia difusió de la cultura i de l’educació de la humanitat per a la justícia, la llibertat i la pau són indispensables a la dignitat dels homes i constitueixen un deure sagrat que totes les nacions han de complir amb esperit de responsabilitat i d’ajuda mútua”;
  • 3. Recordant també el seu article primer que assigna a la UNESCO, entre altres objectius, el de recomanar “els acords internacionals que estimi convenients per facilitar la lliure circulació de les idees per mitjà de les paraules i la imatge”, Fent referència a les disposicions relatives a la diversitat cultural i a l’exercici dels drets culturals que figuren en els instruments internacionals promulgats per la UNESCO; Reafirmant que la cultura ha de ser considerada com el conjunt dels trets distintius espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social, i que inclou, a més de les arts i les lletres, les formes de viure, les maneres de viure plegats, els sistemes de valors, les tradicions i les creences;
  • 4. Constatant que la cultura es troba en el centre dels debats contemporanis sobre la identitat, la cohesió social i el desenvolupament d’una economia fundada en el saber; Afirmant que el respecte de la diversitat de les cultures, la tolerància, el diàleg i la cooperació, en un clima de confiança i de comprensió mútua, es troben entre els millors garants de la pau i de la seguretat internacionals; Aspirant a una més gran solidaritat fundada en el reconeixement de la diversitat cultural, en la consciència de la unitat del gènere humà i en el desenvolupament dels intercanvis culturals;
  • 5. Considerant que el procés de mundialització, facilitat per la ràpida evolució de les noves tecnologies de la comunicació, malgrat constituir un repte per a la diversitat cultural, crea les condicions d’un diàleg renovat entre les cultures i les civilitzacions; Conscient del mandat específic que s’ha donat a la UNESCO, al si del sistema de les Nacions Unides, consistent a assegurar la preservació i la promoció de la fecunda diversitat de cultures; Proclama els principis i aprova la Declaració Universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural.
  • 6. IDENTITAT, DIVERSITAT I PLURALISME Article 1. La diversitat cultural, patrimoni comú de la humanitat. Article 2. De la diversitat cultural al pluralisme cultural. Article 3. La diversitat cultural, factor de desenvolupament. DIVERSITAT CULTURAL I DRETS HUMANS Article 4. Els drets humans, garants de la diversitat cultural. Article 5. Els drets culturals, marc propici de la diversitat cultural. Article 6. Cap a una diversitat cultural accessible a tothom.
  • 7. DIVERSITAT CULTURAL I CREATIVITAT Article 7. El patrimoni cultural, font de creativitat. Article 8. Els béns i serveis culturals, unes mercaderies diferents de les altres. Article 9. Les polítiques culturals, catalitzadores de la creativitat. DIVERSITAT CULTURAL I SOLIDARITAT INTERNACIONAL Article 10. Reforçar la capacitat de creació i de difusió a escala mundial. Article 11. Impulsar la col·laboració entre el sector públic, el sector privat i la societat civil. Article 12. La funció de la UNESCO.
  • 8. LA JOVENTUT I LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DE LA UNESCO SOBRE LA DIVERSITAT CULTURAL La diversitat cultural enriqueix les nostres vides d’innumerables maneres cada dia. També és una font important d’identitat i drets fonamentals. La diversitat cultural que ens envolta avui dia és el resultat de milers d’anys d’interacció humana amb la naturalesa i entre persones amb diferents costums, creences i maneres de viure. Com que hem heretat aquest llegat valuós, hem de garantir la seva transmissió a les generacions futures. Aquesta transmissió no es pot ni s’ha de donar com una cosa segura. Totes les cultures són creatives i dinàmiques, però també són singulars, fràgils i insubstituïbles. Una cultura desatesa durant una sola generació es pot perdre per sempre.
  • 9.
    • Per tant, és importantíssim que es creï un entorn segur en què totes les cultures es puguin desenvolupar lliurament. Amb l’objectiu de preservar la diversitat cultural en tota la seva varietat i vitalitat, els estats membres de la UNESCO van aprovar per unanimitat l’any 2001 la Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural.
            • Koïtxiro Matsuura
            • Director General de la UNESCO
    Diversitat Cultural
  • 10. INTRODUCCIÓ La Declaració és una síntesi de les nostres aspiracions més profundes, però encara estem molt lluny de veure-les fer-se realitat. És important que la Declaració existeixi i que es conegui i es comprengui, perquè ens sensibilitzarà sobre la necessitat d’aplicar-la a les nostres vides i a les nostres societats i famílies. La Declaració no ens és aliena. Al contrari, la podem utilitzar per donar-nos força en la manera en què sentim i actuem. LA DECLARACIO UNIVERSAL DE LA UNESCO SOBRE LA DIVERSITAT CULTURAL La Declaració Universal de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural és un conjunt de principis rectors per crear una societat més pacífica i equitativa, basada en el respecte mutu i la tolerància. La diversitat cultural hi és reconeguda no com un simple fet, sinó com una font d’innovació, intercanvi i creativitat, que constitueix la força fonamental de la humanitat.
  • 11. La Declaració de la UNESCO sobre la Diversitat Cultural va ser aprovada per unanimitat per la Conferència General en la seva 31ª sessió el novembre del 2001. Els estats membres van presentar oficialment a la UNESCO la sol·licitud de creació d’aquest instrument internacional l’octubre del 2000 i una sèrie de consultes amb experts i amb altres organismes internacionals van conduir la seva aprovació el 2001, poc després dels fets de l’11 de setembre. La Declaració és el resultat de la recerca per part dels estats membres de les condicions necessàries per a la renovació de diàlegs constructius entre diferents cultures i civilitzacions.
  • 12. ARTICLE 1 La diversitat cultural forma part de la nostra història comuna, i avui la compartim tots. La seva importància ha de ser reconeguda per totes les persones avui i demà. Les cultures difereixen les unes de les altres. Han canviat amb el temps i continuen evolucionant. Quan mirem arreu del món podem veure que cada cultura és diferent i al mateix única. Sentir l’experiència de les diferents cultures, interactuar amb persones d’altres països, escoltar diferents opinions és una de les alegries d’estar vius. Les diferents expressions culturals dels pobles del món i les relacions que estableixen conformen el nostre patrimoni comú. És una cosa de la qual tots formem part. De la mateixa manera que la naturalesa necessita una varietat d’animals i plantes per sostenir-se, la humanitat necessita totes les formes de la cultura per mantenir la seva vitalitat. Per això, hem de comprendre i reconèixer el paper de la diversitat cultural en benefici de les generacions presents i futures.
  • 13. ARTICLE 2 El respecte per la diversitat cultural és el punt de partida per a la coexistència pacífica i la inclusió de totes les persones. Ha de ser la base de la vida en un món complex i multicultural. Moltes societats en tornen cada cop més diverses amb persones de diferents orígens culturals, nacionalitats, grups ètnics, llengües i religions que viuen juntes. Tots som diferents i, per tant, és important que nosaltres, com a individus i com a grup, puguem conviure en pau i no en conflicte. Tots tenim dret a ser el que som i a ser diferents dels altres que ens envolten. També tenim la responsabilitat de respectar les maneres en què els altres són diferents de nosaltres. Per conviure en pau cal acceptar els altres com són i aprendre a valorar les diferències com a part interessant del que significa ser un ésser humà. Hem de reconèixer i valorar igualment els drets i les contribucions de les diferents cultures. La nostra societat s’ha d’esforçar per valorar la diversitat i per desenvolupar polítiques d’inclusió i acceptació que tinguin en compte les necessitats de tots els grups. Això forma part de la vida en una societat en què tots tenim veu per dir com vivim les nostres vides i que assegurarà una comunitat pròspera i creativa. Això es denomina pluralisme cultural i condueix a l’acceptació, el respecte, la unitat, l’amistat, la felicitat i l’harmonia.
  • 14. ARTICLE 2 La diversitat cultural és un factor important en el desenvolupament. Desenvolupament – Una definició breu. Desenvolupament El desenvolupament tracta de les persones El desenvolupament tracta de les persones que prenen decisions El desenvolupament tracta de les persones que prenen decisions basades en els valors El desenvolupament tracta de les persones que prenen decisions basades en els valors sobre la qualitat de vida.
  • 15. Sovint es creu que el “desenvolupament” només està relacionat amb el creixement econòmic. Però desenvolupament també implica longevitat, educació, llibertat, felicitat i altres factors que milloren la qualitat de les nostres vides. Si, per exemple, d’aquí 10 anys l’economia d’una comunitat ha crescut, ens podríem sentir temptats a dir que aquesta comunitat s’ha desenvolupat. Però i si durant aquest temps tots els infants han deixat d’anar a l’escola, les persones han oblidat l’idioma dels seus avantpassats, han deixat de practicar la seva cultura i estan deprimits i infeliços, podríem denominar-ho “desenvolupament” o “progrés”? El concepte de desenvolupament és polifacètic. Es percep de manera diferent a través de les cultures i fins i tot entre els individus. No hi ha una fórmula ideal de desenvolupament, perquè varia en funció del que les diferents persones consideren desitjable. Per aquesta raó la diversitat cultural és un factor crucial en el desenvolupament: ens ensenya què creuen altres persones que s’ha de canviar per fer que el món sigui un lloc millor per a ells mateixos i per a altres. Així, la diversitat cultural amplia la varietat d’opcions obertes a tots i ens ofereix vertaders opcions per al camí cap endavant en el desenvolupament de les nostres societats.
  • 16. ARTICLE 4 Respectar la diversitat cultural és imperatiu perquè implica el respecte pels drets humans en general. Després de la tràgica experiència de la Segona Guerra Mundial, la comunitat internacional va mirar d’evitar que es repetís aquella devastació. El 1948, es van consagrar els drets inalienables de tot ésser humà en la Declaració Universal dels Drets Humans. Respectar la diversitat cultural significa un compromís per garantir que es reconeguin els drets humans i les llibertats fonamentals de tots els pobles. És especialment important defensar els drets humans de les minories o dels pobles indígenes per tal que la diversitat cultural prosperi de debò. Si es violen o es limiten les llibertats fonamentals o els drets humans, no es pot dir que existeixi una autèntica diversitat cultural. D’altra banda, ningú no pot utilitzar la diversitat cultural com a excusa per violar els drets d’altres persones.
  • 17. ARTICLE 5 El respecte pels drets culturals és necessari perquè prosperi la diversitat cultural. Permetre que les persones participin en la vida cultural que ells decideixin obre els camins cap a la diversitat cultural. L’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix: “ Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic”. També s’estableixen drets culturals en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Això vol dir que totes les persones tenen el dret d’expressar-se i de crear i distribuir la seva obra en l’idioma que escullin, especialment la seva llengua materna.
  • 18. Totes les persones tenen dret a rebre una educació de qualitat que respecti plenament tots els pobles tal com són independentment de la seva cultura, el seu gènere o la seva raça. Totes les persones també tenen el dret a ser part de la vida cultural que escullin i a practicar les seves tradicions culturals, sempre que respectin els drets humans i les llibertats fonamentals. L’habilitat de tots per participar en la vida cultural d’una comunitat és un dret universal. Condueix a l’amistat, la pau, la unitat i l’harmonia, i permet que la comunitat desenvolupi tot el seu potencial.
  • 19. ARTICLE 6 La diversitat cultural es fa possible mitjançant la llibertat d’expressió, la igualtat d’accés als mitjans de comunicació i la tecnologia de la comunicació.
    • La diversitat cultural es garanteix mitjançant:
    • la llibertat d’expressar-se;
    • l’habilitat d’expressar-se en la llengua que decideixi un mateix;
    • la igualtat d’accés a la informació a través de diverses fonts de comunicació, i
    • la igualtat d’accés al coneixement artístic, científic i tecnològic.
  • 20. La llibertat i l’habilitat per expressar les pròpies opinions, idees i creences és un pas important per assolir la diversitat cultural. L’oportunitat d’escoltar les veus d’altres persones i de compartir les seves visions és crucial si es vol crear o mantenir diàlegs constructius. Per això hem de garantir que totes les persones, sobretot aquelles que pertanyen a grups minoritaris, tinguin les mateixes oportunitats per difondre i rebre informació en la seva llengua materna. Internet és una eina de comunicació important que ens ofereix l’oportunitat d’aprendre els uns dels altres i de compartir coneixement i experiències amb tots els racons de món. No obstant això, cal recordar que la majoria de la població mundial no té accés a Internet. Això vol dir que aquestes persones tenen poques oportunitats de conèixer altres persones o de compartir la seva cultura, les seves idees i opinions. Aquesta desigualtat d’accés a Internet s’anomena “divisió digital”.
  • 21. ARTICLE 7 El patrimoni cultural és una font de creativitat. El patrimoni es defineix moltes vegades com un llegat del nostre passat que al mateix temps transmetem a les generacions futures perquè l’aprenguin, l’admirin i el gaudeixin. El patrimoni inclou llocs culturals i naturals, i objectes que valorem, perquè van pertànyer als nostres avantpassats, perquè són bells, importants des del punt de vista científic i insubstituïbles. Els jaciments arqueològics, les ciutats històriques, les esglésies, els temples i altres indrets sagrats formen part del nostre patrimoni natural. Els boscos i les zones costeres, per exemple, formen part del nostre patrimoni natural.
  • 22. A més, la UNESCO promou el patrimoni immaterial, és a dir, aquell patrimoni que no es pot tocar, però que es pot experimentar, com ara les danses, les cançons, les històries, els càntics, les llengües, la música, el teatre i altres tradicions que es transmeten de forma oral, o per mitjà de gestos, i que formen part de la identitat de la comunitat. Inspirar-nos en el nostre patrimoni cultural no ens impedeix de sentir-nos estimulats pel patrimoni d’altres cultures. El coneixement de diferents cultures ens estimula i permet que es produeixi un desenvolupament creatiu més gran de la nostra pròpia cultura. És per això que el patrimoni en totes les formes s’ha de mantenir, potenciar i transmetre a les generacions futures, independentment dels seus orígens. Aquesta és una manera de promoure la creativitat i de fomentar l’intercanvi d’idees entre totes les diferents cultures del món.
  • 23. ARTICLE 8 Les cultures s’han de reconèixer com quelcom valuós i únic. Per tant, els béns culturals s’han de tractar amb respecte. Els béns culturals corresponen, en general, a béns de consum que transmeten idees, símbols i maneres de viure. Els llibres, els CD, els vídeos, les pel·lícules, els jocs de vídeo, els programaris, les artesanies i el disseny de modes són exemples de béns culturals. Tots són producte de la creativitat humana, individual o col·lectiva, que es reprodueixen a escala massiva i es distribueixen per tot el món. Moltes vegades estan protegits per drets d’autor.
  • 24.
    • Els serveis culturals són un conjunt de mesures i facilitats. L’objectiu del qual és satisfer els interessos i les necessitats culturals de les persones. Entre els exemples de serveis culturals s’inclou la promoció d’actes i esdeveniments culturals, així com la informació cultural i la seva preservació, com ara biblioteques, centres de documentació, museus, teatres, sales de concert i sales de cinema.
    • Els béns i serveis culturals són importants per a totes les societats, ja que representen els valors culturals i les creences de l’autor i l’artista, i no tan sols tenen valor econòmic. Tot i que els béns culturals depenen de l’economia per a la seva producció i distribució, no s’han d’explotar simplement per obtenir un benefici econòmic. Malgrat que els avenços tecnològics i l’intercanvi econòmic ofereixen més oportunitats per a la creació, la innovació i l’intercanvi cultural, hem de tenir cura de:
    • PROTEGIR LES CULTURES QUE AQUESTS BÉNS I SERVEIS ORIGINEN;
    • RESPECTAR ELS DRETS DELS AUTORS I ARTISTES D’AQUESTS BÉNS I SERVEIS;
    • RECONÈIXER EL SIGNIFICAT I LA IDENTITAT DE L’OBRA CULTURAL QUE ES PRODUEIX, I
    • GARANTIR QUE TOTES LES CULTURES TINGUIN L’OPORTUNITAT D’EXPRESSAR-SE MITJANÇANT ELS BÉNS I ELS SERVEIS CULTURALS.
  • 25. ARTICLE 9 Cal que hi hagi un ambient de suport, que permeti crear i distribuir béns i serveis culturals diversos . Els béns i serveis culturals són importants vectors de missatges, valors i identitats. És per això que cal posar en pràctica una estratègia per fomentar un entorn favorable perquè cada cultura produeixi i distribueixi les seves obres culturals tant en l’àmbit nacional com internacional. Això permetria als artistes d’expressar i distribuir els seus pensaments i treballar lliurement en ambients multiculturals, i crear, per tant, un terreny fèrtil per al diàleg intercultural. Diàleg intercultural
  • 26. ARTICLE 10 La cooperació en la comunitat internacional és necessària per afavorir la creació i distribució de béns i serveis culturals, sobretot al món en via de desenvolupament. Actualment, hi ha un gran desequilibri en la producció i el comerç mundial de béns i serveis culturals. Això es reflecteix en la situació dels països en via de desenvolupament, que generalment tenen nivells de producció, distribució i accés als mercats de producció i serveis culturals més baixos que els països desenvolupats. La comunitat internacional ha d’ajudar a tots els països, sobretot els països en via de desenvolupament, perquè afavoreixen els sectors culturals locals, com ara la música, el cinema i la literatura, per tal que siguin sostenibles tant en l’àmbit nacional com internacional. La distribució de béns i serveis culturals ha de beneficiar la comunitat d’on procedeixen.
  • 27. ARTICLE 11 S’han de crear associacions entre governs, empreses i ciutadans per promoure la diversitat cultural. El comerç internacional ofereix oportunitats per al diàleg intercultural a través de l’intercanvi de béns culturals, com les pel·lícules, els llibres i els CD, però no n’hi ha prou amb les forces del mercat per si soles per protegir i promoure la diversitat cultural. És per això que tots els governs haurien d’aplicar polítiques públiques per protegir i promoure la diversitat cultural, en associació amb l’empresa privada i la societat civil.
  • 28. ARTICLE 12
    • EL PAPER DE LA UNESCO
    • La UNESCO és responsable de:
    • animar les organitzacions internacionals a incorporar aquesta Declaració en les seves estratègies;
    • servir de punt de referència a les organitzacions, governs i individus en l’establiment de polítiques i estratègies per animar, promoure i protegir la diversitat cultural;
    • establir normes, promoure i desenvolupar les capacitats dels altres en relació a la Declaració,
    • facilitar l’aplicació de plans d’acció que sorgeixin dels tallers mundials relacionats amb el tema de la diversitat cultural.
    T T
  • 29. Treball realitzat per Mari Carmen Lozano Pareja [email_address] Badalona, març de 2011 “ Un a un, tots els éssers humans som mortals, junts som Eterns.”