Your SlideShare is downloading. ×
0
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Usee
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Usee

5,835

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,835
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
74
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Unitats de Suport de l’Educació Especial Assignatura: Organització de centres escolars. Professora: Anna Mª de Montserrat 2n Magisteri d’Educació Especial Alumnes: Maria Aguadé Pau Ch. Bolíbar Maria Tomàs Curs 2009/2010
  • 2. INDEX <ul><li>1.Introducció </li></ul><ul><li>2.Objectiu </li></ul><ul><li>3.Legislació </li></ul><ul><li>4.USEE i el seu funcionament </li></ul><ul><li>5. Perfil d’alumnes </li></ul><ul><li>6. USEE i la seva organització </li></ul><ul><li>7. Avantatges i inconvenients </li></ul><ul><li>8. Conclusió: Conscienciació i sensibilització de la importància de les USEE. </li></ul>
  • 3. 1.INTRODUCCIÓ <ul><li>Degut als nostres coneixements d’educació especial i davant del títol “adequació d’espais, temps, materials,... per a infants amb nee” vam creure oportú enfocar el treball en les USEE. Pensem que hi ha un desconeixement de les USEE i, per tant, creiem necessari realtizar una recerca per tal que els nostres companys coneguin els aspectes bàsics sobre aquest tema. </li></ul><ul><li>Creiem important aquest tema per dues raons. La primera fa referència a l’organització del centre escolar: és necessari saber els elements organitzatius i educatius que comporta tenir una USEE en el propi centre. La segona fa referència als aspectes de sensibilització: creiem important donar el missatge als nostres companys sobre la importància de la inclusió escolar en els centres ordinaris. </li></ul><ul><li>A més volem fer un treball de recerca per tal d’aprofundir en els nostres coneixaments sobre les USEE i entendre millor el seu funcionament i la seva organització. </li></ul>
  • 4. 2.OBJECTIU <ul><li>L’origen de les USEE ve determinat per uns aspectes fonamentals : </li></ul><ul><li>Procés cap a una escola inclusiva </li></ul><ul><li>Escolarització d’infants amb discapacitats greus/mitjanes a centres ordinaris, els quals no hi podrien accedir sense el servei d’una USEE. </li></ul><ul><li>Seguiment de la inclusió escolar en l’etapa secundària obligatòria dels nens que ja ho estaven en l’etapa de primària, els quals són susceptibles d’anar a un centre especial en el canvi d’etapa. </li></ul>
  • 5. 3.Legislació <ul><li>Normativa reguladora: </li></ul><ul><li>Article 3.3.1 de la Resolució de 30 de juny de 2008, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2008-2009.  </li></ul><ul><li>Article 3.3.1 de la Resolució de 30 de juny de 2008, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2008-2009 </li></ul><ul><li>Normativa que inspira la creació d’Unitats de Suport a l’Educació Especial: </li></ul><ul><li>Articles 3 i 4 del Decret 117/1984, de 17 d’abril, sobre l’Ordenació de l’Educació Especial per a la seva integració en el sistema educatiu ordinari. </li></ul><ul><li>Article 74.4 de la LOE sobre l’escolarització dels alumnes que presenten necessitats educatives especials i desenvolupar programes per la seva adequada escolarització en els centres d’educació primària i secundaria obligatòria   </li></ul><ul><li>El Capítol IV del Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s’estableix el procediment d’admissió de l’alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics.  </li></ul><ul><li>Article 8 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials.  </li></ul><ul><li>Article 17 del Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. </li></ul>
  • 6. 4.USEE i FUNCIONAMENT <ul><li>Què és una USEE? </li></ul><ul><li>És una Unitat de Suport de l’Educació Especial. </li></ul><ul><li>És un programa per potenciar la inclusió en centres ordinaris d’alumnes que en altres condicions anirien en centres especials. </li></ul><ul><li>Per tant, és un servei que ofereix uns suports concrets perquè es pugui escolaritzar en centres ordinaris a alumnes amb discapacitats mitjanes/greus. </li></ul><ul><li>Tot i tenir unes característiques i un patró de funcionament generalitzat en totes les USEEs, aquest s suports depenen de l’organització de cada centre i, sobretot, de les característiques dels usuaris. </li></ul>
  • 7. <ul><li>Com funciona? </li></ul><ul><li>Una USEE està composta per dos tipus de suports que nosaltres els dividim per: suports tangibles i suports no tangibles. </li></ul><ul><li>Els suports tangibles vindrien a ser els que fan referència al cobriment de les necessitats físiques, com ara disposar d’un espai concret, és a dir, d’una aula determinada, amb molt material visual i manipulable (adaptat ), ordinadors amb característiques concretes, centre educatiu accessible, etc. </li></ul><ul><li>Els suports no tangibles fan referència al cobriment de les necessitats cognitives i afectives. Aquí intervé el suport dels diferents professionals, les adaptacions curriculars i les horàries. Aquest és el suport realment important, que acompanyat per l’altre produeix el bon funcionament. </li></ul><ul><li>Cal recalcar en aquest punt, que el tutor de l’aula i el professional assignat de la USEE han d’estar coordinats plenament tenint en compte també, la resta de professorat i especialistes del centre. D’aquesta manera, l’encarregat del la USEE ha de tenir la funcionalitat de cotutor per ajudar millor la inclusió estan com més temps possible a l’aula. Ha d’existir una coordinació entre els professionals que no pertanyen al centre, equips d’assessorament psicològic, CRAEs o inclòs altres centres amb USEE de la zona. És necessari realitzar formacions pels mestres. </li></ul><ul><li>Totes les USEE funcionen amb unes pautes similars? </li></ul><ul><li>Les USEE de cada centre són especialitzats en nee concretes. No serveix per a qualsevol alumne amb nee. Per exemple, el CEIP l’Olivera (Vallès Occidental) tenen una USEE per autisme i TGD (Trastorns Generals de Desenvolupament). D’aquesta manera, el mètode de funcionament varia significativament El funcionament tembé en depèn de cada centre i la seva manera de fer les coses, el claustre, l’equip directiu, el tutor… </li></ul>
  • 8. 5. PERFIL D’ALUMNE <ul><li>Retard mental mitjà. </li></ul><ul><li>Trastorns de comportament, conductuals o caracterials d’origen orgànic. </li></ul><ul><li>Trastorns Generals del Desenvolupament (TDG) i de la Conducta degudament informats i orientats. </li></ul><ul><li>Dèficits sensorials no associats a altres dèficits greus. </li></ul><ul><li>Trastorns motrius semidependents associats a altres dèficits. </li></ul><ul><li>Trastorns de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat greu (TDAH). </li></ul>
  • 9. <ul><li>Quin no és el perfil d’alumne? </li></ul><ul><li>Retard d’aprenentatge. </li></ul><ul><li>Retard mental lleuger. </li></ul><ul><li>Problemes de conducta o de comportament. </li></ul><ul><li>Desmotivació i absentisme escolar. </li></ul><ul><li>Alumnes que necessiten activitats de suport. </li></ul><ul><li>Cal recordar que per aquestes necessitats, els centres educatius ordinaris disposen d’hores d’atenció a la diversitat, d’hores de professorat disponibles i de com a mínim un mestre d’educació especial . </li></ul>
  • 10. 6. USEE i la seva organització Dimensió escolar : estratègies organitzatives <ul><li>1. Formació i capacitació: proporcionar una oferta que no impliqui excessiva inversió en temps però garanteixi la motivació i l’interès i per tant, la formació. A favor d’un pla de formació que atengui a dues perspectives: la informació i la formació. </li></ul><ul><li>2. Infraestructura: organitzativa, personal i material . </li></ul><ul><li>S’entén com a infraestructura el conjunt d’elements de base que faciliten el funcionament del sistema educatiu, en aquest cas del que proporciona l’escola. Cal ser conscients que el que realment garanteix l’èxit d’una innovació són les persones que estan implicades en ella, la seva voluntat de millorar la tasca docent, i creativitat que no falti. </li></ul>
  • 11. <ul><li>2.1 Infraestructura Organitzativa: L’organització del centre és un element bàsic per poder acollir tots els alumnes i proporcionar una resposta educativa adequada. </li></ul><ul><li>Una de les característiques més important a tenir en compte és la flexibilitat per tal d’adaptar-se a la resposta en cada moment. </li></ul><ul><li>No hi ha cap guia que serveixi de referència per a tots els centres sinó que la guia la proporcionarà la definició consensuada per tot l’equip docent dels objectius a assolir i la percepció del centre com a un sistema obert i dinàmic que està en permanent evolució. </li></ul><ul><li>El Projecte educatiu del centre ha de constituir una dimensió significativa per a la guia de la infraestructura organitzativa. </li></ul>
  • 12. <ul><li>La pròpia escola hauria d’elaborar una normativa amb criteris, composició, funcions i relacions verticals per evitar la conflictivitat. </li></ul><ul><li>Elements més destacats per a l’estructura del centre : </li></ul><ul><li>a)Els diferents òrgans i subsistemes que el constitueixen. </li></ul><ul><li>b) Els càrrecs i les funcions d’aquests òrgans i subsistemes. </li></ul><ul><li>c) El sistema d’autoritat i les relacions jeràrquiques. </li></ul><ul><li>d) Les estructures de coordinació. </li></ul><ul><li>e) Els canals i les vies de comunicació. </li></ul><ul><li>f) Els processos de presa de decisions. </li></ul><ul><li>g) L’ús i la gestió dels recursos materials. </li></ul><ul><li>h) L’organització del temps i de l’espai. </li></ul><ul><li>i) Les relacions de l’organització amb el medi extern. </li></ul>
  • 13. <ul><li>Els recursos personals no només han d’estar contemplats a l’aula ordinària sinó a nivell d’escola on resulta recomanable un equip multiprofessional amb unes funcions definides i el més estable possible. Malgrat tot, convé tenir present que el que resulta important no és només la quantitat de recursos sinó la forma flexible i eficient de gestionar-los. </li></ul><ul><li>2.3. Infraestructura material . </li></ul><ul><li>Estarien dins d’aquest grup: l’eliminació de barreres arquitectòniques si els alumnes tinguessin alguna limitació motriu, les cadires i taules adaptades, si fos necessari, o els sistemes alternatius i augmentatius de la comunicació com rètols, horaris i murals amb els sistemes pictogràfics i fins i tot els ordinadors. </li></ul>
  • 14. <ul><li>2.2 Infraestructura personal: </li></ul><ul><li>A les escoles ordinàries els hi genera molta angoixa la realitat d’un aula amb vint-i-quatre alumnes amb els quals hi ha un compromís definit pels programes educatius i encara més si hi ha alumnes amb NEE. </li></ul><ul><li>En general el que tranquil·litza més al docent és </li></ul><ul><li>saber que a la seva aula sempre hi haurà una persona que atendrà el alumne NEE. </li></ul><ul><li>Aquest/a no s’ha d’ocupar ininterrompudament de l’alumne o els alumnes amb una discapacitat sinó que en determinats moments, en què aquests no requereixen una atenció especial, pot esdevenir un recolzament a la tasca docent de la mestra tutora. </li></ul>
  • 15. <ul><li>3. El treball en equip . </li></ul><ul><li>Una de les condicions per aconseguir escoles eficaces per a tots és un equip pedagògic unit per una tasca comú i disposat a dirimir les discrepàncies per la via del diàleg i del consens. Però un equip pedagògic ha de funcionar organitzat. Ha d’haver un sistema que orienti el funcionament de l’escola. </li></ul><ul><li>El treball en equip afavoreix : </li></ul><ul><li>- Estimula el desenvolupament </li></ul><ul><li>- Porta a terme una resposta educativa unificada i coherent. </li></ul>
  • 16. <ul><li>3.1. Característiques d’un model col.laboratiu . </li></ul><ul><li>Cal que es consensuïn esquemes conceptuals, </li></ul><ul><li>principis psicopedagogics i preses de decisions. </li></ul><ul><li>El treball dels mestres aïllats a la seva aula resulta ja un model d’escola arcaic incompetent. </li></ul><ul><li>La col·laboració és necessària a nivell d’escola, entre el professorat i a nivell extern en els </li></ul><ul><li>equips multiprofessionals. </li></ul>
  • 17. <ul><li>3.2. Elements organitzatius . </li></ul><ul><li>El marc curricular. </li></ul><ul><li>Hi ha dos plantejaments institucionals que vertebren i expliciten intencions: El Projecte Educatiu i el Projecte Curricular del Centre. Després hi ha un seguit de documents que concreten i fan operatius aquests documents institucionals del centre. </li></ul><ul><li>Reunions en el propi centre. </li></ul><ul><li>Les reunions periòdiques constitueixen un element bàsic per a la presa de decisions del centre que permeten portar a terme processos continus d’avaluació i revisió de la pràctica docent, i especialment pel que respecte a les NEE dels alumnes i amb TGD en particular. </li></ul><ul><li>Les prioritats. </li></ul><ul><li>Quan un equip directiu lidera un programa , ha de tenir clars uns objectius i unes metes. En funció d’aquests caldrà prioritzar amb realisme el treball que els equips docents portaran a terme. </li></ul><ul><li>El repartiment de les responsabilitats. </li></ul><ul><li>Una de les garanties perquè el treball en equip proporcioni resultats en els termes que aquí s’està plantejant, és que les persones que ocupen càrrecs de nivell intermig siguin formades i interessades per portar a terme programes innovadors. Programes que millorin la resposta educativa a tots els alumnes i coherents amb el Programa liderat per l’equip directiu. El tema del repartiment de les responsabilitats esdevé un aspecte estratègic en l’organització escolar. </li></ul>
  • 18. <ul><li>4. Intervenció amb les famílies </li></ul><ul><li>La LOCE en la secció IV Art. 46 diu “ L’escolarització d’alumnes amb NEE inclourà també l’orientació als pares per a la necessària cooperació entre l’escola i la família ”. És en aquest entorn i en l’escolar on el infant estableix les seves relacions que esdevindran la base del seu desenvolupament. És per això que cal dedicar-li una atenció especial. La família aportarà dades per a l’avaluació psicopedagògica i te dret a rebre informació sobre quines necessitats educatives s’han valorat en l’alumne, autoritzar les adaptacions curriculars en el seu fill/a, col·laborar en la posada en marxa dels programes de recolzament i contribuir a la seva avaluació. Per tal de realitzar això, caldrà fer: </li></ul>
  • 19. <ul><li>Entrevista inicial: </li></ul><ul><li>Recollir informació sobre l’alumne, trasmetre informació sobre l’escola i el seu funcionament, implicar a la família en el procés educatiu del seu fill/a i afavorir unes expectatives positives de les famílies respecte a les possibilitats i el desenvolupament dels seus infants. </li></ul><ul><li>Entrevistes puntuals: </li></ul><ul><li>L’objectiu és la recollida d’informació per millorar la resposta educativa. Les decisions respecte al disseny de la resposta educativa es situen en un doble pla segons el plantejament d’aquest treball: l’institucional i el curricular. </li></ul><ul><li>Entrevistes individuals sistemàtiques: </li></ul><ul><li>En aquestes trobades es recollirà informació de les famílies que servirà per millorar el seguiment de l’alumne i transmetre als pares aspectes acadèmics que anem mantenint o variant. La freqüència caldrà establir-la en cada cas en funció dels interessos de l’escola, de les necessitats de la família i de l’evolució del infant. </li></ul><ul><li>Comunicació espontània: </li></ul><ul><li>Aquesta estaria coberta per l’atenció dia a dia que les tutores de l’alumne dedicaran a les famílies. </li></ul>
  • 20. <ul><li>5. Els equips multiprofessionals externs al centre. </li></ul><ul><li>- CREDA. Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. </li></ul><ul><li>- L’EAP. Equips d’ Assessorament Psicopedagògic. </li></ul><ul><li>- El CDIAP. Centre de Desenvolupament infantil i Atenció Precoç. Servei </li></ul><ul><li>- L’EAIA. Equips i centres d’atenció a la infància i l’adolescència. Equip </li></ul><ul><li>- Els Serveis Socials. </li></ul><ul><li>- El Departament d’ Ensenyament. </li></ul><ul><li>- Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP). </li></ul><ul><li>- D’altres entitats i associacions: </li></ul><ul><li>ONCE. </li></ul><ul><li>UTAC. Unitat de tècniques augmentatives de comunicació. </li></ul><ul><li>El psicòleg clínic. </li></ul>
  • 21. <ul><li>7. Avantatges I </li></ul><ul><li>Afevoreix la inclusió. </li></ul><ul><li>Permet que l’individu pugui realitzar activitats més especifiques en el centre ordinari. </li></ul><ul><li>Permet la sociabilització amb el seu entorn educatiu. </li></ul><ul><li>Major nombre de professionals (psicopedagogs, fisoterapeutes, educadors, psicòlegs...) </li></ul><ul><li>Augmenta el grau d’autonomia per part dels alumnes amb discapacitat. </li></ul><ul><li>Permet la continuitat de l’escolarització inclusiva de primària a secundària. </li></ul><ul><li>Sensibilitza a tots els alumnes i docents del centre </li></ul><ul><li>Inconvenients </li></ul><ul><li>Major cost econòmic. </li></ul><ul><li>Major feina per part dels professionals implicats. </li></ul><ul><li>Què implica: </li></ul><ul><li>Accessibilitat </li></ul><ul><li>Ganes, motivació i implicació per part de tot el centre. </li></ul>
  • 22. 8.Conclusió Conscienciació i sensibilització de la importància de les USEE <ul><li>Els nens es sensibilitzen i es solidaritzen amb els altres companys i afevoreix la inclusió tant en els alumnes amb NEE com els altres. </li></ul><ul><li>Els alumnes del centre viuen l’experiència de formar part d’un centre inclosiu adontant-se així de la realitat social sobre la diversitat de persones. D’aquesta manera es sensiblitzen davant les persones amb discapacitat i en un futur podran respondre i conviure sense prejudicis ni esteriotips en la realitat social. </li></ul><ul><li>Per part dels alumnes usuaris de la USEE viuen l’experiència de pertànyer a un centre ordinari de forma positiva tant en els aspectes socials com en els de desenvolupament. D’aquesta manera es podran desenvolupar i conviure millor en la societat. </li></ul><ul><li>Com ja hem explicat, cal una coordinació especialment bona entre els diferents professionals que intervenen en el centre . Tot i així hi té una gran importància la implicació dels docents que es veurà reflectida en la coordinació d’aquests. </li></ul>
  • 23. 9.BIBLIOGRAFIA <ul><li>DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Aprendre junts per viure junts. Pla d’acció 2008-2015. Ed: Servei de Comunicació i Publicacions. Barcelona, juliol 2009.  </li></ul><ul><li>DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Organització i funcionament dels centres educatius públics d'educació infantil i primària i d'educació especial. Barcelona: 2009/2010. </li></ul><ul><li>DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Recursos de psicopedagogia [En línia]. Catalunya: Generalitat de Catalunya, Departament d’educació. < http://www.xtec.es/~jcruz/recursos/c_usee.htm > </li></ul><ul><li>FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE MARES I PARES D’ALUMNES DE CATALUNYA. FaPaC. [En línia]. Catalunya: FaPaC. < http://www.fapac.net/wiki/unitat_de_suport_a_leducaci_especial_usee > </li></ul><ul><li>GENERALITAT DE CATALUNYA. Educació, formació. [En línia]. Catalunya: Generalitat de Catalunya. <http://www. gencat.cat/diari_c/4852/07083019.htm.> </li></ul><ul><li>MARTI BROSSA, ELVIRA. Les unitats de suports a l’educació especial – “Nous recursos. Noves pautes d’intervenció, noves eines per a la minimització del fracàs escolar”. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005. </li></ul><ul><li>ORIENTACIONS A L’ENTORN DE LES UNITATS DE SUPOT A L’EDUCACIÓ ESPECIAL – USEE – (novembre de 2008), Document nº 3. Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya. ANDREU OTERO I TRIOLA (Director dels Serveis Territorials de Girona).  </li></ul>

×