Cmc malalties endocrines

775 views
643 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
775
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
89
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cmc malalties endocrines

  1. 1. CELIA GONZÁLEZ MARTÍNEZ ANA COLOMAR LÓPEZ LAURA DÍAZMELISA RAMÓN CONTRERAS JOAN ROIG SANCHIS
  2. 2. QUÈ ÉS? El càncer és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen  un  creixement  descontrolat  (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió  (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a  vegades metàstasi (sestenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). La majoria  de  càncers  formen un tumor, però alguns, com per exemple la leucèmia, no ho fan.
  3. 3. QUÉ ÉS UN TUMOR? Massa  anormal  de  teixit  nou  que té un creixement de forma autònoma i independent al teixit que lenvolta i que el sobrepassa. Els tumors poden ser benignes    o  malignes  , que són els que anomenem cancerosos i formen part essencial del càncer. Segons on aquestos es localitzen podem distingir diferents tipus de càncer.
  4. 4. CARATERÍSTIQUES DE TUMORS MALIGNES I BENIGNESCARACTERÍSTIQUES BENIGNE MALIGNEDiferenciació Les cèl·lules tumorals Les cèl·lules tumorals no s’assemblen a les cèl·lules s’assemblen a les cèl·lules madures originals. madures originals.Taxa de creixement Lenta Ràpida autònoma: generalment no sinterrompTipus de creixement S’expandeix i es desplaça Envaeix, destrueix , i reemplaça.Metàstasis No SíEfectes en la Salud Normalment no genera la Pot ocasionar la mort si mort. no es diagnòstica i subministra tractament.
  5. 5. TIPUS DE TUMORS MALIGNES CARCICOMA: Tumors malignes derivats de cèl·lules epitelials . Aquest grup són els càncers més comuns, incloent-hi les formes modernes de càncer de pit, de pròstata, de pulmó i de còlon. SARCOMA: tumors malignes derivats de teixit connectiu, cèl·lules mesenquimals. LIMFOMA I LEUCÈMIA: malignitats derivades de cèl·lules hematopoètiques. TUMOR DE CÈL·LULES GERMINALS: tumors de cèl·lules totipotents. BLASTOMA: un tumor que s’assembla al teixit immadur o embrionari.
  6. 6. METÀSTASI Es el moviment o diseminació de les célules cancerigenes d’un órgan o teixit a un altre , a través del corrent sanguíni o linfàtic , formant un tumor secundari.
  7. 7. CAUSES El càncer és causat per anormalitats en el material genètic de les cèl·lules. Aquestes anormalitats poden ser provocades per:3. RADIACIÓ: Ionitzant o ultraviolada6. PRODUCTES QUÍMICS: Procedents de l’industria, el fum de tabac i contaminació en general.7. AGENTS INFECCIOSOS.8. INFECCIONS VÍRIQUES.9. ALTRES ANORMALITATS
  8. 8. DIAGNÒSTIC El diagnòstic del càncer es basa indispensablement en la pressa duna biòpsia del tumor per tal de fer un estudi histològic amb el seu grau de diferenciació i dinvasió, i per un estudi molecular per a determinar els seus marcadors biològics i genètics.
  9. 9. TRACTAMENT
  10. 10. CIRUGIAExtirpació del tumor. Espoden realitzar dos tipusde intervencions:•Rescissió conservadora:Sextreu qualsevol càncerque queda després de labiòpsia, juntament ambuna quantitat petita dela pell al voltant.•Extirpació quirúrgica   àmplia: Sextirpa elcàncer i part de la pell alvoltant del tumor.
  11. 11. Es basa en el tractament duna malaltia mitjançant composts químics( Té una sèrie de efectes secundaris , com per exemple la caiguda delcabell, hemorràgies , vòmits, anèmia, immunodepresió ).
  12. 12. És un tipus de tractament oncològic que utilitza les radiacions per aeliminar les cèl·lules tumorals, en la part de lorganisme on sapliquin(tractament local). La radioteràpia actua sobre el tumor, destruint lescèl·lules malignes i impedint que creixin i es reprodueixin.
  13. 13. PRONÒSTIC A partir de la dècada de 1990 i amb les tècniques terapèutiques disponibles, el càncer és curable en aproximadament el 50% dels pacients diagnosticats. El pronòstic del càncer depèn sobre tot de: La localització anatòmica del tumor primari. Del tipus histològic amb el seu grau de diferenciació cel·lular, les seues característiques biològiques i citogenètiques. De lestadi del càncer o extensió de la malaltia. Ledat del pacient. Lestat funcional o la reserva fisiològica del pacient.
  14. 14. PREVENCIÓ Educació i hàbits saludables:2. Deixar de fumar3. Dieta saludable4. Evitar l’exposició al sol5. Vacunació.6. Detecció precoç del càncer en individus asimptomàtics, amb l’objectiu de disminuir la morbiditat i la mortaldat.
  15. 15. CURIOSITATS El càncer és segona malaltia que causa més morts en l’estat espanyol després de les malalties cardiovasculars. Els tipus de càncer més agressius són els de pàncrees, fetge , esòfag i una classe de tumor cerebral, el glioblastoma multiforme. Tenen una taxa de mortalitat del 98%. La oncologia és l’especialitat mèdica que s’ocupa dels tumors. El terme neoplàsia significa d’acord amb les seves rels etimològiques “teixit de nova formació” s’aplica generalment als tumors malignes.
  16. 16. QUÈ ÉS? La diabetis  mellitus o diabetis  sacarina, és una síndrome de metabolisme alterat, deguda generalment a una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).
  17. 17. PER QUÉ ES PRODUEIX LA HIPERGLUCÈMIA? La insulina, una hormona produïda pel  pàncrees, és la principal substància responsable del manteniment dels valors adequats de sucre en sang. Permet que la glucosa sigui transportada a linterior de les cèl·lules, de manera que aquestes produeixin energia o emmagatzemin la glucosa fins que la seva utilització sigui necessària. Quan falla, origina un augment excessiu del sucre que conté la sang(hiperglucèmia).
  18. 18. TIPUS DE DIABETES MELLITUS TIPUS 1: Existeix en l’època primerenca de la vida i es deu un dèficit absolut d’insulina, producte de la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees per processos autoimmunes . TIPUS 2: Es caracteritza per un complexe fisiopatològig, el tret principal del qual és el dèficit relatiu de producció dinsulina i una deficient utilització perifèrica pels teixits de glucosa (resistència a la insulina). Es desenvolupa sovint en etapes adultes de la vida, i és molt freqüent lassociació amb lobesitat. DIABETES GESTACIONAL:  És un tipus de diabetes mellitus que es caracteritza per un augment de glucosa a la sang, hiperglucèmia, induïda per lembaràs.
  19. 19.  DIABETES TIPO 1 DIABETES TIPO 2 DIABETES GESTACIONAL
  20. 20. SÍMPTOMES I SIGNES POLIÚRIA :és una condició caracteritzada per la micció de grans volums dorina . POLIDÍPSIA: és un símptoma mèdic en el qual el pacient mostra la set excessiva. POLIFÀGIA: és una condició en la qual el pacient mostra una necessitat excessiva de menjar. ABSÈNCIA DE MENSTRUACIÓ. APARICIÓ D’IMPOTÈNCIA EN HOMES. FATIGA. DOLOR ABDOMINAL.
  21. 21. CAUSES
  22. 22. COMPLICACIONS SI NO ES TRACTA MICROANGIOPATIA: dany dels petits vasos sanguinis. NEUROPATIA: dany dels nervis perifèrics. RETINOPATIA: dany de la retina. NEFROPATIA: dany renal. ESTEATOSI HEPÀTICA:  fetge gras. MACROANGIOPATIA:  dany dels vasos sanguinis. PEU DIABÈTIC:  gangrena.
  23. 23. DIAGNÒSTIC L’OMS va establir els següents criteris per establir la precisió el diagnòstic:  Símptomes clàssics de la malaltia més una presa sanguínia casual o a l’atzar amb xifres majors o iguals de 200mg/dl.  Mesurament de glucosa en plasma en dejú major o menor a 126mg/dl.
  24. 24. TRACTAMENT Tant en la diabetis tipus 1 com en la tipus 2, com en la gestacional, lobjectiu del tractament és restaurar els nivells glucèmics normals, entre 70 i 105 mg/dl. En la diabetis tipus 1 i en la diabetis gestacional saplica un tractament substitutiu dinsulina o anàlegs de la insulina. En la diabetis tipus 2 pot aplicar-se un tractament substitutiu dinsulina o anàlegs, o bé, un tractament amb antidiabètics orals.
  25. 25. PREVENCIÓ Per prevenir la diabetis tenim que seguir una dieta saludable i realitzar exercici físic tots els dies. D’aquesta manera evitarem l’obesitat, un factor de risc molt important.
  26. 26. CURIOSITATS “ Mellitus” en llatí és mel. Aquest nom li va posar un metge de l’antiguitat al comprovar la dolçor de l’orina dels malalts de diabetis. El 8% de la població dels Estats Units pateixen diabetes. És a dir uns 28,3 milions de americans. Aproximadament el 10% de les persones amb diabetes tenen la diabetes tipo 1.
  27. 27. AFECTATS PER DIABETES EN EL MÓN
  28. 28. QUÈ ÉS? És la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys. A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i lagressivitat, canvis dhumor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat. Gradualment, també es perden les funcions corporals, tendint finalment cap a la mort.
  29. 29. •Les causes i la progressió de la malaltia no són clares.• Actualment, coexisteixen principalment quatrehipòtesis competitives per explicar la causa daquestamalaltia.
  30. 30. HIPÒTESI COLINÈRGICA És la més antiga i en la que es basen la majoria dels fàrmacs que podem trobar actualment. Proposa que lAlzheimer ve causat per un baix nivell de síntesi del neurotransmissor dacetilcolina. Malgrat tot, no ha pogut mantenir un ampli suport, ja que els fàrmacs que procuraven tractar els nivells dacetilcolina no van ser gaire efectius.
  31. 31. HIPÒTESIS TAU I BETA-AMILOIDE En aquest model, proteïnes tau hiperfosforilades comencen a aparellar-se amb altres cadenes tau, formant finalment un cabdell neurofibril·lar dins dels cossos de les cèl·lules nervioses. Quan això succeeix, els microtúbuls es desintegren col·lapsant el sistema de transport de la neurona, la qual cosa podria causar, en primera instància, un mal funcionament en les comunicacions entre neurones i, a la llarga, la mort de les cèl·lules
  32. 32. GENÈTICA La gran majoria dels pacients daquesta malaltia tenen o han tingut algun familiar amb aquesta malaltia. També cal dir que una petita representació dels pacients dAlzheimer és a causa duna generació autosomal dominant, fent que la malaltia aparegui de forma primerenca.
  33. 33. ETAPES
  34. 34. PRE-DEMÈNCIA Els primers símptomes que es manifesten solen ser confosos per simples efectes de ledat o causes de lestrès. Aquests primers símptomes poden afectar les activitats quotidianes més complexes. En aquests primers estadis també resulten simptomàticament significatius els problemes subtils amb funcions executives o datenció, de planificar, de flexibilitat i de pensament abstracte o bé.
  35. 35. DEMÈNCIA PRECOÇ El deteriorament progressiu acaba dificultant la independència, i els pacients deixen de ser capaços de dur a terme les activitats més bàsiques del dia a dia. A més, les dificultats en la parla esdevenen evidents degut a una creixent incapacitat de recordar vocabulari, que condueix a freqüents substitucions de paraules incorrectes (parafàsia). De la mateixa manera, la capacitat descriure i llegir també es perden progressivament.
  36. 36. DEMENCIA AVANÇADA Durant aquesta etapa en la malaltia de lAlzheimer, el pacient ja és completament dependent dels seus cuidadors. El llenguatge ja ha quedat reduït a frases curtes i simples, o bé a paraules soltes, i és molt freqüent que la persona es perdi completament en intentar parlar.
  37. 37. TRACTAMENT Encara que no existeix una cura per a la malaltia dAlzheimer sí existeixen medicaments que poden alleujar els símptomes i retardar el desenvolupament de la malaltia: -Memantina(Akatinol): Ajuda a evitar la mort de les neurones. -La selegilina (Edepryl): retarda el progrés de la malaltia de l’Alzheimer. No obstant això, no ha demostrat millorar les capacitats cognitives. A més a més, existeixen evidencies que la estimulació de les capacitats cognitives ajuda a relantitzar la pérdua de funcions i habilitats
  38. 38. PREVENCIÓ I FACTORS DE RISC Encara que seguint les següents pautes no ens asegura la no aparició de la malaltia, pot retardar la seva aparició. -Ingesta setmanal dàcids grassos polinsaturats millora el funcionament del cervell. -Les vitamines I i B són importants per a la prevenció de lAlzheimer. -Mantenir la ment en acció. -Evita fumar. -Evitar laïllament.
  39. 39. CURIOSITATS Segons un estudi, prendre dos cerveses al dia disminueix el risc de patir alzheimer. Els colps que reben els boxejadors són d’alt risc y produeixen microhemorragies que afecten a la escorça cerebral L’ alzheimer va ser descoberta pel metge alemany Dr. Alois Alzheimer en l’any 1906. La biopsia del cervell després de la mort del pacient és l’únic diagnòstic definitiu.
  40. 40. QUÉ ÉS? Lobesitat és la malaltia crònica dorigen multifactorial que es caracteritza per acumulació excessiva de greix o hipertròfia general del teixit adipós en el cos. LOMS (Organització Mundial de la Salut) defineix com a obesitat quan lIMC o índex de massa corporal (càlcul entre lalçada i el pes de lindividu) és igual o superior a 30 kg/m².
  41. 41. TIPUS DE OBESITAT
  42. 42. SEGONS LA CAUSA Obesitat exògena: És deguda a una alimentació excessiva. Obesitat endògena: Té per causa alteracions metabòliques.
  43. 43. SEGONS MORFOLOGIA TEIXIT ADIPÓS -Obesitat hiperplásica: Generalment es dóna en infants, en ella es produeix un augment del nombre de cèl·lules adiposa (adipòcits), així com un augment en la grandària daquestes cèl·lules. -Obesitat hipertrófica: Es pròpia dels adults,en ella es produeix un augment del volum dels adipòcits. -Obesitat mixta: És una associació dobesitat hipertrófica i hiperplàsica.
  44. 44. SEGONS LA SEVA MOBILITAT Obesitat dinàmica: La resposta del teixit adipós a una dieta restrictiva produeix una fàcil mobilització de greix i disminució de pes. Es produeix per una augment de la ingesta o una disminució de lactivitat física. Obesitat estàtica: Etapa més avançada de la malaltia. Resulta difícil mobilitzar el greix del teixit adipós en fer dieta. Té un baix metabolisme i un baix requeriment energètic.
  45. 45. SEGONS LA DISTRIBUCIÓ DE GRASA Obesitat  tipus  androide  (masculina):  Es caracteritza per lacumulació a la regió abdominal, especialment en la intra-abdominal, de greix visceral profund i també de greix subcutani. Obesitat  de  tipus  ginecoide  (femenina):  Es caracteritza per una acumulació de greix a la regió gluteofemoral: malucs, natges i cuixes. Obesitat  de  distribució  homogènia:Es caracteritza per un excés de greix corporal sense que predomini a cap regió concreta de lorganisme.
  46. 46. MALALTIES PROVOCADES PER LA OBESITAT. CARDIOVASCULARS : Insufiència cardíaca , cor augmentat de grandària i les arritmies i marejos associats. ENDOCRINES: Desórdenes menstruales GASTROINTESTINALS:malaltia de reflux gastroesofàgic, fetge gras colelitiasi, hèrnia i càncer colorrectal. APARELL RESPIRATORI: asma , apnea, disnea. PSICOLÒGIQUES: Depresión , baja autoestima.
  47. 47. TRACTAMENT El principal tractament per lobesitat, és reduir el greix corporal menjant menys calories i exercitant més. En efecte col · lateral beneficiós de lexercici és que incrementa la força dels músculs, els tendons i els lligaments, la qual cosa ajuda a prevenir lesions provinents daccidents i activitat vigorosa.
  48. 48. CURIOSITATS Les despeses associades al sobrepès i l’obesitat suposen el 7% de la despesa sanitària anual a Espanya (uns 2.500 milions d’euros). Una dona nord-americana resident a Beecher, Michigan, qui va morir als 34 anys amb un estimat pes de 1200 lliures (544 kg) però que en algun moment va arribar a pesar 727 kg per la qual cosa seria la dona i la persona més obesa de la història. Mil milions dadults tenen sobrepès. Si no sactua, aquesta xifra superarà els 1500 milions el 2015
  49. 49. BIBLIOGRAFIA PÀGINES WEB: www.wikipedia.org www.medlineplus.com http://www.iconcologia.net/ www.who.int/es/ https://sites.google.com/site/todosobreelalzheimer/-sabia http://www20.gencat.cat/portal/site/cancer www.alzheimercatalunya.org

×