Concepte de jocoriginal
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Concepte de jocoriginal

on

  • 400 views

 

Statistics

Views

Total Views
400
Views on SlideShare
345
Embed Views
55

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 55

http://educaijuga.blogspot.com.es 38
http://educaijuga.blogspot.com 17

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Concepte de jocoriginal Concepte de jocoriginal Document Transcript

  • CONCEPTE DE JOCEls orígens del joc: el joc ha existit al llarg de la història de la humanitat, ho evidencien provesd’estudis de les cultures antigues.El joc en l’època clàssica: tant a Grècia com a Roma el joc infantil era una activida que estavapresent en la vida quotidiana dels xiquets.El joc del món medieval: els jocs representen figures animals o humanes. En l’Edat Mitjana laclasse social més elevada elaborava joguets per als seus xiquets/as.El joc en l’etapa moderna: • En el segle XVII sorgix el pensament pedagògic modern, que veu el joc educatiu com un element que facilita l’aprenentatge. • En el segle XVIII el joc com a instruments pedagògic s’imposa amb força entre els pensadors. La busca del sistema educatiu útil i agradable es va convertir en una obsessió per als responsables de l’educació, que majoritàriament era impartida per l’església.El joc a partir del segle XIX: amb la revolució industrial en marxa, els xiquets i xiquetes tenen pocde temps per a jugar. No obstant això, sorgixen joguets que ampliaran les propostes de joc.El joc és el primer acte creatiu del ser humà. Comença quan el xiquet és bebé, a través del vincleque s’establix amb la realitat exterior i les fantasies, necessitats i desitjos que va adquirint. Quan unxiquet agafa un objecte qualsevol i ho fa volar, està creant un moment únic i irrepetible que ésabsolutament seu. Perquè eixe jugar no sap de pautes preestablertes, no entén d’exigències , no hiha un "fer-ho bé"el joc és l’activitat fonamental del xiquet, imprescindible per a un desenrotllament adequat, per laqual cosa deu de disposar de temps i espai suficient, segons la seua edat i necessitats. La naturalesadel joc respon a estes característica :* és una activitat pròpia de la infància.* La finalitat del joc és intrínseca; En les activitats lúdiques predomina l’acció sobre els objecte. Elxicotet jugava pel plaer de fer-ho.* per al xiquet és una activitat seriosa que implica tot el seu ser; la seua pràctica li servix per ademostrar i afirmar la seua personalitat .* l’èxit o fracàs de joc no té conseqüències en la vida real* són activitats agradables que estimulen i provoquen benestar: es divertix i se sent lliure.Contribuïx a la satisfacció de desitjos immediats.* és espontani, no requerix motivació ni preparació; el xiquet sempre està preparat per a iniciar eljoc si li desperta un cert interés, per això l’educador ha de ser coneixedor de tals interessos.* El joc és motivador en si mateix; qualsevol activitat convertida en joc és atractiva per al xiquet.* es tria lliurement; els xiquets i xiquetes no se senten obligats a jugar perquè, si açò fora així,deixaria de ser joc.* El mateix tipus de joc resulta diferent en cada xiquet, ja que no sols està determinat percondicions exteriors, sinó també per les característiques individuals, particulars.* per a jugar no cal que hi haja material, objectes.* afavorix l’aprenentatge en les seues múltiples facetes, facilitant-li el coneixement de l’entorn i lesrelacions socials .* psicològicament, es considera que, en algunes ocasions, el joc té una funció catàrtica, ja que potservir per a alliberar tensions.* El joc infantil es diferencia de l’adult en què este últim busca en el joc un mitjà per a distraure’s,per a relaxar-se, per a relacionar-se i, a vegades, per a descansar d’altres activitats.* canvia amb l’edat, de manera que diferents formes de joc van apareixent conforme el xiquet vaevolucionant.
  • * té una funció compensadora de desigualtats, integradora i rehabilitadora. el joc ajuda als participants a aconseguir una confiança en si mateix i en interaccions socialsaconseguir empatia amb altres.Classificació de jocs-Jocs despai esterior .Córrer, perseguir-se, amagar-se, muntar en tricicle, córrer espentant una roda,pujar per estructures, enfilar-se per una xarxa, engrunsar-se, tirar-se per un tobogan o muntar en unbalancí són activitats que requerixen espai suficient per a poder realitzar-les .- jocs despai interior . Manipulatius, imatació , la majoria dels jocs simbòlics, els jocs verbals, elsde raonament lògic i els de memòri .El Joc lliure, joc dirigit i joc presenciat.-joc lliure .Els xiquets juguen espontàniament sempre que es done un medi - físic i humà- adequaten el que el xiquet puga expressar-se i actuar lliurement .-joc dirigit .Els educadors han densenyar i de dirigir el joc grupal amb normes . Requereix unaassimilació de les normes i regles que regulen el joc. Són jocs de regles els jocs de taula (parxís,dòmino, cartes...), però també hi ha jocs motrius reglats (futbol, bàsquet, jocs tradicionals...). Lesnromes serveixen perquè el nen/a accepti la llei i entengui la seva utilitat.-joc presenciat . El xiquet juga només, amb el seu cos o amb els objectes, però necessita quel’educador estiga present donant-li confiança i seguretat encara que no intervinga directament en eljoc .-Joc segons el nombre de participants: Joc individual, joc de parella ,joc de grup .-Jocs sensorials , són jocs en què els xiquets fonamentalment exerciten els sentits , es poden dividird’acord amb cada un dels sentits : visuals, auditius, tàctils, olfactius, i gustatius.-jocs motors: Apareixen espontàniament en els xiquets des de les primeres setmanes repetint elsmoviments i gestos que inicien de forma involuntària .Al principi estan clarament relacionats ambel descobriment del propi cos i de les seves possibilitats. Després es converteix en un joc dedestressa per a anar millorant. Són els primers jocs col·lectius : balancejos, salts, girs.-Joc dexploració i manipulació. Potencien que linfant descobreixi característiques i possibilitatsdels objectes que li oferim amb material molt variat , un exemple la panera dels tresors . Aquest jocdura tota la vida, però va canviant de funció.Com hem vist el joc forma part de la vida del xiquet . Per mig dels jocs motors i sensorials prenconsciència del seu cos, aprén a utilitzar-ho i a controlar-ho, s’estimulen els sentits. Eldesenrotllament infantil està directa i plenament vinculat amb el joc, pel fet que a més de ser unaactivitat natural i espontània a la que el xiquet li dedica tot el temps possible, al jugar, el xiquetdesenrotlla la seua personalitat i habilitats socials, les seues capacitats intel·lectuals i psicomotores i,en general, li proporciona les experiències que li ensenyen a viure en societat, a conéixer les seuespossibilitats i limitacions, a créixer i madurar. Qualsevol capacitat del xiquet es desenrotlla méseficaçment en el joc que fóra d’ell.A través del joc el xiquet anirà descobrint i coneixent el plaer de fer coses i estar amb altres. És undels mitjans més importants que té per a expressar els seus sentiments, interessos i aficions (Nooblidem que el joc és un dels primers llenguatges del xiquet, una de les seues formes d’expressiómés natural). Està vinculat a la creativitat, la solució de problemes, al desenrotllament delllenguatge o de papers socials; és a dir, amb nombrosos fenòmens cognoscitius i socials. Té, entrealtres, una clara funció educativa, en quant que ajuda al xiquet a desenrotllar les seues capacitatsmotores, mentals, socials, afectives i emocionals; a més d’estimular el seu interés i el seu esperitd’observació i exploració per a conéixer el que li rodeja. El joc es convertix en un procés dedescobriment de la realitat exterior a través del qual el xiquet va formant i reestructurantprogressivament els seus conceptes sobre el món. A més li ajuda a descobrir-se a si mateix, aconéixer-se i formar la seua personalitat.
  • El joc respecta la individualitat de cada xiquet i esta vinculat als distints aspectes deldesenrotllament, “recordem que el grau de desenrotllament adquirit no esta determinatexclusivament per l’edat cronològica, ja que és diferent en els xiquets de la mateixa edat, la qualcosa explica per què alguns xics s’anticipen en el domini de certes habilitats i poden demorar-se enl’adquisició d’altres”Desenrotllament afectiu i social:En la mesura que els jocs i els joguets afavorixen la comunicació i l’intercanvi, ajuden al xiquet arelacionar-se amb els altres, a comunicar-se amb ells i els prepara per a la seua integració social.En els primers anys el xiquet i la xiqueta juguen sols, mantenen una activitat prou individual; mésavant l’activitat dels xiquets es realitza en paral·lel, els agrada estar amb altres xiquets, però uns alcostat de les altres. És el primer nivell de forma col·lectiva de participació o d’activitat associativa,on no hi ha una verdadera divisió de rols o organització en les relacions socials en qüestió; cadajugador actua un poc com vol, sense subordinar els seus interessos o les seues accions als del grup.Més tard té lloc l’activitat competitiva, en la que el jugador es divertix en interacció amb un o méscompanys. En últim lloc es dóna l’activitat cooperativa en què el jugador es divertix amb un gruporganitzat, que té un objectiu col·lectiu predeterminat. L’èxit de participació necessita unadistribució dels rols necessaris entre els membres del grup; l’organització de l’acció suposa unenteniment recíproc i una unió d’esforços per part de cada un dels participants. Existixen tambécertes situacions de joc que permeten al mateix temps formes de participació individuals ocol·lectives ; les característiques dels objectes o l’interés i la motivació dels jugadors poden fervariar el tipus de comportament social implicat.El xiquet pot superar el seu egocentrisme i comprendre el punt de vista dels altres. “lesinvestigacions suggerixen que el joc està relacionat amb l’augment de la cooperatividad, l’empatia il’autocontrol, reduint l’agressivitat i sobretot, obtenint un millor desenrotllament social iemocional”.El joc simbòlic és el joc de ficció. Fonamentalment consistix en el fet que el xiquet dóna unsignificat nou als objectes –transforma un pal en cavall ,convertix la seua germana en la seua filla,posa una injecció al nino i li explica que no ha de plorar . El joc simbòlic guanya importància ambels jocs de tipus col·lectiu, afavorin les interaccions socials. En estos jocs el xiquet aprén arepresentar els papers socials , ja que s’imiten i corregixen els uns als altres.Els jocs simbòlics són processos de comunicació i cooperació amb els altres , coneixement delmón de l’adult , preparació per a la vida laboral , estimulació del desenrotllament moral.Els jocs cooperatius afavorixen la comunicació, la unió i la confiança en si mateixos, potència eldesenrotllament de les conductes prosocials , disminuïxen les conductes agressives i passives ,facilita l’acceptació interracial .La utilització del joc per a animar la vida d’un grup i facilitar el coneixement, la confiança i lacomunicació entre els seus membres, o bé resoldre els conflictes que apareixen en qualsevol gruphumà és un recurs relativament nou però que té l’avantatge de ser molt divertit i senzill de plantejar.Desenrotllament cognitiuEn relació amb la dimensió cognitiva, es constata que l’acció sobre els joguets permet conéixer-los ianar adquirint les estructures cognitives bàsiques.A través del joc simbòlic es posa en funcionament la capacitat de representació i es desenrotlla elpensament.En el joc es creen multitud de situacions que suposen verdaders conflictes cognitius. Contribuïx a laformació del llenguatge, afavorix la comunicació, “el joc afavorix el desenrotllament del llenguatgei la comunicació, la qual cosa afavorix que el xiquet en esta etapa , davant d’una situació de joc,puga fer ús de la comunicació i el dialeg davant de situacions “conflictives” que es puguen
  • presentar”Es desenrotlla el rendiment en la comunicació i el llenguatge, i el pensament abstracte.S’estimula l’atenció, la memòria, la imaginació, la creativitat, discriminació entre la fantasia i larealitat, i el pensament científic i matemàtic.A través del joc el xiquet també desenrotlla les seues facultats d’anàlisi, és capaç de sintetitzar iaccedir a la lògica la qual li permetrà desenrotllar competències que li seran útils per al’aprenentatge escolar (observació, creativitat, perseverança), la classificació d’objectes d’esquerraa dreta o d’imatges per a reconstruir una acció faciliten la preparació de la combinació de lletres i deparaules per a formar una idea. Els jocs que permeten quantificar, ordenar i els que són de paritatsón preparatoris per a les matemàtiques i ajuden als xiquets a descobrir les operacions.Desenrotllament motor:El desenrotllament motor del xiquet/a és determinant per a la seua evolució general. L’activitatpsicomotriu proporciona al xiquet sensacions corporals agradables, a més de contribuir al procés demaduració, separació i independizació motriu. Per mig d’esta activitat va coneixent el seu esquemacorporal, desenrotllant i integrant aspectes neuromusculars com la coordinació i l’equilibri,desenrotllant les seues capacitats sensorials, i adquirint destresa i agilitat.Els jocs faciliten l harmonia de les funcions psicomotrius, tant de la motricitat grossa o movimentdel conjunt del cos, com de la motricitat fina: precisió prensora i habilitat manualEl joc ajuda en la coordinació motriu, equilibri.força , manipulació d’objectes ,domini dels sentits ,discriminació sensorial , coordinació visomotora. ,capacitat d’imitació“El xiquet a través del joc anirà adquirint nous moviments o perfeccionant els que ja sap executar.Es desenrotlla així:- La motricitat grossa: Que suposa l’adquisició i coordinació de tots els moviments del cos(arrossegament, gatejar, caminar, córrer, pedalejar, enfilar, botar, rodar, espentar, tirar...- La motricitat fina: Són els moviments que requerixen més precisió, concentració i habilitatmanual. Ajuden els jocs de superposició, les construccions i puzles.”. Intervenen els movimentsrelacionats amb la pressió de la mà com subjectar, cordar, estrényer, lligar, agafar, encaixar, enfilar,enroscar, colpejar, modelar, traçar, buidar i omplirEn síntesi el joc ajuda al xiquet a aconseguir un desenrotllament integral, adaptant les seuesconductes per a una integració social. ...es una activitat imprescindible per al xiquet. El joc ésnecessari per al desenrotllament intel·lectual, emocional i social. El joc, a més permet a linfantcomplir desitjos que en la realitat no pot satisfer, ja que juga en un espai il·lusori i imaginari (perexemple, quan juga a fer que condueix).També els permet explorar i comprendre els seus propissentiments i emocions , un exemple, el joc damagar-se als portals i després espantar a ladult quelacompanya. Amb això es treballa la serpació i es controla la por, així juga a espantar a ladult.En conclusió el joc de forma directa o indirecta aconseguix potenciar les zones de desenrotllamenthumà, des del cognitiu, cognoscitiu i operacions mentals; des de la creació de normes socials iinstitucionals; des de la creació de nous objectes i productes de la literatura i l’art a través del sentiti del "sense sentit" i des de la relació del desenrotllament emocional i afectiu que produïx el joc ambla intel·ligènciaTEORIA DEL JOC EN EL SEGLE XXFreud parla del joc com un procés intern de naturalesa emocional. El joc com un procés anàleg derealització de desitjos insatisfets i com una oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil(sentiments inconscients).Vygotski considera el joc com acció espontània dels xiquets que s’orienta a la socialització. Através d’ella es transmeten valors, costums, descobrir normes i regles que regeixen la interacció
  • humana. Així, linfant que juga a metges, ha de complir les pautes dallò que significa anar al metge.Mitjançant el joc elabora un significat abstracte, separat dels objectes del món, això ajuda aldesenvolupament de les funcions mentals.Exemple: Un nen vol cavalcar sobre un cavall i no pot, si el nen tingues menys de 3 anys podriapotser plorar i enfadar-se, però cap als 3 anys la imaginació es una forma nova, i sorgeix de l’acció.Agafa una vara i es puja a sobre fent veure que cavalca.El joc es una etapa de transició , es converteix en pivot per extraure el significat del cavall des de uncavall real, això determina la relació del nen amb la realitat.Un altre aspecte del joc segons Vygostky es refereix al desenvolupament de regles socials, perexemple el nen que juga a “cases” i adopta els diferents papers dels membres de la família, els nensaixí adquireixen regles socialsConsidera el joc com una necessitat de saber, de conéixer i de dominar els objectes; en este sentitafirma que el joc no és el tret predominant en la infància, sinó un factor bàsic en eldesenrotllament.La imaginació ajuda al desenrotllament de pensaments abstractes, el joc simbòlic. A més, el jocconstituïx el motor del desenrotllament en la mesura que crega Zones de Desenrotllament PròximZDP: és la distància que hi ha entre el nivell de desenrotllament, determinat per la capacitat deresoldre un problema sense l’ajuda de ningú (Zona de Desenrotllament Real), i el nivell dedesenrotllament potencial, determinant per la capacitat de resoldre un problema amb l’ajuda d’unadult o d’un company més capaç (Zona de Desenrotllament Potencial).Per a Jean Piaget (1956), el joc forma part de la intel·ligència del xiquet, perquè represental’assimilació funcional o reproductiva de la realitat segons cada etapa evolutiva de l’individu.Les capacitats sensori motrius, simbòliques o de raonament, com a aspectes essencials deldesenrotllament de l’individu, són les que condicionen l’origen i l’evolució del joc.Piaget associa tres estructures bàsiques del joc amb les fases evolutives del pensament humà: el jocés simple exercici (paregut a l’anima); el joc simbòlic (abstracte, fictici); i el joc reglat (col·lectiu,resultat d’un acord de grup).