Lisa

662 views
621 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
662
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Lisa

  1. 1. La prehistoria
  2. 2. LS HISTORIA DE LA PREHISTORIA <ul><li>La Prehistòria es pot fer retrocedir fins al començament de l' univers mateix, encara que el terme és més utilitzat per a descriure períodes de quan ja hi havia vida a la Terra ; els dinosaures poden descriure's com a animals prehistòrics i els homes de les cavernes es descriuen com a gent prehistòrica. Normalment el context determina el període temporal geològic o prehistòric que s'utilitza, p.e. &quot;simi miocè prehistòric&quot;, pels volts de 23 - 5.5 Milions d'anys enrere, o &quot;Homo sapiens del Paleolític Mitjà &quot;, 200000 - 30000 anys enrere. </li></ul>
  3. 3. El paleolitic <ul><li>El Paleolític , conegut també com Antiga Edat de pedra , abraça un període molt llarg que s’estén fins el 9.000 aC. aproximadament i es divideix en tres fases: El Paleolític inferior , el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior . </li></ul><ul><li>Habitaven en coves o en cabanyes. Tambe fabricaben utensilis de pedra i os.I vivien de la caça,de la pesca i de la recol-leccio de fruits silvestres. </li></ul>
  4. 4. 1.El paleolitic <ul><li>El poblament més antic que podem trobar al Vallès Oriental correspon al paleolític superior (50.000 anys abans de la nostra era). Eren societats caçadores i recol·lectores que s’anaven desplaçant en funció de les seves necessitats alimentàries, no restant en un mateix indret molt de temps. </li></ul><ul><li>Solien situar-se en llocs on fos accessible la cacera, la recol·lecció, l’aigua i un lloc on aixoplugar-se. Malauradament a la nostra comarca hi ha molts pocs llocs on es puguin combinar totes aquestes característiques. El Cingles de Bertí i les cingleres de Gallifa i Sant Feliu de Codines han estats indrets on s’han trobat restes d’estris de sílex com raspadors, borins, ganivets o puntes de fletxa. </li></ul><ul><li>És molt possible que la part més meridional de la comarca, on abundaven les zones pantanoses amb un clima fred i humit, no fos un lloc apte per la instal·lació d’una societat paleolítica. En canvi el Vallès Oriental més septentrional sembla ser que s’adequava millor a les seves necessitats amb extensos boscos amb fruits silvestres i cacera abundant, amb aigua rajant per tots llocs i amb abrics en els sòls metamòrfics del Montseny. El problema rau en què aquestes característiques han estat aprofitades al llarg del segles pel pagesos provocant rompudes constants en el sòl i eliminant qualsevol vestigi de la cultura paleolítica, fet que no és dóna a les cingleres. Restes amb una cronologia imprecisa més propers a Vilamajor es donen al Turó de Santa Anna a Breda, a Sant Llop de Viabrea a Riells i a l’estela de La Calma a Tagamanent. </li></ul>
  5. 5. el neolitic <ul><li>Al voltant del 5000 anys ANE van arribar al nostre país, sigui per contacte amb societats foranes o per instal·lació de societats vingudes de fora, les primeres manifestacions del que ha estat anomenada la “revolució neolítica “, és a dir, les primeres comunitats que havien après a conrear la terra, organitzar la ramaderia i fer ceràmica, això sí, sense deixar de banda la cacera i la recol·lecció com activitats complementàries. Són societats que viuen en balmes, esplugues i coves, encara que han desenvolupat un tipus d’habitatge fet amb pedres i branques, però han deixat el nomadisme per sedenteritzar-se. </li></ul><ul><li>Dins del neolític podem diferenciar-ne diferents etapes: </li></ul><ul><li>El neolític cardial (anomenat així per la petxina utilitzada en la decoració de la seva ceràmica). Sembla ser que la seva principal activitat era la ramaderia situant-se a les muntanyes del nord del Mediterrani, entre elles, molt possiblement el Montseny. </li></ul><ul><li>Cap el quart mil·leni apareix l’anomenada cultura dels sepulcres de fossa. Es tracta d’uns grups que ja havien abandonat les coves com a sistema habitual d’habitació i que s’establien en petits poblats de cabanes fràgils en llocs oberts i amb una clara preferència per les planes. Restes s’han trobat a Canovelles, l’Ametlla, Montornès, Montmeló i La Roca entre d’altres. Llocs molts pròxims a Vilamajor i que ens fa suposar que no seria gaire estrany que alguna comunitat neolítica s’instal·lés a les nostres contrades encara que és una dada que no es pot confirmar per manca de restes arqueològics. </li></ul><ul><li>La fase següent de la prehistòria, que cobreix una gran part del tercer mil·leni ANE, és la que correspon a la civilització megalítica , la dels constructors de les tombes monumentals conegudes amb el nom de dòlmens També rep el nom de neolític final i calcolític </li></ul><ul><li>Ens trobem en una època climàtica situada en un estadi sub-borial amb un augment progressiu de la secada que ha permès repoblar les zones altes per sobre dels 1000 metres. </li></ul><ul><li>La seva activitat alimentària recau en l’agricultura i en els ramats d’ovelles, cabres, bous i el porc juntament amb la cacera del porc senglars, la guineu , el conill i el cérvol. </li></ul><ul><li>Al Vallès Oriental s’han trobat nombroses restes a la Roca, a Céllecs i a Llinars. Els llocs més habituals on es poden trobar restes arqueològiques corresponen a zones muntanyenques com la Serralada Marina o del litoral. La troballa d’una ceràmica campaniforme a les Guilleries <!--[if !supportFootnotes]-->[1]<!--[endif]--> i l’estudi de les inscultures de la pedra del Gili a Vilalleons ( Osona ) <!--[if !supportFootnotes]-->[2]<!--[endif]--> ha fet suposar que durant la transició entre el III i II mil·leni l’òptim climàtic va permetre una major ocupació de la muntanya mediterrània, entre elles el Montseny, prenent l’activitat ramadera una inusitada força. </li></ul><ul><li>No es vol dir que hagi una substitució de l’agricultura sinó més aviat una combinació de tots dos sistemes productius. Els assentaments permanents es trobaven a les planes on l’activitat principal era l’agricultura mentre que la muntanya era zona de pasturatge del bestiar, de cacera i recol·lecció. </li></ul><ul><li>Altres restes trobades són una estela decorada en l’indret conegut com la sitja del Llop a la Calma i que podria ser un menhir o bé la llosa d’un dolmen <!--[if !supportFootnotes]-->[3]<!--[endif]--> . Gairebé perpendicular a Vilamajor. </li></ul><ul><li>Totes aquestes dades ens fan suposar que en aquells temps, el nostre municipi podia ser un lloc adient per la instal·lació d’una societat neolítica ja que es troba en una plana al·luvial rica en nutrients, aigua en quantitat i una muntanya d’una enorme potència a la vora. Malauradament no s’han trobat cap resta arqueològica a la plana que acabés de confirmar la hipòtesi, segurament a causa de les innumerables rompudes que ha patit el sòl. </li></ul>

×