Your SlideShare is downloading. ×
Les Llavo[1]..
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Les Llavo[1]..

474
views

Published on

Published in: Technology, Business

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
474
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Automàtic o al vostre gust amb el  Amb so  Us proposem no tocar el ratolí i gaudir-ne
  • 2. Una vegada hi havia... Un home agafava cada dia el bus per anar a la feina.
  • 3. Una parada després, una àvia pujava a l’autobús i seia al costat de la finestra.
  • 4. L’àvia obria una bossa i, durant tot el trajecte, anava llançant alguna cosa per la finestra.
  • 5. Sempre feia el mateix i un dia, encuriosit, l’home li va preguntar què era el que llançava per la finestra. - Són llavors! -li va dir l’àvia. .
  • 6. - Llavors? Grana de què? - De flors. És que miro enfora i tot és tan buit... M’agradaria poder viatjar veient flors durant tot el camí. Que bonic que seria, oi? .
  • 7.
    • Però les llavors cauen damunt l’asfalt,
    • les aixafen els cotxes, se les mengen els ocells...
    • Vol dir, àvia, que les seves llavors
    • germinaran al costat del camí?
    • Ben cert! Malgrat algunes es perdin,
    • alguna acabarà als marges
    • i, amb el temps, brotarà.
  • 8. - Però... Trigaran a créixer, necessiten aigua... - Jo faig el que puc fer. Ja vindran els dies de pluja!
  • 9. L’àvia va seguir amb la seva feina... I l’home va baixar de l’autobús per anar a treballar, tot pensant que la iaia havia perdut una mica el seny. .
  • 10. Uns mesos després... Tot anant a la feina, l’home, en mirar per la finestra, va veure tot el camí ple de flors... Tot el que veia era un acolorit i florit paisatge!
  • 11. Es recordà de l’àvia, però feia dies que no l’havia vist. Preguntà al xofer:
    • La iaia de les llavors?
    • Doncs, ja fa un mes que va morir.
    .
  • 12. L’home retornà al seu seient i seguí mirant el paisatge. «Les flors han brotat, es digué, però de què li ha servit el seu treball? No ha pogut veure la seva obra».
  • 13. Tot d’una, va sentir el riure d’una criatura. Una nena assenyalava entusiasmada les flors... - Mira, pare! Mira quantes flors! .
  • 14. No cal explicar massa el sentit d’aquesta història, oi? L’àvia de la nostra història havia fet la seva feina i va deixar la seva herència a tots els qui la poguessin rebre, a tots els qui van poder contemplar-la i ser més feliços.
  • 15. Diuen que aquell home, des d’aquell dia, fa el viatge de casa a la feina amb una bossa de llavors .
  • 16. Aquesta presentació és dedicada a tots aquells mestres, educadors, professionals de l’ensenyament, que, avui, més que mai, no poden veure com creixen les llavors plantades, les esperances sembrades en el cor, sobretot, dels adolescents que omplen les seves classes. I com que els pares són, o haurien de ser, els grans educadors, també els hi és dedicada. Perquè... educar és mostrar camins!