Your SlideShare is downloading. ×
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Jornades cim1apart
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Jornades cim1apart

517

Published on

Published in: Education, Business, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
517
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • AGRAÏMENTS CIM ORGANITZACIÓ DGPL I ALTRES INSTITUCIONS PRESENTACIÓ mj INICIS FEINA ENSENYAMENT I FORMACIÓ DEL PROFESSORAT ALTRES ÀMBITS CAN SALES AJUNTAMENT DE PALMA IMPORTANT ALTRES ÀMBITS PRESENTACIÓ PONENTS
  • MB Tipus d’intervenció. Tast taller. Tipus de participants. Bo per creació de xarxa de professionals que treballen en l’acollida. Conceptes ja coneguts i sabuts per algunes persones que sou aquí.
  • Marc legal: no el podem defugir, no hi podem incidir directament, s’ha generat per consens democràtic i pot canviar al llarg del temps. És un guany democràtic de la societat balear actual, després d’una situació política no democràtica. Molts dels nouvinguts provenen d’aquestes situacions i per tant poden entendre processos de normalització cultural i de repressió. Anècdota de l’argentí (Maria Josep) En farem una pinzellada. Situació sociolingüística complexa: pot variar segons l’època, la conjuntura econòmica, social i política; a escala mundial i/o local, no hi podem incidir directament i cal saber-hi navegar (Morin: saber viure la complexitat, front el reduccionisme o la totalitat (holístic)) Actituds i normes: Aquí és on nosaltres podem incidir de manera més immediata a través d’un procés de presa de consciència imprescindible per dur a terme un canvi d’actituds i, en conseqüència, de normes d’ús. En aquesta sessió volem mostrar algunes estratègies i pautes afavoridores d’aquests canvis.
  • El planeta serà ecològicament sostenible si el progrés econòmic o industrial no posa en perill el medi natural. De la mateixa manera, serà sostenible lingüísticament si es garanteix la supervivència de les llengües al marge del nombre de parlants o el pes polític i econòmic que tinguin. Es tracta, doncs, d'aconseguir que les llengües puguin conviure. Que la potència d'unes no comporti la desaparició de les altres. Que convisquin sense establir relacions de dominació ni de subordinació.
  • Activitat cartonets ESTATS i cartonets ESTATS-LLENGÜES
  • Cal dir que la gran majoria de les vegades en què acabem canviant de llengua, ho fem sense que ningú no ens hi obligue, i encara més, sense que ningú no ens ho demane explícitament. Per tant, en totes aquestes ocasions, mantenir-nos en valencià depèn exclusivament de nosaltres mateixos i ho podrem fer sempre que vulguem. Senzillament ens cal aprendre a fer-ho d’una manera que ens resulte raonablement còmoda
  • Transcript

    • 1. Actituds lingüístiques per a la integració Margalida Barceló i Taberner Maria Josep Carrasco i Escandell
    • 2. som aquí per … Reflexionar sobre els hàbits lingüístics dels agents d’acollida i facilitar arguments, eines i instruments per tal de generar actituds favorables a l’ús del català, permetent, així, millorar l’atenció a les persones nouvingudes. Concebre i transmetre el català com a eina útil per a les persones immigrades i com a instrument perquè se sentin de ple partícips de la nostra societat.
    • 3. punt de partida Un marc legal que ordena la normalització del català a l'àmbit social i administratiu i que en propugna la llengua d’ús general i normal. Una situació sociolingüística complexa: llengües en contacte de cooficialitat, constant arribada de nouvinguts que parlen altres llengües, presència diferent del català i del castellà ... Les actituds i les normes d’ús dels propis parlants: treballadors, usuaris, entorn, etc.
    • 4. marc legal
    • 5. herències !
    • 6. d’on partim? 1975
    • 7. marc legal actual
        • 1978
        • Constitució
        • espanyola
    • 8. marc legal: d’on partim?
        • 1983, 2007
        • Estatut
        • d'autonomia
        • 1986
        • Llei de
        • normalització
        • lingüística
    • 9.
      • Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana. Consell Insular de Mallorca, 1989.
      • Decret 100/1990, de 29 de novembre, que regula l'ús de les llengües oficials de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOCAIB núm. 154, de 18/12/1990)
      • Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
      • Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 49, de 3 d'abril) ‏
      normativa actual
    • 10.
      • Article 2.
      • 1.- La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la. 2.- Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social. 3.- Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pública o privada, produeixen plens efectes jurídics i de l’exercici d'aquest dret no pot derivar cap requeriment de traducció ni cap exigència dilatòria o discriminatòria.
      llegim, a la llei de normalització, que ...
    • 11. llengua pròpia
      • Tot territori té una llengua pròpia,
      • la llengua parlada per la comunitat
      • històricament establerta en aquest espai
      • (Declaració universal
      • dels Drets lingüístics)
    • 12. llengua oficial
      • Concepte vinculat al context polític.
      • La legalitat vigent defineix quina
      • llengua és l’oficial. La llengua oficial
      • d’un determinat territori
      • pot variar amb el temps.
      • A les Illes Balears hi ha una situació
      • de cooficialitat.
    • 13. el món de les llengües i el català Al món hi ha aproximadament 6000 llengües Per nombre de parlants, el català és la que fa 70 Una vintena de llengües superen els 30 milions de parlants A
    • 14. nombre de parlants
      • 13a
      • per damunt de llengües com el maltès, l’estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l’eslovè o l’eslovac
    • 15. literatura
      • 10a
      • llengua del món més traduïda en l’àmbit editorial
      + de1.200 autors literaris vius que escriuen en català + de 7.000 títols publicats cada any des del segle XII textos escrits i literaris
    • 16. W W W
      • 19a
      • pàgines web per parlant, per damunt de llengües com el xinès, el castellà, l’àrab, el rus, el portuguès o el turc
      • 26a
      • nombre de pàgines web
      + del 90 % del contingut d’Internet és redueix a només 12 llengües
    • 17. el català i les llengües europees
      • La situació del català cal comparar-la amb llengües com el finès, el suec, el danès, el lituà, el noruec, el grec, l’eslovac, el txec, l’eslovè... Totes elles amb un ple reconeixement dins el país i en els estaments europeus i internacionals.
    • 18. sostenibilitat lingüística
      • 5.500
      • espècies animals del planeta estan en perill d’extinció
      • + de 3000
      • de les aproximadament 6.000 llengües que actualment es parlen poden desaparèixer al llarg d'aquest segle (UNESCO)
    • 19. què en sabem de la diversitat lingüística? activitat 1
    • 20. més diversitat: llengües etiquetades pròpia oficial minoritària minoritzada majoritària dominant
    • 21. majoritària? minoritària? Ens referim al nombre de parlants d’una llengua en relació amb una altra o unes altres. Per tant,és un concepte relatiu ja que no podem parlar de llengües majoritàries o de llengües minoritàries en termes absoluts. Sempre ha de ser en referència a un territori (estat, regió, etc...) determinat.
    • 22. minorització i dominació, una parella destructiva Minorització lingüística: La situació en què la llengua pròpia d'un territori pateix un procés de reducció dels seus usos, que la converteix en llengua minoritzada , a causa de la presència d'una altra llengua que compta amb el suport del poder (polític, econòmic, etc.) i que es converteix, per això, en llengua dominant .
    • 23. activitat 2: podem etiquetar? pròpia oficial minoritària majoritària dominant minoritzada xinès suec amazic (berber) anglès èuscar búlgar
    • 24. triam etiquetes per ... pròpia oficial minoritària majoritària dominant minoritzada xinès suec amazic (berber) anglès èuscar búlgar
    • 25. llengües en contacte Bilingüisme social Conflicte lingüístic - Substitució lingüística o glotofàgia
      • Pidginització i criollització
      • Normalització lingüística
    • 26. La societat mallorquina com a societat receptora ofereix una identitat lingüística coherent que permeti donar acollida a les persones nouvingudes? activitat 3: llengües en contacte a Mallorca?
    • 27. converses ... en català?
    • 28. Enquesta d’usos lingüístics de la població 2003-2004 (Secretaria de Política lingüística. Institut d’Estadística de Catalunya) * Dades relatives a la zona catalanoparlant Entendre'l Parlar-lo Llegir-lo Escriure'l Principat de Catalunya 97,4 84,7 90,5 62,3 Franja de Ponent 98,5 88,8 72,9 30,3 Andorra 96,0 78,9 89,7 61,1 Illes Balears 93,1 74,6 79,6 46,9 L’Alguer 90,1 61,3 46,5 13,6 País Valencià* 81,6 58,4 51,1 27,3 Catalunya Nord 65,3 37,1 31,4 10,6
    • 29. Enquesta d’usos lingüístics de la població 2003-2004 *El francès a la Catalunya Nord, l’italià o el sard a l’Alguer, i l’espanyol a la resta del territori. **No hi ha dades disponibles per al País Valencià. Convergència a la llengua dominant* Principat de Catalunya 80,5 Franja de Ponent 93,5 Andorra 79,6 Illes Balears 85,6 L’Alguer 92,0 País Valencià** _ Catalunya Nord 95,5
    • 30. El català s’adopta de manera natural per part dels no catalanoparlants que viuen a Mallorca? ? Els no catalanoparlants en moltes ocasions tenen dificultats per aprendre el català?
    • 31. activitat 4: Quan canvien de llengua els catalanoparlants? 1. A simple vista 2. Senyals de no comprensió 3. No és d’aquí 4. Diu que no el parla 5. Diu que no l’entén 6. Demana canvi de llengua Quan l’interlocutor? (Principi de literalitat. F. Suay)
    • 32. donam l’esquena a la llengua?
    • 33. algunes raons per les quals canvien
      • És normal. Sempre s'ha fet així
      • El que és important és entendre’ns
      • Hi estam acostumats
      • No té importància
      • Per educació (cortesia) ‏
      • Per cosmopolitisme
      • Per respecte
      • Per ser oberts, tolerants...
      • Parlar en català és de mala educació
      • També sabem el castellà
      • Sempre en català és de radicals
    • 34.
      • http://www.youtube.com/watch?v=4JGWw-g4Z34

    ×