som el grup 9 i aqui posem la presentació de la història del cinema

1. HISTÒRIA DEL CINEMA

2. PRE-CINEMA
Des del principi, els humans hem
sentit la necessitat de captar el
Moviment.
A la prehistòria ja ho feien mitjançant
les pintures rupestres.
Més tard utilitzant les ombres.
Al sXVI amb la cambra obscura i
un segle més tard, la llanterna
màgica, que ja projectava imatges
sobre una superfície plana, van
donar lloc a la fotografia al sXIX.

3. Ja tenim aleshores els tres
elements claus del cinema:
-Persistència de la visió
-Fotografia
-Projecció
Només faltava donar-li el
moviment. Aquest problema
es va solucionar el 1890 quan
Edison i Dickson van inventar
els kinetoscopes (caixes amb
bobines que els hi permetien
veure una pel·lícula).

4. ÈPOCA MUDA
Es considera que la història del
cinema va néixer el 28 de
desembre de 1895 on els
germans Lumiére van mostrar
els seus films als espectadors
del Salon Indien de París.
Un dels seus primers films
“L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat”.

5. El cinematògraf va ser l'aparell
amb el qual ho van aconseguir.
L'èxit inicial de la cinematografia
va anar cada cop a menys perquè
la gent es cansava.
Les pel·lícules eren sempre sobre escenes quotidianes
però, Georges Méliès va salvar el cinema gracies a la
seva imaginació.
Va fer realitat els somnis de les persones en la pantalla.

6. La fantasia s'havia fet real.
Méliès va ser el creador de
la ciència-ficció. Com en
“Viatge a la lluna” (1902)
i “Viatge a través de l'impossible”
(1904) son les millors mostres.
a principis del segle XX el cinema
va passar de ser un invent a una
màquina on treure diners i es va
estendre pel món.
Del cinema espanyol i català va ser el pare Erucuós
Gelabert.
En les pel·lícules mudes hi apareixien els diàlegs les
accions en petits cartells. De vegades hi havia un
pianista de fons. Les pel·lícules es representaven en
sales molt elegants on sol hi podia acudir les classes
benestants. Van comensar a fer pel·lícules de cultura.

7. Charles Pathé va marcar la
industrialització del cinema a
frança. Pathé va debutar a un
dels primers grans còmics, Max
Linder, que va inspirar a Chaplin.
A Anglaterra es va crear una escola de cinema. Edwin
Porter va estrenar les pel·lícules de l'Oest.
La base del llenguatge cinematogràfic es el muntatge.
El negoci entra en acció. Edison entra en la guerra de les
patents (1897-19096). On estava Edison en contra dels
explotadors d'aparells cinematografics i, guanyà Edison.
Els productors s'envàn a l'altre part del país i funden
Hollywood, on es van aixecar les grans productores que
faran gran la història del cinema nordamericà.

8. MESTRES DEL MUT
David Wark Griffith va revolucionar
el setè art amb les seves narracions
i va ser el gran fixador del llenguatge
cinematogràfic. Va dividir les seves
obres maestres en seqüències,
mostra accions paral·leles i més...
I finalment va donar molta importància
al muntatge que segons Griffith era
l'estri més important del cinema.
Griffith va influir a joves cineastes
de Rússia.

9. El triomf de la Revolució Rússia va ser important pel
cinema.
En aquestes primeres dècades de cinema surgeixen
nous directors que s'enadonen que el cinema pot servir
com a mitjà d'expressió d'allò més íntim del ésser humà.
Aquest cinema reflecteix les angoixes del Alemanys
després del Tractat de Versalles i de la Primera Guerra
Mundial.
Tot el treball de la il·luminació va ser un dels aspectes
més innovadors.
En canvi els països nordics van
fugir dels interiors i fan fer
dels exteriors l'escenari natural
per als seus drames.
A França el principal promotor
de l'impressionisme cinematogràfic
va ser Louis Delluc.

10. El surrealista va cercar d'exoresar el subconcient de
manera poètica. En canvi el cinema americà va apostar
pels beneficis en comptes i no per l'estètica. Hollywood
es va convertir en el centre industrial fotogràfic dels
EE.UU. Doncs les actrius i els actors es van convertir en
idols.
Es va aconseguir beneficis amb l'star system.
La decada dels 20 va triomfar el cinema mut americà.

11. ÈPOCA SONORA
El 6 d'octubre de 1927 succeí
un fet revolucionari per a
la història del cinema: començava
a parlar! "El cantor de jazz",
d'Alan Crosland, deixava escoltar
a l'actor Al Jolson cantant.
Els actors i actrius van haver
d'aprendre a vocalitzar correctament.
A l'Estat Espanyol, els primers
estudis sonors, els Orphea,
es van inaugurar a Barcelona el 1932.

12. La implantació del sonor va coincidir amb el crack
econòmic del 1929 que ocasionà una Gran Depressió als
EEUU. Milers de ciutadans trovaben en el cinema
moments per fugir dels problemes quotidians.
És el moment de directors com Lubitsch, autor de "Ser o
no ser" (1942);
Capra, mestre de la comèdia americana, amb títols com
"Succeí una nit" (1934); Hawks, director d'"Scarface"
(1932); Cukor, autor d'"Històries de Filadèlfia" (1940);
John Ford, conegut sobretot pels seus "westerns" èpics,
com ara "La diligència" (1939); o Jose von Sternberg,
cineasta alemany que dirigí "L'àngel blau" (1930).

13. A França, coincidint amb el Front Popular, Jean Renoir
mostrava la vida quotidiana i laboral dels treballadors,
fins i tot emprant-ne d'autèntics com a protagonistes
d'alguns dels seus films, com a "La regla del joc" (1939).
Moltes de les noves estrelles de cinema procedeixen del
teatre o del musical. Noms com Marlene Dietrich, Greta
Garbo, Claudette Colbert, Olivia de Havilland, Gary
Cooper, Clark Gable, Errol Flynn, Jean Gabin, Edward
Robinson o Humphrey Bogart han esdevingut mites del
cinema.

14. El cinema en color arriba el
1935 amb la pel·lícula
"La fira de les vanitats", de
Rouben Mamoulian, encara
que artísticament la seva plenitud
s'aconsegueix en el film de Victor
Fleming, "Allò que el vent s'endugué" ( 1939).
Els trucatges és una de les especialitats més estimades
pel públic. La ubicació de castells en paisatges on no
han existit, a partir de vidres pintats, o la recreació d'un
goril·la gegant a partir d'un de simi petit o de maquetes,
són mostres de la màgia del cinema, a la qual acaben de
donar el toc la decoració, el maquillatge o el vestuari.
Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es
basa en la propaganda nacionalista, el documental de
guerra o el producte escapista.

15. POSTGUERRA
En Italia en acabar la guerra apareix el cinema
neorrealista, fet amb pocs recursos materials pero amb
molta humanitat, aquest tipus de cinema va crear escola
Per tot occident i a mes a mes els nordamericans tambe
van filmar histories fora dels estudis aprofitant els
essenaris naturales.
Les pel•licules dels EEUU o be eren pessimistes o be
s'inspiraven en la comedia o el musical. En iniciarse la
guerra freda els EEUU entra en un periode de
conservadorisme politic que va afectar a Hollywood.
Aquest periodo se'l coneix com "mccarthysme" fins l'any
1995. Alguns cineastas com Chaplin.

16. Els anys 50 va suposar pels nordamericans una época
de benestar i un canvi d'estil de vida, d'altre banda el
nombre de espectadors va disminuir i Per recuperarlos
van donar espectacularitat i alhesores la pantalla va
creixer amb color i el so esdeve estéreo.
Mes tard s'imposen els musicales i les superproduccions.
Apareixen nous mites com
Marylin Monroe.
Apareixen l'epoca del rock i
els joves es converteixen en
un público important, es tambe
la decada dels grans melodramas
i de la consolidacio dels generes
un exemple es els filme de Hitchcock.

17. Obiament a la resta del man tambe ha existir
cinematografía , sivé alguna paisos d'África com ara
Egipte o l'India s'han caractritzat per la seva capacitat de
producció.
A final dels anys 50 el cinema francés estava paralitzat.
Els nous realitzadors aporten noves ideas al cinema, un
cinema igualment fet amb pocs recursosperò amb moltes
innovaciones estètiques,com demostra el film de Godard
que va suposar una rotura amb el llenguatge
cinematogràfica habitual. Al tres realitzadors van fet el
matriz pero amb un estilo personal.
Al llarg dels anys 60 apareixen nous cinemes
introspeccionista on la psicología de les persones passa
a ser el referent principal.

18. A Italia opten Per un tipus de cinema poetic, a gran
Bretaña el free cinema s'enquadra dins d'una estética
contestataria, a l'Alemania federal el nou cinema alemán
genera cineastes. Cal tenir en compte la influencia del
maig del 68.
A latinoamérica el nou cinema va de la ma del despertar
social del tercer mon.
En aquells paisos europeus de regims no democratics un
seguit de cineastes defensors de la llibertat aporten
productos igualment creatius.
Las EEUU a partir de la década dels 60 la nova
generacio de directors es formen a la televisio, es tracta
d'uns quants cineastes inquiets tambe Per fer un nou
cinema narrativament mes independent. Paral•lelament,
alguna Generes que requereixen grans inversions com
les superproduccions o musicals, ofereixen les seves
ultimes grans mostres.

19. LES DARRERES DÈCADES
A finals dels anys 70 comencen les superproduccions
amb un punt de vista de més qualitat i rendabilitat, “La
guerra de les galàxies” (1977) de George Lucas i
“Trobades a la tercera fase” (1977) de Steven Spielberg.
Al mateix temps hi havien directors que preferien un
cinema comercial però al un estil personal i creatiu, com
Fond Cappola, Scorsese, Burton, Lynch i altres.
Els anys 80 apareix la introducció del vídeo i augmenten
els canals de televisió, fan que la gent començi a veure
més cinema sense moure's de casa. Començen a haver-
hi efectes especials per atreure els espectadors, surten
actors muscolosus, herois...
Paral·lelament hi ha directors preocupats pels temes
polítics. Són temps de grans melodramas i de
recuperacio de la comedia, un dels que mes hi destaca
es Woody Allen.

20. A Espanya gracies a la transició política el cinema no
tenia censura, que va provocar la moguda madrilenya.
Almódovar enriqueix l'escena Per mitja del seu cinema
postmodern i d'esperpent.
Començada la década dels 90, s'esgotent les idees i
començen a portar els superherois a la pantalla, a mes a
mes aprofitant que els efectes especials estant molt
avançats. Apareixen nous generes com la comèdia
classica, els grans drames, els dibuixos animats, la
fantasía o el western. D'altre banda la comèdia
espanyola i el cinema latinoamérica han marcat la
cinematografía hispanoparlant.
Arribats els cent anys del cinema, apareixen pel·lícules,
dibuixos animats, etc. l'ordinador té molta importància a
l'hora de manipular les imatges, homes normals
convertint-se en homes civernetics, els grans saures
passejant-se pel carrer en ple segle XX.