L'expulsió del paradís
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

L'expulsió del paradís

on

  • 554 views

 

Statistics

Views

Total Views
554
Views on SlideShare
542
Embed Views
12

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

1 Embed 12

http://paradisterrenal.blogspot.com 12

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

L'expulsió del paradís L'expulsió del paradís Presentation Transcript

  • Australopitec Afarensis Mar Erra Òscar Roselló Marc València
    • Ramidus (4.4 - 4.1 milions d ’ anys)
    • Afarensis (3 - 3.9 milions d ’ anys)
  •  Es situa a l ’ est d ’ Àfrica (entre Kenya i Etiòpia) a l ’ anomenada “ Vall del Rift ” .
    •  El seu hàbitat era:
    • Denses selves plujoses
    • Grans serralades
    • Estructura òssea amb poca mobilitat (difícil córrer)
    • Altura 115 - 120cm
    • Crani 350 cm 3
    • Braços llargs adaptats per a la vida sobre els arbres.
  • Els arbres de les selves, desapareixen. Creant sabanes Clima més sec Més dificultat alimentaria. Augment de perillositat de ser depredats, (impossibilitat de camuflar-se) Actuació de la SELECCIÓ NATURAL, produint mutacions en l ’ espècie.
  •  Canvis a l ’ est d ’ Àfrica ( kenya, Etiòpia i Tanzània).
    •  El seu hàbitat era:
    • Sabanes amb muntanyes rocoses.
    • Aïllament envers altres regions.
    • Dispersió de les fonts d ’ aliment.
    Lucy Enfonsament de la vall del Rift
    • Aspecte dels ximpanzés actuals i distinció entre femella i mascle
    • Estructura òssea adaptada a la bipedestació
    • Braços llargs
    • Crani de 450 cm 3
    • Capacitat d ’ autoregulació de la temperatura corporal.
    • Augment de la capacitat de percebre el perill
    • Cost energètic menor
  • Restes de la “ Lucy ” Esquema de l ’ esquelet de la “ Lucy ”
    • Falta dels aliments bàsics:
    • Cereals i llegums (molt rics en vitamines i proteïnes).
    • Fruites madures.
    • Plantes de gran qualitat nutritiva.
    • COMPORTAMENT OPORTUNISTA
    • Satisfer la gana amb qualsevol cosa comestible.
    • La seva supervivència depèn de la possibilitat de mantenir una provisió contínua d ’ aliments nutritius
    • Augment de l ’ intestí gros
    • Càmera de fermentació eficaç per digerir tanta fibra vegetal.
    • Alimentació herbívora
    • Augmenta de densitat calòrica de la dieta (degut al nou tipus d ’ aliments: ous, insectes..)
    EVIDÈNCIES DE LES ESTRATÈGIES EVOLUTIVES
    • Desgast de les corones dentals (degut a menjar arrels..)
    (DEGUT ALS CANVIS EN LA NOVA ALIMENTACIÓ)
    • Sovint havien de sobreviure dies amb poc aliment (arrels).
    SOLUCIÓ: emmagatzemar energia. (eficient i econòmica). La GRASA CORPORAL es la forma més eficaç i econòmica de guardar energia.
    • Molts hidrats de carboni a la seva
    • Llargues digestions, processos químics de fermentació a l'intestí gros.
    • La glucosa penetrava lentament.
    • Augment de la glucosa a la sang
    • Estimulava la secreció d ’ insulina (actua a les cèl·lules per afavorir la captació i utilització de la glucosa.
    Cas a part el dels australopitecs
    • La selecció natural i una sèrie de variacions genètiques creen: SENSIBILITAT DIFERENCIAL A L ’ ACCIÓ DE L' INSULINA
    Davant l ’ acció de l ’ insulina:
    • Múscul : resistència
    • Resta de cèl·lules sensibilitat
    Problema: la majoria de teixits tenen un límit de glucosa que poden rebre. LA GRASA S'ACUMULA EN ELS TEIXITS ADIPOSOS
    • Buscaven un bosc.
    • Menjaven fruites molt madures (fins que no podien més).
    • Dormir i digerir: absorció de gran quantitats de glucosa).
    • Un cop el cervell tenia l ’ energia necessària, la resta es convertia en greix acumulant-se al teixit adipós.
     Els que desenvolupaven aquestes característiques genètiques, es reproduïen més i transmetien als seus descendents aquest sistema.
  • D'Australopitecs Afarensis es va haver d ’ enfrontar a dures situacions.  La resposta a aquestes situacions va ser dissenyar un organisme amb capacitat d'acumular energia (greix). Es basa en la resistència de la insulina en les cèl·lules musculars(R) i la gran sensibilitat en les cèl·lules adiposes(S).
    • Al cap de temps sense menjar les reserves s ’ acabaven.
    • El ponderostat informava a d'hipotàlem, i així els forçava a buscar aliments
    • “ Alimentació Lucy ” , i quan estaven plens el ponderostat detectava que era suficient.
    • Només ingerien el necessari per cobrir les necessitats energètiques diàries .
    (DE GREIX COROPRAL)
  • A part de l'acumulació d'energia: - S'adapten a l'estrés de llarga duració - Esforç físic continuat (hores o dies).  Ardipithecus Ramidis Moviments ràpids per escapar dels predadors.  Australopitecs Sabanes amb arbres --> Refugi a boscs a prop de rius o llacs.  Córrer durant temps. Alliberar hormones de l'estrés i produir energia a través de la glucosa.
  • Sistemes d'adaptació:  Utilització de les reserves enèrgiques acumulades d'emergència. Perill --> cervell activa producció de : adrenalina, cortisol i glucagó (H. Estrés) Actuen en el teixit adipós. L'energia acumulada surt en forma d'àcids que circulen per la sang i els músculs la utilitzen.
  • L'evolució adapta el disseny de Lucy a la nova realitat. Abans: (3m anys) Habitava a la sabana amb arbustos alimentant-se de vegetals (poc nutritius, proporcionant hidrats de carboni necessaris (+proteïnes i greixos). Adaptació a períodes prolongats sense aliment. (Condicions climàtiques desfavorables).
    •  Locomoció bípeda (reduir consum energètic).
    •  Acumular greixos de reserva.
    • - Reduir consum glucosa del múscul i afavorir l'acumulació de greixos durant èpoques on no trobaven aliment.
    •  "Lucy", es defensava gràcies un sistema d'alerta dissenyat per sobreviure (a través movim. muscular, lluita i la fugida).
    • - Sistema defensa. Esforç durant temps.
    • Es potencia les reserves de greixos amb les hormones de l'estrés.